31 de gener del 2011

XARIM ARESTÉ - VERY POMELO


Acabo de donar el meu vot a VERY POMELO (Pol, Santi, Ricard, Edgar i Xarim) candidat a grup revelació del premis Enderrock 2011, premis de la música catalana i que es lliuraran el proper mes de març. No cal dir que és la primera vegada que hi participo, i ho he fet per un motiu força especial, els he vist en directe dos vegades per les Festes Majors de Flix, les dues vegades han triomfat, i un dels factors determinants ha estat sens dubte el paper protagonista del seu lider flixanco, en Xarim Aresté, exalumne d'història a l'institut de Flix.

En relació al grup Very Pomelo i a Xarim, també guitarra solista del gurp de moda Sanjosex, he passejat per internet i déu n´hi do les referències que hi podem trobar.
  • Xarim: "Un Elvis amb la sang de Peret". 
  • Todo bien ligado por las letras costumbristas e irreverentes cantadas en català por Xarim Aresté.
  • "Xarim 'pomelo' Aresté a la guitarra elèctrica i amb aires més bluseros",
  • "Un grupo que hace un rock, rockabilly mezclado con surf y rumbita light, instrumentales y medio circenses en ocasiones. Y encima la mayoría de sus canciones las cantan en catalán. ¿Hay algo más atrevido que eso?".
  • "Su primer disco es una mezcla de rockabilly, surf, swing, rumba y pop mediterráneo en canciones llenas de ironía, sarcasmo y humor como "Les dones en miren", "En Joan i la Rosa", "La nova cançó", "Ni una flor", "Turistes", "Carn en barra" o "Zona Franca"".

Felicitats i molta sort !!!!!!!

30 de gener del 2011

JESÚS ÀLVAREZ




Aquest migdia i al Casal de Móra la Nova s'ha donat el tret de sortida vers les properes eleccions municipals del 22 de maig. Jesús Álvarez  ha estat presentat com el candidat d'ERC. A la presentació ha estat acompanyat, entre d'altres, per Anna Simó, portaveu i diputada per ERC al Parlament de Catalunya; Gervasi Aspa, president de la federació d'ERC de les Terres de l'Ebre, diputat a la Diputació de Tarragona i alcalde de Deltebre, i Bernat Pellissa, alcalde de Rasquera i president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre així com caps de llista d'altres poblacions riberenques com militants i simpatitzant d'ERC. Recordar que Jesús Àlvarez fou la gran sorpresa de les eleccions municipals del 2007, aconseguint entrar amb força a l'ajuntament de Móra la Nova, amb tres regidors, després d'anys d'absència d'ERC. També ha estat membre de l'equip de govern del Consell Comarcal, essent el responsable d'esports de la Ribera d'Ebre.

27 de gener del 2011

XAVIER VEGA CASTELLVÍ


Xavier Vega està preparant el traspàs de funcions com a Director dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació de les Terres de l'Ebre. La setmana que ve es reintegrarà de nou a les classes de Filosofia de l'IES de Flix. Són, sens dubte, per a l'amic Xavier, uns dies força especials, especials com ho foren aquells dies de començament del l'any 2004 en que accedí al càrrec de Director dels Serveis Territorials d'Educació, formant equip amb els consellers Josep Bargalló primer i després Marta Cid al primer Govern Catalanista i d'Esquerres. Dies especials com ho tornarien a ser aquells de començament de l'any 2007 en que el nou conseller de Cultura, Joan M. Tresserras li demanaria que accedís a la responsabilitat que demà fara el traspàs de funcions. Hauran passat set anys amb un breu parèntesis de sis mesos el 2006, ha ocupat dos dels càrrecs molts importants en la vida política de les comarques de l'Ebre, contribuint a la dignificació de la política, l'ensenyament i la cultura. Com ha escrit ell mateix al comiat del seu càrrec, "hem de donar pas a nova saba i jo me'n torno al meu poble i al meu ofici de professor de filosofia", el món de la cultura ebrenca perd un gran director de cultura i a partir del febrer els alumnes de l'institut de Flix tindran la sort de tornar a tenir un excel.lent professor. 


