30 de setembre del 2010

MOCIÓ DE RESPECTE A LA TOPONÍMIA CATALANA

Aquest matí a la sala Clara Campoamor del Senat la Comissió de Foment ha aprovat per unanimitat una moció de l'Entesa Catalana de Progrés que vaig registrar el 27 de gener de 2009. El mateix dia que van ser registrades dues mocions a les que em referiré. Mocions relatives a disfuncions en els serveis ferroviaris de mitja i curta distància que grinyolen.

Així el passat 17 febrer 2010 la Comissió de Foment va aprovar la moció que demanava abonaments de tren entre Reus i Tarragona. La mateixa petició havia estat aprovada pel Senat l’1 de juny de 2005 a proposta també de l’Entesa

L'altra moció va ser aprovada el 16 juny 2009. La Comissió de Foment del Senat va aprovar que totes les estacions avisin per megafonia del pas dels trens sense aturada. Fins i tot, varem aconseguir introduir una partida als Pressupostos Generals de l’Estat de 2010 sobre aquest tema. Lamentablement encara falta l’aplicació d’aquest avís per megafonia a les estacions per on passen trens que no s’aturen. És un tema pendent.

En aquesta moció de la megafonia, el nostre Grup entesa ja va demanar que l’Estat garanteixi la pluralitat lingüística a l’hora d’enregistrat l’avís, en aquells territoris que tenen dues llengües oficials. Qüestió lingüística que ha centrat la moció d'avui.

Es pot constatar a la mateixa comarca de la Ribera d’Ebre, comarca per on travessa la línia de tren Reus-Móra-Casp-Saragossa, que la toponímia oficial catalana no està sent respectada en alguns cartells que apareixen al llarg de la línia de tren. Ni en algunes etiquetes dels municipis que apareixen en les màquines de venda de bitllets...

Com a novetat, i en l’apartat d’intervencions. el portaveu del PSOE ha anunciat que en relació als anuncis de megafonia de les parades de la línia Reus- Mora la Nova- Casp, que s’està instal·lant a les estacions un sistema d’informació al viatger que permetrà l’anunci de las parades dels trens mitjançant missatges gravats. El sistema es troba en fase de licitació i que pot ser operatiu al primer semestre del 2011.

En tot cas podeu llegir la nota de premsa de l’Entesa Catalana de Progrés:

L’ENTESA DEMANA QUE RENFE RESPECTI LA TOPONÍMIA CATALANA EN LA MÀQUINES D’AUTOVENDA DE BITLLETS

El Senat aprova la moció de Muñoz que també denuncia els errors de pronunciació en la megafonia de les estacions.

El senador per Tarragona de l’Entesa, Pere Muñoz, portaveu del grup en la Comissió de Foment del Senat, ha defensat avui una moció en la comissió on l’Entesa denuncia que en la retolació de les màquines d’autovenda de bitllets de tren en les estacions dels territoris de parla catalana, així com en els avisos de megafonia, no es respecta la toponímia oficial dels municipis catalans. Muñoz ha explicat que abunden els errors i la falta de sensibilitat i respecte a la llengua oficial.

El senador ha explicat que ha arribat a un acord amb el PP per a eliminar de la moció l'apartat que es refereix a la llengua catalana a la Comunitat Valenciana, perquè ha dit, “no és aquí en la comissió de foment on anem a discutir i solucionar aquest assumpte, però en tot cas parlem la mateixa llengua”.

La moció aprovada ha quedat així:

La Comissió de Foment del Senat insta al Govern a:

1.- Instar a RENFE-OPERADORA i Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) a retolar segons la toponímia oficial de Catalunya les destinacions en les noves màquines d’autovenda de bitllets que s'instal·lin en totes les estacions. I a modificar a aquelles màquines ja instal·lades els rètols de les quals continguin incorreccions pel que fa a la toponímia oficial dels municipis d'aquests territoris.

2.- Instar a RENFE-OPERADORA i Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) a corregir els anuncis de megafonia de les estacions al llarg de la línia Reus-Móra la Nova-Casp que citin als municipis catalans sense respectar la toponímia oficial de Catalunya.”

