31 de desembre del 2008

LITERATURA I MÚSICA PER TANCAR L'ANY

Ahir 30 de desembre, per tancar l'any, al Casal Sant Jordi es realitzaren tres actes culturals que demostren la vitalitat cultural del nostre poble. A les 7 de la tarda i a la bilblioteca "Artur Bladé" es presentà la novel·la revelació publicada per Proa, "Una dona incòmoda", amb la participació de la bibliotecària Dolors Martí, de l' autora, Montse Banegas, i del nostre director dels Serveis Territorials de Cultura, Xavier Vega, que feu una magnífica presentació de l'autora i de l'obra. A les 8,30 hores i al casal "Joan Baptista Sabaté" es realitzà un concert a càrrec de l'Orquestra de Cambra de l'EMM de Flix amb obres de Händel, Mozart i R. Lomote de Grignon. Un excel·lent concert de una jove orquestra de cambra que dirigeix Alfons Guiu, fruit del magnífic treball de l'Escola Municipal de Música. Mentres i gairebé al mateix temps a la sala d'actes del Casal es presentà a les 9 hores es presentà el nou fanzin "Misèria i Companyia". Dir que tots tres actes comptaren a un bon auditori i a l'hora divers.

30 de desembre del 2008

L' "ABC" RECORDA QUE FLIX SEGUEIX SENSE DESCONTAMINAR



"FLIX SIGUE SIN DESCONTAMINAR", així de clar s'expressa el diari madrileny "ABC":


"Si les previsions s'haguessin complert, avui en dia l'aspecte del poble de Flix (Tarragona) no passaria desapercebut perquè estaria literalment «potes amunt». Grans màquines es dedicarien als treballs d'extracció de les 700.000 tones de llots tòxics que jeuen al fons del pantà des de principis del segle passat a causa dels abocaments de l'empresa Erkimia a l'Ebre
Però tot això forma avui part de la ciència-ficció, atès que no s'ha respectat el calendari establert. Avui en dia la imatge de Flix és la de sempre. . Els grans plans segueixen en via morta. «Primer ens van dir que començarien la descontaminació la passada primavera, després a l'estiu i després a l'octubre, però encara està tot per fer», lamenta l'alcalde d'aquesta localitat, Pere Muñoz.
Retard després retard, i canvis de dates continuus han estat marejant el destí del pantà una vegada i una altra al llarg de l'any. Alguns dels retards es deuen al canvi del personal del Ministeri de Medi Ambient, arran de les darreres eleccions generals, segons explica Muñoz i «això ha fet que el projecte passés d'unes mans a altres sense tirar endavant».
Segons les últimes converses entre l'ajuntament de Flix i el Ministeri, la data d'inici de la neteja del pantà oscil larà entre març i abril de 2009, «o això vull creure», manifesta Muñoz. Una altra de les raons que justifiquen el retard és que la societat estatal Aigües de les Conques Mediterrànies, SA (AcuaMed) ha prioritzat aspectes de seguretat abans de començar les tasques de neteja, a causa de la complexitat de l'obra ja que quan es comencin a moure els fangs del fons del riu, hi ha el risc que una part dels residus es desplacin fins arribar al curs de l'Ebre
Encara que fonts del Govern insisteixen que és «improbable» que la contaminació s'estengui al llarg del cabal del riu, s'ha elaborat un pla de seguretat que, més que altra cosa, ha suscitat polèmica i reivindicacions entre els ciutadans de les comarques que banya l'Ebre, en els darrers mesos. Per si el riu arribés a contaminar quan comencin les obres del pantà de Flix, es preveu la construcció d'entre 6 i 12 pous d'emergència entre les poblacions de Vinallop i Tortosa per garantir el proveïment d'aigua de boca i reg als municipis que formen part del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT).
El sindicat Unió de Pagesos, la Plataforma en Defensa de l'Ebre i els propis afectats per les expropiacions han mostrat la seva repulsa a aquesta mesura amb diverses protestes en les últimes setmanes al legant que darrere d'aquestes obres hi ha un transvasament encobert d'aigua de l'Ebre fins a Castelló. Tot i així l'empresa executora ha assegurat que els pous seran temporals i que es tancaran quan s'acabi amb la descontaminació del pantà, descartant així l'opció que apuntaven els expropiats..." (ABC, 30/12/08, Júlia Giribets)

