29 d’abril del 2011

FLIX: EXPOSICIÓ SEU ELECTORAL D'ERC (1)



Aquest amb la inauguració de la seu Electoral d'Esquerra Republicana de Catalunya a Flix, i després d'escoltar la nostra cap de llista Fina Carranza, podrem visitar i prendre nota d'una l'exposició en relació al nostre programa, la gestió municipal i Flix. Amb uns panells informatius, cinc dels qual es poden veure a aquesta entrada: Sí a la bona gestió,  Sí als nous sectors d'ocupació, Sí a la cultura, Sí a la qualitat de vida, Sí a un futur sense hipoteques...

26 d’abril del 2011

LA PREGUNTA SEGONS EUROPA PRESS I EL PUNT.

"El vicepresident primer del govern espanyol i ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha assegurat que si alguna central nuclear espanyola no supera les proves de resistència –que l'Executiu ha encarregat dissenyar al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i que es realitzaran “abans de l'estiu” –, serà “immediatament tancada”.
“Tenim les nostres centrals nuclears funcionant amb completa seguretat. Això no treu que fem les oportunes proves de resistència i si alguna no les superés immediatament seria tancada”, ha dit Rubalcaba, en resposta a la pregunta del senador d'Entesa Catalana de Progrés Pere Muñoz Hernández en el ple de la Cambra Alta. El senador ha preguntat al vicepresident primer si el govern espanyol pensa revisar i actualitzar els plans d'emergència nuclears atenent les inquietuds dels municipis i habitants pròxims a les centrals nuclears espanyoles després de l'accident de Fukushima.
Rubalcaba ha explicat que després de l'accident de la central japonesa s'ha decidit abordar els plans de seguretat de les centrals i els governs de la Unió Europea han acordat sotmetre a proves de resistència a les centrals, que estaran sotmeses als mecanismes de participació pública i transparència i, si en algun cas es demostra que no hi ha el grau de resistència estipulat, aquesta central deixarà de funcionar.
A més, ha precisat que la revisió dels plans d'emergència exterior de les plantes, que corresponen al ministeri de l'Interior, s'han fet en col·laboració amb els ajuntaments i les comunitats autònomes implicades.
En el cas de Catalunya, Rubalcaba ha remarcat que amb l'aprovació de l'Estatut, la Generalitat es va incorporar a l'elaboració d'aquests plans, que els ha considerat ben treballats i elaborats.
Prèviament, el senador de l'Entesa ha recordat que “un dia com avui, fa 25 anys” es va viure un dels dies “més negres” de les últimes dècades per l'accident a la central nuclear de Txernòbil, un aniversari que se celebra després del recent accident a Fukushima Daiichi (Japó) en què, segons ell, es viu “una situació similar”.
En aquest sentit, ha elogiat la “fortalesa” dels pobles d'Ucraïna i Japó a l'hora d'afrontar aquestes catàstrofes i ha assenyalat que si Espanya visqués una situació semblant el poble no es comportaria de la mateixa manera.
Així mateix, ha manifestat que durant tots els anys que a Espanya i, concretament, a Catalunya, on compten amb tres centrals nuclears operant, la població “no era conscient del risc” i ha hagut de viure l'accident de Fukushima per a “comprovar” com els veïns es pregunten si es compta amb un pla d'emergència que compleixi amb “totes” les garanties.
D'aquesta manera, ha afirmat que “no es fan proves a les sirenes ni un simulacre” pel que estima que “ha arribat el moment” de resoldre “d'una vegada per totes” les deficiències en l'organisme de Protecció Civil, així com plantejar-se la professionalització dels responsables dels plans d'emergència exterior perquè “els alcaldes van i vénen”, mentre existeixen “plans que la gent desconeix”."

