29 de juny del 2012

GLÒRIA MONTAÑA, D'ASCÓ, OBTÉ LA NOTA MÉS ALTA DE LES TERRES DE L'EBRE


Amb un 9,5, ha aconseguit la nota de les proves de selectivitat més alta de les Terres de l'Ebre i una de les més elevades de Catalunya. Diu que no s'ho esperava perquè, durant els tres dies d'exàmens, ella i els seus companys es van haver de llevar a les sis del matí per desplaçar-se amb autocar fins Tortosa. Amb aquesta nota, la jove d'Ascó, Glòria Montaña, que acumula 13,36 punts amb el Batxillerat i les específiques, vol estudiar Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona el curs vinent. Una decisió que, assegura, va prendre fa pocs mesos i en la qual no ha tingut res a veure la tradició industrial nuclear del seu municipi. En el futur vol dedicar-se a la recerca.”
L'IES de Flix està d'enhorabona, una generació d'alumnes excel.lents ha acabat la seua etapa d'estudis secundaris, les notes de la selectivitat així ho demostren. Avui darrer dia del curs, tot preparant els departaments i la direcció del centre el proper i difícil curs escolar, d'emotius comiats de professors que el curs proper no seran a l'institut. Una notícia com la que ens ofereix el setmanari Ebre en la versió digital, crec que ha d'omplir de satisfacció a tota la família educativa de l'institut de Flix , dels companys i companyes de classe de la Glòria, dels professors que ha tingut en els darrers 6 anys, ja sigui a l'ESO o al Batxillerat, la seua família i especialment als seus pares, a qui ja vaig felicitar el passat divendres amb motiu de la festa de les Orles.
“Tot i haver acabat el Batxillerat a l'IES de Flix amb una nota mitjana de 9,91, Montaña reitera que en cap moment esperava treure la millor puntuació del territori. "Són tres dies d'exàmens i és bastant dur, sobretot per la gent de fora. Vam haver d'anar a Tortosa, marxant amb autobús a les set del matí i una hora de viatge durant tres dies és molt cansat. A sobre, estàs nerviós perquè t'ho jugues tot en aquests exàmens. Sí que va anar bé, però no ho esperava", sentencia.... (podeu continuar llegint l'entrevista clicant damunt: “ L’EBRE DIGITAL.CAT
La millor nota de la selectivitat a les Terres de l'Ebre i la segona del conjunt de Catalunya, protagonista als principals mitjans de comunicació: La Vanguardia, El Periódico, El PUNT AVUI....

FELICITATS !!!

23 de juny del 2012

FINAL DE CURS, "FLIPARIES".

Ahir va ser el dia dels actes de fi de curs a la majoria del centres de primària i secundària. Feia anys que no assistia als actes dels centres de Flix. Amb una hora de diferència l'IES Flix feu el lliurament de les orles amb el gimnàs ple de pares, professors i alumnes, un acte força emotiu pel comiat dels alumnes de cicles formatius i de segon de batxillerat. I una mica més tard al patí de l'escola Enric Grau Fontseré on els alumnes feien una animat festival amb tota mena d'actuacions.

Pel matí a l'Institut es començà a repartir la revista del centre "Fliparies", la número 22, amb un  complert resum del que ha estat el curs 2011-2012, amb fotografies de tots els grups, escursions, sortides, de les activitats dels 437 alumnes des de l'ESO fins els PQPI, passant pels cicles formatius i els batxillerats.

En el fons, tot i els emotius i festius actes celebrats, amb el curs del que resten les darreres avaluacions, reunions de departaments i claustres, podriem  ben bé recordar un paràgraf de l'editorial de la revista.

 "Amb tot i malgrat tot, enguany hauriem de destacar dues mirades aparentment contradictòries: Per una banda la mirada en positiu del procés d’Avaluació Global Diagnòstica, amb una intervenció decisiva per part de tots els sectors educatius, amb uns resultats més que positius. I per l’altra, la mirada preocupant i negativa de la crisi econòmica en que estem immersos, que s’ha agreujat els darrers mesos i que malauradament amenaça el treball ben fet en el mon educatiu, amb retallades difícils d’entendre que afectaran en els seus punts claus la qualitat de l’ensenyament públic."

