Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Riba-roja d'Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Riba-roja d'Ebre. Mostrar tots els missatges

27 d’agost del 2024

Excel·lent exposició d'Albert Bonet a Riba-roja d'Ebre.

 

"Uròbor és un símbol que ens mostra el procés cíclic de la natura. Aquesta serp que es mossega la cua ens parla del canvi constant i dels cicles de creació i destrucció, com el dia i la nit, creant un moviment circular que també trobem en aquesta proposta  expositiva del pintor Albert Bonet (1996). De poble al poble, és aquest un moviment de l'etern retorn que realitza l'artista i el vincula amb els seus orígens, la família, el riu i Riba-roja d'Ebre, i esdevé el fil conductor de l'exposició que s'inicia amb els primers retrats familiars, transita per pintures d'aquests últims anys realitzades a Barcelona, i finalitza amb les obres més recents, també creades al poble que l'ha vist créixer... " (text del flyer de l'exposició d'Adrià Cid)

Enguany la Festa Major de Riba-roja d'Ebre ha tingut un protagonista especial, Albert Bonet. L'exposició antològica de la seua obra a la sala d'exposicions de l'Ajuntament ha estat tot un esdeveniment. Hi vam anar diumenge i he de destacar que la sala feia goig per les pintures i per la quantitat d'assistents, gent de totes les edats omplien la sala seguint la mostra. Amb un estil molt característic podem seguir la força creativa a través dels seus retrats, amb la reinterpretació de mites clàssics al costat de contemporanis, una visió molt particular de la realitat.

 Mentre visitava l'exposició no he deixat de recordar, amb satisfacció i orgull, aquell alumne que vaig tindre a l'Institut de Flix, a les classes d'història de tercer d'ESO, que seia al final de la classe fent dibuixos de tota mena mentre aparentment prenia apunts, avui és un artista reconegut i considerat arreu com un dels grans.


 
 
 
 
 
 

 

26 d’agost del 2022

David Arbonés Agustí de Riba-roja, un històric del PSUC

 

David Arbonés de Riba-roja d'Ebre, és el segon per l'esquerra, així era com l'identificava entre els components del cartell electoral del PSUC de l'any 1982, entre ells el recentment desaparegut alcalde de Tivissa, Fermí Pallisé, tot donant suport a l'historic dirigent comunista Josep Solé Barberà com a diputat del PSUC. Dir que he cercat informació a internet sobre la seva persona, entenent que aleshores a la Ribera d'Ebre era tot un referent de la lluita antifranquista.

La primera notícia seva l'he trobada curiosament en una pàgina francesa: Los de la Sierra. Dictionaire desguerrilleros et resistants antifranquistes.

Arbones Agustí, David - "Juan Puig Ferrer" - "Damian" - PSUC - Barcelone - Mexique - Argentine.

David Arbones Agusti était passé en France lors de la Retirada, puis avait émigré au Mexique puis en Argentine. En 1946, sous l’identité de Juan Puig Ferrer , il revenait clandestinement en Espagne et devenait le secrétaire politique du 2ème secteur du PSUC en Catalogne.


Arrêté avec une grande quantité de propagande lors des rafles de 1947 contre le parti et l’Agrupacion guerrillera de Catalunya, il fit partie du groupe de 80 militants communistes et de l’Agrupacion traduits devant un conseil de guerre tenu à Barcelone les 13-14 octobre 1948 et où il fut condamné à la peine de 4 ans de prison.

 

Informació que he contrastat cercant dades sobre l'Agrupació Guerrillera de Catalunya, agrupació per a la resistència armada contra el règim franquista constituïda pel PSUC als anys 40 del segle passat, objectiu d'una onada de  detencions en que seria detingut David Arbonés portant  quantitat de propaganda comunista, concretament l'abril de 1948,  no el 1947 com diu la web francesa.Web, que per cert, no fa cap referència a Riba-roja d'Ebre.

David Arbonés va formar part del grup de 80 militants comunistes de l'Agrupació Guerrilera de Catalunya portats davant un Consell de Guerra celebrat a Barcelona els dies 13 i 14 d'octubre de 1948 i on va ser condemnat a 4 anys de presó.

Recordar que dels 80 detinguts 8 serien condemnats a mort, quatre dels quals afusellats el 17 de febrer al camp de la Bota.

La segona informació a Internet sobre la seva persona la troben al blog Les hores i els dies :  Memòria Històrica. Fitxes de militants. 99: DAVID ARBONÈS AGUSTÍN. Blog que ofereix la notícia apareguda a la històrica publicació comunista TREBALL, núm 893, a finals de 1992.

Així sabem que David Arbonés, fou comissari de la 123 Brigada mixta de la 27a Divisió durant la Guerra Civil. El 1939 s'exilià a Mèxic on prossegui la seua militància clandestina. Que l'any 1946 es traslladà a França, des d'on el setembre del mateix any entrà clandestinament a Catalunya. Detingut i empresonat la primavera de 1947, essent condemnat a quatre anys de presó. També sabem  que en sortir de la presó el 1952 va ser desterrat a Riba-roja d'Ebre, població  on va continuar la seva activitat política en la clandestinitat, poble que es faria el seu i on l'any 1979, a les primeres eleccions municipals, seria escollit regidor de l'ajuntament.