PREGUNTA AL VICEPRESIDENT RUBALCABA SOBRE ELS PLANS D'EMERGÈNCIA NUCLEAR


Senyor vicepresident,

En primer lugar quisiera recordar que un día como hoy hace 25 años  la industria nuclear vivió uno de los días más negros con el accidente de Txernovil. Han pasado 25 años del que era el mayor accidente nuclear y desgraciadamente desde hace unas semanas estamos viviendo la repetición de otro accidente nuclear del mismo nivel 7, en Fukushima, al Japón,

Antes de entrar a la pregunta quisiera expresar mi solidaridad y admiración por la fortaleza de los pueblos de Ucraïna i del Japón a la hora de afrontar estos desgraciados accidentes nucleares.

Señor Rubalcaba, como senador por la demarcación de Tarragona, provincia con tres centrales nucleares, con residencia en Flix, a tres km de las centrales nucleares de Ascó, quisiera decirle que:

Durante todos los años en que hemos convivido con las centrales nucleares,  y a pesar del grave accidente de Vandellós I el 1989 o del episodio de las partículas radiactivas de Ascó I el 2008, la mayoría de la población de las zonas nucleares  no era precisamente consciente de la situación de riesgo potencial por vivir cerca de una instalación nuclear y por tanto de la importancia de tener un plan de emergencia en la zona.

Hemos tenido que vivir el accidente nuclear de Fukushima, donde se ha puesto en tela de juicio la capacidad de reacción tanto de la central afectada como de la comunicación externa, para comprobar como  la mayoría de los vecinos se preguntan si en el hipotético caso de suceder en Ascó o Vandellós, primero si nos comportaríamos como el pueblo japonés i segundo si tenemos un Plan de Emergencia Nuclear con todas las garantías.

Pregunta normal, si tenemos en cuenta los recursos i las vías de evacuación existentes, teniendo en cuenta que no se ha hecho ningún simulacro, ni siquiera pruebas periódicas de megafonía o de sirenas, como se suele hacer en los planes de emergencia químicos.

Lo han dicho los representantes de los ayuntamientos de l’AMAC, asociación de municipios nucleares, «creemos que ha llegado el momento de solucionar de una vez por todas las carencias económicas de la Dirección General de Protección Civil (para que este departamento ministerial tenga solvencia económica para los planes de emergencia nucleares de toda España) y de plantearse la profesionalización de los actuantes en los planes porque el alcalde o los concejales van y vienen, y lo que se necesita para una respuesta eficaz es gente que sepa lo que hace y conozca el territorio»,

El mismo alcalde del Ayuntamiento de Vandellós en la reunión de la directiva de esta entidad intervino para preguntarse en voz alta como se actuaría en España ante una situación como la ocurrida en Japón , y leo textualmente, “no tenemos ni la misma seguridad, ni la educación ni la sensibilidad que ha demostrado el país japonés. El CSN tiene unos cometidos que debe cumplir, las pruebas de estrés están bien realizarlas pero es mucho más importante tener un plan de emergencia que funcione.”

Desde hace más de 25 años, los vecinos de los pueblos de las zonas nucleares, hemos visto como se redactaban y redactaban diferentes planes de emergencia. Que se realizaban según las bonanzas económicas actuaciones de mejora en vias de evacuación, que se dotaban a los municipios de vehículos de protección civil, que en algunos casos excepcionales se han llegado han construido puentes como como el de Riba-roja d’Ebre, un extraordinario puente sobre el Ebro sin conexión a carretera alguna.

 El último plan se ha realizado el año 2009 a partir de una  Resolución de la Subsecretaría, por el que se aprobaba los PLANES DIRECTORES CORRESPONDIENTE AL PLAN DE EMERGENCIA NUCLEAR EXTERIOR A LAS CENTRALES NUCLEARES DE TARRAGONA (PENTA). De Guadalajara (PENGUA).de Cáceres (PENCA). Burgos (PENBU).y Valencia (PENVA).

