31 de març del 2021

20 anys de l'arribada dels cavalls de la Camarga a Sebes.


Avui és l'aniversari d'una iniciativa d'èxit,  perejosepjimenez ens ho recorda a la seva pàgina d'instagram.

"Un 31 de març com avui arribaven, provinents del @pndeltaebre , les tres primeres eugues de la raça Camarguesa per iniciar el projecte de pastura a @reservanaturalsebes. Batejades pels alumnes de @escolaflix com a Blanqueta, Índia i Estrella, des del primer dia van ser un dels principals atractius de la reserva.

Després, amb l’arribada d’un mascle, hi hauria el naixement dels primers poltres. Recordo especialment el primer naixement, el de Llampec, fill de la Índia, que després formaria el seu propi grup familiar amb dos eugues més provinents de Lleida. Si aquests dies passeu a veure’ls recordeu que ja porten 20 anys entre nosaltres."

Tot dedicant al final un reconeixement especial als que durant aquest 20 anys n'han tingut cura del dia a dia:

 @ferran_rosich i @sami.argl16,

@v3equipveterinari encapçalat per Joan Rosselló.

@gnfreixe

@ajuntamentflix

@territoricat

@lapedrera_natura

@aigua_cat

@riberadebreturisme

@riberaebreviva

@flixturisme

@josep_maria_navarro


25 de març del 2021

Dissabte 27, presentació "JOSEP CRIVILLÉ THOMÁS (1819-1890) - CARLí i LIBERAL".

 

 

Dissabte 27 a les 19 hores, i a la sala d'actes de l'Ajuntament de la Torre de l'Espanyol,  amb un aforament limitat a 50 persones i amb la possibilitat de seguir l'acte per meet.google.com, participaré en la presentació del llibre de Maria Montané, "Josep Crivillé Thomás (1819-1890) - Carlí i Liberal".

17 de març del 2021

Carreró de les Bruixes

 

La revista Sàpiens, amb la voluntat de dignificar els milers de dones que en van ser víctimes, ens ofereix al número del mes de març el monogràfic NO EREN BRUIXES, un excel·lent recull dedicat a la bruixeria, un crim que es va estendre arreu d'Europa a partir del segle XV, essent Catalunya el lloc on es van condemnar més dones. Amb un capítol d'Arnau Cònsul dedicat als caçador de bruixes, entre els que destaca el flixanco Joan Malet, un dels personatges més perversos i sinistres de la història de Catalunya. Acompanyat per una cartografia de tots els processos on s'han documentat més de set-centes dones processades per bruixeria, mapa on hi ha localitzades unes dues-centes poblacions, entre les que es troba Flix, tot recordant tres dones jutjades el 1533 a la baronia de Flix i la Palma:

                           Francina Bureta.

                          na Argelaga 

                          na Zoreta.

Judici contra tres dones acusades de bruixeria que de ben segur tenen relació amb el "carreró de les bruixes", situat entre el carrer de les Tendes i el Caporal Rius, a poca distància de la plaça Major.

                                           (sapiens.cat/cacera-bruixes)

11 de març del 2021

Teresa Gil de Vidaure i Flix.

La web de la Cana ens ofereix una excel·lent entrada realitzada per Helena Blanch Pérez amb l'escrit "Teresa Gil de Vidaure, més enllà de Jaume I" on incorpora la perspectiva de gènere en la lectura de la història, una necessària revisió per donar visibilitat al paper de les dones al llarg dels segles.

Entre els reculls de la història local de Flix tenim la referència del 18 d'agost de 1.257, una data que recorda que Jaume I donà a la vídua aragonesa Teresa Gil de Vidaure "dilecta seva" i als fills comuns haguts amb el mateix rei, el castell i les viles de Flix i la Palma en franc alou.

La historiografia considera Teresa Gil de Vidaure  com  l’amant i  tercera esposa de Jaume I, així Ferran Soldevila la qualificà com concubina reial,  denominació que podem llegir a la seu treball Vida de Pere el Gran i d’Alfons el Lliberal.

La donació o millor dit venda la tenim ben documentada amb data 5 d'octubre de 1.257 on concreta que la família della Volta, propietari de Flix des de l'any 1.154 , concretament sir Humbert de la Volta, aleshores ambaixador de la república de Gènova a la cort,  i el seu nét Albert veneren a Teresa Gil de Vidaure els castells i les viles de Flix i la Palma amb totes les pertinences i rendes inherents, així com la barca amb el barcatge i passatge de Flix, presentant com a fiador el rei Jaume I. (1)

Unes propietats a l'Ebre que durarien cinc anys ja que l'1 de desembre de 1.262, Teresa Gil de Vidaure, amb l’aprovació reial, vendria per cinquanta mil sous jaquesos el Castell i termes de Flix i el lloc dit ça Palma, amb els seus habitants cristians, sarraïns i jueus, al cavaller Arnau de Bosc, ciutadà de Lleida.

