28 de març del 2018

"FLIX AL SEGLE XVII"

Avui l'associació cultural La Cana ha posat a la venda a les llibreries el tercer volum de la col·lecció "Lo Pedrís": "FLIX AL SEGLE XVII". Llibre que he realitzat conjuntament amb Jaume Masip.

L'estudi que presentem és una aproximació de la història de Flix, el seu castell, les muralles i fortificacións, dins del context del segle XVII, el segle del Barroc. Desde l'expulsió dels moriscos (1610) fins la Guerra de Successió (1714), amb una incidència especial en la Guerra dels Segadors (1640-1652), tot recordant que el castell i poble de Flix, per la seua importància geoestratègica per al control del riu Ebre i de les vies de comunicació entre Tortosa i Lleida, va ser assetjat fins a sis vegades per les tropes espanyoles de Felip IV.

Del castell, avui pràcticament desaparegut, per sort en tenim com a testimoni gràfic els magnífics gravats del mariscal de camp francès Sébastien de Pontault de Beaulieu, els dibuixos i mapes d'Ambrosio Borsano o l'Altes del marquès d'Heliche, així com textos històrics com és l'Atlante español que el 1783 recordava "la villa de Flix al pie de una montaña y sobre la qual hay un Castillo que en lo antiguo era de las mejores fortalezas del Principado".

El treball està plantejat en dues parts:

1. De la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió,  de Pere Muñoz Hernàndez.
  • Expulsió dels moriscos.
  • Bandolers i lladres de pas.
  • La dependència de la Ciutat de Barcelona.
  • La Guerradels Segadors.
  • Fam, misèria i postguerra.
  • La Guerra de Successió.
2. Castells, muralles i fortificacions, de Jaume Masip Llop.
  • Fortificacions i castells: Orígens i evolució.
  • Un espia del segle XVII.
  • Plànol de l'Atles del Marquès d'Heliche.
  • Beaulieu.
  • "El rayo que voló la pólvora".
  • Guerra de Successió, fi Guerra dels Segadors.
  • Les Torres de Guaita o defensa.
  • La fi de les fortificacions.
  • Restes actuals.

23 de març del 2018

MARTA ROVIRA CAMÍ DE L'EXILI



Una fotografia que he recuperat per tot el simbolisme de l'exili que representà durant aquell 14 d'abril la figura de Cristian Aiguader, fotografia que vaig realitzar a Marta, una dona valenta, amb qui vaig compartir reunions de l'executiva i del consell nacional d'ERC, i que el 2011 va assumir la responsabilitat de Secretaria General d'ERC en uns moments difícilsfent un magnífic tàndem amb el President Oriol Junqueras.

Marta Rovira, que aquest matí d'un dia tan trist havia de comparèixer davant el Tribunal Suprem, ens ha sorprès a tots amb l'anunci del seu camí a l'exili i amb una emotiva carta que reprodueixo  integrament per ser una lliçó de dignitat amb majúscula.

"Marta Rovira:

Avui emprenc un camí dur, un camí que, malauradament, tants d'altres que ens precedeixen han hagut d'agafar. El camí de l'exili.

No puc amagar la profunda tristor que sento d'allunyar-me de tanta gent que m'estimo -i que m'estimo molt. De tantes lluites compartides durant tants anys amb persones que els mou un únic objectiu: canviar la societat on viuen. Fer-la més justa. Persones dignes. Deixar de veure els paisatges que m'envolten des de la infantesa, de passejar per les ciutats on he viscut...

Sento tristor, però molt més trist hauria sigut viure silenciada interiorment. Sentir la meva llibertat d'expressió censurada per uns tribunals que intimiden i que apliquen -descaradament- criteris polítics. Cada dia, cada hora sentia la meva llibertat limitada per amenaces judicials arbitràries. No em sentia lliure. No em reconeixia. Aquestes darreres setmanes he viscut dins d'una presó interna.

L'exili serà un camí dur, però és l'única forma que tinc de recuperar la meva veu política. És l'única forma que tinc d'alçar-me en contra del Govern del PP, que persegueix tothom qui està a favor de votar, i que castiga qualsevol que intenta canviar el prestablert i l'establert. Un Govern que està disposat a saltar-se l'estat de dret i les llibertats civils per aconseguir els seus fins polítics.

