El passat 7 de desembre va morir a Barcelona un flixanco il·lustre, Joan Jesús Torres Masip, essent enterrat per voluntat pròpia al cementiri de Flix. La darrera Veu de Flix ens ofereix un excel·lent record en la seua memòria, un breu recull biogràfic i un poesia seua, A la Ribera d'Ebre vull estar. Poema on expressa la joia de ser de Flix, els records del riu on començà a nedar, els records les escoles amb el sr Perucho i el sr Martínez, del mas de l'Erola i els d'escolanet per acontentar la mare ...
Es curiós que els records infantils foren el darrer tema de conversa que vaig tenir amb ell, l'octubre de fa dos anys, coincidint en els funerals del recordat amic, Jesús P. Torres Messeguer, cosí seu. Records infantils previs a pèrdua de la visió amb 9 anys.
Amb una trajectòria vital exemplar, lluny dels seus, s'adaptà a un nou món, estudià amb una especial força, essent la primera persona invident llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona, amb una consulta privada d'èxit que coincidí amb la publicació i presentació a Flix de la seua primera publicació, Los peldaños rotos, i en ser el pregoner de la Festa Major de Flix l'any 1983.
Després vindrien els anys de consolidació del seu currículum a l'ONCE, ocupant càrrecs directius a Madrid i a Barcelona en els moments de modernització i expansió de l'organització de rellançament de l'entitat. De la participació en l'obertura dels Jocs Paralímpics de Barcelona el 1992... De la presidència de Lions Club Barcelona Gaudí, la fundació de Paradismar, Tiflosalud...