30 d’agost del 2008

NITS A LA FRESCA DE L'ESPONA


L'associació l'Espona de la Palma d'Ebre organitza cada estiu un seguit d'activitats culturals nocturnes, anomenades "Nits a la Fresca", una manera d'entendre la cultura i les relacions veïnals, disposats a sortir al vespre al punt de trobada històric que representa la plaça de l´església, una de les joies romàniques més ben conservades de l'Ebre català. El divendres de la setmana passada fou el torn de l'escriptor Andreu Carranza qui feu una magnífica lectura d'un conte del seu llibre "Riu Avall", ahir fou el torn del pintor de Sabadell Joaquim Montserrat, qui ens oferí una particular visió dels principals canvis produits en el món de la pintura des de Turner fins Tapies. A la fotografia veiem part dels assistents així com el moment en que comentà la pintura "Dejeneur sur l'herbe" de Manet.

27 d’agost del 2008

I AQUESTA NIT A VINEBRE


Si ahir per la nit vàrem participar a la festa de la Gent Gran de la Ribera que any rere any es va realitzant a Móra d'Ebre, aquesta nit, primer dia de la Festa Major de Vinebre, denominat "Dia de la Cultura", assistirem a la XXVIa edició del "Premi de Narrativa Ribera d'Ebre". Una ja tradicional trobada cultural que Vinebre organitza amb tota classe de detalls i on a més de ser un excel.lent punt de trobada de tota la comarca i de concedir l'important premi literari (enguany hi opten 6 treballs), es presenta l'obra guanyadora de l'any anterior, en aquest cas "Heidrich i les agents del saló Kitty" de Miquel Esteve.

25 d’agost del 2008

DESPRÉS D'ASCÓ I, VANDELLÒS II

Malauradament, parlar d'incidents a les centrals nuclears s'està convertint darrerament en una notícia més. Si consultem la premsa o la mateixa pàgina web del Consejo de Seguridad Nuclear veurem que és un continuu el nombre d'incidents i/o casos notificables de les centrals nuclears, avui per exemple es refereix a l'incendi que obligà a aturar ahir al matí la nuclear Vandellòs II i també parla dels problemes a la nuclear de Santa Ma la Garonya, fa uns dies a més de tractar l'informe de la sanció a Ascó I parlava dels problemes a la nuclear de Cofrents. Editorials com la del diari AVUI o la notícia de la web 3cat24 en que el govern acusa les elèctriques d'incumplir reiteradament els protocols, ens haurien de fer reflexionar a tots plegats sobre el futur de les centrals nuclears, els anys passen per a tots i totes sense distinció, així fins a quin punt estem disposats a hipotecar-nos vers el futur quan "tot indica que els problemes aniran en augment en els propers anys", una reflexió a tenir en compte és l'oportuna editorial del diari Avui , adhesió gairebé al cent per cent amb l'observació poc afortunada del títol "Després d'Ascó...", una cosa és el magnífic poble d'arrels templeres d'Ascó que acaba de viure la seua festa major i l'altra les centrals nuclears Ascó I o Ascó II:

"Ja són massa incidents a Catalunya. L’any passat, per exemple, la central nuclear Ascó II va encapçalar el rànquing estatal de successos notificats, amb 24 avaries i altres incidents comunicats al CSN. Tal com va titular l’AVUI el 17 de juliol passat, “les nuclears catalanes són líders en incidents” i ho són amb unes xifres no gens tranquil·litzadores. (Tot això, comptant que es notifiqui tot i que no es faci com amb el greu episodi d’Ascó del novembre passat). Atès que el principal motiu dels problemes és l’envelliment de les centrals nuclears (Ascó I, 1982; Cofrents, 1984; Ascó II, 1985, i Vandellòs II 1987), tot indica que els problemes aniran en augment en els propers anys. Si els incidents i accidents es deuen a la mala gestió tècnica i a l’interès de les empreses responsables per augmentar la rendibilitat econòmica, cal saber-ho i posar-hi remei per tenir la radioactivitat en mans segures." (Editorial diari AVUI, 25 d'agost 2008).

24 d’agost del 2008

LES CADETS: CAMPIONES DE CATALUNYA DE LLAGUT



Amb els rerafons de la cloenda de les olimpiades de Pekin, avui a Lloret s'han proclamat campiones de Catalunya de LLAGUT les noies de categoria cadet, els nois de la mateixa categoria han quedat segons, a l'igual que les noies senior. En arribar a Flix han tingut una excel.lent rebuda a la plaça del Mercat i a l'Ajuntament. A finals de setembre les senior aniran a Màlaga als campionats d'Espanya. FELICITATS a totes i a tots i al Club Nàutic Flix!!!!!!!!!!!

