29 de març del 2022

1938. "Entrevista con el alcalde de Flix, otro pueblo asolado por el fascismo". (1a part)

 

El popular diari republicà barceloní EL DILUVIO (1879 - 1939) va publicar un mes després d'haver començat la batalla de l'Ebre, el 4 de setembre de 1938, una excel·lent entrevista realitzada pel periodista Eugeni Duch Salvat a l'alcalde de Flix, Josep Cervelló Castellví (CNT) (1895-1982).

 

Nuestras crónicas de guerra. Una entrevista con el alcalde de Flix, otro pueblo asolado por el fascismo. Ruinas y llamas :: Los horrores de la moderna Roma :: Cosas del pasaiso fascista :: Un recibo a cambio de billetes :: Los progresos de este pedazo de Cataluña durante la normalidad republicana.

 

Gràcies a la digitalització que s'està realitzant de la premsa històrica podem accedir a documents claus per conèixer el nostre passat. Aquesta entrevista a l'alcalde republicà Josep Cervelló Castellví en plena batalla de l'Ebre és un clar exemple. En primer lloc l'alcalde recorda com s'evacuà per primera vegada el poble el 2 d'abril davant l'imminent ocupació de l'exèrcit franquista, realitzada el 4 d'abril. Poble reconquerit per la República el 25 de juliol en començar la batalla de l'Ebre. Records que el portaran a parlar dels tècnics alemanys de la Fàbrica, del moviment obrer, del progrés  de la població durant la República, de les importants obres hidràuliques previstes,de les obres previstes a realitzar  per l'ajuntament com un nou camp d'esports, una piscina i unes noves escoles graduades. 

 

"Es a medianoche cuando cruzamos el puente que nuestros heroicos pontoneros han tendido sobre el Ebro. La aviación enemiga sigue haciendo objeto de sus preferencias a dicha admirable obra de la ingenieria militar. El valor y la pericia de los soldados de la República puede más que la metralla y el fuego que vomitan los aparatos estranjeros. Los desperfectos que los invasores causan, poco tardan en ser restaurados. (...)  Porque -no nos desmentirá la Historia!- la Italia de Mussolini simboliza la negación de todas las virtudes del alma femenina... La moderna Roma del "duce" causa aun mayor horror que que la antigua de Nerón y Calígula.

 

¿Cuantos gratos recuerdos nos evoca esta localidad! Flix, es, indiscutiblemente, una de las poblaciones catalanas que a pasos agigantados marchaba por el camino del progreso. El crecimiento de Flix hacia honor a la obra económico-social  de la República. Esto, mucho mejor que nosotros, puede referirlo el alcalde. José Cervelló Castellví se llama la primera autoridad municipal de este pueblo mártir.

 

Y al ciudadano Cervelló lo hallamos en otra población, esperando, impaciente, que el jefe militar de este sector autorice la reanudación de la vida municipal.

 

Muy dura, durísima, es la lucha en esta parte de nuestra Cataluña. El enemigo se bate desesperadamente, dispuesto a acumular toda clase de elementos bélicos para desquitarse del desastre que acaba de sufrir a orillas del Ebro y en la sierra de Pándols. ¿jornadas muy dramáticas se avecinan! Dramáticas para el enemigo y gloriosas para el ejército de la República.

  

Hacemos pues un inciso, para reproducir lo que acaba de referirmos el alcalde de Flix, el pueblo industrioso que  contempla consternado, la interrupción de su  florecimiento, de su bienestar, a consecuencia de los horrores de esta guerra monstruosa que la España republicana detesta y maldice pero que se ve forzada a sostener porque no es ella la que la inició, sino enemigos mortales suyos los que la provocaron.

 

El dia 2 de abril último -em pieza diciendonos Cervelló Castellví- después de un acuerdo entre el ayuntamiento y las autoridades  militares se procedió a la evacuación del elemento civil, la que se hizo muy ordenadamente. El  vecindario aprovechó tan crítica situcación para reiterar, una vez más, su fervorosa adhesión al régimen, tranto fue así que solo quedaron en la localidad unos efermos de cuidado y contadísimos infiltrados.

 

Poco después empezó el hundimiento de Flix. El enemigo ha correspondido de la manera  más infame a las mútiples atenciones que la población tuvo para con los numerosos técnicos alemanes que trabajaban en la fábrica de productos químicos.

