30 de juliol del 2020

Flix 1870


Fa 150 anys  Flix tenia 2.172 habitants. L'alcalde era Jaume Mestres Larrosa, partidari del general Joan Prim.
El bisbe de Tortosa, Benet Vilamitjana i Vilà, catòlic integrista molt proper al carlisme, impulsà un moviment destinat a exigir la Unidad Católica de España organitzant una recollida de signatures a la diòcesis: A Flix signaren  1.350 persones, el 62,20 per cent de la població.
Antonia Lopez Girón és nomenada mestra a Flix ( ho serà  fins la seua mort l'any 1901)
15 de juny. Projecte de carretera "de tercer orden" entre Lleida - Flix - Reus (El Tarraconense, 13/05/1870)
28 de juliol. Tot i que  encara no s'havia iniciat al III guerra carlina (1872-1876), segons el diari El Imparcial prop de Flix també hi havia una partida carlina de 13 homes armats de fusells i trabucs. El seu uniforme era compost de brusa, pantalons i boina blava.
“En un suplemento que publicó ayer El Imparcial, leémos lo siguiente: EI Gobierno há recibido hoy noticias de las autoridades militares de Zaragoza, en que se le anuncia haber aparecido el dia 24 una partida de 13 hombres, armados con fúsiles y trabucos en los alrededores de Flix, y ayer otra de 20 hombres entre Tivissa y Ginéstár, al mando de un individuo llamado José Pallares, por sobrenombre «El Sans.» Ambas partidas parecen proceder del Priorato, y se dirigen aparentemente al Maestrazgo por el punto llamado Ascó.
Llevan una especie de uniforme, compuesto de blusa y pantalones y boinas azules, y se dicen partidarios de Carlos VII; pero en realidad no puede considerárseles más qué como malhechores ó  latro-facciosos, pues su, primera hazaña ha sido cometer algunas tropelías” (1)    
Sobre el turó més elevat del meandre, i sota la direcció del Cap Toñina, es construí el castell nou amb l'objectiu de controlar el pas de barca de “dalt” i  les comunicacions terrestres i marítimes.
23 d’agost. Es suprimí l’administració de venda de “Sal” a Flix per haver-se acabat les existències.
15 d’octubre. L'alcalde constitucional de Flix, Jaime Mestres, publica els tres districtes amb els corresponents col·legis electorals per a les eleccions provincials i municipals. Gràcies a aquest decret tenim la relació de carrers i places del nomenclàtor urbà.         
16 de novembre. Amadeu de Savoia és nomenat rei constitucional (el seu mentor, el general Prim havia estat assassinat la nit abans de la seua arribada a Madrid). L'ajuntament de Flix que estava en mans de partidaris de Prim envià un telegrama de felicitació per l'elecció d'Amadeu I com a rei d'Espanya: "felicitando á las Cortes y al Gobierno por la elección de monarca"  (2)   
1 de desembre: Flix es solidaritzà amb una recol·lecta de 184 rals amb els pobres de Barcelona.(3)      
24 de desembre. Salvador Galcerá Algueró nomenat jutge municipal i el propietari local Magín Pujol Miró fiscal municipal.
Aquest any quedà en desús el vell cementiri situat al costat de l’església.


     (1)La Discusión. 28 de juliol de 1870.
     (2)La Iberia, 7 desembre de 1870.
     (3)Boletín Oficial de la provincia de Tarragona Nº 198 - 1870 .

26 de juliol del 2020

Arturo González Benet en el record (1960-2020)


"El poble de Flix està de dol", amb aquestes sentides paraules el diari tarragonadigital.com comunicava que la nit del dijous al divendres va morir sobtadament el secretari de l'ajuntament de Flix i del Consell Comarcal del Priorat, l'amic Arturo González Benet

En el meu record les seues darreres paraules pel whatsapp, en interessar-me pel seu estat després l'ensurt a l'estació del Camp: "Al final he tingut molta sort, en un altre lloc i moment, no ho compto, ara a fer bondat i a creure".  

El diari ens recordava que feia dues setmanes havia patit un infart a l'estació del Camp de Tarragona i, després de superar de forma satisfactòria una intervenció quirúrgica, havia estat donat d'alta i enviat a casa.