22 d’agost del 2008

EL 24 D'AGOST DE 1153 I ELS TEMPLERS

El 24 d’agost de l'any 1153 és una de les primeres dates en que es concreta un fet històric dels pobles de la Ribera d'Ebre mitjançant un document. Ramon Berenguer IV, que després de conquerir el castell de Miravet el cedí als templers, no sòlament els hi donà el Castell de Miravet i terme si no a més altres bens (melioribus hereditatibus) situats a Mequinensa, Flix, Ascó, Garcia, Móra i Tivissa.

dono et concedo eis in unoque castello de Miquinensia usque Mirabet nam de melioribus hereditatibus que ibi sunt videliçet in Miquinencia unam bonam hereditatem et in Flexio aliam et in Aschone aliam et in Carçeia aliam et in Mora aliam et in Teviça aliam...”·[1]


[1] Colección de Documentos Ineditos del Archivo General de la Corona de Aragón. Tomo 4, p.208. Barcelona, 1849.
Mapa del volum 2 de la Història dels Països Catalans, "La formació de la societat feudal segles VI-XII". Enciclopèdia Catalana. pag 325.
(Nota. Posats a reclamar, fa uns dies una associació amb seu a Madrid, que es declara hereva dels templers, posà una demanda contra el Papa reclamant la restitució de l'orde així com els béns requisats. Per a més informació llegiu la revista el Temps n. 1262. "Templers contra el Vaticà").

20 d’agost del 2008

ADIF - NUCLEARS - QUÍMICA : ASCÓ, FLIX I RIBA-ROJA.


Aquest migdia els alcaldes d'Ascó, Riba-roja d'Ebre i Flix ens hem reunit amb la subdelegada del govern de l'Estat a Tarragona, Teresa Pallarés, per tractar la retallada de personal d' ADIF i el progressiu tancament de les estacions dels nostres pobles, restant serveis mínims a Flix i Riba-roja d'Ebre. Mesures que ens hem assabentat pels sindicats CGT i CCOO, mesures que no han estat comunicades als ajuntaments afectats, mesures que s'han pres a finals de juliol tot aprofitant l'inici de les vacances. És trist que aquestes mesures es prenguin per part d'ADIF en ple segle XXI, que les diferents administracions ens haguem de mobilitzar davant mesures economicistes que segurament s'han pres fa temps, des d'un despatx llunyà, amb el desconeixement més absolut de la nostra realitat, sense tenir en compte els ciutadans, ni els treballadors, ni que són un punts bàsics en el desplegament dels plans d'emergència nuclear i químic. I mentres la Administración de Infraestructuras Ferroviarias ens recorda: "ADIF abrimos caminos".

19 d’agost del 2008

RESPECTE LA SANCIÓ A LA CN ASCÓ I


ESQUERRA demana que la sanció reverteixi en seguretat i en les necessitats del Pla d’Emergència Nuclear.

(Nota de Premsa)

Davant la proposta del “Consejo de Seguridad Nuclear” (CSN) de proposar al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, d’obrir un expedient i una sanció econòmica a la central nuclear d’Ascó per la fuga de partícules radioactives; el senador republicà del grup de l’Entesa i alcalde de Flix; Pere Muñoz, ha volgut manifestar “el meu respecte més absolut per la decisió. Ara caldrà veure com s’apliquen les mesures que el CSN exigeix a la Central Nuclear d’Ascó”. Muñoz que ha recordat que en les conclusions del Ple del CSN es destaca que no hi hagut afectacions per la població ni el mediambient. Es per això que “Esquerra exigirem que ara es prioritzin les inversions en seguretat, i per tan el Pla d’actuació exigit pel CSN a la Central Nuclear ha d’anar més enllà i donar resposta en tots els elements i eines que doten de major seguretat la població”.


Muñoz, una vegada més, ha recordat la gran quantitat de mancances i carències que hi ha en el Pla d’Emergència Nuclear, sobretot pel que fa a les infrastructures viaries i instruments que calen per portar-lo a la pràctica. El senador republicà ha afirmat que “la manca de resposta al desdoblament de la C12 al seu pas per la Ribera d’Ebre, la prevista eliminació de llocs de treball a la zona per part d’ADIF, el tancament de les estacions de tren, la manca d’un sistema de megafonia que funcioni, tal com fixa el PENTA; o d’altres exemples no aporten tranquil·litat a la població. Des d’Esquerra exigim com a urgent i prioritari que quan s’actuï en seguretat es faci en tot el que això suposa”. Per MuñozEls ciutadans han de veure com es prenen mesures efectives al respecte, perquè sinó serà molt difícil recuperar la confiança perduda”.