 

Los empleados tudescos fueron acompañados hasta Barcelona, siendo solicitamente atendidos durante el viaje que emprendieron  no por imposición del vecindario, sino por dorden del cópnsul de su país a últimos de julio de 1936.

 

Dias después de su partida, la aviación enemiga bombardeó la fábrica. No obstante, los trabajos continuaron, y los técnicos españoles que substituyeron a los alemanes, acreditaron su  competenci hasta el punto que no se hecho de menos la colaboración de ningún périto alemán.

 

Flix es uno de los pueblos que más intensas luchas sociales ha sostenido, especialmente durante los años 1919 y 1933; luchas que que nuchísimo han influido en el crecimiento de la población, que era de 5500 habitantes antes de la guerra. Tanto progresaba esta villa que podia darse por seguro que antes de cinco años cuadroplicaria su censo de trabajadores, debido a las grandes obras hidràulicas que tenían por base un proyecto tan importante como el rio Ebro a fin de producir la corriente necesaria para la electrificación de ferrocarriles así que también de gran número de fábricas. Basta decir -agregó el alcalde Flix-  que en esta comarca estaba próxima a instalarse la mayor central eléctrica de España, lo que demuesra los progresos que en plena República aquí se han alcanzado.

Todos los partidos antifascistas y las entidades sindicales, colaboraron, en el seno del Ayuntamiento, y sin que jamás se extreriorizase la más mínima discrepancia, a tan magnífica labor, tomándose, entre otros importantísimos acuerdos, el del inmediato ensanche de la población, con parques y jardines y la correspondiente traida de aguas, así que también la construcción de un campo de deportes, una piscina y unas esplendidas escuelas graduadas."

23 de març del 2022

Mister Tingle, superintendent de les obres de la presa i central hidroelèctrica de Flix.

"Michael L. Tingle (1885-1975), va ser un britànic nascut a Jamaica i vinculat al món de l’enginyeria civil i l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro (filial de la Canadenca) concretament a la construcció de salts d’aigua com Sant Antoni i Terradets (Pallars Jussà) i Flix".

En un dels apartats del meu llibre "Alemanys a l'Ebre" (1994), "Britànics i alemanys", recordava que a la dècada del quaranta, tot coincidint a l'amarga postguerra i la repressió franquista, a Flix hi coincidiren dues colònies enfrontades per la Segona Guerra Mundial, l'alemanya, resident a la Colònia, que estava al davant de la Fàbrica de la SEQF, i la britànica, resident a la colònia de la Ventonella, que era la responsable de la direcció de les obres de l'embassament i central hidroelèctrica de Riegos y Fuerzas del Ebro  (després FECSA i avui ENDESA).

Entre d'altres recordava que "la direcció de les obres de la presa i central hidroelèctrica fou responsabilitat de l'anglès mister Leicester Michael Tingle, superintendent general, i el canadenc  Arxibald Hartley Paterson, enginyer de l'obra. Tenint en compte l'enfrontament bèl·lic entre britànics i alemanys, ens podem interrogar sobre les delicades relacions en que s'havien de trobar durant els anys de la guerra mundial. Val a dir que per acord de les direccions de les dos empreses, les instal·lacions de la Residència i Casino restaren obertes als tècnics i administratius de les dos empreses."

Avui per avui, a Flix, el nom de mister Tingle, nom pronunciat tal com s'escriu, és recordat per la gent de certa edat, a l'igual que el de l'enginyer Paterson, noms importants que formem part de la història local en ser els responsables d'una obra pública que ha configurat la història de Flix els darrers 80 anys, avui noms gairebé anònims  que tenim la sort que hagin estat estudiats des d'àmbits ben diversos.

L'historiador Fran Moreno és autor d'una excel·lent recerca historiogràfica sobre mister Tingle (nom pel que era conegut a Flix),  presentada l'any 2020 com a separata de Festa Major de Santa Eulàlia (Roquetes del Garrraf). 


