28 de febrer del 2012

DEFENSEM L'ESCOLA EN CATALÀ !!!




Jo també he enviat aquesta carta als jutges del TSJC, cal que siguin conscients de la importància de mantenir l’escola en català.


"Il·lustríssim/a Senyor/a Magistrat/da de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
Properament el Ple de la Sala de Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de la qual vostè en forma part, deliberarà, votarà i fallarà respecte l’execució de les sentències del Tribunal Suprem que exigeixen a la Generalitat que el castellà sigui llengua vehicular a l’ensenyament a Catalunya. Davant d’aquest fet, m’agradaria fer-los un seguit de consideracions.
El català és una llengua mil·lenària amb una llarga i rica tradició en tots els àmbits culturals i durant segles ha estat un element vertebrador i de cohesió de la societat catalana. Durant diverses etapes aquesta llengua ha estat menystinguda, prohibida i perseguida. Amb l’arribada de la democràcia i l’autogovern començà un lent procés de recuperació de la llengua catalana, un procés en el qual els elements nuclears han estat la Llei de normalització lingüística, la creació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i, sobretot, el sistema d’immersió lingüística a l’ensenyament català, pel que totes les matèries són impartides en llengua catalana, excepte l’ensenyament d’altres llengües.
L’escola catalana en català és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, com així ho avalen diferents estudis a nivell nacional i internacional. La immersió lingüística és la garantia per pal•liar el greu desequilibri que viu el català i donar-li prestigi social, i impossibilita el trencament de la societat catalana en funció de l’origen de les persones.
Per tot plegat, preguem que tingueu presents tots aquests elements d’un sistema educatiu que gaudeix d’un amplíssim consens de la societat catalana a tots els nivells: en l’àmbit de la societat civil, d’entre les forces polítiques i molt especialment entre la comunicat educativa.
Tot esperant que tingueu en consideració aquest escrit i resoleu favorablement el recurs del Govern de Catalunya, a fi que l’única llengua vehicular de l’ensenyament a les nostres escoles continuï sent la llengua catalana, sense re-introduir una llengua espanyola que com a vehicular va ser imposada per la dictadura, rebeu una cordial salutació."

27 de febrer del 2012

"EL PETIT PRÍNCEP" SIAMÈS

L’amiga Yolanda després d’haver estat a Thailandia ens ha portat una versió a la llengua TAI de “Le Petit Prince”. Una versió promoguda per l’ambaixada Francesa de Thailandia amb motiu del 60è aniversari de la redacció de “El Petit Príncep” d’ Antoine de Saint Exupéry.

Segons la WIKIPEDIA: el thai també es coneix com a thai standard, com a thai central o com a siamés. És la llengua oficial de l'estat i del grup étnic majoritari "thai" o tailandesos de Tailàndia. Hi han uns 65 milions de persones que parlen thai segons les estadístiques de l'any 1990.

Ès una llengua tonal i llengu analítica d'ortografia complexa. Ès mutuament intelligible amb el lao de Laos, llengua que també pertany al grup tai.

El tailandès, thai o siamès (ภาษาไทย; phasa thai) és la llengua nacional de Tailàndia. Aquest idioma és una llengua tai, de la família de llengües tai-kadai.

Existeixen diferents formes i variants d'aquesta llengua. Cal mencionar les següents:

• El thai informal (ภาษาพูด): Forma col•loquial i simplificada de parlar la llengua thai, utilitzada entre amics o familia.

• El thai refinat (ภาษาเขียน): Forma oficial i escrita de l'idioma que inclueix moltes fòrmules de cortesia.

• Thai retòric: Sovint complex, utilitzat principalmenten discursos públics.

Segons  la WIKILINGUA, el tailandès estàndard, també conegut com tailandès central o siamés, és l'idioma oficial de Tailàndia, parlat per aproximadament 25 milions de persones (1990), incloent als parlants del dialecte de Bangkok (encara que alguns creuen que aquest és un dialecte distint). Al voltant de 400.000 (1984) parlen Khorat Thai en Nakhorn Ratchasima, que ocupa una posició lingüística entre el tailandès central i el dialecte d'Isan en un continu dialectal: el Khorat Thai es pot considerar com un variant o dialecte de l'un o de l'altre.

