27 d’agost del 2012

SETEMBRE: IV JORNADES DE PATRIMONI HISTÒRIC

El proper dilluns 3 de setembre participaré en la inauguració de les IV Jornades del Patrimoni Històric i l'exposició "Per bruixa i metzinera" al ca Don Ventura, organitzades per La Cana i i el CERE.

Serà l'inici d'un més ple de continguts culturals del que tindrem ocasió de parlar-ne amb més detall.  Per començar val la pena conèixer de prop l'exposició "Per Bruixa i Metxinera" del Museu d'Història de Catalunya, amb un protagonista flixanco del segle XVI com és el caçador de bruixes Joan Malet. Personatge de l'excel.lent  novel.la "Les bruixes d'Arnes" de David Martí, escriptor que ens oferirà una conferència el dissabte 8 de setembre. I per aprofundir en la figura del sinistre caçador de bruixes tindrem el director del Museu Nacional de Catalunya, Agustí Alcoberro, qui oferirà el dia 15 la conferència: "Joan Malet, flixanco i caçador de bruixes".

Paralel.lament tindrem una conferència sobre el primer carlisme de Josep Sànchez Cervelló, una altra sobre "El final de la Batalla de l'Ebre, la línea fortificada de la Fatarella" a càrrec d'Àngel Solà, el curs "Coneguem la Ribera d'Ebre", amb Margarida Genera, Josep Manel Albiac, Josep Moragrega i Josep Cid, visites guiades a la necròpolis de Sebes amb Carme Belarte i Jaume Noguera i l'acte central enmarcat en les Jornades Europees del Patrimoni del 29 de setembre.




18 d’agost del 2012

XAVIER VEGA, XX PREMI DE NARRATIVA "LO FLIX D'ABANS"


Un dels actes culturals més ben acollits de la Festa Major és el de lliurament del Premi de narrativa curta "Lo Flix d'abans", enguany en la seua XX edició, es lliurà ahir al migdia  l'església. Un acte en el que s'aprofita per donar els premis dels concursos de la portada i de fotografia. A més té la particularitat que clou l'acte una actuació musical que enguany anà a càrrec de tres joves i reconeguts músics locals que ens oferiren un magnífic concert..


El premi "Lo Flix d'abans" tingué dos il.lustres finalistes Jaume Masip i Josep A. Català, i el guanyà el professor de filosofia Xavier Vega amb un treball titulat "L'oncle Pau", una evocació de Pau Castellví "Pitoi" (1901-1992)",  una evocació d'un comunista llibertari i home de bé que sempre va ser fidel als seus ideals. La seva vida reflecteix, com ens comentà Xavier, totes les tensions polítiques i socials que va viure el nostre poble i el nostre país al llarg del segle passat: la vitalitat del moviment obrer, la malaguanyada República, la sagnant Guerra Civil, la brutal Dictadura i la grisa democràcia postfranquista.  

17 d’agost del 2012

PROTAGONISTES DE LA FESTA MAJOR FLIXANCA




Dos instantànies del 14 i 16 d'agost respectivament. Totes les festes majors tenen molts protagonistes protagonistes i quan més populars encara més. Enguany la Festa Major de Flix,  a més de les pubilles i hereus, hauriem de tenir en compte a l'hora de fer les valoracions oportunes, el pregoner Ramon Margalef Català, un jove doctor en químiques, conegut per molts per la seua llarga estada a la Xina, qui ens oferí un pregó molt personal i emotiu,  i el grup local Lo Gitano Blanc, grup revelació de la música ebrencaqui aconseguí ahir per la nit omplir de gom a gom com mai la plaça de l'Església.

15 d’agost del 2012

FLIX PER LA INDEPENDÈNCIA


Enguany la tradicional Festa del Riu de la Festa Major de Flix ha tingut un element singular. La Assemblea Nacional Catalana local ha organitzat una acció en finalitzar la disputada cursa de puntones amb l'aixecament de quatre mots molt clars: "FLIX PER LA INDEPENDÈNCIA". Una acció més de la Marxa per la Independència que finalitzarà amb la gran manifestació del proper 11 de setembre.


9 d’agost del 2012

FLEXUS TEATRE: "GENTE BIEN".



