28 de maig del 2013

"DOÑA FILO".


Aquesta tarda he anat als funerals en record de "doña Filo". Mestra i ex-directora de l'escola pública d'EGB "Enric Grau Fontseré" de Flix. "Doña Filo", en realitat es deia Filomena Jaramillo Romero. Entre el bagul dels records tinc aquesta fotografia del 28 de gener de l'any 1981, amb motiu de l'acte de homenatge que la comunitat educativa local li oferí amb motiu de la seua jubilació, acte al que vaig assistir com alcalde d'aleshores. Una fotografia on es veu acompanyada pel seu marit el sr. Ortiz i la inspectora d'ensenyament que està adreçant unes paraules, així mateix podem veure molts professors del claustre d'aleshores, representants de l'associació de pares i de la Cros. Han passat més uns trenta-dos anys, pel recordatori he esbrinat que tenia 97 anys.

Aquest matí en parlar del seu decés, l'amic Jaume, aleshores director de la Veu de Flix, que m'ha recordat que li va fer una entrevista per la revista. Entrevista que es publicà el 10 de febrer de 1981.  Així consultant l'entrevista de La Veu de Flix ens ha recordat que va néixer a Santa Maria de los Barros, província de Badajoz el 1915. Que estudià el estudis de magisteri a Guadalajara i que començà un llarg pelegrinatge de 43 anys de docència. Així l'exercici del magisteri el portà per llocs tan diferents com Torremolinos, Madrid, Ordis (Girona), els Garidells, La Palma d'Ebre i Ascó, ocupant la plaça a Flix el  curs 1963-1964.

25 de maig del 2013

"CARMEL D'ASCÓ. Una visió biogràfica" de XAVIER GARCIA.

Aquesta setmana els associats del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) hem rebut el darrer premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila, concretament el XVè. "Carmel d'Ascó. Una visió literària" de Xavier Garcia. Publicada pel mateix CERE a la col.lecció el Daliner.

L'obra abans que res té dos centres d'interès que animen a la seua lectura. Recordar la figura singular de Carmel Biarnés (1928 - 1992), veritable referent de la cultura de la Ribera i d'Ascó a finals del franquisme i durant la transició. I altrament la visió de la seua figura per part del periodista Xavier Garcia, premi Nacional de Cultura, autor de recordat "Homenots del Sud", sens dubte un dels millors cronistes de la història, la cultura i la gent d'aquestes terres. Xavier Garcia ens  recorda com el juliol de 1969 entrà en contacte amb Carmel Biarnés, "Carmelo" d'Ascó.

L'autor ens ofereix la vida de Carmel distribuit en tres parts, amb tres títols que defineixen el seu contingut. La primera o Meditació ascónenca (1928-1950), la família, la guerra, el seminari...La segona o d'un Temps i d'un País (1950-1975) amb les coneixences dels anys 50, Artur Bladé, Terré... els inicis periodístics renovant el periodisme comarcal, el periodisme carmelità... I la tercera (1975 - 1992), definit com els anys revolts, anys que vaig conèixer al referent cultural i ebrenc de la joventut: Nuclears, aigües, marxes, congressos, el CERE, la veu crítica per excel.lència de la transició, el seu testament espiritual... Finalment, Xavier Garcia ens ofereix un annex molt interessant: Un estudi de la correspondència entre Carmel i Artur Bladé entre els anys 1969-1988.

Sens dubte aquest XV premi d'assaig té tots els ingredients per conèixer al figura i obra del recordat Carmel Biarnés. Xavier Garcia és la persona que millor ens podia donar a conèixer la seua vida. Altrament, molt encertada la fotografia que il.lustra el llibre amb Carmel a la seua singular estança, envoltat de papers, llibres, pintures, fotografies, imatgeria religiosa i col.leccions diverses, datada el 1988, autor Marc Arias.