26 de febrer del 2012

"L'ENUNCIAT" DE JOSEP-RAMON BACH

El passat divendres i a la biblioteca Artur Bladé i Desumvila de Flix tingúe lloc la presentació del darrer llibre del poeta Josep-Ramon Bach. La presentació anà a càrrec del professor Xavier Vega, qui feu un acurat exercici d'interpretació del compendi poètic que ens ofereix "l'enunciat". Després d'unes breus paraules d'agraïment de l'autor, el nombrós auditori vàrem poder gaudir escoltant una magnífic recital a dues veus entre l'auttor Josep-Ramon Bach i l'actor Jaume Comas, una de les veus actual més reconegudes del món del teatre i del doblatge. Com va dir l'amiga Aïna : "Tot un exercici d'hermenèutica acompanyat d'un magnífic recital poètico-dramàtic".

"L'enunciat", publicat per labreu edicions dins la seva col.lecció de poesia ALABATRE, com diu el mateix autor és un compendi de la vida quotidiana d'un escriptor de poesia: amb les seves inquietuds, fòbies, alegries, excessos, descobriments vitals, crítiques, i "per damunt de tot, el desig de mirar-se la vida amb els ulls oberts a la creació literària". Amb la ironia i la tendresa marca de la casa, Josep-Ramon vol convertir els lectors en còmplices d'una aventura delirant i creativa:

"39
S'ofereixen poemes de somni, bells i preciosos, discrets i elegants, escrits en llengua frisona, estoniana, sarda, maltesa, bretona i retoromànica per fer intercanvis íntims amb altres poemes d'idiomes exòtics i llunyans. Es garanteix discreció total."

"107
Mentre el poema flirtejava amb una famosa actriu de cinema, sense adonar-se'n, li van crèixer tres punts suspensius... I un signe d'admiració !."

"306
Com una fletxa quan vola, el poema no tornarà mai més al secreter imaginari del poeta."


22 de febrer del 2012

75 ANYS DEL PRIMER BOMBARDEIG FEIXISTA SOBRE FLIX


Demà, 23 de febrer,  el poble de Flix té per recordar un a de les efemèrides més dramàtiques que ha viscut en els darrers segles: el primer bombardeig de l'aviació feixista. Ja he fet altres entrades referents, però enguany tenim el deure de tornar-ho a recordar ja que farà 75 anys d'aquest moment històric.

Tenim força documentació al respecte, la més important és l'informe de la Comissaria de Defensa Militar de Tarragona referent al bombardeig de FLIX per l’Aviació facciosa a la nit del dia 23 de febrer de 1937:

 "A les deu hores de la nit aparegué el primer avió deixant caure una bomba sobre l’edifici de la fàbrica ELECTRO-QUÍMICA DE FLIX, precisament sobre la nau de fabricació de Clorat-Bi. Transcorregueren uns vint minuts sense que fós llençada cap altra bomba... . Al tornar a encendre els llums sembla que sis o set aparells, començà un intens bombardeig, primer damunt l’Hospital de Sang a on caigueren seguides quatre bombes enrunant l’edifici... "                                              

Per acabar aquest llarg i detallat informe deia : "La població civil alarmada sortí al camp a refugiar-se. Les cases de la població foren també bombardejades. El bombardejament durà fins a la una i vint hores de matinada. El nombre de bombes llençades passà de cent vint-i-cinc. Són de gros calibre. Sembla que siguin les de cent cinquanta kilos. Un clot fet per una d’elles amidà quatre metres de profunditat. (...) Avui la població civil de Flix, especialment les dones i infants han abandonat el poble per refugiar-se al camp. Tarragona 24 de febrer de 1937.”