29 de desembre del 2008

"LA CLAU GAUDÍ" EN XINÉS I HEBREU

L'amic Andreu m'ha passat, recent arribats per correu certificat, les dues noves traduccions - edicions de " la Clau Gaudí ": al xinés mandarí i a l'hebreu. Dos curioses traduccions a dos idiomes que solament tenen en comú que es comença la lectura per la part contraria a les llengües occidentals. Amb 388 i 407 pàgines respectivament, potencialment el podran llegir 1.200 milions de persones que parlen el xinés i 5 milions que ho fan en hebreu. Després de l'èxit de vendes que tingué en la diada de Sant Jordi del 2007, no han parat de fer-se traduccions, fa uns mesos sortí amb notable èxit la versió anglesa i ara en espera de la versió al japonès, aquestes dues edicions, sens dubte, convertiran en l'obra d'Andreu Carranza i Esteban Martí en una de les obres més traduïdes d'autors catalans.
Mentres, els seguidors de l'obra de l'Andreu esperem amb espectació la seua propera novel.la: "La Impremta Babel".











28 de desembre del 2008

FLIX: TEMPS DE DONES I NENES DESFILANT

El darrer volum de "La guerra civil a Catalunya" titulat "El camí cap a França" ens ofereix unes magnífiques fotografies de Flix durant del 1939 al capítol "els dies dels nacionals" (pàgines 20, 21 i 22), aquesta en concret és una desfilada pel carrer Major davant de "casa Pio" en obres i la plaça Major (abans plaça España) en acabar el Te Deum durant la celebració de l'alçament militar. La característica de la fotografia en qüestió es el protagonisme de les dones, en primer terme de les nenes uniformades i a continuació de les dones de la sección femenina de la Falange.

24 de desembre del 2008

MISÈRIA I COMPANYIA

Aquesta tarda es presenta una nova publicació a Flix: "Miseria i companyia". Força diferent a les convencionals, d'alguna manera recull 25 anys després el testimoni del 3 i 2 FANZIN. Sens dubte, una altra visió de la realitat del poble i de la vida. Força sort !!!

21 de desembre del 2008

DES DE FLIX, BONES FESTES




Amb les oportunes paraules de la Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2008 Montserrat Abelló i el dibuix de l'alumne del centre d'Educació Especial "Jeroni de Moragas" Josep Alcait Rojals, des de Flix Bones Festes i els millors desitjos pel 2009.


20 de desembre del 2008

ZOMBIE PARADISE





M'ha arribat el catàleg d'Art Jove 2008 editat per la Secretaria de Juventut de les Terres de l'Ebre dedicat a la Roser Gay, ex-alumna de l'IES Flix. Una grata sorpresa artística d'aquesta jove riba-rojana estudiant del darrer curs de Belles Arts titulat "Zombie Paradise" o "un registre fotogràfic d'un món on el temps ha perdut el seu ritme mecànic un segon rere l'altre", amb uns escenaris molt propers per la gent que coneix Flix. Felicitats Roser!!!

19 de desembre del 2008

SANT ANTONI I ELS PAÏSOS CATALANS


Demà dissabte a les 19:30h a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Ascó participaré en la presentació del llibre "La festa de Sant Antoni als Països Catalans". Una magnífica publicació resultat de les Primeres Jornades d’Estudi de la Festa de Sant Antoni als Països Catalans que es van celebrar a Ascó el febrer de 2006. Editat pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), recull les ponències i comunicacions presentades en les jornades que van estar organitzades per l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó, CERE, el Museu del Montsià, Carrutxa i l’Institut Ramon Muntaner.

16 de desembre del 2008

GAS NATURAL SENSE PRESSA

L'arribada del GAS NATURAL a la zona d'Ascó - Flix - Riba-roja ja té una llarga història, com a mínim de declaracions públiques: de declaració d'utilitat pública (2004), de "estudis de viabilitat" (2006), "en estudi queda comprovar la viabilitat d'estendre la xarxa a tres municipis de la Ribera d'Ebre: Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre" (2007), "a continuar la tramitació administrativa el 2009", en el record les primeres reunions el 2004 a la seu central del Portal de l'Àngel, amb el conseller primer Josep Bargalló, amb el director general d'industria...

