La web de la Cana ens ofereix una excel·lent entrada realitzada per Helena Blanch Pérez amb l'escrit "Teresa Gil de Vidaure, més enllà de Jaume I"
on incorpora la perspectiva de gènere en la lectura de la història, una
necessària revisió per donar visibilitat al paper de les dones al llarg dels
segles.
Entre els reculls de la història local de Flix tenim la referència del 18
d'agost de 1.257, una data que recorda que Jaume I donà a la vídua aragonesa Teresa Gil de Vidaure "dilecta seva" i als fills comuns
haguts amb el mateix rei, el castell i les viles de Flix i la Palma en franc
alou.
La historiografia considera
Teresa
Gil de Vidaure com
l’amant i tercera esposa de Jaume I, així Ferran Soldevila la qualificà com concubina reial, denominació que podem llegir a la seu
treball Vida de Pere el Gran i d’Alfons
el Lliberal.
La donació o millor dit venda la tenim ben documentada amb data 5
d'octubre de 1.257 on concreta que la família della Volta, propietari de Flix des de l'any 1.154 , concretament sir
Humbert de la Volta, aleshores
ambaixador de la república de Gènova a la cort, i el seu nét Albert veneren a Teresa Gil de Vidaure
els castells i les viles de Flix i la Palma amb totes les pertinences i rendes
inherents, així com la barca amb el barcatge i passatge de Flix, presentant com
a fiador el rei Jaume I.
Unes propietats a l'Ebre que
durarien cinc anys ja que l'1 de
desembre de 1.262, Teresa Gil de Vidaure,
amb l’aprovació reial, vendria per cinquanta mil sous jaquesos el Castell i
termes de Flix i el lloc dit ça Palma, amb
els seus habitants cristians, sarraïns i jueus, al cavaller Arnau de Bosc, ciutadà de Lleida.
“En nom de Crist sàpigui tothom Que nos Jaume per la
gràcia divina Rei d’Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i
senyor de Montpeller i na Teresa Gil de Vidaure en el mateix nom juntament per
nos i tots els nostres successors per aquesta present escriptura que sempre
vigent en el seu ple valor, venem i entreguem i concedim irrevocablement per
sempre a tu Arnal de Bosc com a oferent i als successors teus, el Castell de
Flix amb el lloc anomenat ça Palma i especialment venem i t’entreguem tota la
possessió de dit Castell i Cens, i amb els homes i dones, tan cristians com
jueus com sarraïns habitants i habitadors en dit Castell i vila de Flix i lloc
dit ça Palma i en tots els seus termes, i amb cenes, questies, toltes, forces i
emprius, i terç, quatrs i cinquens i amb pastures, salines, sembrats, plans,
estacaments, i amb homenatges, alous, vinyes, dominicatures, terres conreades i
sense conrear, ermes i poblades, i amb barques i molins de barques i de terra
fets i futurs, i amb barcatge i passatge de qualsevol classe que sigui, i amb
aigües, aiguamolls i recs i amb censos, usatges, fogaces i pernils i amb forns,
cases i corrals, i tot gènere de cases de castells de dalt a baix edificades i
en avant per construir, i amb eixamples, compres i adquisicions avui existents
i que al futur es facin, i amb el bovatge, monedatge, exèrcits, hostys i
cavalcades, i redempcions de servituds, i amb troncs de fusta, roques,
descobriments i amb deveses i caces de tota classe, i amb camps d’herbes, i amb
prats, fonts, polus, pastius i pastures(…)
Afronta dit
castell de Flix amb el lloc dit ça Palma i altres termes seus en terme d’Ascó i
en terme de Riba-roja, i en terme de Cabacers i en terme de Granadella, i en
therme de Lardecans i en terme de Mayals. Per tant dic el Castell i vila de
Flix i tota la nostre potestat i domini i jurisdicció del matix Castell i
termes de Flix amb lloc dit ça Palma amb tots els altres i singulars amunt
dites entrades i sortides i totes millores pertocants als seus termes i tots
accessoris i afrontacions predits i altres que siguin venem, lliurem i concedim
i ordenem que vós comprador predit i els vostres successors el posseeixin en
franc alou lliure i immune de tot deure, obligació (...)
Manant fermament i
estrictament a tots els homes i dones tant cristians com jueus que també
sarraïns habitants i habitadors des d’avui i abans en dit castell i vila de
Flix i al lloc dit ça Palma i en tots sos termes us obeeixin i als vostres i a
que voldreu en totes i sengles coses sobredites enterament i perpètua i també
us escoltin i us facin per tant fidelitat, naturalització, jurament, homenatge
com a son senyor natural.
Se+nyal de Jaume per gracia de Déu
Rei d’Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i senyor de
Montpeller, que totes i sengles coses predites com aquí singularment
contingudes concedim i firmem i pregats firmar els testimonis. Se+nyal Maimo de
castellolí cavaller. Se+nyal de Guillem de Montagut batlle reial de Lleida.
Se+nyal Jaume ça rocha legista reial. Se+nyal de na dona Teresa Gil de Vidaure
predita venedora, la qual totes i sengles coses predites com aquí singularment
contingudes concedim, firmem i preguem que firmin testimonis. Se+nyal de Vicenç
de nevia espaser de Lleida. Se+nyal de Pere de pera freyta de picapedrer
testimonis.
Jo Simó de sant Feliu notari públic
de Lleida he escrit aquesta escriptura per manament de Pere dom notari públic
de Lleida i aquest se+nyal he fet i he sobreposat en la ratlla V, on diu
castelli (…)”
No tenim constància d'alguna estada seva a Flix, el que sí sabem és que
el 2.010 l'ajuntament acordà posar el nom de Teresa Gil de Vidaure a un dels carrerons del casc antic, concretament
el situat entre el carrer les Tendes i el Caporal Rius.
