31 de desembre del 2012

EFEMÈRIDES FLIXANQUES 2013


1153. Fa 860 anys, el 4 d’octubre. Amb l'ajut dels templers i els genovesos que havien combatut a Tortosa Ramon Berenguer IV conquereix Flix, Ascó, Garcia, Móra, Tivissa i Miravet
           “En nomine Sancte trinitatis ego Raimundis gratia Dei comes barchinonensis regnique princeos Aragonis et marchio Tortose dono tibi fideli neo Bonifacio de la Volta illud castrum de Flix ..”

1443. Fa 570 anys, el 7 de setembre. La senyoria de Barcelona concerta amb Pere Vilanova la construcció d’un assut, un moli fariner vora el riu, nàfora i sequia per a poder “pescar, moldre y regar gran part del terme”. Assut sobre el que encara hi havia i restava de l’antic assut àrab, molt malmés per les avingudes de l’Ebre.
1863. Fa 150 anys. 1 de març. Es constitueix a Flix la societat coral “La Unión Agrícola, adscrita a l’associació Euterpense, fundada per Josep Anselm i Clavé.
1913.  Fa 100 anys.  La societat obrera la Unión Obrera, entitat fundada el novembre del 1912, va decidir ingressar a la UGT. Al novembre aconseguirà de la direcció de la Fàbrica, sense necessitat de recórrer a la vaga, que accepti  el salari mínim i la festa del Primer de maig.
1938. Fa 75 anys. 31 de març. Les tropes republicanes abandonen la població. El 2 d’abril per tancar la seva retirada dinamiten el pont de nova construcció. El 4 d’abril. Flix és ocupat per primer cop per l'exèrcit  franquista..
            25 de juliol. Ofensiva republicana i ocupació de Flix. En poques hores passaren el riu els batallons d’infanteria republicans 131, 132, 133 i 134 de la Brigada Mixta.  Fou  l'inici de la Batalla de l'Ebre.
            16 de novembre. Fi de la batalla de l’Ebre. A les 4,45 hores el mateix tinent coronel Manuel Tagüena, acompanyat pel seu conseller soviètic Soroka i el comissari del XV cos, José Fusimaña, un cop tots els seus soldats s’havien retirat a la riba dreta del riu, va volar el pont de ferro de Flix.
1963. Fa 50 anys.  Flix tenia 5.663 habitants (el màxim històric), 716 residents a la colònia. El cens escolar era de 1.329 alumnes, 656 nens i 673 nenes. Al setembre es constituirà a una de les ales del  Casino l’Institut de Batxillerat..
1988. Fa 25 anys. 18 de maig. Estada a Flix del President de la Generalitat Jordi Pujol inaugurà la nova carretera entre Ascó i Flix.
                                                                                   
                                 ELS MILLORS DESITJOS PER L'ANY 2013

27 de desembre del 2012

ENTRADES MÉS VISTES DE L'ANY 2012



1.        BERNAT PELLISSA, ALCALDE DE RASQUERA               11 d’abril                                

2.        ENTREVISTA A LA VANGUARDIA                                   20 de gener                             

3.        JOAN CARRANZA EN EL RECORD                                 9 de maig                                

4.        "L'ENUNCIAT" DE JOSEP-RAMON BACH                         26 de febrer                           

5.        XAVIER VEGA, XX PREMI DE NARRATIVA "LO FLIX D'ABANS"   18 d’agost                   

6.       
BERTA TREIG: RACONS D'UN MEANDRE. RACONS DE FLIX
         18 d’octubre                       
7.    
SEBASTIÀ GIRONÈS: "A TRAVÉS D´AQUESTS ULLS"
     5 de gener                                           


8.        25è ANIVERSARI DE LA CARRETERA FLIX - MAIALS      23 de febrer                            

9.       
SENYOR CONSELLER RECODER: "AIXÒ SEMBLA EL MERCAT DE CALAF
  30 d’octubre                  


10.     PREMI DE QUALITAT EBRENCA AL CASTELL CARLÍ         31 de maig                         









23 de desembre del 2012

CARME FORCADELL A FLIX


Parlar de Carme Forcadell és parlar de l'Assemblea Nacional Catalana, i parlar de l'ANC és parlar de Carme Forcadell. Aquesta entitat sorgida des de la societat civil que en pocs mesos ha conseguit capgirar el panorama sociopolític del país, molt especialment des de la milionària manifestació de la passada diada nacional. 

