25 d’agost del 2018

A L'ASSUT DE XERTA PER #FreeForcadell


NI PRESÓ NI EXILI, US VOLEM A CASA
Des de Tivenys i des de Xerta
Avui una riuada de solidaritat al bell mig de l’Assut de Xerta amb @FreeForcadell
hem exigit la llibertat de @ForcadellCarme

21 d’agost del 2018

"AQUÍ EL 21 DE AGOSTO DE 1936 CAYERON CUATRO MÁRTIRES DE LA REVOLUCIÓN VECINOS DE PALMA DE EBRO"


"Aquí el 21 de agosto 1936 cayeron cuatro mártires de la revolución vecinos de Palma de Ebro E.P.D."

La desbrossada i neteja de vegetació dels vorals de la carretera entre Flix i Bovera que realitzà el servei de Carreteres a començaments d'estiu deixà a la vista  dels vianants que s'adrecen a l'ermita, a uns dos-cents metres del pont de la Palma, una creu que és dels pocs vestigis de la memòria històrica de la passada Guerra Civil, amb una data que ens recorda una macabra efemèride de fa 82 anys. Una creu semblant la trobem a la vora de la carretera entre Garcia i Mora la Nova amb le text sensiblement diferent: "Aqui 18 de agosto 1936 fueron asesinados ocho mártires de Palma de Ebro E.P.D.".
El fet d'utilitzar una creu i la paraula "mártires", així com les dates, ens dóna a entendre que van ser de les primeres víctimes civils de la revolució que es produí després del cop d'estat militar contra la República del 18 de juliol, cop que fracassaria a la meitat del territori, fracàs on hi tindrien molt a veure els sindicats de treballadors de la UGT i especialment de la CNT-FAI, victòria inicial que propiciaria una revolució caracteritzada per una violència descontrolada arreu dels pobles i ciutats del país.
Concretament a la Palma d'Ebre, una poble aleshores amb 956 habitants, la violència descontrolada en nom de la revolució durant les primeres setmanes va ser molt diferent de la dels pobles agraris veïns, els 15 morts, víctimes de la repressió a la Palma d’Ebre, 12 de les quals afusellades a les carreteres de Flix i Garcia, representen el 15,7 per mil, força lluny dels 4,3 per mil del total de la comarca de la Ribera d’Ebre, o de l’únic mort respectivament als pobles veïns de Vinebre, la Bisbal de Falset o Bovera.
15 víctimes de la revolució descontrolada de 1936 que ens ajuden a entendre el malson de la implacable repressió franquista que es produirà en finalitzar la guerra a partir del gener de 1939:  47 veïns de la Palma d'Ebre serien detinguts al llarg de l’any, 40 homes i 7 dones, dones que segons la Causa General havien estat denunciades “por animar a los rojos” o “por cooperar con los marxistas dando gritos subversivos", 47 reclosos a presons com Pilats o la Punxa del quals en serien afusellats 16.

13 d’agost del 2018

BONA FESTA MAJOR 2018


Tots els colors del groc. Amb aquest col·lage dels programes de la Festa Major dels darrers 50 anys (1968, 1978, 1988, 1998, 2008 i 2018), els millors desitjos per aquests dies amb tots els colors del groc que llueix la portada d'enguany, però amb el sentiment agredolç que molt bé ens transmet la regidora de festes i tradicions Lara Bertran al programa:
"No podem deixar de tenir un record especial per a tots els presos i exiliats polítics".

12 d’agost del 2018

ELS MUSSOLS SOKARRATS I EL CAÇADOR DE BRUIXES


El caçador de bruixes de Flix a la Palma d'Ebre.
Atenció dones sàvies o trementinaires!!!!
El proper 16 d'agost el temut Joan Malet estarà per les nostres contrades!!!!!
Presentem el 1er espectacle pirotècnic-teatral a La Palma d'Ebre!!!
Estigueu atents i atentes, aviat mes info.
#diables #mussolssokarrats #teatre #Trementina #tradicionscatalanes

 Es comencen a donar a conèixer els programes de les festes majors que s'han preparat als nostres pobles, amb actes preparats cada vegada amb un contigut més de carrer i més populars. Una de molt original i atractiva des del punt de vista històric és la que han preparat i programat la colla de diables de la Palma d'Ebre els Mussols Sokarrats pel proper 16 d'agost, amb Joan Malet, el primer caçador de bruixes de Catalunya, com a protagonista principal. Un misteriós personatge popularitzat per David Martí a les seues novel·les "Les bruixes d'Arnes" i "El Caçador de bruixes", personatge sinistre que finalment seria detingut a València i cremat publicament per la Inquisició de Barcelona el 2 de juliol de 1542, fet del que es conserva als arxius de la ciutat de Barcelona  unes cobles o romanç de cec molt serien populars al seu temps.