"TARRAGONA, 16 de desembre (EUROPA PRESS) :
La companyia Gas Natural invertirà l'any que ve a la província de Tarragona 14,3 milions d'euros, dels quals aproximadament 12 es destinaran a l'ampliació de la distribució, amb la construcció de 90 quilòmetres de xarxa i gasoductes. Els restants, seran per a la millora i renovació de 4 quilòmetres de la xarxa actual. La gasista ha fet avui a Tarragona una roda de premsa de balanç de l'any i de futur en què ha confirmat que actualment no està previst fer arribar el gas a les comarques del Priorat i la Terra Alta. Durant el 2009, Gas Natural preveu incorporar aproximadament 5.800 punts de subministrament a les comarques de Tarragona. Es farà arribar el gas a quatre nous municipis --l'Aldea, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla i Vallmoll-- i es continuarà la tramitació administrativa per fer-ho als Pallaresos, el Catllar, Perafort, la Secuita, Vinyols i els Arcs, Montbrió del Camp, Camarles-el Perelló, Ascó i Flix."


L'any 2006 la companyia gasista ja deia: "En Tarragona, GAS NATURAL prevé finalizar el próximo año los estudios de viabilidad para hacer llegar el suministro a los municipios de Els Pallaresos, El Catllar, Perafort y La Secuita (Tarragonès), al núcleo de Vinyols i els Arcs y Montbrió del Camp (Baix Camp), a Ascó, Flix y Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre)."

15 de desembre del 2008

"EL PAIS" I EL DARRER CN D'ESQUERRA

La crisi econòmica, els Pressupostos Generals de l'Estat i el finançament de la Generalitat foren els principals centres d'interés del Consell Nacional d'Esquerra del passat dissabte. Llegiu l'edició de "el País" d'ahir (+)"

11 de desembre del 2008

FLIX: 12 DE DESEMBRE DEL 1933 I LA FAI

FA 75 ANYS
Comuniquen de Flix que la Guardia Civil, a les 20 hores d’ahir, descobrí una reunió clandestina d’elements vaguistes de la Fàbrica Electroquímica i pertanyents a la FAI. En presentar-se al local, la Guardia Civil ha estat rebuda a trets, fugint els extremistes cap a la muntanya, essent perseguits per les forces de la Guardia Civil, fent-se però escàpols. En retornar la força a la població fou rebuda per un altre grup a trets, canviant-se gran nombre de dispars. Durant el tiroteig caigué mort un anarquista, creient-se que es troben altres ferits…” (1)
A continuació la notícia donava compte del reforç de 15 parelles de Guàrdies Civils. Dos dies després es recordava que s’havien detingut 11 persones, que durant la fugida els faistes havien tallat les línies telefòniques. De l’anarquista (?) mort ( Sisco Ferrús de ca Violí) en el tiroteig, esmentar que segons totes les fonts consultades no tenia cap filiació sindical. El plenari de l’ajuntament del 22 de desembre en referència als actes del dia 12 deia:
El Sr. Alcalde dona compte a la Corporació municipal de la intentona revolucionaria que hi hagué en aquesta vila, el dia onze del corrent mes, promoguda per elements de la Federació Anarquista Ibèrica, havent-hi desgraciadament un mort i un ferit, però que, gràcies als esforços del sergent de la guàrdia civil, Joaquin Soto Montero, del 19è Terç i els Guàrdies de segona, Francesc Sánchez Esteban i Felix Garcia Pérez, els dos de la Comandància de Tarragona, que en la lluita posaren en greu perill llurs vides, no hi hagué a la població un dia de dol, evitant, ensems, calcunes vides que foren protegides amb exposició de les d’ells…” (2)

Els succesos s'haurien d'emmarcar dins de la situació conflictiva produida per la vaga a la Fàbrica que durava des del mes d'agost i per de la crida a la revolució social del 8 de desembre feta per la CNT, com una rèplica contra l'electoralisme i després de la victòria dels partits de centre i de dreta a les recents eleccions de novembre. Amb la consigna "frente a las urnas, la Revolución social" es produiren diversos aixecaments que comportaren una noranta morts i centenars de detinguts, entre ells el mateix Durruti.

(1) Diario de Tarragona. 13 de desembre de 1933.
(2) Arxiu Municipal de Flix. Llibre d’actes de l’any 1933, pag. 46-47.