23 de maig del 2013

MINYONES DEL BARRI INTERNACIONAL


Dos fotografies que amb els anys he retrobat. La primera va il·lustrar el llibre "Alemanys a l'Ebre", pag 31. La va cedir l'Olga Schlee, neta del primer director Carl Pistor. La segona, més deteriorada, la tenia guardada el sr. Benigne Corbella com un record familiar, és una foto-postal molt propia de l'època datada l'any 1913, fa exactamente 100 anys, i és escrita per la seua mare, segurament una de les components de la fotografia.

Un aspecte que sempre n'ha cridat l'atenció de les imatges antigues de Flix, especialment quan apareixen dones, és que gairebé sempre porten aigua, ja sigui cantis o pitxells.. Aquestes imatges en són un bon exemple, les minyones dels tècnics i encarregats de la colònia, aleshores denominada Barri Internacional, trobant-se a la font per buscar aigua; la segona amb la curiositat d'un ruquet i una minyona amb dos cantis crida especialment l'atenció.

18 de maig del 2013

"PASSEJANT PER BARCELONA" AMB RAMIR GUIU


Veure i escoltar aquest videoclip ha estat una agradable sorpresa. Ramir Guiu, un del joves més polifacètics de Flix, ens mostra la seua versió més divertida de viure la vida i la ciutat. Es podria dir que com la moda, el senzill disseny Pop Art, la lletra i la simpatia de Ramir van de conjunt. Felicitats i enhorabona Ramir !

14 de maig del 2013

"EL CÀTAR IMPERFECTE".



Mateu-los tots, que Deu ja reconeixerà els seus”, gralla el legat pontifici Arnau Amalric davant les muralles de Beziers”, així comença la lectura d’un dels llibres del meu Sant Jordi. És “el Càtar imperfecte” del periodista Víctor Amela, autor conegut per les entrevistes de la contra de la Vanguàrdia, i les seues participacions al magazine televisiu Aruscity.  Una novel·la que ens sorprèn gratament pèl seu ritme, on ens mostra i descriu l' imperfecte "perfecte" Belibasta, amb tots els dubtes i ombres d’un “bon home”, al costat  del pastor Pere Mauri, veritable “bon home” i protagonista de l’obra. Novel.la que permet a l’autor retre homenatge als seus arrels: el Forcall, i per extensió Morella i les terres del Maestrat, els Ports i l’Ebre.
Particularment és la primera novel·la que llegeixo basada en el món dels càtars, i amb Flix com un dels espais literaris, el seu pas de barca, el meandre, camí de Lleida:“ Sempre li ha agradat fer passar els seus ramats per Flix, en un meandre del riu en que s’alça un castell de fundació islàmica i fortificat pels seus conquistadors...”. Un món que Pere Català i Roca i Anna Ma Adroer i Tasis donaren a conèixer gràcies al seu “Càtars i Catarisme a Catalunya
Històricament ens situa a l'any 1313, fa tot just 700 anys, temps del Jaume II, quan els pobles de Flix  i la Palma eren propietat dels senyors feudals lleidatans de Bosc, una població majoritàriament sarraïna, quan el prior de l’església era Fra Bernardus de Pinam.  
Eren temps de canvis, l’ordre dels Hospitalers es feien amb les antigues possessions de la malaurada ordre del Temple, Ascó, Riba-roja, Miravet.... Aquest any 1313 tenim constància de que Flix fou un dels llocs refugi dels heretges càtars, després de fugir i ésser perseguits sense perdó al Llanguedoc.
Tenim perfectament documentat com després de la desfeta del catarisme, Guilhem Bélibasta, darrer perfecte del Languedoc i representant de l’església càtara a Catalunya, aconseguí escapolir-se de les presons de Carcassona, vivint com a teixidor i pastor refugiat entre d’altres llocs a Flix, des d’on aniria a Tortosa i després a Morella.
El 1318 fou denunciat a Tirvia i posteriorment cremat a la foguera a Vila-roja Termenès el 1321.El llarg i extens document del procés inquisitorial destaquen nombrosos topònims que han quedat molt ben reflectits al curiós mapa de la portada del llibre d'Amela: Sant Mateu, Forcall, Morella, Orta, Ascó, Beseit, Sarroca, la Granadella, Agramunt, Tirvia ... i Flix, “lloc habitat majoritàriament per sarraïns” i on vivia i habità el també càtar Pere Mauri. L'Imaginari medieval d'aquestes terres tenen també els seus protagonistes.



