25 d’abril del 2012

CENTENARI DE LA SOCIETAT OBRERA DE TIVISSA


L’any 1912 fou any força especial i molt especialment per al poble de Tivissa, el republicanisme federal visualitzat mitjançant el carismàtic Marcel.lí Domingo i el cooperativisme socialitzant representat per Miquel Mestre coincidiren en la constitució d’una de les societats obreres més dinàmiques de les nostres terres, societat que enguany arriba a la data màgica dels 100 anys: LA SOCIETAT OBRERA DE TIVISSA.

El fet de que s’hagi arribat a aquesta dada màgica dels cent anys és, sens dubte, el resultat d’una trajectòria que honora a tots els socis i directius de la societat obrera, i al mateix temps diu diu molt de la riquesa associativa social i cultural del poble de Tivissa.

Per als historiadors de la comarca és un fet a destacar que un poble tingui entre les seves publicacions estudis com els “Fulls d’Història de la Vila de Tivissa” (1955) de F. Màrius Bru i Borràs, “Tivissa, un poble de la Catalunya Nova” (1984) editat per la biblioteca Mestre Cabrè, amb el segell de la recordada Dolors Cabré, “A Tivissa canten missa... records de fets i costums religiosos” (2002) de Domènec Jardí i Pagés, “Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya)” (2009) de Domènec Jardí i Pagès i Carles Jardí Pinyol, i “La Societat Obrera de Tivissa. Els orígens de la societat cooperativa d’obrers agricultors i conductors de cavalleries de Tivissa (1912-1918)” (2004) de Tomàs Biosca. Publicacions claus que qualsevol estudiós de les nostres terres té l’obligació si més no de consultar per conèixer el país i la seva gent.

I particularment he de confessar la continua font de coneixements i coneixences que m’han donat al llarg dels anys la realització des dels cursos de “Conèixer Catalunya” a principis dels anys 80 fins l’actualitat participant en xerrades a la Societat Obrera, tot passant per moments força emotius com el 3 de gener de 2004 en que com a president del Consell Comarcal vaig participar en la inauguració, millor dit restauració, de la sala d’actes de nom tan wagnerià com és “La Valquíria”, acte en el que vaig tenir el goig de ser nomenat soci d’honor de l’entitat. És en aquest punt que no puc deixar de recordar la figura del president i dinamitzador de l’entitat, Jep Brull, qui malauradament i sobtadament ens deixà poques setmanes després.

Vindran els actes de record, de reconeixement, segurament tots els participarem en la miscel•lània hi coincidirem: La societat obrera, en èpoques anomenat “casa del pueblo”, en altres “centre obrer”, ha sobreviscut gràcies a persones com el recordat Jep, gràcies a les fortes conviccions dels seus associats, hereus d’uns ideals de progrés, d’una gent que precisament fa 100 anys amb la constitució de la Societat Obrera de Tivissa foren el referent polític, social i cultural de la Ribera d’Ebre.

(Escrit presentat per a la publicació dedicada al Centenari de la Societat Obrera de Tivissa, entitat que el proper 1 de maig realitzarà l'acte central de celebració del sentenari, acte social i institucional on es commemorarà la trajectòria de l'entitat i del seus associats).




23 d’abril del 2012

30 ANYS DE RADIO FLIX


Sembla mentida, ja han passat 30 anys d'aquell 23 d’abril, quan les veus de Vidal Vidal i Aleandra Guerrero s'estrenaren a les ones radiofòniques flixanques, aquell dia seria començà a emetre en període de proves  la nostra Ràdio FlixLa Veu de la Comarca”, emissora municipal. Amb més bona voluntat que professió, amb visites prèvies a emissores com Radio Amposta o Radio Ponent de les Garrigues. Amb uns mitjans molt precvaris i ajustats ubicats al pis superior de l'antic ajuntament de Flix i amb bona part de la discografia de prèstec.

L'endemà 24 d'abril, el diari Avui deia: "Ahir, Diada de Sant Jordi, va començar a emetre les seves emissions la ràdio municipal Emissora Lliure de la Ribera d'Ebre. Les emissions són de caire progressista i totalment en català..." El Diari Español de Tarragona també en faria notícia, recordant "la freqüència 102 MH... emissora catalana, popular, independent, comarcalista i cultural"

El 5 de maig seria nomenat per l'ajuntament el primer Consell directiu format per Xavier Vega Castellví com a director, i quatre sots-directors responsables dels diferents apartats: Joan Ribera Sànchez (administració), Josep Antoni Guiu Rius (musica), Sebastià Gironés Garcia (tècnica) i Josep Mª Sabaté Guasch(informació), un equip que funcionà i feu possible la realitat de convertir aquest mitjà en un element de comunicació al servei del poble de Flix.