9 de desembre del 2008

HA PROSPERAT EL VETO D'ERC AL SENAT

Finalment el ple del Senat ha aprovat per 135 vots a favor i 127 en contra el veto que ERC ha presentat als pressupostos de l'estat espanyol per a l'any 2009. Hem votat en contra del veto del PP i ens hem abstingut al de CiU. Ara, per tant, els pressupostos tornen al Congrés. Els resultats dels tres vetos que s'han votat han estat:

El del PP: 129 a favor, 133 en contra.

El de CiU: 129 a favor,128 en contra i 4 abstencions.

El d'ERC: 135 a favor, 127 en contra.

Les cròniques diuen que els quatre senadors republicans han pogut fer prosperar el seu veto després d'anunciar que no votarien a favor del que ha presentat el PP, i que s'abstindrien en el de CiU. Que el portaveu d'ERC, Carles Bonet, ho ha argumentat per les incompatibilitats manifestes en el cas del PP i per les diferències en l'estratègia amb CiU. De fet, Bonet ha criticat durament aquestes dues formacions en la seva intervenció, però ha prevalgut la voluntat de tombar els pressupostos i tant CiU com el PP han mantingut el compromís de votar afirmativament tots els vetos, també el d'ERC, que és l'únic que ha aconseguit el suport de la majoria.

S'ha de tenir en compte que el PP ha recolzat el veto d'ERC, centrat en l'incumpliment de la financiació a Catalunya i de l'Estatut. En acabar els portaveus del PSOE ho han recordat a tots els mitjans i han instat al PP a que, en conseqüència demà mateix retirin el recurs contra l'Estatut. A hores d'ara el diari digital que més informació ofereix de la sessió al Senat és el diari Público.es.

8 de desembre del 2008

150 ANYS DE L'ANTIGA RESCLOSA





L'any 1858, fa 150 anys, s'acabaren les obres de la resclosa, una de les poques que queden del projecte Leferme de navegació del 1858, té una amplada de 10 metres i 63 de longitud, al seu moment el cost fou d'12.122.785,26 francs. Tot just aquests dies ha tornat a ser el protagonista amb el desbrossament i neteja que les obres de restauració de meandre han realitzat de l'indret, ja sigui de l'antic canal de navegació com de la resclosa. Així, podem contemplar a les fotografies superior realitzades ahir al migdia, com estava construida amb pedra de carreu, al mateix temps que podem veure una imatge del mateix lloc dels anys 20.







6 de desembre del 2008

50 ANYS DE LA "CRÒNICA DEL PAÍS NATAL"


Tot i que tenim aquesta petita gran obra mestra d'Artur Bladé i Desumvila al volum 3 de les recents obres completes de l'autor, tenir entre les mans l'edició de l'any 1958 de la Editorial Selecta és un goig, un petit retorn a les primeres descobertes de la nostra cultura. Gràcies a aquesta obra vaig descobrir el gran escriptor de l'Ebre, alhora que vaig descobrir la riquesa i valor dels pobles ebrencs. "Vet ací una Crònica que és una novel.la; vet ací, també, una novel.la que és una crònica. Posem-hi l'Ebre per referència, i tant se valdrà que pensem en aquest com en aquell dels pobles que rega. En tots ells, la història s'hi passeja si fa no fa...". Escrit des de l'exili, des de Mèxic, és un producte de l'enyor. Prologat pel filòfof Francesc Pujols qui, entre d'altres paraules d'elogi, diu : "Després d'haver-se fet una cultura universal, ara es presenta amb tota espontaneïtat d'un jove que comença".

4 de desembre del 2008

CTM FLIX Tecnologia Ambiental


La revista del CTM Centre Tecnològic ofereix un ampli reportatge de la inauguració el passat 10 d'octubre del nou laboratori CTM Flix Tecnologia Ambiental situat al Polígon Industrial la Devesa, dins del Centre d'Empreses la Ribera. Fixant com el seu principal objectiu el donar suport a les empreses i administtracions del territori en R+D ambiental. Podeu veure i llegir la revista en format pdf clicant damunt "la revista".

