29 de juliol del 2016

U PRINCIPINU SICILIANU



Els amics Assumpta i Joan després d'unes minivacances a l'illa de Sicília ens han portat una novetat, U PRINCIPINU, la versió siciliana d'El Petit Príncep d'Antonie de Saint-Expéry.

'N tempu luntanu, quannu avia se' anni, nto'n libru chi parlava dî furesti de l'epuca antica, 'ntitulatu Stori vissuti dâ natura, vitti'n disignu magnificu. Rapprisintava'n sirpenti boa chi s'agghiuttia'n armalu. Ccà sutta c'è copia dû disignu. C'era  scrittu "I boa s'affhiuttinu a preda tutta sana, senza masticalla. Doppu nun ci 'a sannu chiù a muvirisi e dorminu pi tutti i se' misi chi ci vonnu p'addiggiriri".

"Eccu u me sicretu. È assai simplici: si viri bonu sulu cû cori. L'essinciali è 'nvisibili all'occhi".

Diu la wikipedia que el sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa de Sicília i al sud de Calàbria. Malgrat que a Itàlia sovint s'anomena com un dialecte, en realitat és una llengua romànica com l'italià o el català.

Després de la incorporació del Regne de Sicília a la Corona d'Aragó, entre els segles XIII i XV, el sicilià va ser la llengua escrita oficial al Parlament de Sicília, juntament amb el català. D'aquesta època ve la influència del català sobre el sicilià:

                     abbuccari - abocar
                     accabbari - acabar
                     addunarisi - adonar-se
                     anciova - anxova

A mitjan segle XX la majoria de la població de l'illa parlava el sicilià, des d'aleshores s'ha anat italianitzant de manera que avui el joves parlen el sicilià barrejat amb l'italià. Amb tot, és parlat per 4,8 milions de persones.

22 de juliol del 2016

FLIX AL MAPA DE LA CATALUNYA CREATIVA

Valero Sanmartí ens situa al Mapa de la Creació de Catalunya. La revista TimeOut Catalunya d'aquesta setmana ens ofereix tot un número dedicat al a la creativitat del país, els seus artistes i els pols culturals fora de la capital . L'apartat "Coses per fer" i amb el títol  "la calma és aquí" és dedicat entre d'altres al poble de Flix, amb un text molt recomanable de Maria Junyent que preten conèixer el poble de "l'il·lustat dèspota Valero Sanmartí".

"Tot el que coneixia de Flix, vila al nord de la Ribera d'Ebre, era l'il·lustrat dèspota Valero Sanmartí, autor de Los del sud us matarem a tots i instigador de la Guerra Civil Catalana que ha d'enfrontar el nord i el sud. L'autor flixanco fa bandera d'una terra contaminada, de paisatges secs i castigats, que no té res a perdre en la batalla contra les mimades províncies del nord. Després de tres hores de tren, la ximeneia fumejant d'Ascó adverteix els passatgers de l'arribada al cul de Catalunya que, sota amenaça de Sanmartí, cagarà sobre la resta del territori.

Ni una ànima al Far West. Persianes abaixades, edificis abandonats davant l'estació deserta i una casa amb el rètol on hi diu "Falcon Crest". Camino seguint les indicacions del centre, carrer d'Ernest Scheff amunt i baixada pel carrer Escoles en direcció als cartells que indiquen el centre, fins arribar a la plaça de l'Església, on hi ha els primers signes de vida en forma de jubilats asseguts a l'ombra i cars més amables que les que pinta Sanmartí quan parla de la zona. Al final de carrer, el meandre de l'Ebre, el que dóna nom a la vila, i un grup de nens amb caiacs que remen sota l'avís de perill per risc de pujades sobtades del nivell de l'aigua degudes a les rescloses de les centrals. A l'altra banda del riu, que es pot creuar gratis amb una barca que funciona tot el dia, la calma. Aquí comença el camí de l'Aumaec, passadissos verds i ombres que també són Flix"

15 de juliol del 2016

QUÈ ÉS FLIX ? LO POBLE EN UN MINUT


Magnífica i didàctica animació realitzada per Helena Blanch per a l'assignatura d'Infodisseny (URV). El vídeo s'emmarca dins d'un projecte de comunicació i disseny gràfic que pretén promocionar el poble de Flix i potenciar els seus trets més identificatius i llocs més emblemàtics. Helena és també la coautora del curtmetratge "Soldat Doménech, la veu oblidada", un projecte a tenir en compte sobre la Batalla de l'Ebre i la Memòria històrica presentat el passat dissabte 9 de juliol a Ca Don Ventura.