              Amb tot m'agradaria aportar la significativa portada del diari "LLIBERTAT" del dia 25 de febrer, diari que estava considerat l' òrgan oficiós d'ERC a Tarragona, i on fa esment del "bombardeig d'ahir a la nit", amb una breu relació del fets de la nit del 23 al 24 de febrer, recordant nou morts i el gran nombre de ferits que serien traslladats després per un tren sanitari des de Reus. A més hi ha enportada una altre escrit "Metralla facciosa sobre Catalunya" on recorda que "Catalunya avui comença a viure de cara a la guerra ... les nostres comarques pels vaixells estrangers i per l'aviació mercenària de Franco han acabat de fer caure la vena que tapava  dissortadament els ulls del poble català. Primer Port Bou, després les platges de Barcelona i Tarragona, més tard les poblacions de Lleida i Barcelona, i ara, el criminal bombardeig de l'Hospital de Sang de  Flix. ..".

20 de febrer del 2012

CLUB NÀUTIC FLIX: FELICITATS !!!


LA NOTÍCIA FLIXANCA DEL DIA:

 "Ahir diumenge, 19 de febrer, durant la 2a Festa del Rem Català celebrada a Banyoles, el Club Nàutic Flix fou guardonat com el Millor Club de Banc Fix de la temporada 2011. Prèviament, i com s'havia anunciat, el CN Flix havia estat nominat al guardó, juntament amb el Vent d'Estrop de Cambrils. Els mèrits que s'han valorat per assolir el premi han estat la gran quantitat de tripulacions de Flix que han competit a la Lliga Catalana de Llaguts i al Campionat de Catalunya -un total de set- i, tanmateix, l'excel·lent organització de la regata del Riu de Baix, la qual va tenir una molt bona acceptació i va rebre felicitacions per part de tots els clubs i de la Federació Catalana de Rem, institució aquesta última organitzadora de l'acte d'ahir."

(notícia de la web de l'Ajuntament de Flix i fotografia de la web de Club Nàutic Flix).

FELICITATS !!!





15 de febrer del 2012

MANIFEST DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS DE LA RIBERA D'EBRE



Els centres educatius de Primària i Secundària de la Ribera d’Ebre demanem la rectificació del Departament i que doni les explicacions oportunes de com pensen acabar amb la gestió que s’està fent dels recursos materials i humans per part de la Conselleria. Mentrestant, hem decidit proposar accions de protesta degut al malestar general que hi ha entre el professorat que veu afectada la seva professionalitat, l’atenció a l’alumnat i la degradació de la qualitat de l’ensenyament públic:

- Promoure les assemblees de centre, de localitat i/o de comarca per tal de fer extensiva la protesta i exigir la rectificació per part dels responsables de la situació actual.

- Treballar per la unitat de tot el professorat davant la situació que estem patint els serveis públics i tots i totes les treballadores públiques de Catalunya amb l’excusa de la crisi.

- Col•laborar amb les companyes i els companys dels centre en la presa de decisions i elaboració de materials per tal de donar publicitat a les nostres reivindicacions.

A continuació es detallen els greuges que ens han portat a la situació actual:

• Retallada de la dotació econòmica per les escoles i instituts.

• Retallada de plantilles, tot i l’augment d’alumnat.

• No cobertura de les baixes del professorat i disminució dels dies de nomenaments.

• Manca d’inversió en infraestructures educatives.

• Manca de recursos professionals i econòmics per tractar la diversitat als centres.

• Manca de coherència i de criteri en les decisions que afecten directament a l’ensenyament (projecte 1x1, sisena hora, setmana blanca, exàmens de setembre, línees pedagògiques i metodologia, etc.).

• Precarietat laboral dels interins i substituts i pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors i treballadores públics.

Des de la Conselleria d’ensenyament s’estan duent a terme mesures que agreugen la situació i la qualitat de l’ensenyament públic i deterioren encara més les condicions de treball del professorat. Insistim en que aquests fets perjudiquen directament al nostre alumnat en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, i per tant, en la seva formació acadèmica i personal.

Davant aquesta situació creiem que tot el col•lectiu docent ha d’estar unit per reclamar el respecte i la millora de l’ensenyament públic, i per tant animem a tots els centres de Catalunya a unir-se a aquesta protesta.



