30 de novembre del 2024

22 de novembre del 2024

Marcel Guiu Torner en el record (1954-2024)

La família republicana ebrenca estem de dol, fa una setmana ens va deixar l'amic Marcel, un comiat difícil, dur, trist i inesperat.

 

Nascut a Flix el 1954, Marcel formava part d'una família d'esquerres, fill de Marcelo i Conxita, el gran de tres germans i una germana. El seu pare, Marcelo Guiu Biosca, fou el primer tinent d'alcalde del primer ajuntament elegit després de la dictadura, formant part de la candidatura d'esquerres Entesa de Flix.

 

Professor d'autoescola de professió, casat amb la mestra Dora Cervelló, i amb dos filles, Neus i Roser. L'any 1992 va promoure la constitució de la secció local d'ERC. El 1995 encapçalà per primer cop a Flix una candidatura republicana, quedant a set vots d'entrar a l'ajuntament, el 1999 es tornaria a presentar. Des d'aleshores es convertí en un referent per a tots el republicans que al segle actual han aconseguit que ERC hagi estat a Flix i a la Ribera d'Ebre el partit hegemònic.

 

L'abril de 2012 Marcel Guiu va ser elegit membre del primer Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana en representació de la Regió V (Baix Ebre, Montsià, Terra Alta, Matarranya i Ribera d’Ebre), i el 14 d'abril, juntament amb la seua muller Dora, va rebre la màxima distinció d'ERC de l'Ebre: "La Fraternitat Republicana".

 

Acte on, en del decurs del sopar per la República celebrat a Deltebre, es destacaren els motius de la seua presentació:

 

 "Dora i Marcel són una parella de flixancos que, a més de compartir vida, professió, amor i fills, també comparteixen ideals. La seva vida és indestriable del seu compromís polític i cívic en la defensa de la Ribera d’Ebre, les Terres de l’Ebre i Catalunya. Educadors tots dos, ella, mestra i ell, professor d’autoescola, han transmès a les seves dues filles, Neus i Roser, els valors i els ideals fruit d’una tradició familiar combativa. 

 

  El compromís ferm i actiu de Dora i Marcel va ser clau per crear, l’any 1992, la Secció Local d’ERC de Flix, de la qual en són membres fundadors i des de la qual han estirat del carro en les hores més baixes del partit. Marcel va encapçalar la llista republicana municipal les dues primeres vegades que Esquerra Republicana s’hi va presentar en la represa democràcia, els anys 1995 i 1999, quan no es va aconseguir representació per només 7 vots. Però la llavor sembrada va ser imprescindible per assolir l’alcaldia l’any 2003.

 

  La seva activitat política sempre ha anat acompanyada del seu compromís amb els moviments socials de defensa del territori: contra el transvasament del riu Ebre, contra la instal·lació del cementiri nuclear o contra qualsevol altra amenaça a les Terres de l’Ebre; però la seva tasca cívica no s’acaba aquí. Des de sempre han estat implicats en la defensa de la independència de Catalunya i especialment ara, que són els impulsors de l’Assemblea Nacional Catalana tant a Flix com a la Ribera d’Ebre i les Terres de l’Ebre i Marcel és membre del secretariat

 

  Són gent activa i combativa. Són l’essència viva de com ha de ser la gent d’un poble que està cansat de rebre cops, amb la seguretat que mai ningú no els podrà dir que no van lluitar pel seu futur i pel futur de la gent de les Terres de l’Ebre i del seu país, Catalunya. Dora és una acèrrima activista del món 2.0 i les xarxes socials, i explicava al seu bloc, amb aquestes paraules, la seva les seves reflexions mentre assistia a la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana:

 

   «Potser no ho aconseguirem, potser trobarem qui talli les nostres il·lusions, potser morirem d’èxit, però el que ja no ens podran dir és que no ho hem intentat. Que cap dels nostres néts ens pugui recriminar en un futur que quan ho vam tenir a tocar ens ho vam deixar prendre de les mans. Ens sobren els motius»

 

 Tot un exemple de dignitat, lluita i constància que hem de tenir ben present si volem assolir la llibertat. "

 

En el meu record dos moments compartits: el primer, el viatge el 2007 amb els seus a la ciutat de Nimes, residència del seus familiars de l'exili, amb motiu de l'exposició sobre "Guerrillers, els soldats oblidats", amb un protagonisme especial de dos germans comunistes del seu pare, Antonio i Guillermo, membres del maquis durant la II Guerra Mundial; el segon, la consulta sobre la independència de Catalunya del 9N de l'any 2014, en que vam formar part de la mesa electoral.

Norma Pujol en la cerimònia del seu comiat al tanatori de Flix, diumenge 17 de novembre, va pronunciar unes emotives paraules: 

"Cada cop que apretarem una brida, penjarem una pancarta, pujarem a una escala, cada cop que farem recomptes a Ca Don Ventura o debatrem de política local o nacional pensarem en ell. Lo recordarem amb un somriure i de bon rotllo. I pensarem que avui ERC Flix som lo que som, en gran part, perquè persones perseverants i discretes com ell, van obrir camí."

Marcel, company, ens has deixat massa aviat, ha estat un honor compartir la lluita per la democràcia, la llibertat i la república catalana.

17 de novembre del 2024

Cap de setmana amb la Recreació Històrica del Final de la Batalla de l'Ebre.

 

Dijous 14,  a la sala Lo Sindicat, Josep Maria Àlvarez Clua i el DEMD-Ebre van rebre el Guardó Pont de Ferro, un reconeixement creat l’any passat per iniciativa de l’Ajuntament de Flix amb el suport del COMEBE i el Memorial Democràtic de la Generalitat.

Divendres 15 a Ca Don Ventura també vàrem assistir a la inauguració de l'exposició "Invisibles però decisives. Dones a la Guerra Civil Española i a la Batalla de l'Ebre" i a la presentació del llibre "Els quaderns amagats. Memòries de la Guerra Civil de Josep Maria Guarro Martorell (1938-1939)" de Jordi Mateu Guarro, acte en el que vaig participar per presentar l'autor. En finalitzar a la Plaça vàrem veure una recreació històrica dels primers combats de la Batalla a Flix la nit de sant Jaume de 1938.

Dissabte 16 pel matí els racons del casc històric  ens traslladaren al Flix de 1936 -1938, amb una especial atenció a les escola de la República, situada als perxis del carrer Major,  i la escuela franquista, als perxis de la plaça Major. Per la tarda a l'Era Nova (Calvari) per segon any es recrearen els darrers combats del final de la Batalla de l'Ebre.

Diumenge 17 pel matí s'ha realitzat una caminada pels espais històrics urbans amb la petjada de la Guerra Civil i la Batalla de l'Ebre.