<!--[if !supportLists]-->·         <!--[endif]-->En teoría tenemos unos planes de emergencia que la población desconoce. Cuando precisamente lo que interesa es que sean conocidos, probados y efectivos en la práctica. 
<!--[if !supportLists]-->·         <!--[endif]-->Señor Rubalcaba,  desde el caso más práctico posible, con las informaciones y enseñanzas que nos llegan del Japón, es evidente que se tienen que adaptar en profundidad en todos sus parámetros. Por ejemplo las zonas I, II, sede de Estaciones de Clasificación y Desclasificación, quedan obsoletas con las noticias de que la prohibición total de vivir a 20 km alrededor de las centrales nucleares, por no hablar de los 30 km de tierra quemada alrededor de Txernovil.
<!--[if !supportLists]-->·         <!--[endif]-->Es evidente que han quedado desfasados, de aquí mi pregunta:

"En pleno debate sobre la seguridad nuclear como consecuencia  de la crisi del Japón. ¿Piensa el Gobierno revisar i actualizar los Planes de emergencia nucleares atendiendo las inquietudes de los municipios y habitantes próximos a las centrales nucleares?"

24 d’abril del 2011

PREGUNTA SOBRE EL PLANS D'EMERGENCIA NUCLEAR

Avui els mitjans de comunicació del territori se n'han fet resò. Curiosament avui el director general de Protecció Civil de la Generalitat, Manel Pardo,  també ha fet declaracions als respecte, manifestant que els plans d'emergència nuclears estan desfasats,  segons ens diu el diari ARA.

ERC preguntarà al govern espanyol sobre la revisió i actualització dels plans d'emergència nuclear


Ascó (ACN).- El senador d'ERC Pere Muñoz preguntarà sobre la seguretat nuclear durant la propera sessió de control al govern espanyol que se celebrarà el 26 d'abril al Senat . Davant de la crisi que s'ha produït al Japó, Muñoz interpel·larà a l'executiu espanyol sobre si pensa revisar i actualitzar els plans d'emergència nuclear donant així resposta a les inquietuds dels municipis pròxims a les centrals nuclears. El senador d'ERC recorda que en diverses ocasions els representants dels municipis de la demarcació de Tarragona, i en concret de la Ribera d'Ebre, propers a les centrals nuclears han denunciat "les mancances dels plans d'emergència nuclear i la manca de mitjans i infraestructures per portar-los a terme".

ACN

23 d’abril del 2011

SANT JORDI A FLIX: LLIBRES, ROSES I CARAMELLES.


Enguany la Diada de Sant Jordi a Flix ha estat farcit de tradicions i actes culturals, tot i coincidir amb la Setmana Santa, la participació ha estat el denominador comú. Pel matí amb les parades de llibres i roses, amb els actes que organitza el CERE i la regidoria de Cultura, com la Mostra de Llibres de la Ribera d'Ebre, enguany amb la presentació de Josep A. Collazos i la participació de Remei Franch, Miquel Esteve, Vicens Casadó, Noemí Bagés i Pep Ulldemolins (d'esquerra a dreta). Per la tarda, amb la participació del grup de caramelles de l'Orfeó de Flix dirigit per Alfons Guiu, qui per primer cop ha actuat a la Residència de la Gent Gran i després ha fet el recorregut tradicional pels principals racons i places del poble, com a la Bassa de les Clotxes, on he fet aquestes fotografies que adjunto Com a recordatori, dir que tot just enguany, fa 25 anys de la primera participació del grup de caramelles de Flix al concurs de Sant Julià de Vilatorta (Osona), concretament el 6 d’abril del 1986, el grup de caramelles de L’Orfeó de Flix guanyà el Xè concurs de caramelles, considerat el campionat mundial de l'especialitat..

22 d’abril del 2011

1979, 19 D'ABRIL.

Ahir vàrem fer el penúltim Ple de l'Ajuntament de Flix abans de les eleccions municipals del 22 de maig. En el record em queda el dia del 19 d'abril del 1979, dia que es produí un del canvis més importants de la democràcia, la consitució dels primers ajuntament democràtics des de la República. Aquestes tres fotografies amb la sala de plens de l'ajuntament vell ple a vessar d'assistents  són de les poques imatges d'aquell ja històric 19 d'abril, Dia del Municipi amb majúscules.

