26 d’agost de 2022

David Arbonés Agustí de Riba-roja, un històric del PSUC

 

David Arbonés de Riba-roja d'Ebre, és el segon per l'esquerra, així era com l'identificava entre els components del cartell electoral del PSUC de l'any 1982, entre ells el recentment desaparegut alcalde de Tivissa, Fermí Pallisé, tot donant suport a l'historic dirigent comunista Josep Solé Barberà com a diputat del PSUC. Dir que he cercat informació a internet sobre la seva persona, entenent que aleshores a la Ribera d'Ebre era tot un referent de la lluita antifranquista,

La primera notícia seva l'he trobada curiosament en una pàgina francesa: Los de la Sierra. Dictionaire desguerrilleros et resistants antifranquistes.

Arbones Agustí, David - "Juan Puig Ferrer" - "Damian" - PSUC - Barcelone - Mexique - Argentine.

David Arbones Agusti était passé en France lors de la Retirada, puis avait émigré au Mexique puis en Argentine. En 1946, sous l’identité de Juan Puig Ferrer , il revenait clandestinement en Espagne et devenait le secrétaire politique du 2ème secteur du PSUC en Catalogne.


Arrêté avec une grande quantité de propagande lors des rafles de 1947 contre le parti et l’Agrupacion guerrillera de Catalunya, il fit partie du groupe de 80 militants communistes et de l’Agrupacion traduits devant un conseil de guerre tenu à Barcelone les 13-14 octobre 1948 et où il fut condamné à la peine de 4 ans de prison.

 

Informació que he contrastat cercant dades sobre l'Agrupació Guerrillera de Catalunya, agrupació per a la resistència armada contra el règim franquista constituïda pel PSUC als anys 40 del segle passat, objectiu d'una onada de  detencions en que seria detingut David Arbonés portant  quantitat de propaganda comunista, concretament l'abril de 1948,  no el 1947 com diu la web francesa.Web, que per cert, no fa cap referència a Riba-roja d'Ebre.

David Arbonés va formar part del grup de 80 militants comunistes de l'Agrupació Guerrilera de Catalunya portats davant un Consell de Guerra celebrat a Barcelona els dies 13 i 14 d'octubre de 1948 i on va ser condemnat a 4 anys de presó.

Recordar que dels 80 detinguts 8 serien condemnats a mort, quatre dels quals afusellats el 17 de febrer al camp de la Bota.

La segona informació a Internet sobre la seva persona la troben al blog Les hores i els dies :  Memòria Històrica. Fitxes de militants. 99: DAVID ARBONÈS AGUSTÍN. Blog que ofereix la notícia apareguda a la històrica publicació comunista TREBALL, núm 893, a finals de 1992.

Així sabem que David Arbonés, fou comissari de la 27a Divisió durant la Guerra Civil, i que en sortir de la presó el 1952 va ser desterrat a Riba-roja d'Ebre, població  on va continuar la seva activitat política en la clandestinitat, poble que es faria el seu i on l'any 1979 a les primeres eleccions municipals seria escollit regidor de l'ajuntament.

I també saben que després de la seva mort, el 17 de novembre de 1992, la direcció del PSUC li va retre un sentit homenatge de comiat al cementiri de Riba-roja d'Ebre amb la presència de més de 150 persones, entre ells el seu company Gregorio López Raimundo. L'històric president del PSUC durant la clandestinitat i els primers anys de la Transició explicà la història de la militància de David dins de l'estructura interna i clandestina del PSUC, així com la detenció, tortures i condemna en el "Procés del 80".

Emotiu acte que clouria el Secretari General del PSUC, Rafael Ribó, qui lliuraria a la seva muller Trini Gros, també amb una llarga vida de militància, una placa amb un poema de Martí Pol.  

 

  • D'esquerra a dreta: Josep Casadó de Móra la Nova, David Arbonés de Riba-roja d'Ebre, J. Baltasar de Marsà, Fermí Pallisé de Tivissa, Pere Muñoz de Flix i Josep Solé Barberà.