Avui la gent de l'ANC, amb Carme Forcadell al capdavant, han estat a Flix. Al matí rebuts per l'ajuntament, al migdia al camp de futbol la Ventonella com a reconeixement a la JE Flix per l'acció de dur l'estelada i el logo de l'Assemblea.cat a la samarreta, i declarar-se primer club de futbol per la independència. 

Després amb un dinar amb més de cent persones al restaurant Ebre del poliesportiu, un dinar on hem pogut escoltar des del president de la JE Flix, Albert Mani, el coordinador local de l'ANC, Josep Ma Recha, la periodista i ex-portaveu del govern, Aurora Masip, l'alcalde de Flix, Marc Mur, i na Carme Forcadell, qui ens ha adreçat unes encoratjadores i emotives paraules a tots els assistents, amb un discurs que ha tingut com  a fons la portada d'avui de "el País" amb el titular que no deixa espai pel dubte: "Mandos policiales actuan al margen de la ley contra politicos catalanes. Difunden acusaciones sin pruebas para denigrar a los soberanistas", titular que l'ha dut a dir clar i català: "Hem d'estar preparats pel joc brut de l'estat”.

                                                      ALEA JACTA EST !

18 de desembre del 2012

MOMENT HISTÒRIC: "PACTE DE SOBIRANIA"



Darrera hora: "Artur Mas i Oriol Junqueras han tancat aquesta tarda al Palau de la Generalitat un pacte per la consulta sobiranista, que se celebrarà el 2014. Només un acord entre les dues parts podria retardar la celebració de la consulta. L'acord promet fer la llei de consultes el 2013.  El pacte encara no és una realitat final perquè hi ha "serrells menors" que se solucionaran demà dimecres al matí. L'acord se signarà demà i el ple d'investidura començarà aquest dijous. .." (ARA)

Partir d'ara, i de la nova entre Artur Mas i Oriol Junqueras, vagin per davant els mots de Miquel Martí Pol, "Ara mateix"..."... i via fora, que tot està per fer i tot és possible"!!!



                                                   Ara mateix


                                ...Tenim a penes 
el que tenim i prou: l'espai d'història 
concreta que ens pertoca i un minúscul 

territori per viure-la. Posem-nos 
dempeus altra vegada i que se senti 
la veu de tots, solemnement i clara. 
Cridem qui som i que tothom ho escolti. 
I, en acabat, que cadascú es vesteixi 
com bonament li plagui, i via fora, 
que tot està per fer i tot és possible. 

Fotografia: Nació Digital.


                                                                   

15 de desembre del 2012

VIDA: L'INSTITUT DE FLIX AMB LA MARATÓ DE TV3


Un any més  l'Institut de Flix participa activament amb la Marató de TV3 organitzant activitats de tota mena i amb la recollida de diners. Enguany d'una manera força original, omplint amb monedes com si fossin tesel.les el  mosaic amb la paraula VIDA. Dijous a mig fou el dia gran de la Marató, amb el mosaic i la coreografia amb bona part de l'alumnat i alguns professors de la flashmob de la Marató de TV3, que podeu veure clicant sobre l'enllaç adjunt:
 i
http://www.tv3.cat/marato/imatges-entitats/entitat/all/foto/38621/Mosaic-per-la-VIDA

El company Biel Pubill, el nostre CASE, coordinador d'activitats, ens ha tramés l'adreça de TV3 i alhora ofereix força informació al seu blog, que es complementen amb la la web i el blog de l'Institut de Flix.



13 de desembre del 2012

LLUÍS MARIA DE PUIG EN EL RECORD


ENS HA DEIXAT TOT UN SENYOR DE LA POLÍTICA.

Des del bloc vull afegir-me a les mostres de condol i reconeixement a la persona de Josep Maria de Puig, del que he tingut l'honor de ser company de grup parlamentari de l'Entesa Catalana de Progrés al Senat la passada legislatura. Per mi ha estat, i mai més ben dit: Tot un senyor de la política. En el meu record quedarà aquella tarda de juliol del 2010 quan va rebre al ministeri d'Afers Exteriors el reconeixement de la Gran Creu d'Isabel la Catòlica després de la seva  presidència de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.

12 de desembre del 2012

A FLIX: NI UN PAS ENRERE EN LA DEFENSA DEL CATALÀ A L'ESCOLA.


