28 de setembre del 2008

JORNADA INTERCULTURAL A FLIX


Organitzat pels Serveis a la Joventut, el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, amb el suport de la Secretaria General de Joventut, s'ha organitzat a Flix la IV Jornada Intercultural de la Ribera d'Ebre. La Festa s'ha fet fet a la Pista de la Unió Social i des de les 16,30 de la tarda i fins les 21,30 del vespre s'ha anat desenvolupant activitats de tota mena: gastronòmiques, amb degustació dce menjars d'arreu del món per a tots els assistents, jocs d'arreu, batucada, arees de tallers d'henna, criquet, maquillatge del Panjab, balls com la jota de Flix o del ventre, cants eslovacs i ucraïnés, fins la cloenda a càrrec de l'Orfeo de Flix i el concert "veus del món". A destacar el treball i col.laboracióde les entitats així com del voluntariat. La ACN que entre d'altres mitjans ha cobert la festa ha destacat de l'entrevista que m'ha realitzat i així ho reflexa el diari AVUI:


"L'alcalde de Flix afirma que les IV Jornades Interculturals 'tenen la voluntat que tothom se senti com a casa'"
Recordar que dels 4.065 habitants empadronats a Flix, 523 són nouvinguts, 303 homes i 220 dones, el que representa el 12,67 per cent. Els nouvinguts són de trenta-dos països. Per ordre númèric dir que la majoria són del Regne Unit (177), seguits de Romania (82), Marroc (62), Xina (30), Pakistan (23), Equador (19), Moldavia (19), Colòmbia (13), Bolivia (10) i Polónia (10), així fins 32 països.

NIT D'EMOCIONS AMB JOSEP SUBIRATS




Josep Subirats Piñana: De presoner al front a la Punxa, les Oblates, Pilatos, de la condemna a mort o reclusió perpètua, Casanova de Móra la Nova, viure entre moribunds, el vendaval repressor, atrapats per l'arbitrarietat, la resistència, el triomf de la raó i la llibertat: Reconeixement polític i personal la nit de divendres a la Fonda Barcelona.


GERHARD PACH: 1 D'OCTUBRE DEL 1938

De la presència alemanya a les nostres contrades i del recull de documents que vaig realitzar en fer el llibre "Alemanys a l'Ebre", em cridà l'atenció aquesta fotografia, segurament d'un aviador nazi estavellat com diu la inscripció el dia 1 d'octubre del 1938, fa 70 anys. És un dels vestigis més evidents de la participació dels alemanys de Hitler a la Batalla de l'Ebre. Cal recordar que la setmana del 25 al 30 de setembre les operacions al front de l'Ebre havien estat gairebé paralitzades a causa d'un temporal de pluges. L'1 d'octubre, mentres la Societat de Nacions nomenava una comissió per supervisar la retirada dels voluntari estrangers del front de guerra, mentres s'acabava de signar el Pacte de Munich (29 de setembre) que donava via lliure a Hitler, Franco donava ordre de trencar el front a la Vall de la Torre. Precisament aquest dia va morir aquest soldat nazi anomenat Gerhard Pach, dels pocs que té un record al mateix front de guerra.


25 de setembre del 2008

EL MEU POEMA DE GERARD VERGÉS

BOSC DE TARDOR

FA uns instants ha plogut i ara m'endinso,

silenciosament,

pel bosc humit de pins i de ginebres i de marcits verds autumnals.

Sento un soroll darrera meu. Ets tu?

M'he equivocat, amor.

Eren gotes caient des de les fulles.

