27 de novembre del 2015

FINAL DE L'EXTRACCIÓ DELS LLOTS CONTAMINANTS DE L'EMBASSAMENT.

S'han finalitzat els treballs de descontaminació de l'embassament de Flix. Aquest mes de novembre passarà a formar part de la història de Flix, del riu Ebre i de l'ecologisme en general. 

A nivell mediàtic s'ha de constatar que quan es denuncià el setembre del 2004, arran dels estudis del Centre Superior d'Investigacions Científiques, la greu contaminació química del embassament, tots els mitjans de comunicació s'afegiren a denunciar-ho amb titulars a primera plana de tota mena, 
                           



Onze anys després, un cop superats el laberint d'entrebancs administratius i polítics de tota mena, després de gairebé dos any i mig de treballs, un cop s'ha extret gairebé 1 milió de metres cúblics de residus contaminants, hem de constatar que ha estat escassos els mitjans de comunicació que s'han interessat, tot i que s'ha realitzat un dels treballs de sanejament mediambiental més importants mai realitzats a Europa.
                                   
Amb tot, sens dubte, és un moment de satisfacció per tota la gent de l'Ebre i per a tots els que vam apostar per la neteja dels residus de l'embassament a partir d'aquell mes de setembre del 2004. Amb un paper a destacar d'aquelles comissions de seguiment, tècnica i política, que es van constituir propiciades per la ministra i el conseller de Medi Ambient, Cristina Narbona i Salvador Milà, respectivament, treballs que des del primer dia han estat dirigits per Acuamed.

Un cop extrets els llots contaminants, a punt de començar la segona fase de la descontaminació, com és la depuració de les aigües de la zona descontaminada, la clausura i postclausura de l'abocador del Racó de la Pubilla, el desmantellament del mur de planxes i de la planta de tractaments dels llots contaminats, un procés que a hores d'ara sembla que no te un calendari clar,  cal esperar que es faci l'obligada avaluació final dels treballs realitzats davant l'opinió pública en general i de l'Ebre en particular.

 

19 de novembre del 2015

FLIX, 1935. AMB ELS ULLS D'ANTONI GALLARDO I GARRIGA.

Més fotografies interessants del nostre poble realitzades l'any 1935 per l'enginyer i fotògraf Antoni Gallardo (1889-1942). Aquest cop el centre d'interés era el riu Ebre, la navegació fluvial i la resclosa. La segona fotografia és força interessant ja que  s'aprecien els fonaments de l'antic pont de la República, la tercera el pas d'un llaüt per la resclosa, la quarta dóna la idea del nivell del riu Ebre aigües amunt de l'assut i de la desapareguda Casa de Turbines de la Fàbrica, abans de la construcció de l'embassament. Aquest fotografies estan dipositades a l'Arxiu Nacional de Catalunya.


11 de novembre del 2015

DISSABTE 14, "EL REPLEGAMENT FINAL".


Dissabte 14 de novembre es farà la III Caminada pels espais de la Batalla de l'Ebre. El punt de trobada serà la Bassa de les Clotxes, a les 8 del matí. La distància a recórrer és de 14 km, amb un desnivell acumulat de 245 m. Aquesta activitat està organitzada per l'Associació La Cana, el grup Senders de Flix i el CERE, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Flix.
 
Si el 25 de juliol de 1938 s'inicià l'ofensiva republicana amb l'ocupació de Flix i Riba-roja d'Ebre. En poques hores passaren el riu els batallons d’infanteria republicans 131, 132, 133 i 134 de la Brigada Mixta, i més tard  hi passarien les companyies de transmissions, enginyers, les de sanitat i intendència. Era l'inici de la Batalla de l'Ebre. 115 dies després, el 16 de novembre, a les 4,45 hores el tinent coronel Manuel Tagüeña, acompanyat pel conseller soviètic Soroka i el comisari del XV cos, José Fusimaña, un cop s'havien retirat a la riba dreta, va accionar el mecanisme per fer volar el pont de ferro de Flix. Era el darrer gran acte i el final de la Batalla de l'Ebre

"Las horas pasan en medio de una gran tensión. En algunos puntos, la infantería  franquista ha comenzado a presionar (...) Sólo hay una amenaza seria, que es la presión  sobre la XIII brigada en el macizo de Monredón. Esta vez, la aviación republicana cumple a la perfección: a las seis de la tarde, cuendo el sol ya se acerca al ocaso, cuarenta y cinco cazas hacen vuelo rasante con fuego de amtralladoras que obligana detenerse a las vanguardias atacantes.
A la caída de la tarde, las primeras sombras de la noche dan la señal para que se culmine la retirada. No hay ninguna subida en el nivel del río. Tagüeña da la orden." (Reverte. "La Batalla del Ebro")

"El 14 de noviembre es conquistada por los franquistas La Fatarella. La 50a y la 52a División franquistas llegan al Ebro y presionan hacia Flix y Ascó. En estos momentos, solamente la 35a División cubre el escaso frente republicano, una estrecha faja de terreno alrededor de Flix. Durante la noche del 15 de noviembre, Tagüeña ordena que todas las tropas aprovechen la oscuridad para cruzar el río. Una compueta móvil sirve para trasladar los carros de combate, mientras que a través de un puente de hierro cruzan el resto de los vehículos..." ("Ebro,1938")

En realitat el poble de Flix no seria ocupat fins el 17 de novembre a les 7 del matí. Les tropes franquistes s'havien quedat als Monredons en fer-se fosc el dia 16. La pluja i l'escassa visibilitat havia afavorit la retirada de les darreres forces republicanes.


3 de novembre del 2015

IMATGE DE LA XERRADA "HISTÒRIA DE LA FÀBRICA".


