Els 125 anys
d'història de la Fàbrica de Flix, de la SEQF a Ercros, són i seran durant anys
una font d'investigació inesgotable per als historiadors de tots els àmbits, ja
sigui des del moviment obrer fins la ciència o la tècnica. Així, com un exemple
recent, tenim la revista La
Aventura de la Historia d'aquest mes de desembre amb un tema central
dedicat a la Guerra
de Marruecos - La trama civil de la fabricación de armas químicas que
ofereix un excel·lent i documentat reportatge d'investigació signat per Javier
Martínez Antonio, professor d'Història de la Ciència de la Universitat de
Zaragoza. Investigació que l'ha portat a concretar que la producció d'armes
químiques per la guerra del Marroc, més coneguda per la guerra del Rif, no es
limità a les fàbriques militars de Madrid i Melilla, si no que gràcies als
informes dels serveis d'espionatge britànics, sabem que també hi van
intervenir empreses químiques privades catalanes amb connexions amb companyies
alemanyes i suïsses, com és el cas de la Cros de Badalona i la Sociedad
Electroquímica de Flix.
”Siempre fui refractario al empleo de gases asfixiantes
contra estos indígenas, pero después de lo que han hecho y de su traidora y
falaz conducta (en la batalla de Annual),
he de emplearlos con verdadera fruición”, escribía en un telegrama, el
12 d'agosto de 1921, el general Dámaso Berenguer, alto comisario de
España en Marruecos.
Les armes químiques a la guerra
del Rif ja va ser un tema tractat l'any 2007 pel blog flixanco Delenda est Cartago, de Josep A. Collazos, entrada
al blog que esmentava l'historiador britànic Sebastian Balfour i el seu treball Abrazo mortal. De la guerra colonial a la Guerra Civil en España y Marruecos (1909-1939) (Ed. Península),
estudi on esmentava
fons britàniques per assegurar que l'any 1925
"había un
taller en el edificio del Ministerio de la Guerra de Guadalajara donde se
estuvieron montando bombas químicas con ayuda de técnicos alemanes y
austríacos. Otras muchas plantas se encontraban en proceso de reconversión o de
expansión para dar acomodo a la producción de gas mostaza. Una de ellas era una
planta electroquímica en Flix, junto al Ebro, en la provincia de Tarragona."
El reportatge de la revista La Aventura de la
Història ofereix tota mena d'informació en relació a la investigació i producció d'armes
químiques, materialitzat després de negociacions ultrasecretes hispano-alemanyes
entre mitjans 1923 i començament del 1925, on relaciona les proves
químiques i les produccions que es realitzaren a la Fàbrica de Flix amb el suport de Cros i especialment d'IG Farben.
"La importància de la SEQF para el esquema de guerra química español quedó subrayada por las visitas que realizaron a la localidad y a las instalaciones de la empresa el gobernador militar de Tarragona en agosto de 1924 y, sobre todo, el capitán general de Catalunya Emilio Barrera y Luyande en febrero de 1926". (p.24)
Proves que comptaren entre d'altres amb la participació del director Wilhelm Müller, de l'enginyer Oscar Kurz i reconeguts
químics com el suís Otto Muntwyler, el francès George Claude o l'alemany Wilhelm
Molz, membres destacats de la colònia química, més coneguda aleshores com Barri Internacional.