24 de setembre del 2008

DIVENDRES, JOSEP SUBIRATS A LA FONDA BARCELONA


L'amistat entre Josep Subirats Piñana (Tortosa) i Francesc Casanova Barcelona (Móra la Nova) ha trascendit admirablement d'una de les pàgines més fosques de la història de la posguerra. M'ha demanat Joan Casanova "fill" que presenti precisament a la Fonda Barcelona, el proper divendres 26 de setembre, els llibres de l'insigne Josep Subirats Piñana "La Repressió franquista a la posguerra - Pilatos, presó de Tarragona 1939-1941" i "Les Oblates, 1939-1941. Presó de dones de Tarragona". Hem de reconèixer que ningú millor que ell podia fer aquests estudis: condemnat amb 19 anys acusat de rebelió militar el 18 de juliol del 1936 quan tenia tan sòlament 16 anys, acusació que ja ho diu tot de la repressió franquista. Un jove que amb els anys rebria la Creu de Sant Jordi, seria Senador de l'Entesa el 1977, membre de la comissió que redactà l'Estatut de Sau, conseller del Tribunal de Comptes i magistrat del Tribunal de Comptres de la Comunitat Europera. L'acte està organitzat pel CERE i el restaurant Fonda Barcelona, i hi col.laboren el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Móra la Nova, l'Associació Cultural la Fil.loxera i l'Associació Cultural la Riuada.

23 de setembre del 2008

FLIX I LA GUERRA DELS SEGADORS


Aquest vespre a Flix hem pogut escoltar una magnífica conferència a càrrec de Joan Hilari Muñoz sobre la Guerra del Segadors (1640-1652) a l'Ebre. Un dels aspectes que ha cridat l'atenció ha estat la importància del Castell de Flix, lloc equidistant entre Tortosa i Lleida i per tant estratègic durant aquest llarg conflicte fins la seua caiguda el 25 de setembre del 1650 a mans del Marqués de Mortara. Tot i que el bloc no permet ser extens, heus aquí una breu cronologia del conflicte a Flix, amb una relació dels setges del 1643, 1645 i el definitiu del 1650:

1642. Gener. El batlle de Flix s’adreça a Barcelona protestant perquè els enviaven 50 soldats més sense llicència del poble. Els consellers de Barcelona contestaran que s’uneixin a la causa i que els vassalls tinguin compte de les fortificacions.
1643. 21 de febrer. Flix és atacat infructuosament per l’exèrcit espanyol dirigit pel marqués de Leganés.
2 de març. L’exèrcit espanyol que havia intentat entrar al castell de Flix fou sorprès per les tropes catalano-franceses dirigides pel mariscal de la Motte, qui havia sortit de Barcelona el 25 de febrer.
Juny. S’informa que de les 260 cases del poble solament estan habitades unes 90. La majoria dels habitants han fugit per la guerra.
1645. 27 d’agost. Aquest any fou de gran sequera, així aquest dia la cavalleria castellana del General de Felipe de Silva, 200 genets i 1500 homes, amb mercenaris alemanys, pogué passar a gual el riu davant de Flix, no pogueren conquerir el castell.
1650. 2 de setembre. L’exèrcit espanyol, amb 4000 soldats de cavalleria i 2000 infants, llença una gran ofensiva sobre el castell de Flix.
25 de setembre. Flix capitula davant l’exèrcit del Marqués de Mortara.

No ay grandeza por mas incomprensible que sea, que los mismos de que se sirve dejen de envidiarla, assi es en todo, emulo de la mar, o con envidia, pareze que quiso el Ebro disponer en sus margenes un sitio, que viene a ser Peninsula, aquien vulgarmente llaman Isla sus moradores a esta sirve de fosso y a el de Corona Flix y su Castillo, fabrica antigua, si bien mas fuerte que alguna de las modernas, y que por serlo tanto, estimavan los Franceses por la mayor defensa de todo aquel Pais y por mas difizil su expugnacion los Españoles (…)
No obró por su parte con menos valor el Thiniente general Marques de Tenorio, que esguazando el Ebro, dividió en tres trozos la gente que llevava como se le havia ordenado, y con tanta bizarria andaron todos sin perder ocasion unos y otros, que casi en un tiempo, des`pues de haver ganado los Italianos las fortificaziones que les tocava, se dieron la mano con los Españoles, que ya estavan en la Villa, los Alemanes forzaron el Molino, y tan fuerte carga dieron los Valones, que llegaron asta las estacadas de las fortificaziones del Castillo, en todas partes, quedaron los nuestros venzedores y en todas, Franceses muertos, 130. prisioneros, 16. ofiziales retirandose en desorden, los restantes a las fortificaciones del Castillo. Dos piezezuelas perdieron en la fortificazion de la Isla.(…) con estos se aogaron mas de ochenta Soldados (...)
La notícia de la rendició de la Plaça de Flix davant els exèrcits espanyols arribaria a Barcelona el 26 de setembre causant notable desolació a la ciutat.