La web del'ajuntament de Flix, el mateix divendres 24 oferí la notícia del seu decés:

"Arturo González Benet va néixer a Flix el 7 de maig de 1960, segon fill de Josep González Escolá i Carme Benet Pecullá. Casat i domiciliat a Falset. Ha estat secretari general del consistori flixanco, amb caràcter interí, en dos períodes. L'any 2003 va accedir al càrrec després de substituir l'anterior secretari Manuel Sanmartín. El període va finalitzar el 30 de setembre de 2010, en prendre'n possessió Lluís Martín. Arturo González el va tornar a substituir el 18 de juliol de 2016, fins a l'actualitat. Paral·lelament, durant tots aquests anys va exercir com a secretari general del Consell Comarcal del Priorat, càrrec del que n'era titular des de 1989".

L'Ajuntament decretà un dia de dol oficial, així mateix, com a mostra de condol, a la balconada de la Casa de la Vila ha col·locat el domàs amb el crespó negre.

Per la seua part, el Consell Comarcal del Priorat ha fet un comunicat oficial lamentant profundament la pèrdua de l’Arturo González Benet, secretari de la institució, " i vol expressar el condol més sincer a la seva família i amics. El seu traspàs ens colpeix amb força, ja que durant molts anys ha estat company i amic i la seva tasca al servei del Consell Comarcal del Priorat ha estat encomiable. El tindrem sempre en el nostre record".

"Un bon amic, un gran professional i sobretot una bona persona" són les primeres paraules que vaig afegir al comunicat de l'ajuntament de Flix.  Amb els records, la seua estada realitzant  pràctiques en administració local  a les oficines municipals de l'antic ajuntament a mitjans dels anys 80, la bona notícia de l'any 1989 de la plaça de secretari del Consell Comarcal del Priorat, i anys més tard, el 2003, en tornar l'alcaldia,  el seu suport compartit a la secretaria municipal de Flix, vacant des de feia uns mesos, suport provisional que s'allargaria fins el 2010.  Anys que m'agradaria afegir, que tots els que formarem part de la gran família que és l'ajuntament, treballadors i regidors, varem tenir el privilegi de comptar amb un excel·lent company, així com la gran sort de compartir els treballs i els dies amb un dels millors secretaris municipals que un alcalde pot tenir,  la confiança de comptar amb la seua professionalitat, amb el seu bon saber estar i fer en aquest món tan complex de l'administració local.

D.E.P

Nota. Fotografies de l'amic Arturo de la seua pàgina de facebook.

23 de juliol del 2020

1960, retrat de les forces vives flixanques.


Segurament la fotografia més representativa de l'any 1960 és la que va fer el fotògraf local Domingo Mestres de la tribuna d'autoritats de la diada del 17 d'abril.  Fotografia que en realitat és el retrat de les forces vives flixanques de la definició que ens ofereix el diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana. Concepte que es refereix al conjunt de persones, grups i institucions que fomenten i controlen l'activitat, especialment econòmica, en una població.

 L'alcalde i Jefe local del Movimiento, Francisco Sanjuán, el jutge de pau, Secundino Sabaté, el  director alemany de la Fàbrica, Alexander Beerwald, el director de la Central Hidroelèctrica, Gaspar Echevarria,  regidors,  els metges, el mossèn... fins a vint persones observades atentament per l'agutzil del poble, el sr. Joan Costa, mentre l'històric  president de la Sociedad Electroquímica de Flix, Francisco de A. Ripoll Fortunyo s'adreçava a la població per sorpresa general en català.

El motiu de l'acte era la donació al poble de Flix d'un autobús urbà de passatgers, apadrinat per Francisco de A. Ripoll Fortuño, acte presentat pel camarada Mañé que davant la presència de tantes autoritats es convertí en un acte d'exaltació  del Régimen amb el "resurgir de la villa de Flix". La revista local la Antorcha ens ofereix un bon resum de l'acte, essent el tema central de dos números seguits.

"EL ACTO. En un alarde dialéctico, D. Juan Mañe Algueró dirige la salutación al pueblo de Flix, y seguidamente da lectura de la carta abierta que la Muy Leal y Noble Villa de Flix, dirige a D. Francisco de A. Ripoll Fortuño carta que la terminar entrega a nuestro querido 'Avi Ripoll' vivamente emocionado entre una prolongada salva de aplausos". A continuació parlaria l'acalde Francisco Sanjuán qui resumiria les autoritats que l'acompanyen amb tres noms propis: "Don Francisco, avi Ripoll, Dr Gimeno, Dr. Beerwald y todos los que compartís conmigo la presidencia: fleixenses todos...En este dia como decía antes el camarada Mañé... Podríamos decir que hoy señala una nueva época en la prosperidad de Flix: los tiempos actuales aconsejan locomoción , prisas... Flix precisaba un coche, y Flix amigos mios ya tiene coche."