Des del bloc la meva felicitació a tots i totes les que han fet possible aquest somni radiofònic amb 30 anys d'història flixanca.

21 d’abril del 2012

"EL PETIT PRÍNCEP" A FLIX PER SANT JORDI


Una de les millors obres de la literatura universal, "El Petit Príncep" d''Antoine de Saint-Exupèry, serà la principal protagonista del dia de Sant Jordi a Flix. Poder participar en l'exposició que s'inaugurarà per la tarda deixant els llibres de la col.lecció, així com poder escoltar la lectura del mateix que en faran alumnes de les nostres escoles en els diferents idiomes que formen part de l'univers lingüístic serà tot un goig. Frases d'amor com "L'experiència ens ensenya que l'amor no consisteix a mirar-se l'un a l'altre, sino a mirar tots dos junts en la mateixa direcció", de felicitat com "no podem preveure el que és important a la vida. L'alegria més bonica s'experimenta sempre com menys l'esperes" o pensaments com "el llenguatge és una font de malentesos"... formen part de les nostres vides.

17 d’abril del 2012

ALBERT GUIU: "ANDREU CARRANZA EN CARN VIVA"

Andreu Carranza en carn viva

Un escriptor es mira el riu d'abril des d'una sensació envaïda de lletres,

la immortalitat d'Homer el fa cavil.lar en sirenes fluvials que empenyen a escriure,

és clar: la tinta de la immortalitat.

Acluca els ulls escoltant el vell silenci de la pell eterna, transparent i mullada

que li abraona la mirada amb insistència de crit de llaguter i força de sirgador,

és clar: Riu avall.

Fa un glop d'onirisme exultant i s'atreveix a caminar sobre les aigües

amb les crosses de la imaginació i el neguit, a l'aigua i neden contes que respiren entusiasme,

és clar: Aigües de València.

Amb una fe per la paraula digna de tres religions s'aventura a perdre's per una immensitat d'arena

i amb el bàcul de la perseverança es respon preguntes que no moren,

és clar: el desert de l'oblit.

La poesia té dits de nen i nostàlgia enjogassada corrent per les partides de la Fatarella i Ascó,

el criden a contar-li al pare tot allò que es tradueix per amor filial,

és clar: A mun pare.

Un poble que acomiada costums ancestrals esborrant una barca plena de memòries,

un poble fet capell de conflictes, d'on surt una papallona de fum,

és clar, el llibre de les set xibeques.

La memòria deixa una nissaga de metafísiques i laberints digna

d'aquells cec lluminós que tan proper ens va fer l'infinit,

és clar, la filla de la memòria.

Un fugitiu destre en sobreviure deixa petjades d'un paisatge nostre,

tot és un fat fosc que condemna al més romàntic dels ebrencs,

és clar, Anjub.

Un general ple de victòries escolta al seu quarter d'hivern

les preguntes de la sang, la resposta mil vivències d'una guerra fraticida,

és clar, l'hivern del tigre.

Una dona plena de saviesa es troba davant el capitalisme eixelebrat,

l'enfrontament entre la dignitat de ser i l'artificiosa pretensió econòmica està servit,

és clar, el que l'herbolària sap.

La clau la té el gran mestre pare de la Sagrada família,

novel.la detectivesca amb perfums de Best Seller,

és clar, La clau Gaudí.

Un nen es cerca a ell mateix a la vora d'un cabalós déu,

vivències i aprenentatges del gran joc de crèixer i descobrir injustícies,

és clar, Impremta Babel

                                                                                                                      ALBERT GUIU

15 d’abril del 2012

MEMORIAL JAUME AIGUADER






 
La diada de la República d'ahir fou força especial, com vaig dir al parlament, fou una sorpresa, i més després d'haver retornat a les classes de l'institut, la notícia que la Fundació Josep Irla,  a instàncies d'un jurat format per ex-consellers/res, responsables municipals, ex-alcaldes i alcaldes, m'hagués atorgat la primera edició del premi Jaume Aiguader.