Mestres i Professors dels Centres Educatius Públics de la Ribera d’Ebre

Ribera d’Ebre, febrer de 2012

13 de febrer del 2012

25è ANIVERSARI DE LA CARRETERA FLIX - MAIALS

                                                      FLIX, 14 DE FEBRER DE 1987

De l’any 1887 tenim un primer document reivindicant la construcció d’una carretera entre Flix i Maials, fou precisament l’ajuntament de Maials que demanà la construcció d’una carretera entre Lleida i Flix passant pel seu poble. Aleshores Flix tenia 2.016 habitants i Maials 1978. Tres anys més tard, el 6 de juliol de 1890, l’alcalde de Flix, Roc Garcia Llecha, proposa al de Maials mantenir reunions per a fer transitable el petit camí que unia els dos pobles.


Mentres el 1905 s’iniciaren les obres de la carretera de Flix a Lleida en el tram Lleida – Sarroca. Anys més tard durant la Mancomunitat, el 23 de maig de 1918, tenim un escrit de d’aleshores diputat per les Borges, futur president de la Generalitat, Francesc Macià, tramés a l’ajuntament de Maials recordant la importància i necessitat pel territori de les obres de la carretera Maials a Flix. Fet que animà a l’alcalde de Maials a proposar el 1921 la creació d’una comissió d’alcaldes per reclamar la carretera Maials - Flix, acordant anar a Madrid a veure al Ministre de Foment. Així l’octubre de l’any següent es començà a estudiar el projecte de la carretera entre els dos pobles.

El 1926, ja en plena dictadura de Primo de Rivera, el 18 de juliol, el Boletín Oficial del Estado sortia publicat el tram de carretera Maials –Flix, però fins el 1928 no es començarien les obres per la part de Maials. Pràcticament al mateix temps cal recordar que el 1930 també es començarien les obres de la carretera entre Flix i Bovera.

Foren un anys d’obres públiques pensades en millorar les infraestructures viàries al voltant del nostre poble, una demanda que estava accentuada per la ubicació i el creixement del complex químic alemany de Flix. Així el 1934 autoritats de tota mena participarien en l’acte ce col•locació de la primera pedra a pont que no fou per la Guerra del 36. Pont que quedaria a mig fer com la carretera de Flix a Maials.

Hagueren de passar gairebé 50 anys per a que no se’n tornés a parlar d’aquesta via de comunicació. Les primeres eleccions municipals democràtiques del 1979 possibilitaren els primers contactes entre els respectius ajuntaments. Les reivindicacions de l’ajuntament de Flix en tot moment al nou Govern de la Generalitat foren les millores viaries amb els pobles veïns, especialment la C-12, amb Ascó i amb Maials.

Finalment el 14 de febrer del 1987, fa 25 anys, el President de la Generalitat Jordi Pujol inauguraria la carretera Flix-Maials.

El cost de les obres havia estat de 710 milions de les antigues pessetes, una mica més de 4 milions d’euros, per una longitud de 19,2 km.

Curiosament havien hagut de passar 100 anys, des del primer escrit reivindicatiu de l’alcalde de Maials del 1887. Des de la perspectiva del temps transcorregut, els qui hem conegut la transformació de l’estat viari del nostre poble, hem de parlar d’un Abans i un Després amb majúscula amb les connexions viàries vers Lleida i Fraga, les Terres de Ponent i Aragó.

P D. Un any després, el 18 de maig, el President Jordi Pujol tornaria al nostre poble aquest cop per inaugurar la millora integral de la vella carretera, dels temps de la Mancomunitat, entre Flix i Ascó.

3 de febrer del 2012

SANTA ÀGUEDA: 25 ANYS DE DACTERA MAJOR


Per Santa Àgueda,
l'hivern s'enfada

Per Santa Àgueda
entra el sol a l'aigua

Santa Àgueda
porta el fred dintre una saca

Broma baixa per Santa Àgata
senyal de pedregades a l'estiu




No és la primera vegada que faig una entrada al BLOC de la festa de les "dacteres" de Flix. La fotografia superior és del 2008. És una d'aquelles tradicions que s'han mantingut amb força. Aquest cap de setmana  coincideix en el 25è aniversari de la proclamació de la "Dactera Major": enguany Mercedes Sales Hernàndez.