Per últim, el senador republicà ha desitjat que les deficiències de comunicació que s’han donat en aquest cas, no es tornin a repetir, i que la sanció no l’acabin pagant els usuaris mitjançant les tarifes elèctriques.

17 d’agost del 2008

DARRER DIA FESTA MAJOR DE FLIX







Darrer dia de la Festa Major: pel matí "Matinal d'atletisme", per la tarda "Carnaval d'estiu" i per la nit el Castell de Focs i Ball de Gegants.



13 d’agost del 2008

DES DE FLIX BONA FESTA MAJOR 2008

Si el 13 d'agost de 1938 l'aviació italiana bombardejava Flix i mentres tant fotografiava els objectius bèl.lics del nostre poble, 70 anys després, el meu jove veí ha realitzat la darrera fotografia de l'espectacular meandre des d'una avioneta amb la pau al cor com el seu nom.

BONA FESTA MAJOR

12 d’agost del 2008

EL MEANDRE: 13 D'AGOST DEL 1938







Espectacular imatge del meandre de Flix. La publicació del Punt "Imatges 1936-1939. La Guerra Civil a les comarques tarragonines" ens facilita una magnífica fotografia aeria del Archivio Ufficio Maggiore dell'Aeronatica Militare - USAM, Roma sobre el bombardeig de Flix del 13 d'agost de 1938, durant la batalla de l'Ebre. El poble de Flix fou un dels més bombardejats al llarg del conflicte bèl.lic. A la foto superior una imatge del 21 de setembre del 1937 obtinguda per comte Schulenburg, tinent de la Legió Còndor (del llibre "Centenari de la Fàbrica").

10 d’agost del 2008

ENTREVISTA A "LO MUSSOL"

Avui han començat a repartir la revista trimestral "lo Mussol" de la Palma d'Ebre, la portada té una magnífica instantànea de l'embassament del poble ple a vessar gràcies a les pluges de la primavera, l'editorial recorda que entre el maig i el juny han caigut 230 litres d'aigua, "una benedicció que garanteix aigua de cara la resta d'estiu i part de l'any vinent". A la mateixa revista hi ha una entrevista bastant original que hem realitzaren la Silvia Cubells i en Josep Aymí, entrevista de tres pàgines on recorda els meus lligams amb la Palma d'Ebre. He escanejat la portada i la pàgina sis, on clicant al damunt es pot llegit la primera part de l'entrevista. A més la revista té força informació i continguts força especials, un d'ells ho es molt particularment, en concret el record per la mort de l'amic Manel Soldevila, "Manel de ca la Martina", qui ens deixà amb 54 anys el passat 19 de juny. La revista ha transcrit les paraules que la junta del Barça encapçalada pel president Joan Laporta llegí als seus funerals. Manel era membre de la Junta del Barça.

9 d’agost del 2008

3 I 2 FAN 25


Avui a Flix és Festa Grossa, ha sortit l'extra del 25 aniversari del 3 i 2 FANSÍN. Aquesta tarda a les set serà l'hora del tret de sortida i del retrobament, festa que s'allargarà fins la Festa Major i amb el Pregó de Joan Enric Castellví com a eix central del record. Com diu l'"eh!; di torial": "A l'agost farà 25 anys que va sortir a la llum lo 3 i 2 FANSÍN... Anys 80, uns quants "veinteañeros" de Flix, farts de queixar-nos de tot, vam muntar un fanzine per queixar-nos per escrit i donar sortida a venades aertístiques molt diverses. Va durar dos anys; fins el número 6 cada mes, després cada dos anys. Tot un récord en el món dels fanzines...". En total 11 números que molts guardem com un dels regals més preuats d'una època que ens va marcar si més no: per l'edat, pels canvis, per les il.lusions, per les esperances... Felicitats a la gent del 3 i 2 Fansín per la salsa que ens oferiu, per tot alló que té un fanzine: " informació, crítica, creativitat i catxondeo".