22 de setembre del 2008

OBRES RESIDÈNCIA GENT GRAN DE FLIX




Imatge actualitzada de les obres de la Residència de la Gent Gran i Centre de Dia, obres adjudicades l'abril del 2007 amb uns terminis de 16 mesos. Sens dubte una de les obres més esperades i desitjades pel poble de Flix. La restauració que aquest dies s'ha començat de la façana principal de les antigues escoles del 1917 projectades pel reconegut arquitecte alemany P. Müller crida l'atenció, tot pensant en la seua integració arquitectònica dins el complex de la Residència. Segons els responsables de l'obra és prevista la finalització de les obres a finals del 2008.

20 de setembre del 2008

19 de setembre del 2008

ENTREVISTA A ESQUERRA NACIONAL

El darrer número d´Esquerra Nacional dedica les pàgines centrals al Consell Nacional, màxim òrgan d'Esquerra entre Congressos, i ofereix una entrevista que em feu el seu director Sergi Sol, després de presentar-me com Alcalde de Flix, Senador i President del Consell Nacional. Si us interessa la podeu llegir en format digital clicant sobre el nom de la revista.

17 de setembre del 2008

AQUESTA NIT, "BOIRA NEGRA" AL C33

Aquesta nit a les 22,05 hores i al Canal 33 s'estrena el documental dirigit per Felip Solé sobre els nazis a Catalunya titulat "Boira Negra". L'espectació que generà a Flix el passat més de març mentre es recreà per part dels equips de gravació la colònia durant la postguerra: amb una especial atenció al Casino, on vaig tenir l'oportunitat de participar com a figurant amb membres del grup de teatre Flexus en el rodatge de la sèrie, la radiografia de la colònia alemanya al nostre poble durant la II Guerra Mundial, fa que tingui particularment un interés especial aquest documental, tot i que cal recordar que Flix serà el protagonista del tercer capítol, dels quatre en que ha estat estructurat. Per a més informació esmentar el seu contingut i justificació que ens ofereix la web de la Televisió de Catalunya:

"A part de l'estructura policial i d'espionatge que els nazis creen en territori català i espanyol, diferents col·lectius alemanys de la Península viuen el drama de la guerra de primera mà. És el cas de la colònia alemanya de Flix, creada al voltant de la indústria química d'aquesta localitat. També es viu l'exaltació del nazisme a l'escola alemanya de Barcelona. Ens ho expliquen dos exalumnes il·lustres, Jordi Pujol i Esther Tusquets. "Boira negra" és una sèrie documental de quatre capítols d'una hora cadascun. L'objectiu és explicar una història que ningú no havia desvelat fins ara: la presència de nazis i jueus a Catalunya als anys 40. Per aconseguir-ho, s'han hagut de fer més de trenta entrevistes a Catalunya, Alemanya, els Estats Units i Israel."

15 de setembre del 2008

INICI DE CURS TAMBÉ AL SENAT

La data del 15 de setembre fixa l'inici del curs escolar i curiosament l'inici també del periode de sessions al Senat, aquesta tarda es reuneix la Comissió de Foment de la que sóc el portaveu i demà es reuneix la Cambra amb total normalitat. El grup de senadors de l'Entesa Catalana de Progrés té organitzat el seu programa de treball a la Cambra:

Dimarts, 16 de setembre (12.00 h.) : Reunió de coordinació del grup.

Dimarts (16.00 h.) i Dimecres (09.30 h.)