Un dels actes més esperats per les Festes Majors de Flix és la representació que any rere any ens ofereix Flexus Teatre. Enguany té la novetat, si es pot dir així, que ha programat el retorn de Santiago Rusiñol amb la "Gente Bien" al poble, retorn després de 18 anys de la seua representació al Casino, un 19 de febrer de 1994, en dues sessions de tarda i nit com diu el cartell. Un cartell on recorda que l'obra és un sainet estrenat el 1917 i que és una crítica de la societat barcelonina de l'època, amb  el detall força curiós de la recatalanització del cognom de l'autor en "Rossinyol".

El programa de mà que s'oferí   recordava  que la presentació anava a càrrec d'Ingrid Sabaté, l'escenografia, so i llums de Flexus Teatre, la sots-direcció de Victòria Gotos i la Direcció de Joan B. Vizcarro Com és pot llegir en el programa, a part del paper protagonista del "conde" a càrrec de Josep Ma Barbero, alguns dels papers protagonistes variaren segons l'actuació fou per la tarda o la nit. 

Per molts podrà sobtar que l'autor de "l'auca del senyor Esteve" o "el pati blau", per esmentar algunes de les obres del polifacètic  Santiago Rusiñol,  tingui un un títol en castellà, el programa de mà ja ho advertia, la crítica de societat barcelonina de l'època es basava en que aquesta parlava en castellà per assolir un bon lloc en la societat, fet que malauradament encara es dona en alguns cercles i espais de la societat catalana d'avui.

La Contxita Doménech amb l'esdeveniment creat al facebook ens anima amb textos com aquest:



"-D’aquí endavant en aquesta casa s’han de guardar unes altres formes de les que s’havien guardat fins ara. Vos suposo enterats de la distinció amb què han sigut pagats els meus... esforços.

- Sí, senyor conde.

-"Això és, conde..."







7 d’agost del 2012

FLIX 1883.



           Flix  compta amb 1914 habitants i 716 cases, 422 formen el nucli urbà.  Té unes escoles per a 130 nens i nenes.  És l'alcalde el carlí Antonio d'Oriol.  
        27 d’abril. El Diario de Tarragona, parla de la “fira de Flix”, tot esmentant la decadència de la fira de Torredembarra, ens diu:
             “La feria de esta villa va en decadencia, porque se celebra en tiempo que los frutos estan aun pendientes. Convendria pues, traslladarla, ó crear otra en octubre o noviembre, si no se quiere que esta acabe como la de Flix”.   

          1 de maig. S’instal·len les monges de l’ordre de la Consolació a Flix ( l'any 1968 abandonaran la població) amb l'objectiu d’obrir un col·legi de primera ensenyança per a nenes i classe de pàrvuls de nens i nenes.



        El 14 de maig de l’any 1883 un grup de membres de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques després d’haver realitzat un viatge pels rius Segre i Ebre escriurien per al butlletí L’Excursionista.

“ Prosseguint curs avall de Ebre avall, contemplant las bellesas de sas voras tan aviat ferestegas com plenas d’encantadoras massas de vegetació, trovarem una gran resclosa de canalització, y, á poch, tornaren a saltar en terra pera visitar á Flix, típica població que´s trova com en plena edat mitjana”. 

Amb aquest text del Butlletí mensual de l’Associació Catalanista d'Excusions Científiques num. 57, començava precisament l’estudi  “Alemanys a l’Ebre. La colònia química alemanya de Flix”, publicat  per l’edicions el Mèdol el 1994. Curiosament fa pocs dies l’amic J A Martínez Tarragó (Tantost) a la seua pàgina de facebook m’ha tornat a recordar aquest viatge del catalanisme cultural i científic quan Flix, que aleshores tenia 1914 habitants,  es trobava "com en plena edat mijana".

La descripció que fa del riu en passar per Flix  així com del poble, “la població es mellor que las que fins llavors haviam vist”, és un bon aperitiu per a llegir amb cura aquest magnífic text:


“Al deixar Ribarroja (las 2-20) lo riu fa una revolta, dirigintse cap á Flíx. Se sent un gran soroll abans d'arribar á aquest poblé, produhit per la lluyta que empenya lo riu ab unas rocas que interrumpen sa tranquila corrent, y forman 1'assut de Flix. Y verament, si 'l rocam no logra impedir lo pas al riu, conseguí quan menys no deixarnos passar á
nosaltres, y tinguérem d’anar per lo canal que allí s'hi ha construit per a que sia possible la navegació.