El passat dilluns 10 de desembre ha esdevingut un dels dies destacats de la recent història flixanca. La Plaça de l'Església aquesta vegada s'omplí de veïns i veïnes de totes les edats i condicions per defensar l'Escola en Català. La crida de Som Escola, de l'assemblea local de l'ANC, Flix per la independència i de l'ajuntament fou tot un èxit de participació. L'esborrany de la llei de Millora de la Qualitat Educativa que ha presentat el ministre Wert es tot un atemptat contra el model educatiu de l'escola catalana, d'aquí que tots els  assistents a la concentració manifestarem enèrgicament: Ni un pas enrere en la defensa del català a l'escola !!!

(Fotografia de la web de l'ajuntament de Flix).

9 de desembre del 2012

ALCALDES DE FLIX (1900 – 1923) (II)


·        1900. El carlí Josep Ferrús Gasset.
·        1901. Setembre. Pere Masot  Jornet és alcalde accidental
·       1902-1903 16 de gener. Nou ajuntament presidit pel terratinent i carlí  Joaquim de Oriol Serrano, Damian Forcades Masot, com a primer tinent d’alcalde exerciria durant força temps d’alcalde accidental. Els altres membres del consistori eren: Francisco Cervelló Sánchez, Francisco Bartolomé Cervelló, Ramon Fontanilles Vilas, José Ferrús Gasset, Miquel Sales Ciuraneta, Joan Torres Masip, Miquel Torres Montané i Jaume Sabaté Sanz. 
·        1904-1905. . Damià Forcades Masot.
·   1905. Continua com alcalde Damiá Forcades Masot. Ramon Aliés Galcerà és el primer tinent d’alcalde, Francisco Cervelló Sánchez el segon tinent d’alcalde i Joaquin d’Oriol Serrano és el síndic, a més hi ha sis regidors més:  Alfonso Gaset Llop, Manuel Gaset Llecha, Marcelino Català Cervelló, José Ranís Sales i Juan Torres Masip..
·      1906. Gener. Lluís de Castellví Torres, 36 anys, nou alcalde. Regidors: Marcelino Català Cervelló, Manuel Gaset Llecha, Ramon Alies Galcerá, José Ranís Sales, Pedro Masot Jornet, Jaume Aguilá Tarragó, Francisco Diez Benet, Mateu Suñe Pujol i Alfonso Gaset Llop.
·        1911. Ramon A. Ferrús Gasset.
·  1912. Josep Mestres, altres membres: Ramon Blanch Ferrús, Josep Torres Alabart, Pere Ceró Cervelló, Carles Ranís Sales, Salvador Sánchez Bagés, Mateu Suñé Pujol, Francisco Pujol Galcerà, Francisco Estopà Mulet i Carles Masot Sabaté.
·        1913. Ramón Ferrús Gasset
·        1915. Joaquin d’Oriol consta com alcalde, a finals d’any serà substituït per Miquel Pardell. Aquest any es trenca la tradició electoral amb la primera victòria a Flix de la candidatura republicana a les eleccions provincials, trencant les consecutives victòries del partit carlí.
·        1916. Miquel Pardell Ferré.


·        1917. Febrer. Ajuntament format per: Alcalde Miquel Pardell Ferré, Joan Forcades Masot, Mariano Ferrús Huguet, Josep Català Torres, Joaquim de Oriol Serrano, Carlos Mur Pujol, Josep Masot Bagés, Josep Guiu Corbella, Lluís Díez Bertomeu i Josep Borrás Teixidó.
·    1918-1919. Febrer. Amb 29 anys el republicà Antoni Bagés Ribera nou alcalde, la resta de components de l’ajuntament són: Josep Catalá Torres, Marià Ferrús Huguet, Alfons Guiu Corbella, Josep Guiu Corbella, Carles Mur Pujol, Josep Masot Bagés, Santiago Madina Echevarria, Miquel Pardell Ferré i Roc Ranís Sales.
·        1920. Març. Josep Mestres Díez.
·        1923. Mariano Massot.
·        1923. 13 de setembre. Cop d’estat militar del general Primo de Rivera. Inici de la Dictadura militar. A partir d’aquests moments els alcaldes no seran elegits sinó nomenats. L’ex - alcalde Lluís de Castellví Torres nou alcalde. El gener del 1924 serà ratificat. Els regidors són: Ramon Ferrús Larrosa, Joan Margalef Anguera, Ramon Alies Galcerá, Josep Terré López, Miquel Estopá Masot, Josep Rius Guiu, Felip Agramunt Dusola, Josep Mur Rodes i Josep Castellví Llop. El secretari de l’ajuntament és el mestre Joan B. Rosselló Carceller.