21 d’abril del 2011

FLIX, ESQUERRA REPUBLICANA I EL 14 D'ABRIL

Escrit meu aparegut al darrer número de "La Veu de Flix":
FLIX, ESQUERRA REPUBLICANA I EL 14 D’ABRIL.
Enguany al mes d’abril es recordarà arreu esdeveniments històrics que han marcat la història recent. La data del 14 d’abril, n´és segurament la més significativa, pel que representà l’adveniment de la democràcia, amb la caiguda de la monarquia decadent i de la dictadura militar a la que havia donat suport. Així els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat que comporta la república es convertirien en els anhels d’aquest 14 d’abril, data que simbolitza el recordat Francesc Macià amb la proclamació de la República Catalana, que donaria pas després d’uns dies trascendentals al reconeixement nacional i a l’Estatut de Núria.
En el cas de Flix, com a bona part de Catalunya, el canvi s’havia visualitzat dos dies abans, el 12 d’abril, a les eleccions municipals i la clara victoria de la candidatura republicana encapçalada per Manuel Sànchez Sànchez i Josep Garciapons Bagés. Sentiment republicà que a Flix havia començat a finals del XIX amb la construcció de la “Sociedad Electroquímica de Flix”. Així el 1904 es constituí un “Centre Republicà” que compta com  a dirigent a Mateu Suñe, amb una “Cooperativa Obrera Republicana”, cooperativa de consum amb 45 socis. Republicanisme que contrastava amb un domini aclaparador del carlisme a Flix a totes les eleccions que es realitzaren fins l’any 1915, any aquest en que per primer cop a Flix s’imposà una candidatura republicana a les eleccions provincials. Canvi que facilitaria que el 1818 el nostre poble tingués un primer alcalde amb sentiments republicans en la persona d’Antoni Bagés.
La República nascuda el 14 d’abril, al nostre poble tingué unes característiques força especials, bàsicament pel domini del sindicalisme de la CNT amb una implantació majoritària entre els treballadors de la Fàbrica i que al poble es visualizava amb la societat “l’Obrera”. Moviment obrer que es movia entre el sentiment abstencionista anarquista i la defensa dels ideals republicans del moment. Tendències que ens ajuden a entrendre com el 1931 les opcions republicanes d’esquerra foren les clares guanyadores tant a les municipals com a les Corts constituients del juny, amb la victòria del candidats d’ERC, Marcel.lí Domingo i Ramon Nogués.
Altrament, i després de la gran vaga a la Fàbrica, iniciada lagost del 1933, de 10 setmanes, i que tingué com a resultat 120 obrers acomiadats així com el greus fets “revolucionaris” del 11 de desembre  amb 1 mort i 11 detinguts,  a totes les eleccions tan municipals com generals, fins i tot les del febrer del 36, amb la victòria del Front d’Esquerres, al nostre poble, propiciat per l’abstencionisme anarquista, les candidatures dretanes serien les més votades.
Dins d’aquest marc cal recordar la constitució d’una agrupació d’Esquerra Republicana de Catalunya al nostre poble 15 de maig de 1934, moment en que es constituiria “el Centre d’Esquerra Republicana de Flix”, amb domicili social al C. Pi i Margall, avui c. Les Tendes, comptant entre els seus principals promotors a Josep Aguilà, Jaume Grau, Ramon Algueró, Josep Margalef i Josep Mani. Constitució que paradoxalment es produiria en uns moments difícils per ERC, mesos després de la mort del president Macià i amb el nou President Lluís Companys enfrontat amb el govern de Madrid.
El 18 de juliol de 1936, data fatídica, els militars es revoltaren contra la República: Un cop d’estat militar que fracassaria però que es convertiria en una sagnant Guerra Civil. Sense entrar als fets revolucionaris i bèl·lics d’aquells tres anys. Amb la perspectiva que dona el temps, hauríem de retre el reconeixement a totes les persones que guiades pels sentiments democràtics varen defensar els valors republicans. De tots ells, permeteu-me que faci esment als que formaren part de l’ajuntament durant aquells anys difícils:Després d’un primers mesos convulsos per la revolució, el 10 d’octubre de 1936 el republicà Joan Treig Lozano, en representació de la Unió de Rabassaires, seria nomenat alcalde interí del Consell municipal de Flix. La resta de components del consistori foren: Josep Descarrega Amorós (ERC), Joan Castellví Ceró (ERC), Joan Montagut Estopá (ERC), Joan Griso Cervelló (PSUC) i Artur Jové Mora (PSUC).