Com diu la web de l'Ajuntament:

"Els dies 4, 5 i 6 de febrer es commemorarà a Flix la festivitat de Santa Àgueda, amb la particularitat que en aquesta edició de la festa es commemoraran els 25 Anys de la Dactera Major. Els actes programats seran els habituals: dissabte, dia 4, a dos quarts de 8 del vespre, repic de campanes i Sant Rosari a l'església parroquial; tot seguit, a la sala polivalent de La Unió Social, es proclamarà la Dactera Major, que aquest any serà Mercedes Sales Hernández, i seguidament hi haurà un aperitiu i l'actuació de l'Escola de Dansa Laura. L'endemà, diumenge dia 5 de febrer, dia de Santa Àgueda, hi haurà els actes centrals: a les 11 del matí, la Missa de Santa Àgueda, que comptarà amb la col·laboració de l'Escola de Música de Flix; seguidament, a la sala de Ca Don Ventura, s'inaugurarà l'exposició fotogràfica "25è Aniversari de la Dactera Major", una mostra que repassa aquests 25 anys de la recuperació d'aquesta figura central de la festa i que compta amb una àmplia selecció de fotografies, aportades per diversos veïns i veïnes de la població; també s'exposaran cartells i programes de la festivitat. Un aperitiu al Bar l'Escala i el dinar al Restaurant Guillén clouran la jornada de diumenge. Dilluns, dia 6, hi haurà els últims actes a partir de les 6 de la tarda, a la sala polivalent de La Unió Social, amb el tradicional berenar i sopreses, l'actuació del Duo Diamants i dels balls del Gimnàs Horus Center."






1 de febrer del 2012

"LA BANDERA DE LA ESTRELLA SOLITARIA"



Avui la notícia política del dia és la trobada del President de la Generalitat Artur Mas amb el flamant President del govern de l'estat Mariano Rajoy. Demà tots els mitjans de comunicació, especialment els catalans ens oferiran pàgines senceres, de ben segur els diaris madrilenys també diran la seva. Fins i tot ho farà el veterà monàrquic ABC, com ho feu l'agost del 1931 amb una de les visites a Madrid del President Macià, concretrament el 25 d'agost, després d'haver lliurat personalment l'Estatut de Núria al Congrés per a la seva aprovació.


És força curios el tractament i el seguiment d'aquest diari monàrquic del viatge de retorn que feu del President Macià, des de la sortida de Madrid acompanyat entre d'altres per l'alcalde de Barcelona, Ayguadé, i els diputats Ventura i Gassol, Carner, Carrasco i Formiguera i Tarradellas.

L'arribada en tren a Barcelona, després d'un viatge carregat d'emocions gairebé a totes les estacions per on passà, Puebla de Hijar, Faió, on un obrer li digué "en catalán": "Señor Macià, cuidado no os vayan a dar gato por liebre",  Flix, Móra, Falset, Reus i Sitges, amb manifestacions espontanies de suport a l'Avi de veïns i veïnes a les estacions. Un viatge de més de 17 hores de durada: que començà  les 7 h 40 m del matí  fins les 23 h i 15 minuts del vespre.

Després d'haver estat rebut per més de 20 mil persones es dirigí al Palau de la Generalitat amb els discursos corresponents. .. i un breu per part de l'ABC, si més no curiós, en referir-se sense esmentar el símbol de l'independentisme, definida com "la bandera de la estrella solitaria":

"Al abandonar, momentos después de la una, el Sr Macià, el Palacio de la Generalidad, se presentaron unas banderas catalanas con la estrella solitaria, que algunos entusiastas llevaban, y a las que habían rendido honores en la estación todos los portadores de las demás banderas. El sr. Macià la besó reverentemente entre los aplausos de la multitud".

Us imagineu gairebé 80 anys després que el president de Generalitat, aquesta nit després d'arribar a Barcelona fos rebut a l'aeroport i fes els mateixos gestos que Macià ?