MILERS DE RAONS CONTRA LA REFORMA LABORAL







26 de setembre del 2010

DIUMENGE CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR


Mentres continuen les protestes de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), el grup intercomarcal Veïns d'Ascó i la Plataforma Priorat contra la instal·lació del cementiri nuclear a Catalunya i en concret a Ascó, tallant més de 200 persones aquesta tarda la C-12 a l'alçada d'Ascó, aquest migdia a Miravet la gent d'ERC hem fet un "vermut contra el cementiri nuclear". De les declaracions del president d'Esquerra Joan Puigcercós podeu llegir la següent crònica:

"Puigcercós s’ha reafirmat en el seu compromís de seguir lluitant contra la instal·lació del cementiri i ha denunciat que alguns volen avantposar interessos econòmics de grans grups o companyies pel damunt dels interessos de la gent i del territori. Es per això que Puigcercós ha assegurat que ‘si Esquerra és forta aturarem el cementiri nuclear, com ja vam fer amb el transvasament, per això necessitem gent valenta com la de les Terres de l’Ebre per canviar el curs de la història, també a nivell nacional’. Per acabar amb aquest tema, el president republicà ha acusat el govern espanyol de frívol i de manca de seriositat amb el tema del cementiri pe la qual cosa li ha demanat que sigui riguròs perquè és un tema massa seriós per actuar com ho està fent."

21 de setembre del 2010

ELS EMBOLICS DEL CEMENTIRI NUCLEAR

Després del darrer consell de ministres i l'embolic dels informes i acords del mateix consell. Després que es presentés com a segura la candidatura de Zarra, decisió relativitzada per la vicepresidenta primera del Gobierno, Ma Teresa Fernandez de la Vega, diputada per cert de València. Després de tota la literatura, cròniques, articles d'opinió i comentaris de tota mena apareguda als mitjans de comunicació aquest cap de setmana. En veure la disparitat d'interessos i arguments que interfereixen als acords presos per unanimitat al Senat a instàncies de la "Moció" de la setmana passada , podeu llegir el text de la meua intervenció de passat dimecres 15 de setembre, (Diario de Sesiones de Pleno número 91 de fecha 15/09/2010.) dos dies abans de l'esmentat Consell de Ministres:

"MOCIÓN DEL GRUPO PARLAMENTARIO ENTESA CATALANA DE PROGRÉS, POR LA QUE SE INSTA AL GOBIERNO A VINCULAR CUALQUIER PROCESO SOBRE LA FUTURA UBICACIÓN DEL ALMACÉN TEMPORAL CENTRALIZADO (ATC) DE RESIDUOS RADIOACTIVOS AL CONSENSO SOCIAL E INSTITUCIONAL (Número de expediente 671/000099)". Aprovada per assentiment de tots els grups parlamentaris:



