31 de juliol del 2021

Agost del 36, Lluís Mestres, el vaixell Hermes i l'evacuació de la colònia alemanya.


Als pocs dies d'iniciar-se la Guerra (1936-1939), el cònsol general alemany de Barcelona Dr. Otto Koecher va trametre un missatge urgent als alemanys de la Colònia de Flix instant-los a sortir urgentment del país. Les gestions del cònsol alemany davant la Generalitat portaren al Comissari de la Generalitat a Tarragona i president de la Diputació, Lluís Mestres,  a facilitar la logística amb el suport de milicians  per a l'evacuació de la colònia alemanya de Flix.

Així començà la repatriació dels alemanys de la Colònia disposant-se  una sèrie de vehicles vigilats  per milicians que els traslladaren fins  al port de Tarragona on foren embarcats a un petit vaixell anomenat Hermes.  Vaixell que sortí la nit del 3 d'agost direcció Gènova, establint-se més tard els refugiats a la zona del Chiemsee (Baviera). La fotografia dels refugiats dins de vaixell Hermes és un bon document gràfic, a al dreta del grup podem identificar al responsable del partit nazi NSDAP a la colònia alemanya Georg M. Kleinschmidt

A la fotografia  es distingeixen sobretot dones i nens, la majoria dels tècnics alemanys havien fugit de la colònia el 18 de juliol, dos dies després les esquerres encapçalades pels dirigents locals de la CNT-FAI havien ocupat les instal·lacions de la fàbrica tot desarmant els porters considerats desafectes. 

El químic Raül Tauler Palet i el cap comercial Antoni Marca Boada s'havien quedat com a responsables tècnics de la fàbrica. Dies després, gairebé coincidint amb l'evacuació de la colònia alemana, la fàbrica seria col·lectivitzada, amb un Comité de Control obrer al capdavant amb 7 representants de la CNT i 6 de la UGT. 

Lluís Mestres i Capdevila ( nascut a Tarragona el 1897 - químic i enòleg ), president de la Diputació de Tarragona, el 19 de juliol de 1936 havia estat  nomenat comissari delegat de la Generalitat per les terres tarragonines, obertes al front de batalla i de màxima complexitat revolucionària.

Lluís Mestres és un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya el març de 1931 i home de màxima confiança del president Companys. A partir del seu nomenament com a comissari, ens recorda la seua biografia a memòriaesquerra.cat, que s'encarà als excessos revolucionaris d'un sector minoritari que  començà a estendre el terror a Tarragona, facilitant no solament l'evacuació de tècnics i famílies alemanyes de Flix, també  salvant, entre d'altres, les vides del cardenal Vidal i Barraquer i del bisbe de Tortosa, Fèlix Bilbao. 

El gener del 1937 Lluís Mestres passà a la Conselleria de Finances de la Generalitat, essent un dels responsables fonamentals de les finances catalanes fins a la fi de la guerra.  Quan arribà la derrota passà la frontera francesa amb els presidents Lluís Companys i José Antonio Aguirre. Amb l'ocupació total de França pels alemanys, el 1942, embarcà cap a Mèxic, establint-se a Monterrey i més tard a Tetuan. "Malalt i en plena desesperança per no poder veure ni el seu país ni la seva família, es suïcidà a l'Hotel Balneari de Tehuacán, a l'estat de Puebla el 18 de juliol de 1968".


Fotografies de l'AMF - fons Schlee.

24 de juliol del 2021

"FLIX EN GUERRA (1936-1939)".

"Flix en Guerra (1936-1939). De la construcció dels refugis antiaeris a la batalla de l'Ebre."

de Josep Maria Pérez Suñé i Pere Rams Folch

Editat per la Cana - Col·lecció Lo Pedrís - 4. Flix, 2019  - 128 pàg.

Les 0:15 hores del 25 de juliol de 1938 i les 4:45  hores del 16 de novembre de 1938 són les hores i dates del principi i final de la Batalla de l'Ebre.

"A la riba esquerra milers d'homes es mouen entre la foscor en un silenci absolut. A les 0:15 hores del 25 de juliol creuen nedant els primers combatents per sorprendre els franquistes. A continuació amés de 20 punts centenars de soldats travessaran amb barques amb capacitat per a 10 homes, asseguraran les posicions a la riba dreta (...)

Uns tres quilòmetres al sud de Flix, una altra brigada de la 3a Divisió, la 33 Brigada, a les ordres del major Fidel Ruiz, creua el riu amb barques quasi sense dificultats, dirigint-se immediatament a la fàbrica de la SEQF i després a Flix, on s'ha refugiat soldats de la 50a Divisió ..."

El llibre Flix en Guerra (1936-1939) De La construcció dels refugis antiaeris a la batalla de l'Ebre de Josep Maria Pérez Suñé i Pere Rams Folch inclou una introducció a càrrec de Jaume Masip, president de l’Associació Cultural La Cana; el pròleg redactat per Josep Sánchez Cervelló, professor d’Història Contemporània i degà de la Facultat de Lletres de la URV; i un apèndix amb la cronologia de la Guerra Civil a Flix, recopilada per l’historiador Pere Muñoz Hernàndez.

Sinopsi

Flix en guerra (1936-1939) constitueix un recull cronològic dels principals fets, successos, conseqüències i protagonistes de tres anys de conflicte fratricida. Aquest treball, amb dades i imatges inèdites, revisa la implantació local de la revolució anarcosindicalista de 1936 i les seves conseqüències; l’acurada planificació del mortífer bombardeig franquista, la nit del 23 al 24 de febrer de 1937, per destruir la capacitat de la SEQF de produir explosius, que va comportar la ràpida construcció de diversos refugis antiaeris i bombardeigs successius per evitar també la producció de gasos tòxics derivats del clor; així com les conseqüències de la primera ocupació franquista de Flix, d’abril a juliol de 1938, i la rellevància estratègica de Flix durant la batalla de l’Ebre, que motivà nombrosos bombardeigs enemics per destruir els mitjans de pas de l’Ebre a rereguarda de la línia de front. Amb la voladura del pont de ferro i l’ocupació de la vila el 17 de novembre de 1938 s’inicià la primera època d’una postguerra impregnada d’ideologia nacional-catòlica. 

 

Observació: Nom erroni a la relació dels flixancos morts a la batalla de l'Ebre, Carles Ranís Ferrús es deia en realitat Carles Ranís Sabaté (pg. 126 - observació d'una neboda).