Amb el seu permís, us proposo la lectura del seu comiat adreçat per correu electrònic :

"Benvolgudes, benvolguts,

És l’hora dels adéus, com diu la vella –i bella- cançó anglesa. Hem de donar pas a nova saba i jo me’n torno al meu poble i al meu ofici de professor de filosofia. Només puc tenir paraules d’agraïment per a tothom: per al meu Conseller, Joan Manuel Tresserras, que va confiar en mi, per al meu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, que m’ha fet l’honor de poder servir el meu país, per als meus companys i companyes del Departament, que tant m’han ajudat, per als meus companys i companyes dels Serveis Territorials, que m’han acollit amb tanta calidesa, que han estat tan amables, tan eficients i tan lleials, que m’han facilitat la feina i la vida, per al Delegat del Govern, Lluís Salvadó, que m’ha tractat amb tanta deferència i calidesa, per als amics de la Delegació del Govern, per als meus meus companys i companyes dels diversos serveis territorials, que m’han fet sentir part d’un equip humà cohesionat i competent, per a tots els alcalde i regidors, els artistes i membres d’associacions culturals, per a tota la xarxa de gent que fa que la nostra cultura pugui tirar endavant, malgrat el constant setge a què la sotmet l’Estat miserable i agressiu que ens ha tocat  patir i pagar.
A la meua edat – a la flor de la joventut, com qui diu- he après tantes coses que me’n torno a casa amb la consciència de la sort que he tingut. He intentat servir la meua gent i la meua terra tant bé com he sabut i penso que, al capdavall, m’he n’he sortit prou bé, que he aportat alguna cosa, que, de fet, aquest govern que ha anat a tan mal borràs ha fet les coses molt millor d’allò que reflecteix l’opinió pública i, sobretot, la publicada. Tanmateix, la nostra derrota electoral ha estat d’una tal magnitud que només ens resta callar, meditar i intentar esmenar els nostres errors, si volem ser dignes algun dia de dir aquells mots de Soló d’Atenes:

“A molts vaig retornar a la divina pàtria,
Atenes, els venuts a llei i els qui no ho eren.
Aquells que la misèria freturosa havia
empès a bandejar-se, a no parlar ja gota,
de tant errar per tot arreu, la llengua d’Àtica;
i aquells que ací mateix la servitud indigna
patien tremolant davant l’humor dels amos
els vaig fer lliures”.

Salut i sort."

26 de gener del 2011

RIBA-ROJA, FA CENT ANYS


Triangle quasi perfecte. Els sis volums de la "Geografia General de Catalunya" dirigida per Francesc Carreras Candi són la clau per conèixer la realitat urbana i històrica de qualsevol indret de casa nostra. El volum dedicat a Tarragona fou realitzat per Emili Morera Llauradó, autor del reconegut estudi "Tarragona Cristiana". Un volum escrit en català no normatiu està distribuit en 14 capítols, on tots els municipis de la "provincia" estan relacionats tenint en compte els vuit partits judicials corresponents.

Així els municipis de la Ribera d'Ebre estan distribuits entre els partits judicials de Falset i de Gandesa. Una altra característica d'aquesta joia de la geografia contemporania és la relació de plànols urbans del molts municipis, revisats pel mateix ajuntament, generalment realitzat a escala 1:5000. Així un dels plànols que particularment ens criden l'atenció és el de la veïna població de"Ribarroja" per la forma triangular gairebé perfecta, amb una Plaça Major al bell mig com l'àgora o fòrum. Una distribució urbana que com diu Emili Morera: "apareix fonamentat lo caseriu en un planer a la riba dreta del Ebre, ab bona ventilació i ab clima temprat y sanitós ". Una població que aleshores, pels vols de l'any 1911, tenia 2.147 habitants, 405 edificis, 8 masies i 274 albergs (corrals, pallisses, cabanes i altres cases de camp).

25 de gener del 2011

FLIX: PRESSUPOST 2011


Ahir al vespre a l'Ajuntament de Flix vam realitzar el Ple de més important de l'any en aprovar els pressupostos per al 2011:  4.414.267,97 euros.  quantitat que representa un 25 per cent menys que el 2010, any que si bé a la taula adjunta fixa 3.826.882,88 euros finalment a la darrera actualització de l'exercici passat quedà en 5.661.900 euros. 

La ratio del estalvi net queda en 11.97 %, la càrrega financera en 4,71% (25 per cent es el límit), i el deute viu queda en un 40,98 % (límit 110 %). La partida d'inversions queda en 468.802,94 euros, essent les principals inversions destinades a: 198,915,36 euros per al carrer Illes i 148.107,17 euros per a les actuacions programades de la Llei de Barris.