15 d’agost de 2022

Record de Fermí Pallisé, l'alcalde de Tivissa.

El passat dissabte, 13 d'agost, ens va deixar l'amic Fermí Pallisé, el que ha estat l'històric alcalde de Tivissa entre els anys 1981 i 2003, referent del municipalisme del PSUC i més tard d'Iniciativa per Catalunya. 

 Ahir al vespre el vam acomiadar al cementiri del seu poble, acompanyant la seva família, veïns del seu poble, amics i companys. Un comiat que es va convertir en un homenatge dels seus amics del PSUC i d'IC a la seva trajectòria política com un referent del municipalisme d'esquerres dels primers ajuntaments democràtics, amb parlaments del que fou alcalde de la Sènia i diputat al Parlament, Victor Gimeno, de l'alcalde de Montblanc i dirigent del PSUC, Andreu Mayayo i, de l' ex Coordinador General d'IC i diputat al Congrés i al Parlament,  Joan Herrera. Tancant l'acte de comiat un torn d'emotives paraules per part dels seus fills.

Amb Fermí Pallisé vaig coincidir com alcalde entre els anys anys 1979 i 1987, l'any 1981 accedí a l'alcaldia després  de la mort de l'alcalde Francesc Saladie.  A partir del 1983 serien cinc mandats consecutius fins el 2003 que guanyaria les eleccions municipals de Tivissa. 

L'any 2003 tornaria a coincidir amb Fermí formant part del nou  equip de govern d'esquerres del Consell Comarcal. Foren moltes les trobades i reunions al seu costat,  i des de la distància que dóna el temps que hem estat allunyats de les responsabilitats polítiques m'agradaria recordar el seu saber ser, saber fer i saber estar, tota una lliçó i un exemple per a tots el que el que vam compartir la vida política al seu costat.

En el seu record m'agradaria destacar aquest històric cartell electoral del PSUC que vaig compartir al seu costat per les eleccions general de l'octubre de l'any 1982, donant suport a l'històric dirigent del PSUC, i diputat des de l'any 1977, Josep Solé i Barberà.

 

  • D'esquerra a dreta: Josep Casadó de Móra la Nova, David Arbonés de Riba-roja d'Ebre, J. Baltasar de Marsà, Fermí Pallisé de Tivissa, Pere Muñoz de Flix i Josep Solé Barberà.
  • Fermí Pallisé Martín (Tivissa: 25/6/1952 - 13/8/2022)

9 d’agost de 2022

Per fi ! Festa Major Flix 2022


Ja tenim a casa el Programa de la Festa Major i la revista La Veu de Flix amb una original portada i contraportada dedicada a la Festa. A destacar la figura del pregoner d'enguany, Joan Carles Garcia Martínez, com ell diu "soc Joan Carles, el de la cansaladeria Pili, o el de les puntones, o el del nàutic...Com vulgueu", i les pubilles i els hereus, protagonistes d'una Festa  Major que enguany té activitats previes especials les nits del dies 10 i 11, la "Nocturna de lluna plena pel meandre en caiacs i canoes"  i la "Nit d'estels, música, vi i patrimoni al Castell".

Del divendres 12  fins el dimarts 16 el programa ens ofereix tota mena d'activitats, actes organitzat, "per fi !" sense les restriccions de la Covid, pel regidor Pau Guiu i la Comissió de Festes. Actes propis de la Festa Major, com diu l'alcalde, Francesc Barbero, "com les d'abans", recordant els dos anys passats amb la maleïda pandèmia.