          “En nom de Crist sàpigui tothom Que nos Jaume per la gràcia divina Rei d’Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpeller i na Teresa Gil de Vidaure en el mateix nom juntament per nos i tots els nostres successors per aquesta present escriptura que sempre vigent en el seu ple valor, venem i entreguem i concedim irrevocablement per sempre a tu Arnal de Bosc com a oferent i als successors teus, el Castell de Flix amb el lloc anomenat ça Palma i especialment venem i t’entreguem tota la possessió de dit Castell i Cens, i amb els homes i dones, tan cristians com jueus com sarraïns habitants i habitadors en dit Castell i vila de Flix i lloc dit ça Palma i en tots els seus termes, i amb cenes, questies, toltes, forces i emprius, i terç, quatrs i cinquens i amb pastures, salines, sembrats, plans, estacaments, i amb homenatges, alous, vinyes, dominicatures, terres conreades i sense conrear, ermes i poblades, i amb barques i molins de barques i de terra fets i futurs, i amb barcatge i passatge de qualsevol classe que sigui, i amb aigües, aiguamolls i recs i amb censos, usatges, fogaces i pernils i amb forns, cases i corrals, i tot gènere de cases de castells de dalt a baix edificades i en avant per construir, i amb eixamples, compres i adquisicions avui existents i que al futur es facin, i amb el bovatge, monedatge, exèrcits, hostys i cavalcades, i redempcions de servituds, i amb troncs de fusta, roques, descobriments i amb deveses i caces de tota classe, i amb camps d’herbes, i amb prats, fonts, polus, pastius i pastures(…)

             Afronta dit castell de Flix amb el lloc dit ça Palma i altres termes seus en terme d’Ascó i en terme de Riba-roja, i en terme de Cabacers i en terme de Granadella, i en therme de Lardecans i en terme de Mayals. Per tant dic el Castell i vila de Flix i tota la nostre potestat i domini i jurisdicció del matix Castell i termes de Flix amb lloc dit ça Palma amb tots els altres i singulars amunt dites entrades i sortides i totes millores pertocants als seus termes i tots accessoris i afrontacions predits i altres que siguin venem, lliurem i concedim i ordenem que vós comprador predit i els vostres successors el posseeixin en franc alou lliure i immune de tot deure, obligació (...)

             Manant fermament i estrictament a tots els homes i dones tant cristians com jueus que també sarraïns habitants i habitadors des d’avui i abans en dit castell i vila de Flix i al lloc dit ça Palma i en tots sos termes us obeeixin i als vostres i a que voldreu en totes i sengles coses sobredites enterament i perpètua i també us escoltin i us facin per tant fidelitat, naturalització, jurament, homenatge com a son senyor natural.

          Se+nyal de Jaume per gracia de Déu Rei d’Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpeller, que totes i sengles coses predites com aquí singularment contingudes concedim i firmem i pregats firmar els testimonis. Se+nyal Maimo de castellolí cavaller. Se+nyal de Guillem de Montagut batlle reial de Lleida. Se+nyal Jaume ça rocha legista reial. Se+nyal de na dona Teresa Gil de Vidaure predita venedora, la qual totes i sengles coses predites com aquí singularment contingudes concedim, firmem i preguem que firmin testimonis. Se+nyal de Vicenç de nevia espaser de Lleida. Se+nyal de Pere de pera freyta de picapedrer testimonis.

          Jo Simó de sant Feliu notari públic de Lleida he escrit aquesta escriptura per manament de Pere dom notari públic de Lleida i aquest se+nyal he fet i he sobreposat en la ratlla V, on diu castelli (…)” (2) 

No tenim constància d'alguna estada seva a Flix, el que sí sabem és que el 2.010 l'ajuntament acordà posar el nom de Teresa Gil de Vidaure a un dels carrerons del casc antic, concretament el situat entre el carrer les Tendes i el Caporal Rius.

 


   ( 1) MAÑE, Ma Cinta.  Catàleg de pergamins municipals de Barcelona. Anys 885-1334. Volum I. Arxiu històric de la Ciutat. Barcelona.2005. pag.  46. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Calaix 13-1/carpeta 2

   (2 ) ESCOLA CUBELLS, Rossend. Guia de la Palma d’Ebre. Els llibres de la Medusa 24, Tarragona, 1990. Pag. 17-23.

 

6 de març del 2021