Fotografia de JOSEP MESTRES DÍEZ (1867-1945),  republicà, alcalde i jutge de Flix diverses vegades.
Retall de premsa. "El Baix Penadés. Semanari Autonomista Republicà", 2 de juny de 1917.


5 de desembre del 2012

SENSE WERTGONYA: ANTOLOGIA WERT.



"El nostre interès és espanyolitzar als alumnes catalans i que se sentin tan orgullosos de ser espanyols com de ser catalans i que tinguin capacitat de tenir una vivència equilibrada d'aquestes dues identitats perquè les dues els enriqueixen, i en aquesta línia continuarem".


"La deriva que ha pres part del sistema educatiu a Catalunya facilita que es produeixi un ocultació o una minimització dels elements comuns, particularment els històrics, que configuren la història de Catalunya dins d'Espanya"


"No puede ser que el primero de la clase sea un 'friki'. Puede ser que no suscite las mismas simpatías que Rafa Nadal o que Pau Gasol pero, al menos, debería ser un ejemplo para el resto de sus compañeros”. 

"La selectividad no funciona porque la pasan el 94% de los alumnos".

"La comunidad educativa no puede ser una comunidad democrática, porque el proceso educativo no es democrático" (Conferència impartida el 2010 a la Fundación FAES, aleshores como a máxim dirigent de la consultoria Inspire)


"Me plantea usted —y me parece muy interesante el planteamiento— la cuestión de la educación de 0 a 3 años. Se lo voy a decir con toda franqueza, señora Fernández Davila, yo creo que eso no es educación, creo que es básicamente conciliación".


"No hay más alumnos por aula, solo se flexibiliza en un 20%"

"No estamos para gastar 4.000 millones en estudiantes que dejan la carrera a medias".


2 de desembre del 2012

ALCALDES DE FLIX DEL SEGLE XIX ( I )



·      1811-1813. Es l’alcalde de Flix Josep Castellví Sabaté, “afrancesat”. L’any 1814 fugí amb la seva família, li varen saquejar la casa.
  •       1815.  Tomàs Alabart  és el "Bayle" de Flix.
·        El 23 d’abril de 1923 el batlle lliberal de Flix, Felip de Castellví (fill Felip Castellví Ambrós, qui gaudia del títol de cavaller) amb altres membres del consistori, com Joan Larrosa, Pere Pallas, Antoni Porta, Antoni Castellví, Benet Blanch, fugen a Móra d’Ebre i després a Reus.
·     1827. És l’alcalde Josep Blay. La resta del components de l’ajuntament eren: Josep Soler, Josep Llecha i Jaume Grau, com a regidors, Josep Mulet i Terré era el síndic, i Josep Bagés i Francesc Franch eren els diputats components de la justícia municipal.
  •        1829. Joan Sabaté.
  •        1831. Manuel Montagut.
  •        1832. José Llecha
  •        1833. Antonio Castellví.
·        1835. Joan Larrosa Andreu.
  •      1836.  Joan Roura, alcalde Flix refugiat al fort de Móra d'Ebre.
·    1840.  Torna a ser alcalde de Flix Joan Larrosa, també formen part de l’ajuntament: Joan Sabaté, Antonio Porta i Josep Castellví. Agustí Adell feia de mestre “de primera educacion”.
·        1846. Jaume Alabart Adell. 
  • .     1866. Carles Massó alcalde per dos anys.
·    1868. Revolució del 68. L’ajuntament és constituït per un alcalde i sis regidors. L’alcalde és Ramon Llecha Alabart.
·        1869, 1870. L’alcalde “popular” és Jaume Mestres Larrosa .
·        1871-1872, L’alcalde Jaume Mestres  constava com alcalde “constitucional”.
·        1872, juny: Ramon Gironés Mur, alcalde accidental.
·        1873. 10 de juliol: Isidor Llop i Montané és l’alcalde “popular”.
       1875. Lluís de Castellví Domènech.
·        1876. Restauració Borbònica Josep Català Pardell.
·        1877 - 1978.  Ramon Fontanilles Guiu.
·      1879-1882. Agustí de Castellví Domènech nou alcalde. La resta dels membres de l’ajuntament són: Josep Blanch, Ramon Llecha, Ramon Fontanilles, Salvador Blanch, Joan Roch, Francisco Cervelló i Josep Vilalta.
·        1882. 1 de juliol. El carlí Antoni d’Oriol i de Castellví.
·        1883. 1 de juliol. Miquel Pardell Alabart.
·        1885 - 1887. 1 de juliol. L’advocat Benito Galcerá Algueró.
·        1887 - 1889. 1 de juliol. Carles Masot Ranís nou alcalde "constitucional".
·        1890. 1 de gener.. Roc García Llecha.
·        1891. Novembre. Francisco Bartolomé alcalde accidental.
·        1892. 1 de gener: Ramon Ferrús Raduá, alcalde accidental.
·        1892. 1 de juliol. Francisco Bartolomé Cervelló.
·      1894. Gener. Antonio Rius Descarrega. La resta de membres del consistori eren: Francisco Bartolomé Cervelló, Ramon Ferrús Raduá, Josep Ferrús Peculla, Josep Mulet Llecha, Jaume Torres Larrosa, Salvador Sánchez Baiges, Josep Miralles Gironés i Ramon Alies Galcerá.
·        1895, juny. El dirigent carlí Antoni d’Oriol de Castellví.
·        1897. Juliol. Miquel Pardell Alabart..
·        1899. Juliol. Josep Ferrús Gasset