Premi que vaig recollir de la mà del fill de l'il.lustre ex-alcalde de Barcelona, i fundador d'ERC, Cristian Aiguader, després d'un dinar amb militants i simpattitzant d'ERC al bell mig de la plaça de la Concòrdia de Barcelona amb motiu del 14 d'abril.

Podeu llegir la nota de premsa de la web d'ERC així com del blog de l'Esquerra de Flix: "Plaça Major"., així com un retall del diari El Punt Avui.

"Premi a la trajectòria municipal


ERC ha fet avui entrega de la primera edició del premi Jaume Aiguader que ha estat atorgat a Pere Muñoz per la seva llarga trajectòria municipal iniciada el 1979 amb només 24 anys com a alcalde de Flix i el servei al país i al seu territori, les Terres de l'Ebre. Muñoz ha volgut 'retre homenatge a tots els alcaldes que fan la seva tasca en un moment difícil de retallades, amb la política més desprestigiada que mai i amb una crisi econòmica que s'ha fet especialment dura a nivell municipal com a administració més propera a la ciutadania.'

El dinar del dia de la República que ha esdevingut el dia del partit a partir d'aquesta edició ha anat seguit de l'entrega de les 90 insígnies de plata a les persones que compleixen 25 anys de militància al partit i que coincideix enguany amb els 25 anys de la Crida a Esquerra i que ha fet que entre les persones que rebien la insígnia es trobessin noms tan estacats com l'ex-conseller Jordi Ausàs, l'ex-president del Parlament, Ernest Benach, el president del grup parlamentari d'ERC,Joan Puigcercós, Jordi Portabella, president del grup municipal a l'Ajuntament de Barcelona i d'entre moltes altres persones també destacar la germana d'Heribert Barrera, Angelina Barrera..."



11 d’abril del 2012

BERNAT PELLISSA, ALCALDE DE RASQUERA !!

El març de l’any 2007 vaig fer una entrada “Bernat, l’alcalde de Rasquera” on recordava que a les municipals del 2003 va ser la sorpresa electoral, ja que de zero regidors d'ERC aquest jovenet i alhora desconegut per tots va assolir la majoria absoluta davant una llista mediàtica composta exclusivament per dones sota les sigles del PSC, recordant també que després d'anys de majories, CiU no s’havia presentat deixant una herència problemàtica, dixit "cas de la benzinera", que Bernat un cop elegit alcalde va saber solucionar pel bé dels rasquerans i rasqueranes.


Han passat dos mandats i Bernat ha tornat a ser escollit per majoria absoluta alcalde del seu poble, i si coneixíeu Rasquera abans del 2003 estareu d’acord amb mi que la seua obra de Govern durant els darrers nou anys ha transformat en tots els sentits els serveis i infraestructures del municipi, tot i el fantasma de la crisi econòmica que ha ofegat tantes administracions públiques .

Bernat Pellissa durant tots aquests anys ha estat un dels veritables protagonistes polítics de la comarca, ja sigui des de Rasquera o des del mateix Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Des del seu ajuntament essent al costat de Miravet el primers pobles en fer la recollida selectiva ben feta, o des del Consell Comarcal, on ha estat el seu President entre els anys 2009 -2011, tot demostrant que podia enfrontar-se amb dignitat als partidaris del polèmic MTC - Cementiri Nuclear.

El cànnabis de Rasquera i la crisi, al «Financial Times»

Aquest titular del passat dissabte dóna a entendre l’abast de la proposta que havia plantejat com alcalde com alternativa a la crisi econòmica que pateix el seu municipi. Una proposta valenta que com era d’esperar tindria al davant la dreta més conservadora, desvetllant consciències i provocant un debat que se'ns dubte ens feia falta.

Aquest matí després de donar-se a conèixer els resultats del referèndum d’ahir, havent aconseguit una participació del 70 per cent dels veïns i amb 56,3% a favor dels 554 vots emesos, hem pogut escoltar astorats tota una impresentable caverna mediàtica.