Preguntes orals

Joan Josep NUET
Joan SABATÉ


Interpel·lacions

- Del Grup Parlamentari Popular (PÉREZ LAPAZARÁN), sobre la valoració del Govern de la greu crisi que estan patint els sectors ramader i carni espanyols (BATLLE)

- Del Grup Parlamentari de CiU (CANDINI I PUIG), sobre la voluntat del Govern respecte a la modificació dels procediments de licitació de les obres públiques vinculades a determinades infraestructures (MUÑOZ)

- Del Grup Parlamentari Mixt (SAMPOL I MAS), sobre el resultat de l’actual sistema de finançament de les CCAA (BONET)

Mocions conseqüència d’Interpel·lació

- Del Grup Parlamentari Popular, que insta al Govern a l’adopció de determinades mesures per tal de facilitar l’accés a l’habitatge (ARQUÉ)
Possiblement aquest Moció es tramiti el dimarts al vespre

- Del Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés, que insta al Govern a l’adopció de determinades mesures en relació amb el canvi climàtic (GUILLOT)

Mocions

- De tots els Grups Parlamentaris, que insta al Govern a la presentació d'un nou projecte integrat que englobaria la posada en valor de la qual fora la primera ciutat d'Amèrica, La Isabela (República Dominicana) i a la millora socioeconòmica i cultural dels seus habitants actuals (GUILLOT)

- Del Grup Parlamentari Popular, que insta al Govern a l’adopció de diverses mesures en relació amb el finançament local (ARQUÉ)

- Del Grup Parlamentari Popular, que insta al Govern que aprovi un pla integral de lluita contra el tràfic de dones, nenes i nens (BAIG)

- Del Grup Parlamentari Socialista, que insta al Govern a prioritzar l'execució de les mesures contemplades en el Pla Especial de l'Alt Guadiana dirigides a la recuperació del Parc Nacional de les Taules de Daimiel, a la província de Ciudad Real (BATLLE)

Proposta per al nomenament de deu Vocals del Consell General del Poder Judicial
VOTACIÓ DIMECRES PEL MATÍ NO ABANS DE LES 13.00 HORES

13 de setembre del 2008

KÜÇÜK PRENS


El darrer exemplar afegit a la particular col.lecció de "el Petit Príncep" d'Antoine de Saint-Exupéry ha estat la versió en llengua turca (türkçe). Una llengua propera, veïna de la grega, però força diferent i desconeguda. La primera característica que et crida l'atenció és la "Ç". Tan lluny i tan a prop: El parlem entre 50 a 54 milions de persones. Turquia (de 49.000.000 a 53.000.000, any 2006) ; Bulgària (762.000); Grècia (de 85.000 a 125.000) ; Macedònia (87.000) ; SE de Romania (29.500) ; Kosovo (12.500) ; Xipre (250.000).

És llengua oficial a Turquia i Xipre, té un reconeixement legal a Kosovo, i una protecció genèrica a Romania, Macedònia, Grècia, Bulgària. Els primers textos turcs són del segle XIII. Una data històrica que cal destacar és la introducció de l'alfabet llatí que va desplaçar l'alfabet àrab el 1928.

11 de setembre del 2008

LA DIADA I L'ORFEÓ DE FLIX

L'acte institucional de la Diada per excel.lència a les Terres de l'Ebre tingué lloc ahir al vespre a la plaça dels Dolors de Tortosa, al bell mig del centre històric. Amb l'assistència de nombrosos alcaldes, directors de serveis de la Generalitat, parlamentaris, així com la Sotsdelegada del Govern central Teresa Pallarés entre d'altres. Destacar en l'apartat dels noms propis el parlament institucional de Lluís Salvadó, Delegat del Govern, la conferència de l'historiador Josep Ma Solé i Sabaté, i la brillant intervenció de l'Orfeo de Flix amb Ada Gasca al piano i sota la direcció d'Alfons Guiu

FLIX: LA DIADA DEL 1978



Temps era temps, han passat trenta anys, la Diada de l'any 1978, després de les grans manifestacions realitzades l'any anterior 1977, es realitzà a molts llocs entre el nerviosisme de la lentitud de les reformes democràtiques i nacionals, i la protesta política a nivell municipal davant la paràlisis dels darrers ajuntaments franquistes. A Flix els partits d'esquerres i les centrals sindicals varen redactar un document propi per la Diada i utilitzant el recurs típic de l'època es repartí a mà entre els treballadors que entraven i sortien de la Fàbrica i les botigues del poble. Tres reivindicacions es destacaven: Noms de carrers i places en català, abolició de tots els signes i símbols del franquisme i cursos de llengua i cultura catalana. En relació al coneixement llegit i escrit hi havia una veritable mancança que feu, per exemple, que aquest petit cartell fos a dos cares i bilingüe.