El 22 de febrer de 1937. Manuel Cugat Masot, de la CNT, accediria a l'alcaldia, amb dos militants més de la CNT, Joan Estopà Grau i Francesc Rius Català. Els altres components del consistori foren: Josep Montagut Estopà (ERC), Joan Griso Cervelló (PSUC), Joan Treig Lozano (UR), Joan Castellví Ceró (ERC), Josep Descarrega Amorós (ERC) i Artur Jové Mora (PSUC).  El Maig d’aquest any seria Josep Ferrús Rodes, també de la CNT, nou president del Consell municipal. La resta de components dels consistori eren: Antoni Bagés Ribera (ERC), Joan Treig Lozano (UR), Joan Castellví Ceró (ERC), Josep Montagut Estopà (ERC), Benito Blanch Salamé (CNT) i Josep Cervelló Sunyé (CNT).
Després vindria la llarga nit del franquisme, de la dictadura,  vindria l’exili, les presons, la repressió, els militants d’ERC, com els del PSUC o de la CNT, els defensors de la República foren fortament represaliats, víctimes de la derrota i condemnats a la vergonya dels perdedors. És precisament  de l’oblit que els hauriem de reivindicar. Malauradament tenim poques referències, el poble de Flix com tants i tants pobles té per davant el deure democràtic de la difícil tasca de recuperar la seus memòria.
80 anys després de la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya, 80 anys de la proclamació de la República Catalana, en aquests moments de crisi de valors, és bo i convenient recordar. Permeteu que en representació de tots ells recordi breument aquest republicans flixancos que varen ser regidors en aquests moments tan difícils de l’Ajuntament de Flix durant el conflicte:  Des del seu pas per la  presó de Pilatos i hospitals de Barcelona amb les greus malalties amb les que  va viure el pagés de 53 anys, Antoni Bagés Ribera; la mort a un hospital de Tarragona després del seu pas per la presó amb 33 anys del parcer,  Joan Castellví Ceró; la dura estada a la presó cel·lular de Barcelona del pagès de 47 anys, Josep Montagut Estopà, o la mort a l’exil·li del comerciant d’oli i alcalde republicà per la Unió de Rabassaries, Joan Treig Lozano, amb 49 anys,  a Castelnaudary, prop del camp de refugiats Bram.


15 d’abril del 2011

PRESENTACIÓ DE LA CANDIDATURA D'ERC DE FLIX



Aquest vespre a la Plaça Major, tot coincidint amb el 14 d'abril, diada de la proclamació de la República Catalana, i davant una plaça plena d'assistents, hem fet la presentació pública de la candidatura d'ERC a les municipals amb un excel.lent discurs de presentació per part de la nostra cap de llista, Fina Carranza. Abans, precedits i acompanyat pel grup musical Vitrubi, hem intervingut la Neus Guiu qui ha conduit l'acte, presentant els candidats i jo mateix, com a cap de cartell el 2003 i el 2007, amb una intervenció plantejada amb  el passat, present i futur d'ERC a Flix. Fina Carranza ha tancat l'acte amb les paraules que acompanyo:

"... S’han aconseguit moltes coses materials però també d’altres no tangibles tant o més importants. Esquerra va iniciar fa vuit anys unes noves maneres de fer a l’Ajuntament aconseguint que tots los regidors aparquessin diferències i es posessin a treballar units pel poble. 

Enrere queda el temps on només uns quants tenien la veritat sobre com havia de ser Flix tot i que a vegades semble que encara haigo gent que preferixo l’enfrontament davant la suma de totes les sensibilitats que conformen Flix.

Si hagués de dir una sola raó per la que em presento us diria que crec que és molt necessari. És molt necessari que Esquerra segueixo sent la força decisiva a l’Ajuntament de Flix. I en esta època que mos ha tocat viure, calia que presentéssim una força renovada i amb les idees clares. En aquesta presentació podeu veure quina joventut hi ha.