Tinc una filla, l'Agnès. Les mares sabeu com me l'estimo. I com de fort és el sentiment de donar-li tot el que li pugui donar. L'exili em permetrà fer-li de mare, i s'ho mereix. Molt.

Us vull dir una última cosa. No deixeu que la rancúnia s'apoderi de vosaltres. L'anàlisi d'una realitat anti-democràtica i profundament injusta no ha de donar pas al ressentiment. Contra ningú. Contra res. Només des del respecte i de l'amor cap a tots els ciutadans i totes les opinions bastirem canvis radicals i profunds. Només des del treball conjunt aconseguirem una República per a tots.


Tal com diu l'Oriol, "En aquests dies que vindran, mantingueu-vos forts i units. Transformeu la indignació en coratge i perseverança. La ràbia, en amor. Penseu sempre en els altres. En el que hem de refer. Persistiu perquè jo persistiré. Gràcies per tot el vostre suport. Us estimo". I això és el que farem, Oriol.

Us escric, ara sí, amb sinceritat i llibertat. I és tal com ho podré fer des d'ara com a secretària general d'ERC, un partit que estimo, que ha donat tant al país i que encara ha de donar molt més.
Visca la llibertat, la justícia, la igualtat i la fraternitat. Visca una República catalana per a tothom! 

Marta Rovira
Secretària general d'Esquerra Republicana"

  • Ha estat un dia trist i gris. El dia ha començat amb la notícia de l'exili de Marta Rovira, ha continuat amb la compareixença davant el Tribunal Suprem dels consellers Josep Rull, Raül Romeva i el candidat a president de la Generalitat Jordi Turull,  la consellera Dolors  Bassa i la presidenta del Parlament Carme Forcadell, i per la tarda amb l'anunci de presó sense fiança per a tots ells processats per rebel·lió, anunci que ha provocat una onada de protestes populars arreu de tots els pobles i ciutats de Catalunya.

21 de març del 2018

FLIX 1968, IMATGES I RECORDS.


Flix 1968. Fa 50 anys l’alcalde era  José Barbero Ballester, els tinents d’alcalde eren Mariano Bagés Grau i Gregorio Sarranz Aguilar (asseguts a l'esquerra i dreta de l'alcalde). Des del gener de l'any 1967 eren regidors de l'ajuntament (a la fotografia drets d'esquerra a dreta): Luís Sabaté Ferrús, Alberto Prada Guiu, José Masip Vidal, Miguel Pardell Ferrús, José  Sabaté Sánchez, Manuel Treig Rius i Carlos Sánchez Masot. El secretari de l'ajuntament era José Ma Argente Sáez (assegut a la dreta).
  •     12 de maig. Nou autobús municipal.

        

  •    9 de juny. La “IX Asamblea Provincial de Alféreces Provisionales” descobrí una làpida al grup d'habitatges San Alberto Magno.

  •   23 de juny. Passant la resclosa. 3a regata dels Cursus Hiberus Mare Nostrum (trajecte Riba-roja d'Ebre– Salou).

  •         14–18 agost. Festes Majors. Francisco Martínez Alvarez, llicenciat en químiques, llegeix el Pregó. Montserrat Mulet Masot  "Reina de las Fiestas". 
  •             27 de setembre. Tanquen les portes del convent i col·legi de les monges de "la Consolación". Han estat les superiores des de l’any 1943: Paulina Margalef (1943-1948), Josefina Garcia (1948-1951), Maria de San Miguel Costa (1951-1954), Fuensanta Sánchez (1954-1957), Ana Ma. Agustí (1957-1962) i Concepción Guerrero Portillo (1962-1968).      


                   
  •       Mestres de les escoles: Juan Martinez, Doroteo Lapeña, Felix Ruiz, Rafael Momplet i Francisco Magrané.                          

  •         30 de novembre. Anunci a "la Vanguardia":  "Soltera y mayor de 30 anys", condicions per contractar una mestra per part de la Electro-química de Flix.