“Buenos días, señorías, senyor president. El pasado mes de julio presenté una interpelación al ministro de Industria en relación al ATC, popularmente conocido como cementerio nuclear; una interpelación sin concreciones claras por parte del ministro que se realizó con un nuevo clima político de relaciones entre el PSOE y el PP en temas de energía, acuerdo anunciado a finales
de junio como un pacto político histórico en materia energética. Un gran acuerdo que, entre otros aspectos, buscaba la solución al proceso que se inició el 23 de diciembre de 2009 con la resolución de su ministerio por la que se efectuaba la convocatoria pública para la selección de los municipios candidatos a albergar el emplazamiento del ATC. La resolución marcaba un calendario en relación a la presentación de candidaturas, aceptación provisional de candidaturas, lista definitiva de ocho en total, análisis del término municipal, trámite de alegaciones, presentación de terrenos, estudio de candidaturas, etcétera, previéndose tomar la decisión a finales del pasado mes de junio.
Un proceso que ha llevado a la candidatura de Ascó, una de las candidaturas a quien el resto de candidatos sitúan como favorita, una candidatura legítima, pero presentada por su ayuntamiento sabiendo que estaban en contra el Parlament de Catalunya, que se ha manifestado en contra dos veces; con la mayoría de los partidos políticos en contra, el Govern de la Generalitat con declaraciones directas en contra del mismo presidente de la Generalitat José Montilla. El clamor es unánime en contra del ATC en Catalunya, y muy especialmente en las comarcas de Tarragona y del Ebre por considerar que ambas ya han contribuido de sobra al modelo nuclear.
Lo cierto es que el señor ministro concluyó en su intervención, después de reiterarle el proceso, que la decisión del emplazamiento tiene una dimensión técnica; que la parte técnica está prácticamente terminada; que se tenía que reunir la comisión interministerial para dar una valoración técnica de los ocho municipios candidatos —dijo textualmente— con unos criterios estrictamente técnicos. Y dijo de pasada que, evidentemente, poner un ATC en una zona deprimida supone un impulso económico y social que también hay que valorar; por tanto, merece la pena emplear un poco de tiempo para conseguir un consenso —lo dijo de puntillas— al que damos valor. Lo cierto es que ha pasado tiempo suficiente para plantear este máximo consenso y, como dijo un ilustre diputado republicano independentista, lo mes calent es a l’aigüera, lo más caliente está en el fregadero.
Han pasado semanas, meses y nos preguntamos: ¿Qué ha pasado con el proceso de diálogo anunciado con luz y taquígrafos entre el PSOE y el PP? ¿Qué hay de cierto sobre la consigna de la Moncloa, que es dejar correr hasta el año 2015 el debate sobre las centrales y la decisión del ATC hasta las elecciones de Cataluña? ¿Por qué esperar hasta las elecciones catalanas? ¿Qué hay de cierto con las noticias aparecidas sobre un supuesto plan Ascó, donde se afirma que el ATC no tiene aún ni fecha ni apellidos? Plan Ascó que Moncloa obliga a seguir esperando al menos hasta después de las elecciones catalanas en noviembre y a veces a encajar las iras y los nervios de Barreda y Fernández Vara, que juran que Industria les prometió no ubicar ni en Castilla-La Mancha ni en Extremadura el almacén temporal centralizado de residuos.
De aquí que hayamos presentado la moción consecuencia de interpelación con el convencimiento de que el Senado debe y puede garantizar que la futura ubicación del ATC se vinculará al consenso social, territorial e institucional, especialmente con las comunidades autónomas, y con las entidades locales, tal como fue aprobado en el Congreso de los Diputados el pasado 23 de febrero; consenso esencial con las comunidades autónomas afectadas, que tienen que contemplar las decisiones de sus Parlamentos autonómicos respectivos, y, cómo no, del Gobierno de la comunidad.
No se puede dar la espalda a un territorio. Es muy importante el consenso institucional, consenso que implica no tener en cuenta únicamente la voluntad expresada por cuatro u ocho municipios sino también la concertación de la Administración autonómica correspondiente. Por tanto, después de comentarlo con los diferentes representantes de los grupos parlamentarios, he aceptado una enmienda transaccionada que dice:

El Senado insta al Gobierno a que en el plazo más breve posible determine el
emplazamiento del ATC, asegurándose la consecución del mayor consenso social, territorial e institucional con las entidades locales y las comunidades afectadas, adaptándose el consenso a lo establecido en el Convenio Aarhus y siguiendo la metodología del Programa Cowan España, que, en concordancia con el Cowan europeo, define los procesos democráticos de la toma de decisiones en la búsqueda del emplazamiento del ATC
.”

20 de setembre del 2010

FLIX: 1705, 20 DE SETEMBRE

El Castell de Flix, defensat per uns trenta soldats de guarnició, és pres a l'assalt per les tropes de l'Arxiduc d’Àustria constituïdes per uns quatre-cents homes comandats pel coronel Josep Nebot. Sembla que hi va prendre part el guerriller Pere Joan Barceló, més conegut per “Carrasclet” de Capçanes.
Josep Nebot (natural de Riudoms), comandant de l'exèrcit nomenaria capità al pare de Carrasclet i tinent al seu germà. El 25 de setembre el coronel Nebot rebria una carta del rei Carles III des de Barcelona sobre la rendició del castell de Flix en què li demanaria prendre el castell de Miravet i ocupar el Coll de Balaguer per impedir qualsevol invasió per part de Tortosa. Mentrestant Joan Usó de Vinebre rebia ordres de tocar a sometent a tota la Ribera.