9 de setembre del 2008

ABSOLT L'ALCALDE DE MONTBLANC

La festa major de Montblanc té un motiu més per estar de festa, el seu alcalde Josep Andreu aquest migdia ha estat absolt del judici de faltes per un pressumpte delicte de desobediència a l'autoritat i falta de respecte presentat per uns Guardia Civils del seu poble. A les 10,15 havia de començar el judici a Valls, com altres alcaldes, regidors, familiars i amics hi he anat per donar el meu suport a l'amic Pep Andreu. És digne destacar la presència de l'exconseller de Governació i ex-alcalde de Montblanc Josep Gomis, així com de Joan Puigcercós, President d'Esquerra. Amb una hora de retard ha començat el judici que finalment s'ha fet a porta tancada. L'espectació mediàtica ha estat molt significativa. Després de declarar tots els testimonis, la mateixa Fiscalia ha retirat l'acusació i ha demanat l'absolució. La sentència absolutòria és ferma. En sortir del jutjat l'alcalde, després de conéixer-se la sentència, ha atés a tots els mitjans i en tot moment ha recordat els nostres drets lingüístics, pels que ha demanat respecte.

8 de setembre del 2008

AMB PEP ANDREU, ALCALDE DE MONTBLANC

Aquesta tarda m'he posat en contacte amb l'amic Pep Andreu, alcalde de Montblanc, i recordat diputat d'Esquerra a la passada legislatura. No cal dir que m'ha posat a la seua disposició i que encara hem costa creure el que li ha passat, que un alcalde sigui detingut per fer precisament d'alcalde. Ho diuen les cròniques:

"L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, compareixerà aquest dimarts als jutjats de Valls acusat de desobediència a l'autoritat. El 30 d'agost passat a la matinada, l'alcalde i el regidor de Medi Ambient d'aquest municipi de la Conca de Barberà, Ignasi Cid, es van acostar a un control de la Guàrdia Civil i de la Policia Local per preguntar-los perquè el feien. Els agents de la Policia Local van marxar, però tres guàrdies civils li van demanar que s'identifiqués i que els parlés en castellà. Josep Andreu es va negar a ensenyar-los el carnet d'identitat perquè els agents tenen l'obligació de conèixer les autoritats. L'alcalde afirma que tampoc el van deixar parlar en català. El cas és que Josep Andreu va acabar detingut a la caserna de la Guardia Civil, on sí que es va identificar".

(nota dia 9/9/08: la crònica parla de detenció, en tot cas hauria de dir que l'alcalde finalment s'oferi d'anar a la Caserna de la Guardia Civil per aclarir la situació davant el Brigada. El que no sabia que després seria denunciat per desobediència a l'autoritat)

6 de setembre del 2008

CONGRÉS D'ERC A LA RIBERA D'EBRE


Ahir divendres 5 al vespre tingué lloc a la seu local de Mora la Nova el congrés comarcal que havia d’escollir la composició del nou President i també la permanent comarcal de Esquerra de la Ribera d’Ebre. És de destacar la figura del nou President que substitueix a l'alcalde de Rasquera i vicepresident del Consell Comarcal Bernat Pellissa, Josep Ma Sàez, la seua joventut i la seua preparació, nascut el 1984, és llicenciat en Ciències polítiques i de l'Administració a la Universitat Autònoma ded Barcelona, regidor de cultura de l'ajuntament de Miravet.
La composició que representarà els 81 afiliats/des es la següent:

