28 de juliol del 2013

SALVADOR ESPRIU - DOLORS CABRÉ



Una de les activitats culturals i de carrer alhora més originals que s'han fet darrerament s'organitzà pel cap de setmana passat a Riba-roja d'Ebre: "POESIA DES DELS BALCONS". 

Malauradament no hi vaig poser ser. Tots els missatges rebuts pels diferents mitjans m'han confirmat l'èxit de la iniciativa. La poesia tingué com a centre d'interès la figura i obra d'ESPRIU. Els organitzadors en assabentar-se que tenia una carta manúscrita de Salvador Espriu de l'any 1971, aconseguida gràcies a la seua vella amistat amb la meua professora de llengua espanyola d'aleshores, na Dolors Cabré, filla il·lustre de Riba-roja d'Ebre, hem demanaren un escrit per donar-la a conèixer:

"El curs 1971/72, després d’haver fet el batxillerat a Flix, vaig anar a Tarragona per cursar el COU (aquell curs s’havia deixat de fer l’antic PREU) concretament a l’Institut Martí Franqués, i allà vaig tenir com a professora de "lengua y literatura española " a la catedràtica Dolors Cabré.


Amb els anys, he de dir que tenir de professora a la “senyora Cabré”, com era coneguda entre els alumnes,  fou tot un luxe: Primer per la seva bondat com a persona i professora, amb un saber fer i ser molt singular. I en segon lloc perquè em posà en contacte per primer cop amb la llengua i literatura catalana (recordar que estic parlant de l'any 1971). A més d’estudiar autors castellans com Unamuno o Azorín, encara recordo una conferència d’un acadèmic de la llengua i amic seu Guillermo Diaz Plaja. Paral·lelament ens feu estudiar la figura d'un autèntic desconegut als llibres de text i ensenyament de l'època, un advocat, amic personal i company d'estudis universitaris de la meva professora: Salvador Espriu.



Aquesta carta d'Espriu fou la resposta a una que li varem adreçar uns alumnes després d’haver fet un treball sobre la seua obra, treball que la sra Cabré va considerar que podia tenir el complement d’unes preguntes al seu amic. Escrit que varem adreçar al seu domicili del Passeig de gràcia, 118, pral, 1ª de Barcelona. La grata sorpresa va ser que en uns dies vaig rebre la resposta amb una presentació acuradíssima, amb la seua cal·ligrafia tan particular. Amb els anys i tenint en compte la importància i el nivell del seu autor, aquest escrit seu es va convertir en un petit tresor...



Facin el favor de saludar la senyoreta Maria Dolors Cabré”... Es diu que quan va arribar a Barcelona (recordar que un deu per cent dels estudiants universitaris eren dones) tot i que al començament es trobà desorientada, es convertí una admiradora de Barcelona. Allí conegué entre d’altres al seu amic ... seria molt interessant investigar el correu entre la senyora Cabré i Espriu... la manera com ens demanà que li escrivíssim demostra que hi tenia una confiança molt propera..



Tot i que la jornada està dedicada al gran Salvador Espriu amb motiu del seu centenari, tenint en compte la seua amistat amb la Dolors Cabré. M’agradaria recordar a la meua professora del curs 1971-72, a classe com era d'obligat compliment  sempre ens parlà en castellà, però al seu despatx parlava en català, era dels pocs que ho feia.


No entraré en la seua vida acadèmica a les Canàries i després a l’Institut “Ramón y Cajal” d’Osca... malgrat els ambients polítics, les prohibicions i la llunyania de la seua terra, es mantingué sempre fidel a la llengua catalana. Fa uns dies vaig rellegir una resenya de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, i el seu autor, Federico Balaguer,  ens recorda com amb freqüència, tot i ser a Osca, els hi escrivia en català, i com feia les felicitacions per Nadal “en su idioma nativo”, i recordava una magnífica nadalenca del 1958. “mirant allà lluny, dolça fantasia, veig faixa de blau. ¿Serà la mar mia?. Remant i remant, la barca, un breçol que ningú albirà. Per un camí  blau, la lluna camina..”

Nota: La jornada tingué una protagonista d'excepció amb la presència de la gran poetessa Montserrat Abelló, premi d'Honor de les Lletres Catalanes i mare del bon amic i escel.lent polític Miquel Bofill.


                                                                      

15 de juliol del 2013

ROSSEND ESCOLÀ EN EL RECORD.


Aquesta tarda ens ha deixat Rossend Escolà. El passat 9 de juliol havia fet 95 anys. Pintor, escriptor, historiador, assagista, conservacionista, autodidacta... ha estat el darrer representant d'una generació que va saber defensar la nostra cultura durant la llarga postguerra així com un referent de les noves generacions. Com el va definir l'amic Xavier Garcia, Un "homenot del Sud, pintor de beatituds i de paisatges.".