El parlament de Ripoll Fortuño va impactar en tota els aspectes els asistents, primer en recordar els seus origens riberenc (Benissanet), recordant als seus 87 anys els històrics lligams personals amb la SEQF i la S.A.  Cros ( Ripoll Fortuño participà en la inauguració de les Escoles l'any 1917 ), anunciant que deixava la seua responsabilitat per passar a ser President Honorari.

"I ara que ja he parlat en l' idioma oficial i atenent als molts castellans que hi han aquí ... tinc el desig de parlar en català com vosaltres. Poca cosa més perquè ja estem esperant el dinar, que avui és Pasqua (risas). Mireu: L'Electro Química de Flix, la fàbrica i Flix ha d'estar sem compenetrats ...  Entre Flix poble i Electro Química hi ha d'haver la mateixa relació que entre l'organista i el manxaire. Però en primer lloc el poble i en segon lloc la fàbrica. Ara bé ¿Què faria l'orgue si no tingués manxaire? ¿Que faria, si un dia hi hagués una discussió, una separació, una desintegració entre el poble i la Electro Química de Flix?. Si el manxaire no manxava, l'orgue no tocaria i quedaria mut. ¿penseu lo que podria representar? ... Si allò emmudís, ¿Què seria de Flix ? ... Però si algun dia, això fallés i jo tingués un alé de vida, per poca que en tingués, em posaria com un guerriller davant per tornar a fer les paus entre fàbrica i poble (Grandes aplausos)".  Després de la emotives i estudiades paraules del President Honorari, tancaria els discursos el prior José Sirisi Escoda.



1. Joan Costa (agutzil), 2. Fernando Gimeno Muntadas (directiu de la SEQF), 3. Ramon Pujol Ferrús (regidor), 4. Doctor Baldomero Ribera (metge), 4. Angel Collazos Aguilà (regidor), 6. Rafael Fortacín, 7. Alexander Beerwald (director de la Fàbrica SEQF), 8. Carlos Sales Amorós (regidor), 9. (?), 10. Manuel Insensé Dragó (tècnic de la Fàbrica), 11. Doctor Pablos (metge), 12. Francisco Sanjuan Fortuny (Alcalde i Jefe Local del Movimiento), 13. José Mestres Carranza (alcalde en funcions abril-maig 1938), 14. Geroni Fáuquer (Impressor), 15. Josep A. Fáuquer (fill d l'mpressor), 16. José Sirisi Escoda (prior de la Parròquia), 17. Juan Mañé Algueró, 18. J. A. Ripoll Fortuño (President de la Sociedad Electroquímica de Flix, 19. ( ? ), 20. Gaspar Echevarria (Director de la Central Hidrroelèctrica de FECSA), 21. Secundino Sabaté Mestres (Jutge de pau).

L’any 1960 és l’any de màxim esplendor industrial de la Fabrica i Colònia de Flix. El poble arribà a 5.418 habitants, 34 d’ells estrangers, i segons el Registre Civil hi hagué 87 naixements, 44 defuncions i 40 matrimonis. La fidelitat a la dictadura consistia amb 172 militants de la Falange (FET i de las JONS).
Com a dada curiosa podríem recordar que hi havia censats: 125 mules, 15 cavalls i 78 ases, 16 camions, 20 turismes, 125 motocicletes, 150 carros i 500 bicicletes.  
Aquest any la Fàbrica arribà al seu màxim històric amb 1.508 treballadors. A partir d’aquest any el seu director fou Alexander Beerwald, conegut entre els treballadors amb el renom “el Tigre”. La dependència amb la Hoechst es constatà al gener quan un grup de joves treballadors de la Fàbrica es traslladaren a la seu central de Frankfurt.
La Fàbrica era coneguda entre d’altres per ser la primera productora estatal del reconegut  insecticida D.D.T (producte que, per cert,  es deixaria de produir l’any 1971 per ser altament cancerigen).

Nota: Agrair la col·laboració de Rosamaria Sabaté, Jaume Aresté i Josep A. Collazos en ajudar a identificar els components del retrat de les forces vives de la tribuna d'autoritats.