1 de desembre del 2008

"DE FLIX AL CEL"


El setmanari "La Veu de l'Ebre" dedica dues pàgines a un curiós i documentat reportatge signat per Sofia Cabanes titulat "Generació Flix, l'altre efecte d'Ercros" on fa un repàs de tots els càrrecs polítics que actualment tenen responsabilitat de govern. Entre d'altres recorda "Que un poble de poc més de 4.000 habitants puguem fer un llistat tan nodrit de personalitats no és més que un reflex d'un fenòmen únic a Catalunya que té a veure, i molt, amb la implantació a Flix, el 1897, de la fàbrica d'Ercros". Acompanya el reportatge un article d'opinió d'Andreu Carranza, escriptor i com recorda ell mateix "resident a Flix des de fa vint-i-tres anys", titulat "De Flix al cel" on es planteja que alguna cosa deu passar al poble que en els darrers temps hi ha hagut florades d'homes i dones que estan ocupant càrrecs polítics o sindicals rellevants, arribant entre d'altres a la conclusió poètica que tot es culpa del meandre, a "l'eterna cantarella de l'aigua, l'infinita oració de l'Ebre, al monòleg del riu que envaeix el poble dia i nit..."

30 de novembre del 2008

1a TROBADA DE CÀRRECS ELECTES LOCALS PEL DRET A DECIDIR

Avui he participat a la primera trobada de càrrecs electes pel Dret a Decidir. Constituits com un moviment municipalista Decidim.cat , ens hem reunit a l'Hotel Catalonia Barcelona Plaza aquest migdia per primera vegada. De la trentena d'alcaldes i altres càrrecs de l'àmbit municipal que el desembre del 2007 van impulsar-ne el manifest, hem passat a 1.090 adherits.: 64 alcaldes de 477 municipis, que inclouen les 41 comarques més el Conflent, Mallorca i Alacantí. De la trobada d'avui s'ha després el compromís de fer una consulta d'àmbit local i popular sobre l'autodeterminació.

El batlle de Sant Pere de Torelló, un dels càrrecs que ha conduit la trobada, ha recordat que és un "moviment transversal, perquè aglutina representants de CDC, UDC, ERC, ICV i també PSC i compta amb una força imparable". Com recorda el manifest "promoure un procés de participació ciutadana és la forma mes clara de corresponsabilitzar el conjunt de la ciutadania sobre el model de país aplicar... Amb aquesta primera trobada preten donar a conèixer el projecte, fer-lo créixer, treballar per afegir gent en la consciència del dret a decidir, i sobretot anar establint els mecanismes per dur a terme una consulta popular sobre l'exercici del dret a decidir".

(foto: D'esquerra a dreta: Albert Batalla, batlle de la Seu d'Urgell; Jordi Solé, batlle de Caldes de Montbui; Jordi Fàbregues, batlle de Sant Pere de Torelló)

29 de novembre del 2008

LA IMPRENTA BABEL

ELS VILABONA I L'ESGLÉSIA D'ASCÓ

Magnífic treball d'investigació el realitzat per Joan-Hilari Muñoz sobre "La capçalera de l'església parroquial se Sant Joan Baptista d'Ascó (1576-1582)", on a més de descriure el seus orígens amb referències amb dates com el 1151 i el 1163, centra el centre d'interés amb l'obra de la capçalera de l'església realitzada pels picapedrers Domènec i Joan Vilabona (pare i fill) de Cretes (Queretes). Autors, entre d'altres obres, de la joia de l'arquitectura del Renaixement català com és la "Casa de la Vila" d'Arnes. Amb pròleg del canonge i director de l'Arxiu Històric Diocesà de Tortosa, Josep Alanyà, ha estat editat pel mateix ajuntament d'Ascó.