Fotografia de Ca Don Ventura amb més 80 assistents a la xerrada del passat 30 d'octubre, envoltat pels panells de l'exposició "A Toc De Pito" i la imatge a la pantalla del fons amb el retrat dels dos referents dels inicis de la SEQF, el president de la nova societat electro-química, Josep Mansana Tarrés,  i el vice-president, Alvaro de Figueroa, més conegut com el Conde de Romanones

Dos prohoms, Mansana, representant de l'alta burgesia catalana, i el Conde de Romanones, un dels polítics més influents de la capital del regne,  claus per facilitar  a Chemiske Fabrik Elektron i a Schuckert y Cia la constitució i construcció d'un dels referents fabrils electro-químics alemanys més importants del segle XX.


Imatge de la Galeria Fotogràfica de "Flix.cat".

1 de novembre del 2015

FLIX: 1889, 1891, PRIMERS ENTERRAMENTS PEL CIVIL.



L'enterrament d' Isidro Torres Algueró, realitzat el 19 d'octubre de l'any 1889, consta com el primer enterrament pel civil realitzat a Flix. Isidro Torres, veterà milicià lliberal, havia estat un dels defensors del Castell de Móra d'Ebre durant la primera guerra carlina (1833-1840). Així ho informava el diari republicà madrileny “Los Dominicales del libre pensamiento” (1)

En Flix, aquella población da Tarragona que hizo tristemente célebre un cura trabucaire, se ha realizado el primer entierro civil, en demostración de que estos regeneradores ideales del libre pensamiento encuentran valla que les detenga en su admirable camino.

Falleció el día 7 del corriente el Sr. D. Isidro Torres Algueró, uno de los veteranos de la libertad, que en la guerra civil de los siete años, defendió con bravura el fuerte del convento de Mora de Ebro, y, como su última voluntad fué la de se le inhumase sin intervención ninguna del clero, sus dignos hijos Miguel, Carmen Cinta y sus yernos don Agustín Más  y D. Casimiro Carim,, convencidos librepensadores, ajustándose á ella, con asombro de los fanáticos, trasladaron el cadáver del respetable Torres al Cementerio civil.

Enviamos nuestros más sincero aplauso á los liberales de Flix, así como al digno señor juez de la villa, que ninguna dificultad opuso al cumplimiento de la ley.”.

Flix, aleshores amb una mica més de 2000 habitants, tot i la desfeta carlina a la darrera guerra, era un dels pobles on clarament guanyaven els carlins. El resultats son de les eleccions pel districte de Gandesa de finals de l'any 1890 foren: Compte (carlí) 197 vots, Chies (republicà de Reus i director de Los Dominicales del Libre Pensamiento) 84 vots, Sama (conservador) 49 vots i Ferrer (romerista) 5.(2)

Dos anys després del primer enterrament pel civil, es realitzaria el de la filla del veterà milicià lliberal. Així de data 20 de Febrer, tenim una "Carta al director" del flixanco Casimiro Carim sobre l'enterrament civil de la seua dona, Carmen Torres Pujol, "una dona forta i honrada, lliure-pensadora convençuda", publicada a "Las Dominicales del Libre Pensamiento", (3)                         

                       

"Muy señor mio y de toda mi consideración: Tras larga y penosa enfermedad he tenido la desgràcia de perder á mi buena y digna esposa Doña Carmen Torres Pujol. Era esta mujer, fuerte y honrada, libre-pensadora convencida desde su primera juventud, lo que la produjo vivos disgustos y contrariedades, por verse obligada a vivir toda su vida entre fanáticos é hipócritas de la religión. Habiendome encargado en vida que su entierro que su entierro fuese puramente civil, he cumplido este debe, haciendola inhumar sin que ningún clérigo se haya acercado al cadáver de la que tanto en vida repugnó su presencia y sus doctrinas. Más de veinte amigos, libre-pensadores al descubierto de esta villa, acompañaron sus restos al cementerio, donde reposan bajo la faz del cielo, que por igualentiende sus luminarias para todos los hojos de Dios, cualesquiera que sean sus creeencias..."

21 de febrer. En relació a l’enterrament pel civil esmentat, trobem una curiosa nota del setmanari satíric madrileny “El Motín” (4).

“En Flix, en el propio Flix, antigua residencia del famoso ex cura guerrillero (referint-se a Josep Agramunt, més conegut com "lo capellà de Flix") y uno de los más importantes centros del carlismo tarraconense, se ha verificado el entierro civil de una senyora.

-       Buen principio! – bramarà el sotana –Si esto sigue así, no voy a tener más remedio que agarrar un trabuco como mi antiguo predecesor, y marcharme a matar liberales y cobrar contribuciones, porque de lo contrario no voy a ganar ni para hostias”.



Casimiro Carim Marimón, veterinari fins començaments del segle XX, gendre i espòs dels primers enterrament civils realitzats a Flix, l'any 1869, concretament el 13 de juny, participà a Gandesa a la primera trobada de Republicans Federals de tots els pobles de la zona, reunió a la que també hi participaren de Flix,  Jaime Alabart  i Benito Blanch  Suñé  . (5)


(1)Los Dominicales del libre pensamiento. 19/10/1889. Hemeróteca Digital de la Biblioteca Nacional de España.
(2)Los Dominicales del Libre Pensamiento. 14/02/1891. Hemeróteca Digital de la BNE. Les eleccions es feien  per sufragi censatari.
(3)Los Dominicales del Libre Pensamiento 26/02/1891. Hemeróteca Digital de la BNE
(4)El Motín. Periódico Satírico Bisemanal.número 15. 21/02/1891. Hemeróteca Digital de la B N E.
(5)La Discusión, 12/6/1869. Hemeróteca Digital de la BNE