18 de setembre del 2010

HOMENATGE A LLUÍS COMPANYS A MADRID

Aquest migdia hem participat als actes de homenatge al President Lluís Companys a la Puerta del Sol de Madrid. Acte organitzat per la Comissió de la Dignitat amb motiu del 70è aniversari del seu afusellament. El lloc ha estat prou significatiu per ser davant de l'antiga Dirección Nacional de Seguridad, avui seu del Govern de la Comunidad de Madrid, lloc on va ser detingut i torturat per la policia franquista abans de ser traslladat a la presó de Montjuic.

BON TITULAR: ASCÓ, D'ENTRADA NO

16 de setembre del 2010

DEMÀ: CONFERÈNCIA "ALEMANYS A L'EBRE, LA COLONIA QUÍMICA DE FLIX"




Demà divendres a les 19 hore i dins les " II Jornades de Patrimoni Històric" faig una conferència a Ca Don Ventura:

"Alemanys a l'Ebre, la colònia industrial química de Flix"

15 de setembre del 2010

NOTA DE PREMSA: MOCIÓ AL SENAT SOBRE EL MTC

El Senat dóna suport a la petició de Pere Muñoz de consens amb les comunitats autònomes per a la ubicació de l’MTC

Muñoz ha recordat la posició contrària del Parlament català d’acollir-lo a Ascó

El senador republicà Pere Muñoz, portaveu de l’Entesa a la Comissió de Foment, ha defensat aquest matí una moció en el Ple del Senat perquè el consens amb les comunitats autònomes formi part dels criteris de decisió per a l'emplaçament del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears. Després de diverses negociacions l’esmena que s'ha acordat i que ha estat aprovada per unanimitat diu: “S'insta el Govern que, en el termini més breu possible, determini l'emplaçament de l’MTC, assegurant-se la consecució del major consens social, territorial i institucional amb les entitats locals i les CCAA afectades (parlaments i governs respectius). Adaptant-se el consens al que estableix el Conveni Aarhus i seguint la metodologia del Programa COWAN ESPANYA, que en concordança amb el COWAN EUROPEU defineix els processos democràtics de presa de decisions en la recerca d'emplaçament del MTC”. Muñoz ha destacat la importància de la moció i el valor del consens, per la qual cosa ha demanat que sigui el Senat el que sol·liciti el necessari acord amb les CCCAA i els ens locals afectats.

El senador republicà ha recordat que “la demora en la decisió de la ubicació fa pensar en una operació tacticista i electoralista del PSOE de deixar passar primer les eleccions catalanes i, per tant, demanem una acció responsable i transparent del govern sobre aquest tema”. Per això, segons Muñoz, la moció aprovada avui “obliga el govern del PSOE a prendre la decisió abans de les eleccions catalanes, ja que té tots els elements i informes damunt la taula per prendre la decisió de manera immediata, si vol complir allò que ell mateix ha votat al Senat”. D’altra banda, Muñoz s’ha mostrat satisfet perquè la moció deixa ben clar que la decisió haurà de comptar amb el consens més ampli social, territorial i institucional amb les entitats locals i les CCAA. I, segons el senador republicà, “si el govern del PSOE és conseqüent amb aquesta moció i compleix allò que el seu grup aprova al Senat, haurà de rebutjar ubicar-lo a Catalunya, ja que el Parlament i el Govern de la Generalitat s’han manifestat contraris a acollir-lo”.


Muñoz s’ha felicitat per fet que CiU es manifesti un cop més contrari a ubicar el cementiri a Catalunya i, per tant, contrari a la candidatura d’Ascó. Tanmateix, el senador republicà ha demanat a CiU que “vagi a explicar els arguments de la votació d’avui i del Parlament als municipis de la Ribera d’Ebre, on hi ha alcaldes de CiU que donen suport a acollir el cementiri nuclear a Ascó”.

També podeu llegir el resum del debat al Senat al diari digital de ABC segon l'Agència EFE.

14 de setembre del 2010

MOCIÓ SOBRE LA FUTURA UBICACIÓ DEL MTC


El passat mes de juliol vaig presentar una interpel.lació al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, en relació al MTC, popularment conegut com cementiri nuclear, una interpel.ació sense concrecions per part del ministre, que es realitzà amb un nou clima polític de relacions entre el PSOE i el PP en temes d'energia, relacions que a hores d'ara sembla que passen per hores baixes.