ADROER, Anna M.-CATALA ROCA, Pere. Catars i Catarisme a Catalunya.  Col.lecció Nissaga 12. Dalmau ed. Barcelona, 2001, p.98.

11 de maig del 2013

“O PRENZIPET” , D’ARAGONÈS AL LAPAPYP



O Prenzipet per decisió de les Corts d’Aragó, dixit PP i PAR, ha deixat de parlar en aragonès (fabla) per parlar en LAPAPYP 

El Petit Príncep quan deia “Cuan yo teneba seis añadas beyé, una begada, un debuxo mannifico en un libro...”, i  les dotze mil persones, principalment del nord d'Aragó, comarques com Jacetania, Alto Aragón, Sobrarbe i part de Ribagorça, mai s’haurien pogut imaginar que d’un dia per l’altre parlarien una llengua nova.

A bergüeña de charrar”. Després que las Cortes de Aragón hagin aprovat el Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón

Les reaccions han portat a omplir planes i més planes de literatura al voltant d’un ridícul espantós, per no reconèixer el dialecte català de la Franja s’han inventat un nou idioma LAPAO, i altrament han renunciat als seus orígens, fent desaparèixer la fabla o aragonès pel LAPAPYP, i tot per no dir la paraula maleïda. 

Tot un montatge que supera l'extravagància anticatalana per la riota de tothom. D'ací que a partir de les reflexions de l’autor de “La imprenta Babel”, l’Andreu Carranza, us convido a tafanejar per la xarxa i cercar els mots inventats.

És realment increïble els esforços imaginatius que fan a l'Aragó, poble germà nostre, diguin el que diguin i durant molts anys sota el mateix règim monàrquic, per no pronunciar el nom prohibit, el tabú... L'han batejat com LAPAO. Em sona com a molt exòtic, gairebé xinès (com Cipango, Laotse...). LAPAO, atenció amb el nom, que és de la mateix família que LAPAPYP... Quins collons que tenen, i perdonin l'expressió, però és realment patològic i pervers inventar-se una malaltia nova, amb nom inclòs, tot per no haver de dir mai 'català'!

       http://www.aguaita.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=767:sindrome-lapao&catid=119&Itemid=632

Y el aragonés o fabla, lengua genuinamente aragonesa, que se habla en el norte de Aragón desde tiempos pretéritos  ahora pasa a llamarse legalmente LAPAPYP. ¿Cabe mayor despropósito? La medida legislativa aprobada ayer es estrafalaria, ridícula, ofende a la inteligencia, genera vergüenza ajena, se ha convertido en el hazmerreír de moda y está alcanzando una expansión mediática desmesurada...”


las Cortes de Aragón aprueban llamar ‘lapao’ -que suena a interludio entre dos canciones de los Ramones- al catalán y ‘lapapyp’ -un píopío de apareamiento de los jilgueros- al aragonés. No es necesario tener muy elevada la tensión patriótica para formularse un pregunta insoslayable: España, ¿por qué te haces esto?”

    http://blogs.diariovasco.com/eljukebox/2013/05/10/reyes-de-lapao-principes-de-lapapyp/

Fent una profunda reflexió se’m acudeixen dues preguntes de tot plegat. La primera pregunta seria: en quin moment un dialecte esdevé una llengua? La segona pregunta: en quin moment un polític esdevé imbècil?

      http://alicies.wordpress.com/2013/05/08/36-alizia-en-lapapyp-alicia-en-lapao/

5 de maig del 2013

XI FESTA DE LES CIGONYES EN DOS IMATGES.