Avui no és el dia de feus un llarg parlament sobre el nostre programa electoral. Segur que tindrem temps per això i en tindreu prou informació. Però sí que us volem fer cinc cèntims de com veiem lo Flix del futur.

Esta capacitat de síntesi que ara “m’auto-demano” per no allargam massa, ja la vam fer amb tots los companys quan havíem d’escollir el lema de la campanya. Com en totes les posades en comú, van sortir moltes coses fruit de les diferents vivències de cadasgú: tots flixancos, però com veieu, tots amb característiques diferents.

La primera paraula va ser la del SÍ: SOM LOS DEL SÍ. Som la generació del sí. Gent que SÍ que lluita per allò que creu. Gent que sí que vol estar a Flix i que ho demostra. Gent que SÍ que té la valentia de donar un pas endavant estant avui aquí per donar el millor de naltres mateixos.

Som gent optimista que diem sí a un Flix que mos faigo sentir orgullosos a l’ensenya’l als nostres amics, un sí al turisme emergent, un sí a una agricultura que volem potenciar, un sí a treure més suc d’allò que ja tenim, com ara la gran tradició esportiva, musical i cultural;  un sí a un territori cohesionat on Flix ocupo el lloc que li pertoca treballant també amb una comarca ben entesa; un sí a una altra manera d’entendre la democràcia, més participativa i on no mos fa por preguntar a la gent quin futur volen. Per al seu poble i per al seu país. També en això som los del sí a la llibertat. Sí en definitiva, a tot allò que ens fa sentir orgullosos del nostre poble i que no podem malvendre a canvi de promeses buides.

I l’altra paraula és FUTUR. L’hem escollit perquè el més sensat quan estàs construint un camí, és saber allà on vols arribar. Si no saps on vas, per molt positiu que sigos o per més i millors coses que tingos, este camí deixa de tindre sentit. Només es pot fer camí quan saps on vas. Naltres escollim anar cap a la diversificació econòmica perquè mos la creiem.

Quan fas una aposta, no t’ho pots jugar mai tot a una sola carta.  Per això la nostra aposta no passa per Cementiris nuclears que van pel camí contrari. Perquè quedarien tallats sectors econòmics que ara desperten i que ajuden i ajudaran a sumar per Flix. Perquè en economia tot suma i com més sectors actius i més empreses hi haigo a Flix més trumfos tindrem a la mà. I per tant, necessitem ajudar des del petit autònom que està tot sol fins a les empreses que es vulgon instal·lar al poble. Però sobretot a tota la franja del petit i mitjà comerciant, que són los que donen vida al dia dia al poble. Un poble sense botigues és un poble mort.  

Volem feina a Flix i ja hem explicat que tenim eines per sortimon. Però també volem que Flix sigo cada dia un lloc millor on viure. Perquè per més llocs de treball que aconseguíssim si Flix deixa de ser un bon lloc on pujar als xiquets, un bon lloc on fer-se vell, no haurem aconseguit res. Tots sabem de pobles amb molts llocs de treball però on no hi viu ningú i no volem això per Flix. El futur se guanya en el present i es per seguir construint este Flix on tothom hi càpigo i del que tothom se pugo sentir orgullós que us demanem de no equivoca’ns de camí en esta cruïlla.
                  
Com va dir el poeta,

 "Vinc de molt lluny i
vaig molt lluny encara,
ple de somnis i llum."

Amb l’equip que m’acompanya i amb la gent de Flix estic segura que triarem el bon camí. Només me queda dir SÍ A FLIX, SÍ AL FUTUR!"

12 d’abril del 2011

A FLIX, DIJOUS, 14 D'ABRIL, PLAÇA MAJOR, ERC...