Com argumento a la presentació de MOCIÓ que defensaré demà al plenari del Senat : "El procés de recerca d'emplaçament per al magatzem temporal centralitzat de residus radioactius d'alta activitat es va precipitar el passat 23 de desembre de 2009, quan es va aprovar la resolució per la qual s'efectuava la convocatòria per a la selecció dels municipis candidats a allotjar l'emplaçament del Magatzem Temporal Centralitzat de combustible nuclear gastat i residus radioactius d'alta activitat (ATC) i el seu centre tecnològic associat.

En aquesta convocatòria s'establia un període ajustadíssim en el temps per a la presentació de candidatures, i desapareixia qualsevol referència a la necessitat d'assolir un consens amb les CCAA afectades, ja que la sola voluntat d'un municipi per allotjar aquesta instal·lació era considerada suficient. D'aquesta manera s'ignorava que una infraestructura d'aquesta envergadura i els seus efectes sobre el conjunt del territori supera sense cap dubte l'estricte marc local.

Així mateix, el procediment pel seu caràcter abreujat, un mes per presentar candidatures i 20 dies per presentar al·legacions, difícilment permetia un procés d'informació i participació adequat, transparent i participatiu, cosa que contravé la Directiva d'Aarhus en matèria de participació i informació ambiental."

Procediment, que passat els mesos clarament s'ha trastocat, segurament replantejat amb més visions electoralistes i tacticistes per damunt de qualsevol procés de participació, respectuós amb la ciutadania, transparent i democràtic.

TEXT DE LA MOCIÓ:

"Vincular qualsevol procés sobre la futura ubicació del MTC al consens social i institucional, especialment amb les CCAA que puguin veure’s afectades per les candidatures municipals presentades, respectant els acords dels parlaments respectius. En aquest sentit és important que l’esmentat consens s’adapti al que estableix el conveni d'Aarhus, signat i ratificat per tots els Estats membres de la Unió Europea, sobre l'accés a la informació i la participació de la ciutadania en la presa de decisions en els assumptes ambientals, i també a les recomanacions del programa COWAM de la CE que es refereix específicament a la governança dels procediments per a la gestió de residus radioactius als països de la Unió Europea."

13 de setembre del 2010

"L'ORGUE DE FLIX"


Ahir al vespre, i a l'església de Flix, es presentà el llibre "L'ORGUE DE FLIX" de Josep Alanyà Roig. Varen intervenir Alfons Guiu, director de l'Orfeó de Flix, Xavier Vega, Director dels Serveis Territorials de Cultura, Oscar Bosch, alcalde de Flix, i el mateix Josep Alanyà. Després Ada Gasca ens oferí un concert a l'orgue amb obres de J. S. Bach i F. Mendelssonh. Per finalitzar l'acte es lliurà un exemplar del llibre als 10 autors de l'obra, jubilats autodidactes que durant més de sis anys i lliurat a l'església el 15 d'abril del 2000. Per tant l'acte, com el llibre, es convertí en un homenatge que mereixen l'orguener i els deu constructors de l'orgue.
A l'entorn del nou orgue de Flix, de la seua festa inaugural i del Grup de l'Orgue, l'autor ens desvetlla, tot alliberant-se del son dels arxius, notícies inèdites de l'antic orgue de la parròquia de l'Assumpció i també altres orgues del bisbat de Tortosa.

12 de setembre del 2010

FLIX: DIADA GROSSA AL CASTELL CARLÍ

Avui ha estat un dia important per a Flix i molt especialment per al seu parimoni històric. El castell carlí ha obert les seues portes després de la finalització de la primera fase de la seua restauració. Tots els parlaments, des del realitzat pel regidor del patrimoni, Jaume Masip, fins el de l'alcalde, Oscar Bosch, passant per l'arquitecte responsable, Miquel Orellana, pel de la Sotsdelegada del Govern, Teresa Pallarés i el del Delegat del Govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, han coincidit a destacar la importància de la data d'avui, importància ratificada per la gran assistència de veïns i veïnes, i molt especialment pels comentaris generals de satisfacció.