Amic d'Emili Pujol, de Josep Lladonosa, d'Artur Bladé, de Carmel Biarnés, Dolors Cabré, Jaume Garciapons... fou reconegut amb la Sirga d'Or pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.

Coincidència, quan estava a punt de fer una entrada al blog sobre la darrera obra seua, "Mural de la Font Vella", publicació que s'ha començat a distribuir aquest cap de setmana amb motiu del seu aniversari, ens ha arribat la notícia del seu decès.

Fill d'una família de pagesos als dotze anys ja havia pres la decisió de ser pintor, decisió que confirmà a partir de 1930 amb els estudis als Salesians de Sarrià i després a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona on s'especialitzaria en pintura, decoració i el daurat. Especialitat que durant la postguerra el portaria a treballar en restauracions i en murals en llocs com Esglesuela del Cid  i a la Granadella.

Casat amb Lluisa de la Grandadella, tingué quatre fills. Promotor del CERE, a la Palma d'Ebre promogué la revista local "lo Mussol", l'associació cultural "l'Espona". Membre de l'Agrupació d'Aquarelistes de Catalunya, participant en diveses biennals d'art a la Virreina de Barcelona.

Tot i que serà recordat principalment com a pintor aquarelista, al seu poble ho serà per les diferents publicacions que ha fet al llarg dels anys sobre la història de la Palma d'Ebre o l'església Romànica. I per a molts, vilatans i foranis per l'identitari  mural de la Font Vella, lloc d'obligada visita pels visitants des de l'any 1979.


                                                Rossend Escolà i Cubells en el record !!!

13 de juliol del 2013

QUERETES: NOU RECONEIXEMENT A TOMÀS RIVA

Al mig la seua muller Sílvia
El poble de Queretes ha tornat a fer un reconeixement especial a un dels seus fills il·lustres: Tomàs Riva Muñoz (Queretes, 1934- Lugano, 2004) "Queretes inaugure la Sala d’Exposicions ‘Tomàs Riva’. Així encapçalà la notícia l'excel.lent diari digital Comarquesnord.cat. Diari de referència del Matarranya, el Maestrat i els Ports. 

Fa sis anys al bloc vaig fer una entrada titulada "Tomas Riva" on feia una breu resenya biogràfica, incidint en la seua obra fotogràfica i literària així com en  les relacions amb el poble de Flix.  Autor l'any 1968 d'unes magnífiques fotografies de l'antic pas de barca  Amb una obra intimamanet lligada amb la del gran poeta Desideri Lombarte gràcies a la recordada exposició "Quan erem emigrants".

Permeteu-me la reproducció de la notícia:

"L’Ajuntament de Queretes i l’Associació Cultural El Medievo van inaugurar el passat divendres 5 de juliol la sala d’exposicions municipals a la que han posat ‘Tomàs Riva’, en honor al fotògraf fill d’este municipi matarranyenc. La mostra de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) ‘Quan érem emigrants’, que integra fotografies de Riva i versos del poeta pena-rogí Desideri Lombarte, i que suposa un extracte del llibre publicat amb el mateix títol, ha tingut l’honor d’obrir este espai i es podrà visitar fins al final del pròxim mes d’agost.

Poc després de les vuit i mitjà de la tarde del passat divendres 5 de juliol, Silvia Riva, dona del desaparegut fotògraf, acompanyada per Fernando Camps, alcalde de Queretes, va inaugurar la sala d’exposicions municipal amb el tradicional tall de la cinta ubicada a la porta d’accés a l’espai. Una volta dins de la sala, Camps va dirigir unes paraules als presents amb les que va destacar que “esta sala no es podia inaugurar de cap altra forma que amb una exposició de Tomàs, ja que tots els grups municipals vam aprovar en ple que este espai es digués Sala d’Exposicions ‘Tomàs Riva’.

L’alcalde de Queretes va voler donar les gràcies a tots els presents, “molt especialment a la família de Tomàs”, per participar en esta inauguració. Dit això, l’alcalde va voler agrair esta participació amb l’entrega d’una miniatura de l’església de la localitat a la vídua del fotògraf. Tot seguit, Juan Luis Camps, membre de l’Associació Cultural El Medievo, va explicar que “el dedicar este espai al Tomàs és una idea que va sorgir ja fa un temps per part d’un dels membres de l’associació” i “que esta sala formarà part d’un edifici que estarà íntegrament dedicat a la cultura i en el que els membres de l’associació podran desenvolupar moltes de les activitats que realitzen al llarg de l’any”. El membre de l’Associació Cultural El Medievo va voler tancar la seua intervenció llegint el pròleg del llibre ‘Quan érem emigrants’ en el que Tomàs Riva va repassar la seua vida. Finalment, Silvia Riva va voler dirigir-se a tots els presents per a donar-los les gràcies per esta iniciativa.