21 de juny del 2012

QUINS COLLONS !



Quins collons! La gent que parla la nova llengua "aragonesa oriental" també diu "quins collons !!". Com de ben segur ho dirien els meus avantpassats de Queretes o el gran Desideri Lombarte (1937 - 1989).


Natres

Que som, que si no som.
Que de la part d'aquí,
que de la d'allà.
Mos volen per amics?
Què mos volen donar?
Mos volen ajudar?
Com volen que parlem?
Que parlem com vullguem,
a n'ells los és igual.
I que no mos moguem,
que no mos cal pensar,
pensar ja pensen ells.
Lo d'escriure i llegir
més val deixar-ho estar.
Que no mos cal patir
que ja mos ho diran.
I si no diuen res
que anem tirant igual.
Que això que aquí parlem
si no ix d'aquí més val.
I si eixim, quan ixquem,
ja parlarem com cal.
Llegirem i escriurem
que mo n'ensenyaran.
I que els nostres drapets
que natres mo'ls llavem,
que no els cal ensenyar.
Vivim aquí on vivim,
parlem lo que parlem,
i que no hi ha remei,
relíquies del passat.
Que si no hi pensem massa
ho anirem oblidant...


La punxa d'en Jap, que ens regala  Joan Antoni Poch a "El Punt Avui", tot un encert !

18 de juny del 2012

ANIVERSARI DE L'OCUPACIÓ DEL CASTELL CARLÍ.

Els dies 18 i 19 de juny de 1875 foren decisius pel desenvolupament de la tercera carlinada a l'Ebre. La premsa madrilenya oferí força informació de les activitats militars, de l'atac i ocupació del castell de Flix i després del de Miravet. No és la primera entrada que faig d'aquest fet històric, l'any 2008 en vaig fer una donant la informació que la premsa de Tarragona oferí del setge i ocupació.

Així ens trobem amb dos dels diaris madrilenys més importants del moment, donant més informacíó i detalls: "El Imparcial", diari lliberal, i "El Siglo Futuro", diari catòlic.

"El Imparcial" ens oferí un resum oficial de les accions militars signades pel mateix Capità General de Catalunya, A. Martínez Campos. Del castell de Flix oferí una dada molt important, el seu origen carlí, fet que li dóna la seua singularitat: "Tiene un castillo hecho por los carlistas, fuerte, pero no acabado ni artillado".

El diari catòlic “El Siglo Futuro” en relació a la rendició del castell oferí força detalls que per la seua importància representa un excel.lent retrat:

El dia 17, después de una marcha forzada de quinze horas, pernoctaron en Mora las tropas del brigadier Gamir, compuesta del Fijo de Ceuta, Reus, fuerzas del 3º franco y ronda de Tarragona y Flix, cuatro piezas de Plasencia y cien caballos. A las cinco de la Mañana del 18 salieron hacia Flix, llegando a las doce, no sin haber cruzado disparos con el enemigo la vanguardia del Fijo de Ceuta, siguiendo algunos más hasta la conclusión de la entrada de la columna.


Después de corto descanso, y tomado el pueblo militarmente, el señor brigadier, acompañado de los jefes del Fijo de Cueta, Reus, 3º franco y ayudantes, salió a inspeccionar la situación del castillo y sitios por donde debia empezar el ataque, despreciando todo; immediatamente intimó la rendición á los defensores del mismo, manifestandoles que, de no entregarse, romperia el fuego contra dicha fortaleza.


No habiendo tenido contestación favorable, y colocada la artilleria en los puntos convenientes, se rompió el fuego por ambas partes a las seis en punto de la tarde, al mismo tiempo que se efectuó el movimiento de avance con parte de la infanteria á los puntos más próximos del castillo, ocupando las primeras posiciones los tiradores de Ceuta y Reus, hostilizando de este modo más de cerca el enemigo, continuando el fuego de fusileria toda la noche, y repitiendo el de artilleria desde la madrugada del 19 hasta las diez de la mañana, hora en que se presentaron al señor brigadier las madres de algunos defensores del castillo con objeto que se les dejara conferenciar con ellos, á lo que éste accedió, cesando por completo el fuego e izando por ambas partes las banderas del parlamento.