La Reserva Natural de Fauma Salvatge de Sebes, anomenat "el soto de las cebollas" per un il.lustre viatger per l'Ebre del dinou, torna a ser de festa. Un any més la Festa de les Cigonyes ha estat el centre d'interés dels més petits i petites de la Ribera. Una manera força especial de celebració del dia de la mare en companyia dels nats l'any 2012, amb diploma inclòs. Enhorabona un any més al Grup de Natura Freixe !.

3 de maig del 2013

"JOTA CONTENTA", LA DARRERA CARAMELLA FLIXANCA.

Enguany el repertori de les Caramelles de Flix dirigides per Alfons Guiu Mestres tingueren una novetat i estrena alhora: "Jota contenta". L'autor és l'amic Sebastià Gironès, riba-rojà - flixanco resident a Girona. Una caramella més ebrenca que mai amb regust de la jota: "Passant per Garcia, Vinebre i Ascó, me'n vaig cap a Flix a cantar caramelles...". Escoltar aquesta caramella sota els perxis de la Plaça Major, Flix i les Caramelles sens dubte estan d'enhorabona !

1 de maig del 2013

1986, FESTA DE L'1 DE MAIG. L'ANY DEL CENTENARI DE LA FESTA DEL TREBALL.


Temps era temps, imatges pel record. Amics de Flix i del facebook han creat fa pocs dies una pàgina titulada "FLIX FOTOS PEL RECORD" que a hores d'ara té una acollida excepcional. El fet que es puguin compartir fotografies dels albums familiars, de trobades d'amics, de festivitats, d'esdeveniments de significació importants del poble, ja de si té molta importància. Però allò més trascendent que té compartir fotografies pel facebook és que convida a la interrelació entre els seus seguidors i seguidores, compartint comentaris que ens ajuden a conèixer millor la imatge en qüestió i per extensió el nostre poble.

Una de les fotografies que personalment m'ha portat vells i alhora bons records ha estat la que ha facilitat l'amiga Aleandra, la veu de Radio Flix. Una fotografia de la festa de la Gent Gran de Flix, organitzada conjuntament per l'Ajuntament i la junta de la Llar per primer cop l'1 de maig de 1986, tres anys després de la inauguració de la Llar de Jubilats, enguany fa tot just 30 anys. Una festa que s'ha mantingut i que s'ha convertit en una de les més assenyalades del nostre poble. Fotografia a la que s'hi han afegit gairebé quoranta comentaris a més dels pertinents m'agrada.

He de dir que desconeixia la seua existència, assegut darrera del president de la Llar, el sr. Viñoles, escolto el seu parlament acompanyat per Jaume Ramon Affonso a l'esquerra, l'Aleandra que feia de presentadora de l'acte, i a la dreta tres de les cinc pubilles de Flix. Anna Ma Masot., Ma Carme Clua, també Pubilla Comarcal de la Ribera, i Anna Ma Casadó. Aquesta fotografia té una significació molt especial ja que fou relitzada pel recordat fotògraf Antonio Llecha Terré.

Temps era temps. Aquell any fou especial ja que es celebrava el Centenari de la festa del Treball. Al matí unes cinc-centes persones ens haviem reunit a l'ermita del Remei per fer un "esmorzar camperol" (referència de la Veu de Flix), i a les 5 de la tarda es realitzà la ja tradicional festa a la mateixa Llar on es lliuraren el premis de bitlles, petanca, escacs, dominó, botifarra i guinyot, a més de certaments de poesia, narrativa i memòria històrica. Premi de memòria històrica que guanyà el recordat EnC, pseudònim del seyor Ricard Ferrater. D'aquí la quantitat de trofeus que es veuen a la fotografia.