7 d’agost del 2008

L'HIMNE D'AQUEST MATI O D'ALBERT

A aquestes alçades descobrir l'obra poètica d'Albert Guiu no és cap novetat. Premi Marià Manent, premi Miquel Martí i Pol... L'Albert fa uns mesos fou batejat potser inconscientment com "el poeta del poble". Aquest dies he rellegit els 23 regals de la seua darrera obra "L'himne d'aquest matí", un conjunt de versos on els sentiments d'amistat, amb els seus paisatges, vers els seus amics són el denominador comú. Llibre que s'havia de presentar al nostre poble abans de la Festa Major pero que per motius de treball de l'Albert al seu institut de Vielha s'ha deixat per més endavant. La paraula justa al moment just és on el poeta descobreix l'art:

"T'escric els mots d'un pont/ que té l'idioma dolç de l'Ebre/ i que sempre ha albirat un castell/ i mil tons de verd/ com una confusió d'esperances diverses./ Si creues per aquests camins/ pensa que algú t'ha pensat/ mentre destriava faules escrites/ al fons d'aquest riu que tot ho creua,/ t'escric els mots des d'un pont..."

5 d’agost del 2008

PROGRAMA FESTA MAJOR 2008

Tot és a punt per tornar a viure i reviure la Festa Major, ja ha sortit editat el programa, amb una portada realitzada per l'Eila Blasi, s'ha donat a conèixer el pregoner, Joan Enric Castellví de cal raton i de cal pelut, i les pubilles, tres de les quals han estat alumnes meues d'història. Com alcalde i seguint la tradició he escrit la salutació que li correspon a l'any 2008:

SALUTACIÓ

Amigues i amics la Festa Major torna a ser la protagonista de les nostres vides. El dimecres 14 d’agost la Marina Ballesteros, la Carla Català, la Marina Llurba i la Marta Munté seran proclamades pubilles, Joan Enric Castellví ens farà el Pregó, la Festa Major serà una realitat. Ens esperen cinc nits i quatre dies de festa en tots els seus seus sentits. Per uns dies trencarem el ritme de la quotidianitat i ens retrobarem un cop més amb els elements festius per naturalesa, els gegants i capgrossos, els balls a la Plaça i la Pista, els Xofars, la festa del riu, el Carnaval d’estiu, les exposicions, els concerts, les competicions esportives, el teatre, els actes religiosos, els focs…elements festius que cadascú acull segons li plau. Una veritable amanida d’estiu a la flixanca on el retrobament de les famílies i dels amics, les sobretaules, els records, presents i futurs li posen l’oli i la sal.

Enguany els ingre
dients que ens ha preparat la regidoria i la Comissió de Festes té unes connotacions que per a molts en portaran als records del 3i2 Fansin, de les “nits de Sant Joan” i “Glups” d’inicis dels vuitanta, amb el musical “Grease”, un retorn al passat amb els Beatles, Rollings o Queen. I per a mi, com a alcalde un seguit de sentiments de catorze festes majors, distribuïts en dos períodes, dels anys vuitanta i de la primera dècada del nou segle, fent salutacions del programa de la nostra Festa Major. Així vull aprofitar l’oportunitat d’aquesta darrera salutació als flixancos i flixanques, i us vull donar les més expressives gràcies pel vostre suport i consideració, sempre he dit que el càrrec d’alcalde és el més gran honor que es pot oferir a un fill del poble.

Així mateix, no vull deixar d’expressar el meu agraïment a totes aquelles persones que fan possible la realitat del nostre poble, d’aquelles que des de la comissió de festes i des de les entitats fan possible la Festa Major. Com diu el nostre poeta Albert Guiu, “algú sap que el teu cor té música, que els ball
s dels teus somnis són lents i profunds... que, quan somrius, la lluna rima mar amb estimar, que, quan balles, l’aire es vesteix de gala...”
Tothom ho sap, les millors gales del nostre poble són a punt, en nom de tots els meus companys de consistori i en el meu propi, els millors desitjos d’una molt bona Festa Major.

BONA FESTA MAJOR

















3 d’agost del 2008

3 D'AGOST DEL 1936: EVACUACIÓ DELS ALEMANYS DE FLIX

Als pocs dies d'iniciar-se la Guerra Incivil (1936-1939), el cònsol alemany O. Köcher va trametre un missatge urgent als alemanys de la Colònia de Flix instant-los a sortir urgentment del país. Durant aquells moments es desconeixia a la còlònia alemanya, i lògicament a la resta de la població, l'ajut militar del règim hitlerià a l'exèrcit insurreccional del general Franco. Les gestions del cònsol alemany davant la Generalitat facilitaren l'evacuació de la colònia alemanya. Així es disposaren una sèria de vehicles vigilats per milicians que els traslladaren fins Tarragona. El trasport es realitzà durant quatre dies i foren embarcats a un petit vaixell anomenat Hermes ancorat al port de Tarragona. Aquest vaixell sortí la nit del 3 d'agost direcció Gènova, des d'on serien traslladats a la zona pre-alpina del Chiemsee.