La Sala d’Exposicions ‘Tomàs Riva’ està ubicada a l’edifici que albergava l’ajuntament fins fa pocs mesos. Concretament, l’espai dedicat a les mostres ocupa l’antiga sala de plens situada al primer pis de l’immoble. Segons van fer públic durant l’acte inaugural, esta sala formarà part d’un edifici que es dedicarà íntegrament a fomentar la cultura al municipi i que serà gestionat per l’Associació Cultural El Medievo, entitat que tindrà la seua seu en este espai.


8 de juliol del 2013

O CATALÂO (UN CATALÀ A L'AMAZÒNIA)

"O Catalâo (un català a l'amazònia)" de Josep Travesset i Anna Rosselló, editorial el Llamp, col·lecció l'Aplec, 1984, amb pròleg de J M Ainaud de Lasarte, és una joia literària per redescobrir gairebé trenta anys després de la seua  publicació.

La recent estada del president Mas al Brasil, les paraules en català del brasiler Neymar en arribar a Barcelona, sense oblidar la gran obra del bisbe Pere Casaldàliga... en porta a reflexionar: "la petjada dels catalans a les terres d'Amèrica és més profunda i més diversa del que molta gent es pensa".

Desprès de la diàspora catalana del 39, especialment a Mèxic o Xile, hi trobem els casos del matrimoni  Josep Travesset i Anna Rosselló, amb la seua filla Carme, recorreguent milers de quilòmetres per les terres amaricanes, prenent apunts d'experiències i records que traslladarien en publicacions plenes de tendresa i estima per la gent i la seua terra.

Com ens recorda el seu amic, el recordat  J M Ainaud de Lasarte al pròleg: " trobar-se enmig de les selves tropical (concretament a la vora del riu Negro) amb un català que hi ha arrelat profundament sense deixar de pensar i estimar Catalunya. Veure la nostra bandera voltada d'amerindis, al costat de la de la frondosa selva, no és el mateix que veure-la penjada d'un poble de la Garrotxa. Com més llunys ens trobem de casa nostra, més posem a prova els nostres sentiments, sobretot el sentiment de Pàtria. sentir parlar català a milers de quilòmetres..."

Us podeu imaginar les emocions del matrimoni Travesset - Rosselló lluny de la civilització allunyats per la força de l'exili de Catalunya... Trobar-se amb el doctor Arnau, un metge nascut a Figueres especializat amb medicina natural a Barcelona, ciutat on es doctorà, exiliat com ells, que després de passar pels camps dce concentració francesos s'instal·là al bell mig de l'Amazònia. Un veritable idealista organitzant i dirigint  una petita comunitat d'indigenes a qui o catalâo ensenyaria a parlar escriure el català i el brasiler...Una obra d'obligada lectura.

Nota. Anna Rosselló va neixer a Flix el 1923, el seu pare fou el secretari de l'ajuntament i del jutjat. He fet altres entrades sobre el retorn a Flix desembre de l'any 2007, la més llegida es refereix al seu darrer llibre de menòries "Memòries d'una dona lluitadora":  http://blogdepere.blogspot.com.es/2007/09/anna-rossell.

6 de juliol del 2013

IMATGES PEL RECORD: ENCESA DE LA FLAMA A FLIX.


1.150 espelmes es van encendre anit al bell mig de la plaça per la gent de l'ANC "Flix per la Independència". L'encesa de l'estelada amb espelmes fa ser molt ben acollida, essent seguida per gent de totes les edats. La primera espelma fou encesa per un veí de 93 anys i la darrera per un nen de pocs anys. Cal destacar la lectura de poemes de Salvador Espriu, la lectura del manifest i el concert de Josep Castellà Trio, tot amenitzat amb a cocs o coques amb vi dolç previ pagament d'1 euro.

Totes les imatges de la preparació i encesa de l'estelada han estat captades des de la càmara del  mòvil excepte la primera que fou realitzada per Mariona Rius. No cal dir que, indubtablement, es nota la diferència.

2 de juliol del 2013

A FLIX, DIVENDRES 5, TAMBÉ ENCENEM LA FLAMA !


Un acte més al nostre poble de l'Assemblea Nacional Catalana. A Flix el proper divendres també esncendrem la Flama. 1.150 espelmes corresponentment apadrinades s'encendran al bell mig de la Plaça, davant de l'Ajuntament, fent una estelada, simbolitzant Flix també per la Independència.