29 de març del 2011

ELECCIONS MUNICIPALS 1983




S'han convocat oficialment les eleccions municipals a celebrar el proper 22 de maig. Comencen els rituals de donar a conèixer els caps de llista, les candidatures, els programes, etc, etc... un ritual que, sens dubte és un dels bens més preuats de la democràcia. Eleccions municipals, que des de les primeres de la democràcia realitzades el 3 d'abril del 1979, es celebren tot coincidint en la primavera. La data ha anat variant amb els anys, les segones eleccions es celebraren el 8 de maig del 1983, i particularment he de dir que foren les més disputades de totes les que he viscut com a candidat. Unes eleccions que partirem amb la incògnita del trencament de l'Entesa per Flix, candidatura que vaig encapçalar el 1979, aconseguint 8 dels 13 regidors,  i que comptava amb el suport del PSC, PSUC i ERC, trencament per part del PSC que optà per presentar-se amb les seues pròpies sigles després de l'aclaparador triomf socialista de l'octubre del 1982, la dels 10 milions de vots, quan a Flix de 653 vots aconseguits l’any 1.980 havien passat a 1.389. Així, i amb el dubte de com respondrien els veïns, la resta de la gent de l'Entesa optarem finalment per presentar-nos sota les sigles independents d' "Unió de Progrés Municipal a Flix". A la part superior he escanejat el senzill programa de mà que varem repartir amb una fotografia de grup, de persones pertanyents a dues generacions ben diferenciades, sis nascuts abans del 1936,  i set menors de 30 anys. Va ser una experiència molt especial.  I una campanya molt disputada, on per primer cop s'utilitzava Radio Flix i la revista la Veu de Flix al servei de les eleccions. Finalment aquell 8 de maig UPM (Unió de Progrés Municipal) vàrem obtenir 6 regidors, el PSC-PSOE 4, CiU 2 i AP 1. Els caps de llista de les formacions polítiques varemn ser: per AP, Miquel Guiu Sales; per CiU, Ramon Sabaté Garciapons; per al PSC-PSOE, Antoni Sabaté Ibarz; i per UPM Pere Muñoz Hernández. Tornant a repetir com alcalde quatre anys més amb un govern que tornaria a ser de consens. Des d'ací voldria reconèixer el suport de totes aquells components d'aquell segon consistori de la democràcia, així com de tots els components de la canidatura d'UPM, amb un record molt especials d'aquells que amb els anys malauradament ens han deixat, el senyor Ramon Garciapons Beà, Jaume Cortina Bagés, Germinal Vaqué Castellví, Marcel Guiu Biosca i Xavier Ferrús Sabaté.


28 de març del 2011

EL MEANDRE DE FLIX: LA FEINA BEN FETA ....

Ahir va ser un dia molt especial per al poble de Flix, el Secretari d'Estat  del Ministeri de  Medi Ambient i Medi Rural i Marí, en Josep Puxeu, inaugurà l'obra de l'anomenat Pla de Restauració del Meandre de Flix, obra executada per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i  realitzada pel Parc de maquinària del  mateix ministeri. Amb un pressupost de 6.917.700 euros.






 Fa unes setmanes feia una entrada en referència al final de les obres . Des d'aquí vull sumar-me a les dos magnífiques entrades realitzades en relació a les obres i a l'acte d'inauguració als seus respectius blocs, per l'alcalde Oscar Bosch i pel conseller del patrimoni Jaume Masip.


26 de març del 2011

ANGELS PÉREZ I JOSEP ANTONI COLLAZOS

Si fa una setmana l’Albert Pujol i Josep Ma Raduà ens comunicaven que tancaven una etapa al capdavant del CERE, etapa que s’ha caracteritzat per un renovat  dinamisme cultural, l’entitat cultural més representativa de la Ribera d’Ebre ens ha comunicat als socis el nou tàndem que dirigirà l’entitat: Àngels Pérez i Josep Antoni Collazos, qui foren escollits per la darrera Junta Directiva del CERE. Les fotografies són del blog de Josep Maria Raduà.

Felicitats i força encerts   !!!

25 de març del 2011

WILHELM GEFÄLL FEIL (1888 - 1953).

Winhelm Gefäll Feil, va nèixer a Viena el 1888. Enginyer. L'any 1913 entrà a treballar com a tècnic a la Canadenca. El 1916 i a Àvila es casaria amb Pilar Gorostegui Robles, filla del Governador militar de Lleida. L'estiu d'aquest any arribà a Flix procedent de Lleida, ingressant a la colònia química alemanya.

A la Fàbrica Electro-química de Flix treballà al projecte d'una central elèctrica primer  i després d'una breu estada a Barcelona, l'any 1918 a les mines de Mequinensa, any que es traslladaria primer a Sant Sebastià i després a Madrid per fer-se càrrec de la direcció i gerència de la Sociedad Hispano-Alemana de Estudios. L'any 1922 seria el director - tècnic de Sanz Ibérica. Malgrat la curta estada a Flix, sempre mantingué molt bones relacions amb la direcció i la colònia alemanya. Va morir a Madrid l'any 1953.