 Pressupostos de FLIX 2000-2010
Any
Total Pressupost
% Var
2010
3.826.882,88 €
-17.15%
2009
4.619.277,00 €
26.64%
2008
3.647.697,00 €
-15.21%
2007
4.301.801,00 €
-13.69%
2006
4.983.846,00 €
34.89%
2005
3.694.848,00 €
27.89%
2004
2.889.011,00 €
-11.95%
2003
3.280.938,00 €
11.22%
2002
2.950.057,00 €
-0.29%
2001
2.958.572,83 €
12.88%
2000
2.620.912,74 €
11.50%

22 de gener del 2011

O PRENZIPET


L'aragonès és una llengua parlada per unes dotze mil persones, principalment del nord d'Aragó, comarques com Jacetania, Alto Aragón, Sobrarbe i una part de Ribagorça, idioma  conegut més popularmanet per fabla
Aquesta setmana, que podriem ben be definir com la de les llengües, per la polèmica del trencament del monopoli lingüístic al Senat, he rebut la versió de "El Petit Príncep" d'Antoine de Saint Exupery:

 "O Prenzipet", tercera edició revisada el 2006, traducció de Chusé Aragués, Gara d'Edicions, Saragossa.  

"Cuan yo teneba seis añadas beyé, una begada, un debuxo mannifico en un libro sobre a Selba Zanzera que se clamaba "Istorias Bibidas". Se i representaba una sirpién boa que s'abalaba un animal. Béteme a copia d'o debuxo.

O libro deziba: As sirpiens boas abalan as suyas presas enteras, sin de mastegar-las. Dimpués no pueden esbellugar-sen y aduermen seis meses mientres fan a dichestión.

Allora, ixo me fazió pensar muito sobre as abenturas d'a selba y, por a mía cuenta, prebé y empezipié a fer con un pinte, o mío primer debuxo....

Calió que pasase muito tiempo ta entender d´án beniba. O prenzipet, que me feba muitas preguntas, no parexeba mas sentir as que yo li feba. Estión unas cuantas parolas apercazadas por casolidá as que, a moniquet, me premitión enterar-me de tot. 


Asinas cuan se pesguardó por primer begada d'o mío abión (no lo debuxaré pas; ye un debuxo masiau embolicau ta yo), me preguntó..."

19 de gener del 2011

MADRID - LLENGÜES AL SENAT - EL DIA DESPRÉS


ABC. DERROCHE AUTONÓMICO.... 11 SENADORS DE L'ENTESA EN PRIMER TERME.
La Razón -
Varios senadores siguen por sus auriculares la traducción simultanea de la intervención en catalán del senador del PSC, Ramón Aleu 
El País.com (España) - TeleCinco.es .................................

18 de gener del 2011

L'ÚS DEL CATALÀ AL SENAT ÉS PROPI D'UN PAÍS NORMAL ?

Hi ha espectació. Aquest matí aquí al Senat el president del PP, Mariano Rajoy,  ha dit que l'us del català al Senat no es propi d'un país normal. Aquest vespre passarà a la història per ser el primer cop en que s'utilitza el català en alguna de les cambres de l'Estat després de 34 anys. La reforma que va ser aprovada el passat mes de juliol permetrà als senadors i senadores que desitgin utilitzar qualsevol de les llengües de l'Estat, castellà, gallec, euskera o català, ja sigui en el debat de mocions com en les mocions conseqüencia a una interpel·lació. Aquesta reforma va ser aprovada amb els vots en contra del PP i UPN.


Han estat anys i anys reivindicació d'un dret inherent al que hauria de ser la cambra de representació territorial. El primer en fer-ho serà el portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés, Ramon Aleu, qui ha presentat una moció conseqüència de interpel.lació per la s'insta al Govern a intensificar els plans acordats entre el Ministeri d'Educació i les Comunitats Autònomes en la Conferència Sectorial d'Educació per a lluitar contra l'abandonament prematur escolar. 


Per la seua importància,  podeu llegir l'article del promotor de la reforma el senador republicà per Girona  Miquel Bofill: "El Català al Senat". Amb un final que ho diu tot: "La flor del català al Senat, encara no fa estiu, però la cuidarem i continuarem treballant perquè la seva llavor s’estengui".




12 de gener del 2011

LLUÍS SALVADÓ




Des del BLOC el meu reconeixement a la excel.lent feina feta per Lluís Salvadó en el seu darrer dia com  a Delegat del Govern a les Terres de l'Ebre. Vagi per endavant aquest recull de fotografies d'estades seues en moments importants de la història recent del poble de Flix.

10 de gener del 2011

"CLAR I CATALÀ": "CEMENTIRI NUCLEAR, NO GRÀCIES"

CLAR I CATALÀ: “CEMENTIRI NUCLEAR, NO GRÀCIES ”

Ha passat un any de la convocatòria, ja porten sis mesos de retard, amb acords i desacords. Diuen que l’endemà mateix del nomenament del nou govern de la Generalitat, el ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, seguramente més que tip de tantes carabasses, trucà al nou conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, seguramente per allò que és independent, Francesc X. Mena, per reprendre el diàleg sobre el Cementiri Nuclear a Ascó, una enéssima intentona després de les carabasses de l’anterior govern-amic de Montilla, del govern més pronuclear del PP del País Valencià, dels governs germans del PSOE de Castella la Manxa, d’Extremadura i més que no sabem. El nou conseller va recordar-li molt educadament que es deu a la línia política dels partits del Govern.