Al regreso de estas entregaron un parte al referido jefe, en el que, segun se decia, solicitaban subiera el coronel, Sr Picazo, á conferenciar con el jefe del castillo, el cual bajó sin esperar contestación hasta la mitad del camino, donde salió a recibirle el jefe del tercero franco, Sr Longori, acompañado del capitan Sr Iturmendi...


A los pocos momentos izaron la bandera blanca en uno de sus tambores, saliendo el enemigo formado y sin armas, siendo ocupado el fuerte por nuestras fuerzas, incautandose armas y municiones, bajando todos los carlistas al campamento.


Los defensores rendidos del expresado castillo son:


D. Juan Besaldú, titulado Gobernador, D. Juan Ginerés, comandante militar de Flix, D. Cayetano Blanco, ayudante de la Plaza, D. Pedro Montané y D. Jeronimo Pradell, oficiales de la tercera compañia del octavo batallón del Maestrazgo, y 88 individuos de tropa que componian la guarnición del referido fuerte.


Durante la noche algunos voluntarios de Clivillé y de una de la compañia de Mora quitaron la barca del mencionado castillo, llevándola a la parte contraria del rio que ocupaban nuestras fuerzas, quedando de este modo sitiados sin ningún medio para evadirse, aunque no lo hubieran podido conseguir por la posición de nestras tropas.


A los carlistas que defendian el fuerte de Flix al entrar el brigadier Gamir se les dió luego el socorro de tres días y libertad de marcharse a sus casas. Unos cuarenta de ellos viendo lo inútil de su resistencia ya se habien escapado, vadeando el Ebro.”

Si aquets fets passaven el dissabte 19 de juny, dos dies després, el dilluns 21 de juny . “La Correspondencia de España. Eco imparcial de la opinión y de la prensa”, fou el primer mitjà en donar la notícia de la caiguda del fortí carlí de Flix :


La posición de Flix ocupada por el coronel Gamir la constituye no un verdadero castillo, sino una casa fuerte, bien dispuesta por los carlistas y su oupación ofrece la ventaja de cerrar el paso del Ebro por aquella parte”.








9 de juny del 2012

CAL TRIST, HISTÒRIA, RECORDS I VIVÈNCIES A LA PALMA D'EBRE


Avui hem rebut de part de l'Espona una excel.lent publicació sota el títol de "Cal Trist, Història, records i vivències a la Palma d'Ebre (1900 - 1970)" d'Elisabet Escolà Sales, editat per la mateixa associació cultural l'Espona. Un resum del treball de recerca de Batxillerat realitzat pe l'autora, premiat com a finalista i reconegut l'any passat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, sens dubte un veritable excercici de recerca històrica del mon local.

El treball fou tutoritzat pel professor d'història Jaume Aresté  i va merèixer la màxima qualificació a l'IES de Flix. Està estructurat en tres grans apartats, l'espai de Cal Trist, les activitats de ball i teatre que s'hi realitzaren, i la incidència social i política, des dels seus origens privat de la família Cubells-Sancho, l'esplendor com a societat durant els anys de la República com a seu d'Esquerra Republicana de Catalunya i després a la postguerra com a espai privat  d'esbarjo en especial de la gent jove de la Palma d'Ebre. Un treball magníficament il.lustrat amb un recull de cartells de festes i fotografies de conjunts de la Palma (l'orquestra Flor de Palma i Legamber's) i de particulars.

Molt adient la fotografia de la portada, amb la modesta sala principal ubicada entre el carrer Font Vella i la costa del Trist, amb els corresponents "palcos", la barana per veure tota la sala, les escales principals on es posaven els joves per emparaular els balls, l'accés al petit bar esculpit davall d'una roca. La sala de ball rectangular amb una pilar, una sala envoltada per un banc de fusta, amb parets i sostres fetes de canyissos enguixats...

Un espai senzill que fou espectador de primera dels moments viscuts més importants del poble de la Palma fins l'any 1971... els primers balls, l'arribada de l'electricitat (1924), les primeres projeccions de cinema, representacions teatrals, concerts, els ideals d'esquerres, les divisions polítiques, les festes majors, els festejos, les prometences, l'amarga guerra incivil, la llarga postguerra...