Aquesta és una breu biografia d'aquesta parella de la foto de l'esquerra, Wilhelm i Pilar,  datada el 1916, els mateixos que es troben situats a la dreta de la fotografia superior, al costat d'altres membres de la colònia alemanya química de Flix. Petita història local que em portar a realitzar l'estudi que vaig publicar el 1994 sota el títol "Alemanys a l'Ebre" (ed. el Mèdol). Estudi que prologà molt amàblement el recordat professor i poeta José Maria Valverde, casat amb una filla seva, Pilar.

Aquesta entrada ha vingut motivada pel fet, que aquesta setmana, propiciat per aquest fenomen d'internet i les xarxes socials, he tingut un comentari al bloc d'un net de Wilhelm  i Pilar, JG, qui ha arribat a aquest  bloc mitjançant la lectura d'un article del del gener del 2002 al el País del  periodista Arcadi Calzada.

23 de març del 2011

EL PORT DE TARRAGONA I EL CORREDOR DEL MEDITERRANI

"MUÑOZ RECORDA LA IMPORTÀNCIA DEL PORT DE TARRAGONA I RECLAMA MILLORA DE LES CONNEXIONS

El senador aporta a la moció de transport marítim una esmena de protecció del medi ambient 

Es senador per Tarragona, Pere Muñoz, portaveu de l’Entesa a la Comissió de Foment, ha recolzat avui la moció socialista sobre l'impuls al transport marítim de mercaderies.

Muñoz ha aportat una esmena que s'ha incorporat al text final en la qual s'afegeix un punt en suport de polítiques integrades europees en matèria de transport marítim que vetllin per la protecció del medi ambient marí. Ha defensat aquest transport per ser el que més avantatges ofereix des del punt de vista econòmic, de seguretat i mediambiental.

Port de Tarragona

El senador Muñoz s'ha referit a un estudi de Foment que destaca el Port de Tarragona com el de més tràfic ferroviari entre tots els del corredor del mediterrani, però ha dit que “crida l'atenció que aquest estudi presentat pel ministre Blanco la setmana passada obvia les connexions amb el Port de Tarragona, en concret, la connexió de la línia per a mercaderies prevista en ample europeu fins a Castellbisbal, on enllaçaria amb la que ja funciona cap a la frontera”. També ha afegit que contrasta amb les propostes de millora dels accessos ferroviaris als ports de Barcelona, Sagunt, Cartagena, Màlaga i Algesires."



Nota de premsa de l'Entesa Catalana de Progrés després de la meua intervenció aquest matí al Plenari del Senat, defensant una moció, que ha estat transaccionada per tots els grups, per la que se insta al Govern a apostar pel transport marítim de mercaderies i a garantir que el seu tràfic es realitzi amb les màximes garanties per al medi ambient i la seguretat dels treballadors.

22 de març del 2011

RESTAURACIÓ ESGLÉSIA VELLA DE CORBERA

Ahir a les cinc de la tarda vaig assistir a un acte d’inauguració emblemàtic. El Poble Vell de Corbera d'Ebre tornà a ser el protagonista. La inauguració de les obres de consolidació de l’antiga església barroca de Sant Pere, símbol de la destrucció i dels bombardejos de la batalla de l'Ebre. 

Després d'anys de treballs, com va destacar l’alcalde republicà Sebastià Frisac, el consistori ha aconseguit recuperar i restaurar aquest edifici conservant-hi les petjades de la guerra. On s’ha instal·lat una espectacular coberta de plàstic d'última generació, utilitzada a les darreres olimpiades de Pekin,  coberta transparent que protegeix l'edifici i manté l'aspecte de ruïna.

El delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, acompanyat per Teresa Pallarés,  sotsdelegada del Govern a Tarragona i els membres del consistori de Corbera d’Ebre, entre d'altres, i davant nombrosos veïns de Corbera d'Ebre, va inaugurar aquesta tercera fase de restauració, obra que ha costat uns 600.000 euros, 450.000 dels quals els ha aportat l'Estat a través de l'1% cultural del Ministeri de Foment. 

20 de març del 2011

80 ANYS D'ERC



Ahir, 19 de març,  vaig assistir a dos actes amb una forta connotació simbòlica. Pel matí al carrer de Cros de Sants, a l'antiga seu del Foment Republicà, on va tenir lloc la Conferència d'Esquerres i es va fundar ERC tot just fa 80 anys. Amb el protagonisme emotiu i especial de tres gegants de la política, del republicanisme i independentisme: Jordi Carbonell, Victor Torres i Heribert Barrera. I per la tarda al teatre la Llanterna de Móra d’Ebre, ple de gom a gom, al reconeixement a tots els regidors i alcaldes d’Esquerra de les Terres de l’Ebre des del 1979, any de les primeres eleccions municipals, amb la participació especial de l’eurodiputat Oriol Junqueras. Lliurant uns diplomes d'agraïment per part de la Federació de l'Ebre, amb una frase de Francesc Macià, pronunciada el juliol de 1931: "Poble de Catalunya, si no és per tu mateix, res ni ningú pot deturar-te, ja que aquest moment és el mes decisiu de segles ençà, de la nostra història", frase plenament vigent.