Línia política que al mateix debat d’investidura el nou president de la Generalitat, Artur Mas recordà: “"El tema del cementiri nuclear. Escolti’m, no ens ho preguntin cada vegada. Nosaltres –amb vostès– vàrem signar una resolució en aquest Parlament. Aleshores, si la vàrem signar amb vostès i la vàrem votar conjuntament, i també amb el Grup d’Esquerra Republicana, si no ho recordo malament, jo em pregunto:que és que les coses que es voten no tenen cap valor?, que és que s’han de tornar a pregunta deu mil vegades una vegada han estat votades? Doncs si han estat votades han estat votades.Nosaltres som conseqüents amb els actes d’aquell moment.”

Línia política que els nous consellers de medi ambient, responsabilitat compartida aquest cop repartit entre CDC i UDC, ens ho han deixat ben clar. Per la seua part UDC en la persona de Josep M. Pelegrí, nou conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Rural, el passat 21 de novembre a la Fira de l’Oli de Maials, tal com demostra la fotografia adjunta, amb l’enganxina a la solapa. I Per CDC, el nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, qui expressà clarament la ferma voluntat del seu partit: la voluntat del seu partit d'evitar que el cementiri de residus nuclears s'acabi ubicant a Ascó”.

Segurament a Madrid, tant els assessors del Ministeri d’Indústria com el mateix ministre Sebastián,  després de rebre tots aquests missatges, entendran aquesta frase tan nostra: “Clar i Català”. Més clar impossible.

7 de gener del 2011

L'EBRO I LA SOCIAL: THE END NOSTALGIC

Diumenge el nou diari ARA ens oferí un reportatge titulat THE END NOSTALGIC sobre les sales històriques de cine que sobreviuen a Catalunya entre descàrregues i multisales. Entre les resistents hi trobem el cinema Catalunya de Ribes de Fresser, l'Avenida de Móra d'Ebre, , la Calandria del Masnou, el Alhambra de la Garriga, l'Antic Cine Espanyol de Navás, el Cine Baix i Capri de Sant Feliu i el Prat, i el cinema de la Unió Social de Flix.

L'apartat del Cinema de la Unió Social gràcies està signat pel periodista flixanco Dani Revenga. És un magnífic i interessant reportatge on entre declaracions del responsable actual del cinema Joan Martínez, o del responsable als anys 80 German Aresté i pinzellades dels origens de la Unió Social de Francisco Ramon Visa, ens ofereix més de noranta anys de cinema a Flix. Des de l'antic cinema de Balaques fins l'actualitat, tot recordant que les darreres cues per entrar al cinema que es recorden es produiren el 1997 amb motiu de l'estrena de Titànic.

És curiós recordar el temps daurats de les sales de cinema, com als anys cinquanta i seixanta un poble com Flix amb uns cinc mil habitants podia omplir tres sales de cinema: El de "l'Auxili" gairebé exclusiu per a la mainada, el cine Ebro que tancaria les portes el juny de l'any 1972 i la Unió Social.


4 de gener del 2011

FLIX, 1384, 4 DE GENER. LLICÈNCIA DE PERE III



1384. 4 de gener. El rei Pere III, en una missiva enviada des de Montsó dona llicència per fortificar les muralles a Flix i la Palma, propietats del lleidatà Francesc de Santcliment.

“Nos, Pere, rei… Els diem als homes honrats dels llocs de Flix, la Palma i mas de Flix, que per a que puguin suportar millor els grans gastos que han caigut damunt d’ells per causa de la construcció de muros i empaliçades que voleu fortificar en los Castells dels vostres llocs, feu que siguin defensables i que els enemics s’aterrin al veurels

Passem una humil súplica al nostre conseller Francesc de Sant Climent amo dels Castells que os concedeixi als homes honrats plena llicència en quant als llocs i termes de manar i ordenar impostos, si creieu convenient a mercaderies i altres coses durant tres mesos, i que siguin recollits pels habitants dels llocs.

Els impostos podeu disminuir-los o be aumentar-los a la vostra voluntat.

Hau de tenir en compte, que els diners recollits s’han d’aplicar a les obres de muros, empaliçades i fortificacions i no en altres usos (…)

Manem fer aquest document amb el nostre segell secret.

Dat en la vila de Montçó el dia 4 de jener de l’any de la Nativitat del senyor de 1384.”

(Joan Ciuraneta. La Palma. Documents i records. 1987. pag. 24)) (Fotografies de Jaume Masip)