A continuació podeu llegir l'evolució dels treballs de restauració, una petita mostra de la seua història, així com el llarg camí administratiu que ens ha dut a la diada grossa del Castell Carlí de Flix:

http://blocdejaume.blogspot.com/2010/06/recta-final-de-la-primera-fase-del.html

http://blocdejaume.blogspot.com/2010/05/mes-fotos-del-castell-nou-amb-cerc.html

http://blocdejaume.blogspot.com/2010/07/flix-coses-que-fem.html

http://blocdejaume.blogspot.com/2010/05/el-castell-de-flix-tv3.html

http://blocdejaume.blogspot.com/2010/04/el-castell-nou-des-dun-altre-punt-de.html

http://blocdejaume.blogspot.com/2010/03/castell-nou-final-obres-primera-fase.html

http://blocdejaume.blogspot.com/2010/03/mes-fotos-de-les-obres-del-castell-nou.html

http://blogdepere.blogspot.com/2010/06/el-castell-carli-el-30-de-juny-del-1875.html

http://blogdepere.blogspot.com/2010/06/visita-obres-castell-carli.html

http://blogdepere.blogspot.com/2009/11/1875-24-de-novembre.html

http://blogdepere.blogspot.com/2007/01/el-castell-carl.html

http://blogdepere.blogspot.com/2007/10/restauraci-del-castell-carl.html

http://blogdepere.blogspot.com/2008/06/setge-i-ocupaci-del-castell-carl-de.html

http://blogdepere.blogspot.com/2008/11/500-mil-euros-per-al-castell-de-flix.html

http://blogdepere.blogspot.com/2009/03/licitacio-obres-restauracio-castell-de.html

http://blogdepere.blogspot.com/2009/06/adjudicades-les-obres-de-restauracio.html

11 de setembre del 2010

AURORA MASIP ALS REIALS COL.LEGIS DE TORTOSA


Ahir al vespre vàrem assistir als actes oficials de la Diada Nacional de Catalunya, organitzats per la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, als Reials Col·legis de Tortosa. El discurs insitucional del Delegat del Govern Lluís Salvadó i la magnífica conferència "La convivència entre comunicació i política", donada per la Directora General de Comunicació i portaveu del Govern, la flixanca Aurora Masip, foren els elements centrals del tret de sortida ebrenc de la Diada.

9 de setembre del 2010

FLIX: VISITA DEL CONSELLER NADAL


Aquesta tarda hem tingut la visita a Flix del conseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal. Ha vingut a conèixer de primera mà el projecte presentat a la darrera convocatòria del Pla de Barris i que fou seleccionat el passat mes de juny amb una inversió de 3,7 milions d'euros. Al seu moment es justificà la selecció amb el següent breu:

"FLIX, la colònia fàbrica i Comellarets-les Casetes: barri en estat de degradació avançat, amb insuficiència d’equipaments, zones verdes i baix nivell d’activitats econòmiques, la qual cosa provoca la pèrdua de població. Es preveu el nou equipament el “Quarter nou”, l’adequació de l’itinerari d’accés a la colònia, la urbanització de la plaça Doctor Müller i l’impuls de l’activitat comercial i turística."

7 de setembre del 2010

OBRES PER A PODER PESCAR, MOLDRE I REGAR


Un dia com avui 7 de setembre, però de l’any 1443, la senyoria de Barcelona, senyoria feudal sobre Flix i la Palma d'Ebre, concertà amb el pagés ric Pere Vilanova la construcció d’un assut, un moli fariner vora el riu, nàfora i sequia per a poder “pescar, moldre y regar gran part del terme”. Assut sobre el que encara hi havia i restava de l’antic assut àrab, molt malmés per les avingudes de l’Ebre. . El 7 de desembre d’aquest any 1443 Barcelona signaria amb Pere Vilanova i altres personatges influents de Flix, uns capítols on s'establiria la realització de diversos equipaments per al regadiu: unes nòries i una sèquia, també s'estableix que es construiran unes pesqueres. Amb tot el més important fou la construcció d'un molí de pedra que complementarà un existent de barca. El preu de l’obra és la meitat de les rendes que s’obtinguin dels nous serveis de manera indefinida.

