Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Colònia.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Colònia.. Mostrar tots els missatges

17 d’agost del 2026

Wilhelm Müller Ickel (1878 - 1938)

 Wilhelm Müller Ickel (Mainz, 1878 - Berlín, 1938).

El doctor Wilhelm Müller és la personalitat més representativa de la història de la Colònia Fàbrica. Director entre el 1907 i el 1938. La Fàbrica sota la seua direcció passà de 185 treballadors en plantilla l'any 1905 a tenir 762 el juliol de 1936. A la Colònia una plaça porta el seu nom, així com també el carrer d'entrada al centre històric de la població.


Nascut a Mainz el 3 de juny de1878, estudià Químiques a la Universitat de Giesen on es doctorà cum laude. Després d'estar treballant un temps a Biarritz (França) retornà a Alemanya  contractat per Chemische Fabrik Griesheim, empresa que li proposà treballà a la Fàbrica de la SEQF per encarregar-se de la planta electrrolítica, així arribà a Flix a finals de l'any 1902 per treballar. Cinc anys després seria nomenat director de la Fàbrica, càrrec que ocuparia fins el 1938.  Anomenat inicialment per la seva joventut com "lo  doctoret".  Casat el 1919 amb Clara Benedix Peine (1889-1958), jove d'Hamburg d'origen jueu, tingueren quatre fills: Guillermo (1919), Margarita (1920), Beatriz (1922) i Carlos (1924). 


Declarat Fill Adoptiu de Flix l'any 1915.  Des del seu càrrec va fer continues ampliacions de les instal·lacions de la Fàbrica  i tot un seguit de millores tant a la colònia, coneguda aleshores com Barri Internacional, com al poble. El 1908 s'encarregà de l'enllumenat elèctric dels principals carrers del poble. El 1915 impulsà la construcció de les escoles publiques,  el 1920 aportà el subministrament elèctric per al rec dels Castellons. També va promoure la xarxa de distribució d'aigua potable i la construcció de fonts públiques.  

Wilhelm Müller i Clara Benedix

L'any 1917 fou un any d'intensa activitat per part director Wilhelm Müller, el 23 de març invitat pel Comitè d'Extensió Universitària de la ciutat comtal, pronuncià una conferència a l'Ateneu  de Barcelona que portava ell títol, La protección al obrero en la pràctica. Conferència on es justificà per parlar d'un tema com la protecció de l'obrer amb un contingut paternalista: "Convisc des de fa molt de temps amb la classe treballadora, veig diàriament les seves penalitats, observo sovint les seves necessitats i puc pensar com ells i explicar-me les seves lluites socials que anhelen el benestar que els ha de correspondre". 

Lluites socials que al llarg dels anys va haver de viure, destacant dos importants vagues, la del 1919, on els obrers aconseguiren la jornada de les 8 hores, i la de 1933, vaga anarquista que començà en solidaritat amb el comiat de dos obrers per part d'una empresa de construcció i que paralitzà la Fàbrica gairebé tres mesos.

G. Pfefferkorn, W. Müller i G. Schlee refugiats a Frankfurt, 23 /10 /1937


Treballador infatigable tingué en tot moment una especial preocupció per l'ampliació industrial de l'Electro-química. D'aquesta manera podem explicar-nos la col·laboració amb l'Aeronàtica Militar per a la producció d'hidrogen, amb l'entitat "Sociedad Ibérica de Nitrógeno" (S.I.N.) per a l'obtenció d'amoniac, la creació de la filial "Cloratita S.A." per a la fabricació d'explosius,   així com el conveni amb "Riegos y Fuerzas de l'Ebro" per a la construcció de la presa i central hidroelèctrica de Flix.

Mort sobtadament a Berlín el 28 de març de l'any 1938 en el decurs d'una reunió amb el conseller d'IG Farben, Eduard Weber Andreae. Un més després la seva família retornaria d'Alemanya però s'establiria a Sevilla i després a Barcelona. Un des seus fills, Carlos,  també seria director de la Fàbrica a finals del anys cinquanta. Wilhelm Müller fou enterrat a la ciutat de Giesen, lloc on cursà el estudis superiors.

*El primer treball relacionat amb Wilhelm Müller va ser realitzat per Jaume Aresté i Laura Wailke per a la Veu de Flix, gener de 1982, article : El carrer Doctor Müller.

Primers directors de la Fàbrica: 

31 de maig del 2026

1936, 2 de juny: Enigmàtic escrit del partit nazi de la colònia alemanya de Flix

 

1936, 2 de juny. Escrit amb doble intenció de Jorge Kleinschmidt  al cònsol alemany de Tarragona, Fritz Loewe. Resposta a una circular del partit nazi que tenia com objectiu fer desaparèixer qualsevol vestigi de tasca política a la colònia alemanya de Flix sota el concepte "algunes coses de la cartera que vostè sap".

"Senyor Fritz Loewe

Cònsol alemany a Tarragona

Estimat correligionari Loewe

Ha arribat el moment que necessito algunes coses de la cartera que vostè sap. Es tracta de la liquidació de l'Ajuda pro hivern relacionada amb la superioritat del Partit. Per tant em permetré passar per la seva casa, a fins d'aquesta o principis de la setmana pròxima, cas de no rebre notícies en contra.

Entretant salutacions a vostè i a la seva esposa també de part dels meus, amb un vigorós

 Heil Hitler.

 el seu affm.

      Jorge Kleinschmidt" (1)

 

És un model de documentació amb doble intenció. Eren circulars internes de la NSDAP que intentaven fer desaparèixer qualsevol vestigi de tasca política. Els documents es guardarien als consolats. Estava prohibit utilitzar cap denominació oficial del partit nazi, segells i paper de carta amb distintius. Era necessari conservar per tots els mitjans l'organització nazi.

 

Els preparatius secrets per al cop militar del 18 de juliol estaven a l'ordre del dia i la participació dels alemanys era segura, participació que solament ho sabien els elegits. G. M. Kleinschmidt que era el cap nazi de la colònia alemanya, partit que aquell juny de 1936 comptava amb deus afiliats, complí l'ordre de lliurar "algunes coses de la cartera"  al Consolat.

 

Un conegut de la colònia alemanya flixanca, Victor Horn, fotògraf i comerciant alemany resident a Reus, era el cap del grup local del NSDAP a Tarragona.

 

                         1936. Agost,  part de la Colònia alemanya evacuada des del port de Tarragona, Kleinschmidt és el  primer per la dreta

 

1941. Colònia alemanya davant el Casino. Kleinschmidt és el  tercer per la dreta. 

 * El 12 de juny de 1936,  la SEQF augmentaria el capital social de 3 a 9 milions de pessetes i acordava un repartiment de dividends del 10 per cent.

 

 (1) : www.cedall.org/documentacio/IHL/el nazismo al desnudo.pdf. p.286-287.   (traduit de l'alemany)

 Fotografia: D'esquerra a dreta, M. Zogg i G. M. Kleinschmidt

Fotografies inferiors de grup arreglades per I.A.