Josep Mª Sàez (President)
Manel Rodes (Secretaria d’organització)
Francesc Barbero (Secretaria de finances)
Montserrat Perelló (Secretaria d’imatge i comunicació)
Bernat Pellissa (Secretaria de política municipal)
Pere Muñoz (Secretaria de política parlamentaria)
Tomàs Amorós (Secretaria de política social)
Montserrat Viña (Secretaria de la dona)
Francisco Roca (vocal)

5 de setembre del 2008

ACORDS I SILENCIS D'ADIF

Fa massa dies que corre la notícia, la CGT comença avui una tancada a l'estació de Flix amb una concentració d'usuaris demà a les 12 del migdia, avui TV3 se n'ha fet resò, així com diaris com AVUI i el PUNT, els ajuntaments comencem a prendre acords de Ple, mentres, hem redactat els següent comunicat de premsa:


COMUNICAT DE PREMSA

Els ajuntaments de Riba-roja d’Ebre, Flix i Ascó volem expressar el nostre absolut rebuig a la política ja consumada de l’ens administrador d’infraestructures ferroviàries, ADIF, que ha deixat en una situació de funcionament sota mínims les estacions de tren dels tres municipis. De manera conjunta, els consistoris manifestem:

-Que les estacions de Riba-roja, Flix i Ascó no només donen servei a aquests municipis, sinó que del servei de tren se’n beneficien bona part dels pobles de la Ribera d’Ebre i d’altres comarques veïnes.
-Que aquestes estacions es quedaran sense atenció al públic, fet que comportarà un greuge pels usuaris, sobretot la gent gran.
-L’Ajuntament d’Ascó vol recordar, amés a més, que la línia ferroviària travessa terrenys afectats pel PENTA, pràcticament a tocar del complexe nuclear, i que són nombrosos els convois de mercaderies perilloses que hi circulen. La pròpia central nuclear contempla en els seus plans d’emergència la possibilitat d’un accident de tren. A partir d’ara ningú s’encarregarà de vetllar que tots els trens circulin correctament, situació que encara és més preocupant si tenim en compte que els centre de comandament de la línia es traslladarà de Tarragona a Saragossa.
-Davant d’aquesta situació, els tres consistoris reclamem a ADIF que restitueixi en la seva totalitat el personal que presta serveis a les instal.lacions ferroviàries de Riba-roja, Flix i Ascó, de manera que aquesta línia històrica –va ser la primera que va unir Barcelona i Madrid- continui prestant el mateix servei que ha prestat durant dècades.

4 de setembre del 2008

JOAN A. ESCRIBÀ DE MÓRA D'EBRE


Joan A. Escribà m'ha fet arribar una invitació per la inauguració i vernissatge que es realitzarà a la Galeria d'Art Amat de Lleida el proper dissabte 6 de setembre. Des dels seus inicis pictòrics l'any 1950 l'amic Joan Escribà de Móra d'Ebre ha anat consolidant una trajectòria pictòrica que l'ha convertit en un dels pintors més reconeguts de les nostres comarques. Obra seua la podem trobar per exemple al Mussée des artistes catalans, en Saint Cyprien ( Francia); en el Mc Clelland Arts Center; en Longwiew, Washington (EEUU), y en el Museo del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. Com el defineix J. Llop al catàleg d l'exposició: " el retrat sempre captat en el moment d'esplendor, passant per vistes urbanes, especialment de París, Escribà construeix la seva obra sobre un dibuix ajustat, expressant-se amb una paleta vibrant i brillant que estima els contrastos lluminosos amb ritme..." Felicitats !!!!!!!

3 de setembre del 2008

A FLIX PER LA DIADA, L'ESTELADA



L’ajuntament de Flix, en Junta de Govern Local del 29 d’agost, acordà penjar la “senyera estelada” en el lloc més destacat de l’ajuntament, adherint-se així a la campanya de la Comissió del Centenari de l’Estelada en senyal d’honor i respecte pel nostres símbols, en commemoració del centenari de la seua creació i en record dels objectius pels quals va ser creada.