Les obres del port i de l’assut com esmenta Carreras Candi generarien força documentació. Així entre d’altres podriem recordar com el 13 d’octubre de l’any 1446 els Consellers de Barcelona escriurien

“ Sobre lo port fet en lo riu Debro prop la vila de Flix (...) hauem dit e manat an Pere de Vilanova de la vila de Flix, que hi ha càrrech del dit por, que lo pus prest que porá, faça adobar e abilitar lo dit port, en tal forma, que les mercaderies e barques navegants per lo dit riu, hi pusquen sens perill passar e navegar”. (1)

Com tenim del 19 d’agost de l’any 1447 sobre les obres fetes al port una carta de l’arquebisbe de Saragossa als consellers de Barcelona on llegim:

“ Car seria affermat que la dita obra empatxaria los navegants de la ciutat de Ceragossa per lo dit Riu clos sens mercaders e mercaderies, e per aquesta rahó vostra RP nos prega ab addectió quey vullam provehir en tal forma, que no si puscha seguir dan e perill a les fustes navegants per lo dit Riu, ni als mercaders e mercaderies que iran en aquelles, e que de aquestes coses nos informaria largament lo honorable en Johan de Casaldáliga portador de la dita vostra lletra” (2)

I com el 31 d’agost d’aquest any 1447 els consellers de Barcelona reiterarien a Pere de Vilanova que realitzés les obres necessàries al port i assut:

Nosaltres hauem rebudes letres del Senyor Archabisbe de Ceragossa, e dels jurats de Ceragossa, pregants nos que façem adobar e abilitar lo port fet en lo riu Debro, prop de la vila de Flix, per tant, com segons diu, los navegants per lo dit riu Ebro, prop la vila de Flix, e los mercaderies, passen gran perill e dan en lo dit port, de que nosaltres trobam gran enuig (...) Sobretot vos manam, que, clogats los trenchs qui son en lo açut, per forma, que laygua copiosament vage al port, per tant, que les barques e mercaderies no pusquen concorrer algun dan o perill”. (2)

(1) CARRERAS CANDI, Francesc. La navegació al riu Ebre. Col.lecció Lletres de l’Ebre. Amics de l’Ebre. 1993. Pag. 144-145.

(2) CARRERAS CANDI, f. Ob. esm. pàg. 147.

(3)CARRERAS CANDI, f. Ob. esm. pàg. 145.

FLIX: II JORNADES DEL PATRIMONI HISTÒRIC

2 de setembre del 2010

1650, 2 DE SETEMBRE, INICI DEL SETGE DE FLIX


Fa tot just 360 anys, el 2 de setembre de 1650, durant la Guerra dels Segadors (1640 -1652), començà el setge del castell de Flix per l’exèrcit espanyol dirigit per don Francisco Orosco, més conegut pel seu títol de Marqués de Mortara. Setge del castell de Flix al capdavant de 4000 soldats de cavalleria i 2000 infants.

El 25 de setembre, després de 23 dies, els defensors del castell capitularien. És interessant llegir les memòries del mateix Marqués de Mortara, en relació al setge i capitulació del castell de Flix seguint el models de la literatura del segle d’or espanyol. Francesos i catalans davant un exèrcit compost per espanyols, francesos, valons i alemanys:

“No ay grandeza por mas incomprensible que sea, que los mismos de que se sirve dejen de envidiarla, assi es en todo, emulo de la mar, o con envidia, pareze que quiso el Ebro disponer en sus margenes un sitio, que viene a ser Peninsula, a quien vulgarmente llaman Isla sus moradores a esta sirve de fosso y a el de Corona Flix y su Castillo, fabrica antigua, si bien mas fuerte que alguna de las modernas, y que por serlo tanto, estimavan los Franceses por la mayor defensa de todo aquel Pais y por mas difizil su expugnacion los Españoles. De la otra parte que el Ebro devido desta, tomò la noche el Marques, que por no perder horas a su intento, sin perdonar al riesgo de su Persona, debajo del Mosquete enemigo fuè a piè a reconocer los esguazos, acompañandole Don Baltasar de Pantoja, Don Ventura Tarragona superintendiente de las fortificaziones, el Prior de Escarpe Frai Bernardo Clo, eligiò puestos para alojar la Mosqueteria de Manpuesto, en oposizion de la que estava del enemigo en las fortificaziones de los esguazos, y al amanezer reconociendo por la vista el Maestro de Campo general, lo que por relazion le havia mostrado el Marques de Mortara en favor de su voto, dieron los dos estas ordenes.