I també saben que després de la seva mort l'any 1987, el 17 de novembre de 1992 la direcció del PSUC li va retre un sentit homenatge al cementiri de Riba-roja d'Ebre amb la presència de més de 150 persones, entre ells el seu company Gregorio López Raimundo. L'històric president del PSUC durant la clandestinitat i els primers anys de la Transició explicà la història de la militància de David dins de l'estructura interna i clandestina del PSUC, així com la detenció, tortures i condemna en el "Procés del 80".

Emotiu acte que clouria el Secretari General del PSUC, Rafael Ribó, qui lliuraria a la seva muller Trini Gros, també amb una llarga vida de militància, una placa amb un poema de Martí Pol.  

 

  • D'esquerra a dreta: Josep Casadó de Móra la Nova, David Arbonés de Riba-roja d'Ebre, J. Baltasar de Marsà, Fermí Pallisé de Tivissa, Pere Muñoz de Flix i Josep Solé Barberà.

28 de maig del 2021

1902, Ordre de cerca i captura d'Albert Puig Munté (a) Cuto.

"De los presos fugados de la càrcel de Gandesa, Tarragona, Alberto Puig Monté (a) Cuto, natural de Ribarroja, de 26 anys de edad, soltero, sastre, pelo negro, cejas bastante pobladas, ojos azules, nariz aguileña, boca regular, estatura 1,635 milímetros, traje de presidio y alpargatas..."

Ordre de cerca i captura ordenada pel Gobernador Civil de Tarragona l'1 de juliol de l'any 1902 amb una descripció que ens aproxima a un dels fugitius més cercats per la Guardia civil a principis del segle XX:  Albert Puig Monté (a) Cuto.

Si l'any 1886 va ser notícia la detenció a l'estació de Tarragona del carlista Pere Joan Puig Arbonés (a) Cuto de Riba-roja. El 1902 ho serà la del seu nebot Albert Puig Monté, després d'una sonada fugida de la presó de Gandesa.

El Diario del Comercio  de Tarragona el 14 d'abril oferia amb tota mena de detalls la crònica  de la fugida de la presó de Gandesa:

Colea aún la fuga de les presos de esta cárcel, de los cuales dos se han presentado: Joaquín Arasa, de Pauls, y el Madrileño, continuando campando, á sus anchas el célebre Cuto de Ribarroja, y el no menos conocido Plem de Horta, los caules, no contentos con tener en jaque á treinta o cuarenta parejas de la benemérita, se atreven en broma ó en serio á amenazar á sus jefes.

Datos originales y chuscos se cuentan de esta fuga que valen la pena de hacerse públicos. Después de abandonar la cárcel, al llegar á las afueras de la población,  á pesar del propósito de ir todos juntos formando cuadrilla, lo cierto fué que el Cuto les dijo: - Campi qui pugui, quedando solo con él el Madrileño, que le pareció más listo que los otros. Ya sabemos lo sucedido al de Pauls, por haberse hecho público en las columnas de este periódico. El Plem de Horta, una hora después de su fuga se paseaba tranquilamente por el pueblo de Bot, y á las dos horas estaba rondando y  refrescando por las calles tabernas de su pueblo natal (...)

Y referente al Cuto, maestro acreditado en estas fechorias y que ya se escapó una vez de la benemérita de Falset en el trayecto de una conducción, se ha dicho que con el Madrileño se fueron á dormir á una fincas propiedad de un amigo suyo en el término de Fatarella, donde hay una cueva debajo de un margen que puede cerrarse con unas piedras y dentro de la cual caben perfectamente tres ó cuatro poersonas; otros dicen  que marcharon directamente hácia Puebla de Masaluca y desde allí por Fayón a Ribarroja á donde el Cuto  envió a su compañero para que cumpliera un encargo cerca de su hermano. 

Añádese que al día siguiente recibió el Cuto  en la orilla opuesta del rio el encargado pedido y el consejo de que marchara hacia el extranjero, á lo que contestó que él no se marchaba sin antes haber cumplido las venganzas que tenía en proyecto. Pasaron así algunos días y mandó otra vez á su casa de Ribarroja al Madrileño con objeto de que recogiera los periodicos para enterarse de lo qué de él contaban, pero como se conoce que el Madrileño tenía más miedo que verguenza, pidió diez pesetas, tomó el tren y marchó a Reus a presentarse, para decir luego que los demás les habían obligado á la fuga.

Després de la traició del Madrileño poc sabem del "célebre criminal Alberto Puig Munté (a) Cuto". Quatre anys després, el 5 de juny de 1906, el diari Los Debates de Tortosa en oferia una altra acció seua:  

 "Participa el cabo de la Guardia civil de Ascó, con fecha del sábado, que teniendo su comandancia del puesto noticia de que el célebre criminal Alberto Puig Munté (a) Cuto le habían dirigido para cobrar en el Banco de Crédito de Zaragoza un cheque de 60 pesetas, desde Mora de Ebro...".

Aventures i desventures de l'oncle carlista Pere Joan Puig Arbonés i del nebot fugitiu Albert Puig Munté, tots dos (a) Cuto de Riba-roja d'Ebre, qui per aquestes cròniques dels diaris del seu temps, sens dubte són tots uns personatges que cal conèixer i estudiar.

 

Fotografia de la presó de Gandesa: https://freeblocjoan.blogspot.com/2016/09/gandesa.html