28 de setembre del 2022

100 anys de la primera ballada de sardanes a Flix.

 100 anys de la primera ballada de sardanes a Flix. Les Festes Majors de l'any 1922 són una festes significatives dins els annals històrics locals de Flix pel fet de realitzar-se la primera ballada de sardanes a la població. Així la tradicional jota ebrenca a partir d'aquesta data tingué el complement del ball nacional de Catalunya, dansa desconeguda a la majoria dels pobles de l'Ebre català.   

La Veu de Catalunya, l'històric diari en català fundat per Prat de la Riba, ens ho recorda amb un breu al diari del 19 d'agost de 1922:

"S'ha celebrat la festa major de Flix amb molta animació. Entre altres notes, s'han fet unes regates de llanxes i concurs de natació a l'l'Ebre. Per primera vegada, a la població, s'hi han ballat sardanes, tocades mestrívolament per la banda local "la Lira", dirigida pel nostre bon amic En Ramon Alabart. Hi havia molts forasters".

Un centenari  recordat en veure l'anunci del 54è Aplec del Remei que es celebrarà el proper 9 d'octubre a l'ermita del Remei de Flix. Aplec que comptarà amb la participació de La Principal de Tarragona i la Cobla Vents de Riella.

22 de setembre del 2022

XIV Jornades de Patrimoni Històric de Flix


 

El divendres 7 d’octubre comencen les XIV Jornades de Patrimoni Històric organitzades per l’Associació la Cana de Flix. Una exposició dedicada a la "Baronia de Flix: De Ramon Berenguer IV al Capbreu de 1400" i tres conferències relacionades a aquest període històric a càrrec de Josep Maria Vidal Marcos, Rosa Lluch Bramon i Josep Serrano Daura son el centre d'interès.

A més les Jornades es complementen amb sortides al Patrimoni Històric de Flix, es recupera la Jornada de portes obertes al Castell Nou, el Refugi Antiaeri i el Molí d’Oriol, amb la novetat de la visita al “Cementiri dels alemanys”.

També s'ofereixen dos sortides de coneguem als nostres veïns, La Granadella i Batea, i la sortida de Patrimoni a la ciutat romana de Barchino i a la ciutat medieval de Barcelona.

10 de setembre del 2022

BONA DIADA 2022 #FemUnPaísLliure

 

                                                                    #FemUnPaísLliure

 Bona DIADA 2022

4 de setembre del 2022

L'Espai polivalent i cultural de l'antiga almàssera exemple de rehabilitació responsable.


Cinc rehabilitacions arquitectòniques sensibles i responsables.

La Sala Beckett, un manifest arquitectònic i un ‘work in progress’; La Casa de roter, el vell, un patró per construir el nou; El Mas de Roda, reconstituir un fragment de ciutat; Estudi 1700, un graner convertit en un estudi d'arquitectes; i l' Espai polivalent i cultural a Flix, fer un canvi important amb una intervenció mínima.

Amb el títol Cinc rehabilitacions arquitectòniques sensibles i responsables el diari ARA ens ofereix un excel·lent reportatge on la rehabilitació de l'antiga almàssera de la Cooperativa Agrícola de Flix en un Espai polivalent i cultural és un dels cinc exemples a tenir en compte.

Espai polivalent i cultural a Flix

<< Olga Felip (Girona, 1980) i Josep Camps (Tortosa, 1975), els fundadors de l'estudi Arquitecturia , han fet obra nova en entorns carregats d’història. Van fer els jutjats de Balaguer al nucli antic de la ciutat i una plaça que dona a l’absis de la catedral de Tortosa. Ara està en obres una de les seves primeres intervencions en un edifici existent, la rehabilitació d’una nau de maó de la Cooperativa Agrícola de Flix per fer-hi un espai polivalent i cultural, que pugui acollir actes com concerts, espectacles teatrals i balls. Per això, hi faran uns vestidors, un magatzem, una cuina, uns banys públics i una sala tècnica, amb materials responsables amb el medi ambient com la fusta. I al mateix temps volen passar desapercebuts al màxim: conserven eines agrícoles existents dins la nau com una tremuja de fusta de raïms i unes cisternes d’emmagatzemament. “La intervenció es farà amb cura i atenció, preservant-ne el caràcter original i els valors patrimonials. Les actuacions i solucions constructives adoptades tindran la mínima presència”, diuen els arquitectes a la memòria del projecte. >>

                         Antoni Ribas Tur ( ARA, 3 /9/22 )