El proper dijous 14 d'abril, diada de la proclamació de la República catalana pel president Francesc Macià, a l'igual que vàrem fer fa quatre anys, la secció local d'ERC aprofitarà per l'acte de presentació de la nostra cap de llista, Fina Carranza, i dels companys i companyes que l'acompanyarem a les properes eleccions municipals.  L'acte serà a les 20 hores i a la plaça Major

Avui 12 d'abril i el 14 d'abril són dates més que especials pel seu  fort simbolisme democràtic. Avui, per ser el 80è aniversari de les eleccions municipals,  en que el triomf de les candidatures republicanes gairebé arreu del país produiria la caiguda de la monarquia, amb l'abdicació d'Alfons XIII i la proclamació de la República. Eleccions que a Flix guanyaria la candidatura republicana d'esquerres encapçalada per Manuel Sánchez i Sánchez, acompanyat per Josep Garciapons Bagés, Joan Cubells, Salvador Ferrús, Antoni Melich.  

10 d’abril del 2011

A FLIX, STABAT MATER DE PERGOLESI.

Aquest cap de setmana flixanco ha estat farcit d'activitats de tota mena, culturals, esportius, lúdics... segurament per la seua espectacularitat la Trobada d'Armats de les comarques tarragonines serà de la que se'n parlarà més. Divendres ja vam poder participar en la inauguració d'una magnífica exposició a ca Don Ventura dedicada als armats , "Armats al Capdavant",  i "Spiritus lux", part d'una exposició  estrenada al claustre de la catedral de Tarragona a càrrec de d'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa a Tarragona. Ahir a les 7 també vaig poder assistir a la sala d'exposicions de  Catalunya Caixa , dins del programa de la Setmananatura 2011, amb una xerrada i projecció d'un audiovisual a càrrec del reconegut fotograf d'Almacelles Jordi Bas. I per la nit, a l'església parroquial, i dins dels actes programats de la 22a Primavera Musical, vàrem poder participar del magnífic concert de l'Orquestra "Camera Musicae".

Davant d'una església plena de gom a gom vàrem poder gaudir d'un dels "Concerts de Brandenburg", el  núm 2, BWV 1047 de Bach,  i de "STABAT MATER" de Pergolesi, un geni italià del barroc poc reconegut mort als 26 anys. L'Orquestra Camera Musicae estava acompanyat per un excel.lent cor de cambra femeni "Zongora, dirigit per Montserrat Meneses,,per la soprano Anna Ollet i la mezzosoprano Montserrat Bertral, dirigits pel professor Tomàs Grau. Una vegada més la programació que any rere any organitza la regidoria de cultura, l'Orfeó i  l'Escola Municipal de Música és un èxit, fet pel que cal felicitar molt especilament a la regidora Carolina Rofes.

XV TROBADA D'ARMATS A FLIX

9 d’abril del 2011

INSÍGNIA LLUÍS COMPANYS

Aquest matí he anat a Barcelona per assistir a un acte especial: "80 anys de municipalisme" .  Més de doc-cents cap de llista d’Esquerra a les properes eleccions municipals s’han fet una fotografia davant les emblemàtiques quatre comunes de Puig i Cadafalch a les fonts de Montjuich.

Abans de la fotografia de grup, s’ha celebrat un petit acte d’homenatge als alcaldes que, després de com a mínim dues legislatures al capdavant dels seus ajuntaments, han decidit retirar-se. Així en Joan Puigcercós i Joan Ridao ens han entregat la insígnia Lluís Companys a Pau Blanco, alcalde d’Aitona, Antoni Soler, D’Ordal, Antoni Martín i Ortega de Montesquiu i Josep Cosconera de Guissona i a la meua persona, pels 14 anys a l'alcaldia de Flix.

La presentació de l’acte ha anat a càrrec del candidat d’Unitat per Barcelona, Jordi Portabella que ha posat en valor la tasca dels ajuntaments i del paper de Barecelona. A l’acte també hi ha intervingut l’alcaldessa de Santpedor, Laura Vilagrà, que ha apostat per suplir des dels ajuntaments les retallades de CiU en els serveis públics, i l’alcalde de Guissona, que ha fet un emotiu discurs del que ha suposat ser regidor i alcalde, després de vint anys al seu ajuntament.

8 d’abril del 2011

A FLIX, GENT D'ESQUERRA. ( II )



Aquest vespre la secció local d'ERC-Flix ha aprovat la candidatura que presentarà a les properes eleccions municipals del 22 de maig. 