Aquest punt us de!s mes bonichs del Ebre. Lo riu, á la esquerra, passa ab estrépit per sobre las ennegridas rocas que, alterosas, alsan son front, creyentse poder aturar las ayguas que mes endavant s´allunyan satisfetas d' haver vensut. Lo canal per a ont travessárem, quals ayguas están silenciosas y com avergonyidas de no poder pendre part en la lluyta; las voras cubertas d’ hermosos arbres d' expléndit fullám; y allá al fons 1' emblanquinat castell de Flix y las negras casas del poblé, forman un panorama encantador.

A las 3-20 arribayam á la exclusa, formada d' un doble sistema de comportas, desetnbarcavam y anavam a correr la població, deixant que la barca seguis lo riu, que aquí dona una gran revolta a l’entorn de Flix, quedant lo poblé com en una península; de sort que nosaltres, atravessant la vila y anant á rébre la barca al altre cantó, tinguérem esperar encara un bon rato.

La població es mellor que las que fins llavors haviam vist, y sihi troban algunas casas senyorials, com las de D. Vicens de Gastellet (Castellví) y D. Ventura Oriol; aquesta última ab bonicas finestras góticas.  La iglesia pertany á la épona de transicio del románich al gótich, y es notable la finestra ogival que hi ha al costat de la porta d'entrada.


Després de recorreguda, anárem al embarcador á esperar la barca, que, semblant á un colom blanch, anava acostantse...

Desde Flix comensa la part mes bonica de la nostra excursió; los paisatges son pintorescos, las montanyas mes elevadas, lo riu mes magestuós. A la dreta, y á distancia, las serraladas de la Fatarella, y á la esquerra las del Montsant, son los limits del horisó...”

(Nota: L'autor del text fou Joan A. Tusquets, acompanyat per dos dibuixos de Jaume Arolas).

5 d’agost del 2012

"EL PRINCIPITO" CUBÀ.

L'estiu és una bona data per incorporar nous "Petit Príncep" a la col.lecció. L'amiga A. ens ha portat després d'un viatge a Cuba la versió cubana de la Editorial Gente Nueva, imprempta Federico Engels. Edició d'Elsa Natalia Obregón Ochoa, corrección Ileana Ma. Rodríguez. Quinta reimpressió, 2011. Instituto Cubano del Libro. Ciudad de la Habana. Una edició força modesta de  126 pàgines.

Com en d'altres traduccions de païssos llatins hi ha  diferències en l'us de la lengua tot i que el castellà sigui la llengua comuna:

(Madrid) " Cuando yo tenia seis años vi una vez una lámina magnífica sobre el Bosque Virgen que se llamaba "Historias Vividas". Representaba una serpiente boa que se tragaba a una fiera."

(la Habana) " Una vez, cuando tenia seis años, vi un magnífico dibujo en un libro sobre la selva virgen. Representaba a una serpiente boa tragándose a una fiera."

(Mèxic) " Hace mucho tiempo cuando yo teni seis años, vi un dibujo que me pareció magnífico en un libro sobre el bosque virgen que se llamaba Historias Vividas. Este dibujo representaba una enorme boa que devoraba a una fiera."

(Panamà) "Cuando tenía seis años vi una vez una magnífica estampa en un libro sobre la Selva Virgen, que se llamaba "Historias vividas". En la estampa estaba el dibujo de una serpiente boa que devoraba una fiera".


(Managua) "Cuando yo tenía seis años, vi un dia una preciosa estampa en un libro sobre la selva virgen que se llamaba Historias Vividas. Representaba a una serpiente boa engullendo a una fiera".

3 d’agost del 2012

CARTELL DE LA FESTA MAJOR DE FLIX 2012.


"Esclat d'Emocions", així titulà la seua autora Montse Mani aquest cartell guanyador del concurs organitzat per l'ajuntament. Divertit i original cartell de la Festa Major 2012 de Flix que juga amb dos elements simbòlics que representen les dues places amb més tradició de festa del poble, un joc amb elements tan flixancos com  la freixa amb el banc del "si no fos" i la farola de la plaça Major. Felicitats Montse!