Una curiositat  històrica  flixanca del món de l'escacs a tenir en compte, que ens porta a recordar l'èxit de la la serie Gambito de Dama: Enguany el Club d'Escacs organitza el dia 13 una exhibició simultània entre la Mestra Internacional Femenina, Tatiana Platxkinova i 25 taulers. Una simultànea que es realitza tot just 50 anys després de la que ens va oferir a la Unió Social, Pepita Ferrer, la primera catalana en aconseguir el títol de Mestre Internacional Femení.

 

BONA FESTA MAJOR


2 d’agost de 2022

AÑORANZAS de Josep Cervelló Castellví, el Poeta del Ebro.

 

Hay que verlo para creerlo

y pronto llegarà el día

que la gente de mi pueblo

podrá subir al tranvía.

 

Denominarse podrà

coche de circulación

por el pueblo pasará

para irse a l'estación.

 

El precio será barato

pagando una peseta

subirás al Colorato

y bajarás en la placeta ( ... )

 

Mi projecto. Lo que puede que sea <<Flix>> i  Recuerdos de mi pueblo són segurament els dos  poemes on es veu més clar l'enyor de l'alcalde de Flix a l'exili.

Añoranzas és l'encertat nom del llibre de poesia que va publicar l'any 1976 el que va ser alcalde de Flix republicà el 1938, Josep Cervelló Castellví. Un recull de poemes escrits a l'exili on els records de joventut, el poble de Flix, del riu Ebre, els amics i parents són el centre d'interès.

¡ Madre mía pienso en ti,

jamás te podré olvidar

supieras lo que sentí

cuando marché del hogar.!

 

Poemes dedicats a noies:  Manola, Lolita, Pili, Rosita, Lorenza, Magda,  Margot,  Emilia ... són un aspecte a destacar,

Y muy cerca de mi casa

que allí vive una morena

se detiene cuando pasa

com mi hermana Magdalena

y con mi prima Tomasa

 

A mi prima la estanquera (1)

que con su alegre sonrisa

si tabaco no lo queda

marchan los hombres de prisa.

 

A destacar el pròleg realitzat per un altre flixanco exiliat, Victoriano Pérez Aguilà, un dels principals dirigents de la CNT - FAI de Flix, i interventor-delegat de la Fàbrica un cop col·lectivitzada:

"Al empezar a escribir estas pàlidas líneas, que han de servir de prólogo al folleto de poesías que José Cervelló "El Poeta del Ebro" se propone editar, acude a mi memoria una fecha muy lejana: era el año 1943 que recibí las primeras poesías  que habia escrito  ( ... )

He aquí, que diecisiete años depsués veo cumplida mi promesa. Si para algunos ha sido una sorpresa saber a Cervelló escribiendo poesías, para mi no has sido la misma cosa. Hemos convidido en nuestra juventud y hemos colaborado conjuntamente en un sinfín de actividades culturales  ( ... ) Recuerdo aquellas agradables veladas que pasabamos en la Sala Biblioteca  (sección cultural) del Sindicato Unico de Flix, analizando y  ( ... )

Nacido de padres campesinos y segundo hijo de familia numerosa ( ... ) a los catorce años empezó de aprendiz de pintor mural, no olvidó  nunca la necesidad de saber leer y escribir, esto hacia que estuviese siempre presente en lugares comunes de enseñanza y cultura después de la jornada de trabajo ( ... )

Empezó  a escribir poesías en una època triste y difícil para el exiliado español en Francia y en esto Cervelló nos ha confirmado tiene razón Baudelaire, cuendo dice "El hombre puede vivir tres días sin pas y no puede vivir uno sin poesía" ( ... ) "  Pròleg de Victoriano Pérez, qui a una nota afegida recorda com el "Poeta del Ebro", el seu amic Cervelló, recità l'any 1970 alguns dels seus poemes al Palau d'Esports de Toulouse davant de sis mil espectadors, un trentena dels presents nascuts a Flix, "un gran triumfo para nuestro pueblo".

(1) Pepeta Pujol Castellví. Fa referència a l'estanc de Monet, situat al carrer Gombau, darrere de l'Ajuntament.