Com diuen l'Olga Cubells i Francesc Filella a la presentació, "tant de bo el treball sigui el germen d'un estudi més ampli, i que ara imaginem fantástic, això és, orientar analitzar com les persones que van habitar el poble aquells anys, quan cal Trist tenia la seva funció, desplegaven les seues estones d'oci i celebració... Dècades de vida i vivències; la infantesa, la joventut i la maduresa dels nostres pares i padrins".


6 de juny del 2012

A L'"ESQUERRA NACIONAL".


A la revista "Esquerra Nacional", num.206, maig-juny 2012, a l'apartat "Gent d'Esquerra" surt una minientrevista on es recorda entre d'altres els anys en que he estat alcalde de Flix i haver rebut el "Memorial Jaume Aiguader". M'acompanya una entrevista a la jove alcaldessa  de Vilanova de l'Aguda, Montserrat Fornells.

1. Què suposa per a tu haver rebut el Memorial Jaume Aiguader?

Va ser un honor inesperat. És un d’aquells moments en que rebent aquesta distinció, per la importància de Cristian Aiguader que te la dona, de la qualitat dels membres del jurat que ho va decidir i tot el que representa la Fundació Josep Irla, ets sents un privilegiat en el sentit més republicà.

2. Quins records destacaries de la teva trajectòria com a alcalde?

Se’m difícil destacar-ne cap. Segurament l’accés a l’alcaldia amb 24 anys l’abril del 1979, després de la llarga nit del franquisme, també el retorn a l’alcaldia el 2003 en nom d’ERC, pel reconeixement de l’electorat de Flix a la meva etapa anterior. També records durs com la nit del 23F i emotius amb la jornada de portes obertes a la desitjada Residència de la Gent Gran el 2009.

3. Quins són els reptes actuals del municipalisme català

En aquests moments tan difícils, i en el millor sentit de la política, cal més que mai els contacte directe amb els veïns i veïnes, cercant la confiança mútua pel bé del poble. I com no té el repte de treballar per la independència possible!


4. Continues vinculat a la política municipal?

Des de les darreres eleccions municipals sóc un veí més que assisteix a les reunions de l’agrupació local d’ERC.


                                              

4 de juny del 2012

"LA RIUADA"

Acabo de rebre el darrer exemplar de "La Riuada", revista d'informació cultural de Móra d'Ebre. Aquesta vegada dedicada a una de les nissagues d'escultors més importants que ha donat la capital de la Ribera,  i alhora segurament més desconegudes com és la dels Ferrer.

Com recorda l'editorial des de l'any 1995, quan publicaren l'exemplar numero 3 dedicat al Santiago Costa, recordar que el número 1 havia estat dedicat al gran Julio Antonio...han passat trenta publicacións, disset anys... i després de conèixer l'obra dels Ferrer, podriem ben be dir:"Ja era hora !!".

La nissaga del Ferrer ha aportat cinc escultors a Móra d'Ebre: Miquel Ferrer, Ramon Ferrer, Feliu Ferrer (pare), Feliu Ferrer Galceran (fill) i Miquel Ferrer Galceran, nissaga a la que pertany la fundadora de "les Mínimes" sor Filomena Ferrer. Amb una obra que destaca popularment, coneguda per la majoria, especialment els tarragonins, el "monument a Roger de Llúria" (1889) de la Rambla Nova de Tarragona de Feliu Ferrer Galceran.

Amb aquesta revista la gent de "la Riuada" mostren i demostren amb orgull i amb tota mena de detalls l'obra dels Ferrer, a la que hi afegeixen un estudi de l'altre gran escultor que faltava esmentar, Carles Mani, tot recordant la seua vinculació amb Gaudí. Una revista que es manté fidel des del primer número a un estil propi, que fa que avui per avui sigui una de les revistes més interessants que tenim al país. Una revista amb un apartat final que crida l'atenció i que s'ha mantingut: "Era de noche y sin embargo llovia...", les úniques paraules en castellà, una absurda frase proverbial per a les incongruencies, aquest cop dedicat a un racó històric de Móra, el carrer de la Vila.