  1. Josefina Carranza Larrosa
  2. Francesc Barbero Escrivà
  3. Raül Sabaté Cervelló
  4. Abigail Bertran López de los Mozos
  5. Robert Zarranz Armora
  6. Conxita Domènech Gómez
  7. Montserrat Valls Serón
  8. Jaume Prunera Vidal
  9. Araceli Rubí Belinchon
  10. David Larrosa Munuera
  11. Pere Muñoz Hernández

Suplents 

  1. Carolina Rofes Cases
  2. Jaume Masip Llop
  3. Neus Guiu Cervelló
  4. Joan Treig Sánchez
  5. Xavier Vega Castellví





6 d’abril del 2011

MTC... JA SÓN TRES LES RESOLUCIONS DEL PARLAMENT.

Ahir, als pasadissos del Senat el ministre d’Industria, Miquel Sebastián, ens va recordar que ara per ara el tema del Cementiri Nuclear, o MTC, va per a llarg, que es resoldrà més enllà de les eleccions municipals del 22 de maig,  i quan s’hagi resolt la problemática dels greus accidents de les plantes nuclears del Japó. Mentres, avui, el Parlament de Catalunya ha renovat el seu rebuig a la instal·lació a Catalunya del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears, mitjançant el vot favorable de CiU, PSC, ICV-EUiA i ERC.

 El diputat al Parlament d’Esquerra Republicana de Catalunya Marc Sanglas, portaveu a la Comissió de Territori i Sostenibilitat, ens ha explicat el suport d’Esquerra a la proposta de resolució que avui s’ha aprovat i que reafirma l’oposició del Parlament a la instal·lació a Ascó del magatzem temporal centralitzat de residus nuclears.

La designació del lloc del cementiri nuclear està pendent des de fa mesos. Malgrat aquest retard per part del govern espanyol, Sanglas ha subratllat que ‘la instal·lació del magatzem temporal centralitzat requereix del consens territorial, social i polític i això no existeix a Catalunya’. De fet, avui s’ha aprovat per tercera vegada un pronunciament del Parlament en contra del MTC, les anteriors vegades van ser l’11 de març de 2008 i l’11 de març de 2010.

Així, ens hem de felicitar per la ferma actitud  de CiU, ja que ha tornat un cop més a ratificar-se en contra de la instal.lació de la sitja nuclear, oficialmente dit magatzem temporal centralitzat i popularment cementiri nuclear. Però aquesta vegada, tenint la força política de ser els partits que conformen el Govern de Catalunya. 

4 d’abril del 2011

FLIX, 4 D'ABRIL DE 1931, RENOMS PERDUTS....



El 4 d’abril de 1931, avui fa 80 anys, El Boletín Oficial de la Provincia donà a conèixer la relació d’afectats per les obres de construcció d’un embassament a Flix per part de l’empresa “Saltos del Ebro S.A.”, sol·licitant la declaració d’utilitat pública. Es curiós llegir el nom i al costat el renom dels afectats en una publicació oficial, aleshores els veïns eren més conegut pel renom o malnom de la casa que pels cognoms. 80 anys després molts d’aquests renoms malauradament amb el pas dels anys han anat desapareixent: Esparter, Xarrap, Pom, Picollana, Calentarse, Barrina, Miquel de l’Anyor (Onyor), Torrat, Metus, Nelet, Papalloques, Malagana o Pepa Curta.




Vicente March
Vicente de la Paya
José Mestres Díes
Esparter
José Miol Porta
Charrap
José Montagut Estopá
Picollana
Antonio Sabaté Monclús
Pom
Concepció Verdú Pujol
Emilio Calentarse
Francisca Raduá
La Barrina
Miguel Castellví Oriol
Miquel de l’Onyor
José Tarragó Ferrús
Torrat
Pablo Cervelló Alentorn
Metus
Benita Bagés Masot
Nelet
Francisco Aresté Garcia
Papalloques
José Aresté García
Malagana
José Grau Aguilar
Pepa Curta