Que Pedro Osteriz Thiniente Coronel del Regimiento de la Guardia con 200 infantes y las de mas Personas, que nombrase, y 150 Cavallos a cargo de Don Juan Pacheco, todos del mismo Regimiento, pasasen a la Isla por el esguazo mas opuesto a Flix (...)

No obró por su parte con menos valor el Thiniente general Marques de Tenorio, que esguazando el Ebro, dividió en tres trozos la gente que llevava como se le havia ordenado, y con tanta bizarria andaron todos sin perder ocasion unos y otros, que casi en un tiempo, des`pues de haver ganado los Italianos las fortificaziones que les tocava, se dieron la mano con los Españoles, que ya estavan en la Villa, los Alemanes forzaron el Molino, y tan fuerte carga dieron los Valones, que llegaron asta las estacadas de las fortificaziones del Castillo, en todas partes, quedaron los nuestros venzedores y en todas, Franceses muertos, 130. prisioneros, 16. ofiziales retirandose en desorden, los restantes a las fortificaciones del Castillo. Dos piezezuelas perdieron en la fortificazion de la Isla.(…) con estos se aogaron mas de ochenta Soldados.

Fue a causa desta desgrasçia por una parte la emulazion que unos con otros tenian en adelantarse mas en el esguazo, y por otra intentar hazerlo de frente a frente no advirtiendo, que para venir a caer en la parte que en la Isla tenian unos y otros señalada, era menester comenzar el esguazo mas arriva un poco de la que estavan, porque sin resistir a la fuerza del agua, ella misma los llevase adonde querian salir a tierra y no al remolino que estava mas abajo, en el qual perezieron (...)

Viendo pues el Governador que le era forzoso sustentar de lo poco que tenia Franceses y Catalanes, y que los nuestros sin perder punto, tratavan de fortificarse contra las avenidas del Castillo, por no perder tiempos ni el perderse en la defensa, al amanezer del dia siguiente en lugar de rossyo llovian balas en Flix de su Artilleria, a que solo lo nuestros tratavan de reparos por no tenerla, para ofenderles, avisò el Marques al Conde de Lemos Virrey de Aragon, Diputados y Ciudad de Zaragoza, dandoles quenta del suzesso, que por no esperarse fuè mas festejado, y por ser de mucha convenienzia quitarles de tan cerca un tan grande embarzo, dieron orden luego al Governador del Reyno, que con todo cuidado diesse priessa que los 600 infantes, de que hizieron leva, se azercasen a las fronteras para remplazarlas quando nuestro Exercito pasasse a Cataluña (...)” (1)

La notícia de la pèrdua i capitulació de la Plaça de Flix arribà a Barcelona el 26 de setembre causant notable desolació a la ciutat de Barcelona, tot esmentant la irritació dels catalans davant els mals tractes de les tropes franceses, aliades dels catalans, dirigides pel marqués de Santa Coloma :

“Avui a 26 al mati, se publicà el rendiment de la vila de Flix, que ha causat notable desconsolació en la ciutat per veure perduda una plaça ab tants pocs dies, judicant-se forta i que lo enemic ha fet gros lo exercit ab nostres paysans, irritats y desesperats per los mals tractes del Marques francès de Sta Coloma…”(2).


1) Relacion del sitio y toma de Flix por el Marqués de Mortara. Copia impreso por Miguel de Luna. 11 fol.

2) BIARNES, Carmel. Flix pels camins de la història. Veu de Flix. 13, setembre 1980.

1 de setembre del 2010

PRIMERA RODA DE PREMSA DEL SETEMBRE

Sergi de los Rios i Lluís Salvadó han presidit la primera reunió de treball de la gent d'Esquerra de l'Ebre que avui hem realitzat a la seu d'ERC a Amposta, després acompanyats entre d'altres per la diputada Marta Cid han realitzat la primera roda de premsa prèvia a les properes eleccions nacionals de la tardor. Podeu llegir la nota de premsa posterior (...)