7 de juliol del 2016

DISSABTE 9 DE JULIOL, "SOLDAT DOMÈNECH, LA VEU OBLIDADA".


Aquest proper dissabte 9 de juliol, a dos quarts de 8 de la tarda, es presentarà a Ca Don Ventura el curtmetratge "Soldat Domènech. La veu oblidada", produït i realitzat per Jordi Bel, Helena Blanch i Claudia Llambrich.  

Un projecte sobre la Batalla de l'Ebre i la Memòria històrica.

Aquesta filmació és el treball de Fi de Grau dels estudis de Comunicació Audiovisual de la URV dut a terme pels seus autors. La sinopsi tracta d'una investigació històrica nascuda de la casualitat, porta a la descoberta d'una de les trames més ocultes i misterioses que es va produir durant la Batalla de l'Ebre (1938). El senyor Josep Domènech, (resident a la Residencia de la Gent Gran Les Escoles Velles de Flix)  coneixia un dels secrets més ben guardats de l'Exèrcit Republicà, i el que va explicar al final de la seva vida hagués pogut donar un gir a la guerra civil i a la història tal com la coneixem.

(Text de la web Flix.cat

Nota: Al projecte hi tinc una breu participació tot parlant d'una important trobada entre Negrín, Rojo i Tagüeña el 18 d'agost del 1938 amb l'anunci de la tercera contraofensiva franquista que començaria l'endemà mateix amb l'atac del Terç de Montserrat a Punta Targa davant de Quatre Camins (Vilalba dels Arcs) i per valorar l'actualitat de la  llei de la Memòria històrica.

3 de juliol del 2016

1976, "LOS DUQUES DE CADIZ EN FLIX".




"LOS DUQUES DE CADIZ EN FLIX: 

Flix, pudo el pasado tres de julio, hacer sonar nuevamente con un cántico triunfal, ya que triunfal fue la entrega de premios del II Premio Iberoamericano  Villa de Flix, a la labor sanitaria local. A muchos les parecerà una exageración, les sonará a trompeteria medieval, el que use la palabra triunfal en esta época en que todos usamos la palabra crisis... La asistencia a la entrega de premios de S.A.R. don Alfonso de Borbón Dampierre, Presidente de Cultura Hispánica y su egregia esposa doña Maria del Carmen Martínez Bordiu Franco, acompañados de ilustres personalidades. Ha sido un triunfo para estos hombres y un éxito rotundo para Flix"(editorial de "la Voz de Flix", n.34, 24 juliol 1976)




40 anys de la visita de los Duques de Cadiz. El 3 d'abril de l'any 1976, l'any de "la calle es mia" de Fraga, dels Fets de Vitoria, de la Marxa de la Llibertat, de l'Assemblea de Catalunya, del Congrés de Cultura Catalana, el poble de Flix va viure una diada pròpia de les pel·lícules de Berlanga amb la visita de la parella de moda de l'any del postfranquisme, els Duques de Càdiz, Alfonso de Borbón i Maria Carmen Martínez Bordiu Franco, neta del dictador que seria el centre de totes les mirades, una visita que tindria el toc exòtic, per posar un adjectiu políticament correcte, en canviar el passeig de l'Ebre  amb el nom de "Paseo de los Duques de Cadiz", canvi que seria motiu de tota mena de bromes, riotes, crítiques i comentaris.


Crítiques al canvi de nom que un mes després rebrien l'aplaudiment dels assistents  al pregó de la Festa Major realitzat per Josep Maria Pujals, metge pediatra i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona,  qui entre d'altres digué:

 “... I, parlant de carrers, no em puc estar de dir que vaig sentir molta pena quan vaig saber que el Passeig de l’Ebre va ser esborrat del mapa. El riu significa tant per Flix que sense riu és molt difícil imaginar Flix...”

Un pregó i pregoner que per cert seria ignorat i oblidat per "La Voz de Flix", revista local municipal que amb tota mena de detalls havia explicat la visita de los Duques i el Premi Iberoamericano.

Fotografies del fotògraf Vicenç.Català.