Michael Leicester Tingle
va néixer el 1885 a Saint Ann, Jamaica, quan l’illa encara era una colònia de l’Imperi Britànic. El seu pare Octavius J. Tingle (1861-1900) era un comerciant de cafè que a finals de la dècada del 90 del segle XIX emigrà als Estats Units i un any després aconseguí que la seva dona i els seus 6 fills arribessin al país i aconseguissin la nacionalitat nord-americana.

Fran Moreno  esmenta que és probable que Michael L. realitzés els estudis d'enginyeria al Canadà.  L’any 1910 el trobem a Tampico  (Mèxic), treballant per a la Mexican Light and Trade Company (companyia elèctrica del canadenc F.S. Pearson). I l'any 1916 ja el trobarem a Catalunya treballant a Riegos y Fuerzas del Ebro, filial de la Barcelona TractionLight and Power, coneguda popularment com La Canadenca. La comarca del Pallars serà  el seu primer destí en la construcció de les grans centrals hidroelèctriques promogudes per F.S. Pearson, el jove Tingle tenia 32 anys.

Michael L. Tingle treballarà en la construcció de les centrals hidroelèctriques de  Sant Antoni, Terradets o Camarasa. L’any 1917 seria cridat a files per combatre a la I Guerra Mundial, i al desembre de 1918, en retornar al final de la guerra seria rebut amb una gran festa organitzada per l’Ajuntament de Tremp.

L’any 1921 neix el seu únic fill, Leicester James (1921-1944) però malauradament la seva dona morí durant el part, essent enterrada al cementiri de Tremp. Durant les dècades dels anys 20 i 30 M. L. Tingle continuarà treballant em la construcció de salts d’aigua de la Canadenca.

Quan començà la Guerra Civil la direcció de l’empresa recomanà a tots els treballadors estrangers que marxessin del país. M.L. Tingle acabarà treballant al Brasil. En finalitzar la guerra es reincorporarà a Riegos y Fuerzas del Ebro com a superintendent a la construcció del pantà i central elèctrica de Flix. Obres  que tindran com a enginyer en cap al seu amic, el canadenc Archibald Hartley Paterson (1882-1956). La seua estada a Flix coincidirà amb un fet tràgic per a mister Tingle, el seu fill Leicester James nascut a Tremp i educat als EEUU, en començar la II Guerra Mundial s'enrolà com a pilot a la Reials Força Aèria del Canadà, l'any 1944  trobaria la mort en un accident aeri prop de Reykiavik. En cercar informació oral dels "Alemanys a l'Ebre", encara es recordava com els dirigents alemanys de la SEQF, O. Kurz i W. Pfefferkorn , en assabentar-se de la mort, les fonts em digueren en combat al desert de Líbia, anaren personalment a la residència de mister Tingle a manifestar-li el seu condol.

L'any 1949 en finalitzar les obres, ja jubilat, es desplaçaria a viure a les Roquetes ( nucli de població pertanyent al municipi de Sant Pere de Ribes), on el 1946 s'havia construït una casa, convertint-se, tal com ha investigat l'historiador Fran Moreno,  en el primer roquetenc (avui son més de tretze mil els roquetencs).  A les Roquetes hi va estar fins al 1958, any que va vendre la finca per  anar a viure a Tortosa, on va morir l’any 1975.

 

Fran Moreno, historiador i arqueòleg roquetenc,  és autor d'una excel·lent recerca historiogràfica presentada com a separata de Festa Major de Santa Eulàlia, la primera casa de Les Roquetes es va construir l’any 1946 i el seu promotor, precisament és Michael L. Tingle, casa de Les Roquetes on hi viurà amb alguns treballadors vinguts de la zona del Pallars Jussà i que l’havien acompanyat a la època que va viure a Flix. Treball historiogràfic que ens permet conèixer la figura del responsable de la construcció de la central hidroelèctrica i embassament de Flix, important obra civil de la postguerra inaugurada pel mateix Franco el 31 de maig de 1949 (Separata del programa de la Festa Major de les Roquetes del Garraf), contribució a la persona de M.L. Tingle que cal afegir la que aporta  el Treball de Recerca de Batxillerat de l'institut de Tremp, octubre 2021, titulat Leicester Michael Tingle, consultable a la Biblioteca Pública Maria Barbal).

Fotografia:  Michael L. Tingle al 1917 posant per a la fotografia del "Registro de extranjeros" realitzat per l'Ajuntament de Tremp. Font: Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.