23 de novembre del 2012

ORIOL JUNQUERAS: "NO ABARATIREM EL SOMNI".


Oriol Junqueras a Girona davant de més de dos mil persones :

"'Un bon resultat d'ERC obrirà l'esperança d'aquest país per culminar el procés cap a la independència".

"'ERC serà el soci més fidel del poble de Catalunya, no oblidarem ningú pel camí, nomes si volem fer un nou país per tothom l'hem de fer amb tothom, tothom es imprescindible per a fer un nou estat independent ".

22 de novembre del 2012

LLACH, CAROD, OTEGUI, EL SINN FÉIN...MÉS SUPORTS A ERC - CATALUNYA SÍ !!!


"En aquesta tesitura estic convençut que Esquerra Republicana de Catalunya té un paper trascendental". Mentres el Sinn Féin ha fet públic avui el seu suport a la candidatura ERC – Catalunya Sí per a les eleccions al Parlament del proper 25 de novembre. Els republicans irlandesos han explicitat el seu suport a través d'un vídeo portagonitzat per la seva vicepresidenta, Mary Lou McDonald. Arnaldo Otegi des de la presó dóna suport a totes les candidatures independentistes. L'ex-president d'ERC Josep Lluís Carod Rovira ha manifestat que votarà al candidat d'ERC per Tarragona Pep Andreu. Les imatges de Lluís Llach donant el suport a ERC - Catalunya SI i a l'Oriol Junqueras són moments més emotius d'aquestes dies històrics que estem vivint.

20 de novembre del 2012

ELECCIONS AL PARLAMENT, 20 DE NOVEMBRE DE 1932: VICTÒRIA D'ERC




80è aniversari de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya
Resultat eleccions al Parlament de Catalunya de 20 de novembre de 1932

Comarca         Electors   Votants    %ERC     % UC    % CET  % BOC   % PRR   % PCC

Baix Ebre           17.962     9.928          11,79     29,31     57,17         0,80        0,83          0,05
Montsià              11.625      7.606       23,75     39,05     33,14         0,31        3,18          0,14
Ribera Ebre       8.880      4.386         32,82     36,97   27,41       1,43        1,18         0,09
Terra Alta           6.844      4.567         47,14     36,83     15,61         0,13        0,08          0,01
Província          109.176    69.850       36,22     30,67     29,39          2,39       1,04          0,29
Escons                   14                           11          2           1                0            0              0

ERC Esquerra Republicana i Coalició (ERC-USC-PRA)
UC Unió Ciutadana (Lliga Regionalista, liberals i carlistes)
CET Coalició d’Esquerres Tarragonines (PRRS-PCR-PSOE)
BOC Bloc Obrer Camperol
PRR Partit Republicà Radical 
PCC Partit Comunista de Catalunya

Martí Rouret, Gonçal Yvars i Miquel dels Sants Cunillera serien escollits diputats per ERC per les comarques de l’Ebre. Esmentar pel seu interès els resultats de la CET especialment al Baix Ebre, supewrant ampliament a ERC, la CET era una coalició que comptava amb el partit PRRS del carismàtic Marcel.lí Domingo, qui no es presentava a les eleccions donada la seua condició de diputat al Congrés, a més de ministre d'Agricultura. Marcel.lí Domingo es recordat a Flix per la xiulada i bronca que va rebre en la realització d'un acte electoral. Una altra dada a tenir en compte és la victòria de la coalició de dretes liderada per la Lliga Regionalista a la Ribera d'Ebre.