Amb tot, mentre estava preparant a rajaploma aquesta entrada m’he assabentat via la Marfanta de l’anunci de la seua dimissió, dimissió que respecto, però penso que l’amic Bernat s’equivoca:
  1. Ho hauria entès si no hagués tingut el suport del 50 per cent dels vots de Rasquera.
  2. Ho hauria entès si hagués perdut la confiança de la majoria del seu poble, però no ha estat així, aquesta majoria absoluta del poble de Rasquera l’ha votat un cop més després dels del 2003 i tres vegades consecutives.
Cap demòcrata pot posar en qüestió el seu càrrec per molt que Bernat a cop calent hagués fixat en un 75 per cent la validesa de la consulta o que hagués plantejat la seua renúncia en cas de no arribar-hi, les majories sempre són majories en democràcia.

Tindrem temps per valorar el comportament seu i del poble de Rasquera, faci el que faci som molts els que estarem al seu constat. Avui, però,  em quedo amb les seues paraules:

• "Estem al capdavant d'una institució i no podem deixar l'Ajuntament en un buit institucional, representem a la institució. Seré conseqüent com fins ara i no me'n penedeixo de res en absolut. Represento al poble i la institució. Les coses s'han de fer amb responsabilitat i el cap fred".

• "Estic molt feliç. La gent et vol i et dona ànims i suport, et demanen que no dimiteixis. Però han d'entendre que la política és política i que els que tenim una funció pública no hem de mentir i hem d'agafar les coses com venen, agafant la millor decisió pel bé del poble. Hem de deixar de costat personalismes: ara Rasquera estem davant d'una oportunitat històrica".

Bernat, com dirien els clàssics “CURA UT VALEAS”.

(Fotografia amb l'abat Josep M. Soler de Montserrat, convençut que li portarà bon records a l'amic Bernat)

9 d’abril del 2012

1902: FLIX, DIADA DEL REMEI, TRADICIONAL FESTA MAJOR.


Un any més el racó i ermita del Remei ha estat el centre neuràlgic del poble de Flix. Milers de persones de totes les edats s'han concentrat a aquest racó tot mantenint les tradicions. Unes tradicions que es perden en el temps però que tenim documentats per exemple al retall que adjunto. "Diario del Comercio", 8 d'abril de 1902, fa tot just 110 anys. Diari  del "Partido Liberal" de Tarragona. Retall que esmenta el diumenge i dilluns de Pasqua com la tradicional "fiesta mayor" de Flix, poble que aleshores comptava amb 2.516 habitants..

El diumenge 30 amb la celebració del oficis i la distribució entre els pobres d'"una suculenta y abundante comida, además un pan á cada uno de ellos, acto presidido por el magnífico Ayuntamiento, y presenciado por gran número de vecinos, en cuyos semblabtes se reflejaba la satisfacción que producen tan benéficos actos", recordar que l'alcalde era des del gener el carlí Joaquín de Oriol Serrano.

El dilluns 31 de març, a les 6 del matí, processó  ( en romeria ) al santuari de la Mare de Déu del Remei, amb  el oficis pertinents realitzats pel mossen  D. José Sas, "enalteciendo las glorias de María, en el que con inspiración y palabra correcta castiza cautivó la atención...". Per la tarda, a la plaça de l'ermita ball fins l'hora del retorn en processó al poble. "Las autoridades locales ha presidido los solemnes actos, contgribuyendo con su presencia al esplendor de los mismos, quedando todos los que tuvimos la dicha de asistir a ellos cumamente complacidos de aquella santa y dulce alegria". Al final, el cronista del diari recordava les "solemnidades de rúbrica y con mucha asistencia de fieles" de la Setmana Santa.

(Aquest diari el podem consultar per internet a la Biblioteca Hemeroteca Municipal der Tarragona)


7 d’abril del 2012

FLIX, CARAMELLES 2012.


La tradició flixanca continua amb els millors adjectius. Un visitant de Flix s'ha quedat parat i m'ha comentat que pel poble que és sembla que o se és armat o caramellaire. La passejada-cantada de les caramelles és una veritable manifestació festiva al ritme de "ous, pollastres..." Enguany, com a novetat, s'haurà de tenir en compte l'estrena d'una caramella de Sebastià Gironés dedicada al recordat mestre dels cantaires flixancos, el "sirga d'or" Joan Baptiste Sabaté. Les fotografies les he realitzades a la Bassa de les les Clotxes, inici del recorregut pels carrers i places del poble. Abans, però, han cantat les primeres caramelles a la Residència de la Gent Gran "les Escoles Velles".