5 d’agost del 2018

"SOM REPÚBLICA": PRIMERS CENTRES REPUBLICANS DE LA RIBERA D'EBRE



"Som República"  - "Vam votar i vam guanyar". Ahir  dissabte, la gent de l'ANC "Flix per la independència", juntament amb el CDR Flix, vam començar a vendre  amb força acceptació les samarretes per la Festa Major amb la finalitat de fer-nos una foto de conjunt. Foto que es reconvertirà en postal i es podrà enviar, amb missatges de suport, a totes les nostres preses i exiliades polítiques /els nostres presos i exiliats politics.  
"Som República" , dos paraules que tenen un sentit no solament des d'un context polític si no també històric, "Vam votar i vam guanyar" el passat 1 d'octubre, i els riberencs podem constatar l'existència des de fa més de cent anys de casals, centres i ateneus republicans als nostres pobles.
PRIMERS CENTRES REPUBLICANS DE LA RIBERA D'EBRE
Flix: Centre d’Esquerra Republicana (fundat el 19 de maig de 1934).
Ginestar: Joventut d’Esquerra Republicana (fundat el 19 de juny de 1933).
Móra d’Ebre: Grup Femení d’Esquerra Republicana de Catalunya (fundat l’11 de març de 1934).
Móra d’Ebre: Partit Republicà d’Esquerra (fundat el 15 d’octubre de 1935).
Miravet: Centre d’Esquerra Republicana (fundat el 24 de desembre de 1932).
La Palma d'Ebre: el Centre d’Esquerra republicana de Palma d’Ebre adscrit a Esquerra Republicana de Catalunya (fundat el 17 de juliol de 1931).
Tivissa: Centre d’Esquerra Republicana (fundat el 17 de març de 1934).
A part d’aquests centres d’Esquerra Republicana de Catalunya hi havia municipis que en tenia d’altres com ara:
 Ascó: Acción Republicana Catalanista (fundada el 2 de maig de 1931).
Benissanet: Partit Republicà Federal Català (fundat el 30 d’abril de 1931).
Flix: Centre Fraternitat Republicana  (fundat el 19 de gener de 1904)
Ginestar d’Ebre: Comité Republicano Radical Socialista (fundat el 2 de maig de 1931).
Móra d'Ebre: Centre Instructiu Republicà Federal (fundat el 10 de maig de 1931 a partir del CID).
Móra d’Ebre: Casal Català Republicà (fundat el 30 de desembre de 1933, adherit a la Lliga Catalana). 

Móra d'Ebre: Centre Radical Socialista Català (fundat rel 16 de març de 1933)
Móra d’Ebre: Ateneo Morense de la Clase Obrera (fundat el 25 d’agost de 1904). 
Móra la Nova. L'Ateneu (Ateneo Obrero) (fundat l'1 de setembre de 1905)

Móra la Nova: Ateneu Republicà Federal (fundat el 1931)
Rasquera: Centro Republicano Radical (fundat el 16 de gener de 1935).
Riba-roja d'Ebre: Centro Republicano (fundat el 20 de febrer de 1904).
Riba-roja d’Ebre: Centro Republicano Radical Autonomista (fundat el 10 d’octubre de 1933).
Riba-roja d’Ebre: Comité Republicano Federal Socialista (fundat el 28 d’octubre de 1931).
Tivissa: Unión Obrera (fundada el 18 de març de 1934).
Torre de l’Espanyol, La: Centro Obrero Republicano Federal (fundat el 12 de novembre de 1931).
Marcel·lí Domingo la figura republicana més popular a les comarques de l'Ebre durant les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, després de ser nomenat ministre del govern provisional de la República va acudir sense avisar a l'estació de Móra la Nova per agafar l'exprés de Madrid, amb tot va poder comprovar l'afecte dels republicans del pobles veïns de la Ribera, segons la crònica del diari "el Pueblo" de 25 d'abril de 1931, esmenta la presència de bona part dels ajuntaments republicans així com d'entitats republicanes, entre d'altres de:
Móra d'Ebre:  La Sociedad Obrera, Centro Instructivo Democràtico, Comité Republicano.
Móra la Nova: Centro Republicano Federal.
Ginestar: Centro Republicano.
Benissanet: Centro Republicano, Comité Republicano de Juan Bladé Grau.
Garcia: Centro Obrero Republicano.


Informació, entre d'altres fonts: Sanchez Cervelló, J - Solé Arnal, J. Associacionisme sociopolític a Mora d'Ebre (1875-1936) // Duran Suàrez, J. De missa i de dretes. Daniel Serres i Loran, política i societat a Móra d'Ebre i Móra la Nova,1891-1939 // Escolà, E. Cal Trist. Història, records i vivències a la Palma d'Ebre (1930-1970).