Dades resultats. El republicanisme a les Terres de l'Ebre (coord. Josep Sànchez). fundació Josep Irla.. 2007.

19 de novembre del 2012

CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT !!




Artistes a favor de la independència i els drets socials. És a dir, a favor d'en Junqueras i d'Esquerra.

16 de novembre del 2012

MARCEL·LÍ DOMINGO XIULAT A FLIX !


Marcel.lí Domingo, xiulat a Flix: "Desde un grupo de agraciadas señoritas se vitoreó a la Religión", i es rebentà l'acte electoral.
   
Temps era temps... Fa vuitanta anys, el 20 de novembre del 1932, es realitzaren les primeres eleccions al Parlament de la Catalunya republicana. Comicis amb una aclaparadora victòria de la coalició liderada per ERC, aconseguint  68 dels 85 escons del Parlament. Dies després, el 14 de desembre, Lluís Companys seria elegit President del Parlament i Francesc Macià President de la Generalitat.
Aquella primera campanya pel que respecta a Flix no es lliurà de les tensions polítiques. Amb un sorollós boicot segurament sorgit des del moviment anarcosindicalista majoritari al nostre poble a l’acte públic que comptava amb un dels polítics més importants i popular d’aleshores, Marcel·lí Domingo.  
Tenim tres referències de premsa. Del 16 de novembre en  tenim dues de l’acte electoral al nostre poble que ben be podriem dir que fou rebentat..
·        De “la Veu de Tarragona”, oferí un breu:
      “Des del balcó de ca la Vila, dirigí la paraula Marcel·lí Domingo al poble de Flix. Tant ell com els altres oradors foren interromputs fins que la protesta culminà en una xardorosa xiulada que precipità l’acabament de l’acte. La bronca fou de les de primo cartel.lo”.
·        L’altra crònica fou del diari catòlic  “Correo de Tortosa”:
“DESDE FLIX EL MINISTRO DE AGRICULTURA NO PUEDE DAR UN MITIN Y SE VE OBLIGADO A SALIR DEL PUEBLO CUSTODIADO POR LA GUARDIA CIVIL
Anoche y en sendos automóviles, se presentaron en esta villa el ministro de Agricultura, el alcalde de Tarragona y otros pseudo-íntelectuales del conglomerado que constituye la candidatura radical-socialista - caciquil en esta provincia, con intención de dar un mitin público electoral.
Desde una ventana de la casa de la villa y creyéndose ser dueños de la situación, intentaron sobornar al pueblo con sus palabras de sirena, saliéndoles el tiro por la culata, al chocar con un pueblo que ahogó las palabras de los caciquistas con protestas y silbidos, con lo que dióse por fallecido el non nato, mitin.
Una multitud numerosa se reunió ante las Casas Consistoriales, abroncando a los que se dicen sus redentores. Pero el pueblo de Flix,  por lo visto, no necesita redimirse por tales emboscados y farsantes.
El mitin apenas duró diez minutos, pues el pueblo impidió que se llevara a cabo el acto...”
La notícia arribà a Madrid, on el diari catòlic i tradicionalista “El Siglo Futuro”, donava la seua versió de la xiuladissa al republicà Marcel.li Domingo, ministre d’Agricultura, augurant el desmoronament d’Esquerra a les eleccions del diumenge,  posant com exemple la xiulada a Marcel·lí Domingo. Cal recordar que aquest diari ignorava als seus lectors que Marcel.lí Domingo havia trencat feia uns mesos amb ERC i que havia creat un nou partit, el PRRS, popularment conegut com el partit marcel.linista.  Amb tot, crida més l'atenció una ampliació ben curiosa de la xiulada, quan afegia que un grup d’agraciades senyoretes irromprien durant el seu parlament i rebentaren l'acte electoral tot vindicant la religió, fet que  provocaria el final de l’acte. Així afegia al final de la crònica copiada del diari catòlic de Tortosa: 
                  
“... la bronca fué de las que forman  época, arreciando de un modo colosal cuando se asomó a la ventana el cacique de Flix, recomendando silencio y desafiando a los promotores de la protesta que, a decir verdad, era casi todo él pueblo.

Desde un grupo de agraciadas señoritas se vitoreó a la Religión, y esto fué como la bomba final para  los embaucadores de la multitud, marchando inmediatamente del pueblo, custodiados por diez guardias civiles y por la Policía, que llevaban para guardarles las espaldas."