27 de novembre del 2008

DEMÀ, 10 ANYS DELS PDC


"La Jornada Més de 10 anys de Plans de Desenvolupament Comunitari tindrà lloc a la Casa del Mar el proper divendres 28 de novembre.
La inauguració, a càrrec del Sr. Xavier Garriga, Director General d'Acció Comunitària, donarà pas a una conferència a càrrec del Sr. José Ramon Flecha García, Catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona, Doctor Honoris Causa per la Universitat de Timisoara.
Seguidament tindrà lloc una taula rodona sobre el tema "Moment actual i escenaris de futur dels Plans de Desenvolupament Comunitari", moderada per Sr. Ferran Cortés, del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Experts com ara El Xavier Lopez, la Pilar Vilajoana, la Francia Barbosa, la Marta Domenèch, el Víctor Àlvarez o el Il·lm. Sr Pere Muñoz, Alcalde de Flix, participaran en que el que s'espera sigui un debat amb profundidat sobre les perspectives de futur dels PDC.
Posteriorment, hi haurà una presentació de comunicacions seguides d'un dinar amb animació audiovisual.
A les quatre de la tarda, el doctor Xavier Úcar, la Pilar Pineda i l'Hector Núñez, del departament de Pegagogia Sistèmica i Social de l'UAB presentaran el Pla Marc d'Avaluació Participativa dels Plans Comunitaris.
La cloenda serà a càrrec del Sr. Ramón Vílchez, subdirector general de Cooperació Social i Voluntariat de la Direcció General d'Acció Comunitària."

25 de novembre del 2008

PARLANT DE FLIX AL SENAT

Aquesta tarda al Senat s'ha parlat de Flix en dues intervencions davant la ministra de Foment Magdalena Alvarez per tractar la situació de les estacions d'Ascó Flix i Riba-roja d'Ebre, i davant la ministra de Medi Ambient Elena Espinosa per parlar dels imminents treballs de descontaminació de l'embassament, de la pregunta oral que he realitzat a la ministra de Foment, vagi per endavant una nota de premsa:

"Muñoz li ha recordat la importància d’aquestes estacions dins del Pla d’Emergència Nuclear i de Seguretat Química a la ministra, que justifica l’automatització perquè “redueix el factor de risc per errada humana”

El senador republicà Pere Muñoz, portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés en la Comissió de Foment del Senat, ha preguntat a la Ministra de Foment, durant la seva compareixença en el Ple del Senat, si el seu Ministeri i l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) pensen mantenir el personal laboral de les estacions de tren d’Ascó, Flix i Riba-roja d’Ebre. Muñoz ha recordat que el 17 de juliol de 2008, la direcció executiva de Circulació d’ADIF va presentar un informe que preveu reduir el personal de d’aquestes tres estacions abans d’acabar l’any, fet que suposaria la possible supressió d’aquests setze llocs de treball, i un empitjorament de l’atenció als viatgers, així com una reducció del servei de comunicació d’incidències a la línia ferroviària. A més, Pere Muñoz ha remarcat que ningú s’ha dirigit als ajuntaments d’aquestes localitats per informar d’aquesta decisió. Muñoz ha destacat que aquestes estacions estan dins la zona del Pla d’Emergència Nuclear (PENTA) i del Pla d’Emergència del Sector Químic, i estan sotmeses diàriament a un important trànsit de mercaderies perilloses. Fins i tot es consideren espais de confinament en cas d’emergència nuclear o química, i un punt des d’on s’hauria d’evacuar la població. Segons Muñoz, les característiques de les estacions i la necessitat de tenir un personal que en cas d’accident activi els plans d’actuació desaconsellen del tot el desmantellament de les estacions i del seu personal.
La Ministra ha dit que no hi haurà ni detenció ni disminució del servei ferroviari amb el Pla que Adif pensa aplicar a aquestes estacions. Es tracta, segons Álvarez, d’avenços tecnològics per a la millora de la qualitat de servei a partir de la instal·lació de centres de trànsit centralitzat, un projecte que ja s’està aplicant a tot l’Estat perquè, ha afirmat «l’automatització redueix el factor de risc per errada humana». Segons la Ministra, «no és necessària la presència permanent de personal humà» i ha afegit que Adif ha arribat a acords amb els treballadors afectats per reocupar-los.
El senador Pere Muñoz ha lamentat la poca claredat de la Ministra en la seva resposta: «La resposta no aclareix els nostres dubtes i sembla que la seva intenció es reduir el personal en benefici de l’automatització, malgrat que no sabem si el reduiran del tot ni si pensen informar de tot això als ajuntaments afectats. Esperem que les mesures que ha explicat la Ministra no suposin un augment del risc en l’activació d’actuacions davant possibles incidències, i que el servei als viatgers no se’n ressenti, aspecte, aquest últim, que de veritat dubto sigui així», ha conclòs el senador d’Esquerra Pere Muñoz."

DONES AMB TOTS ELS DRETS


23 de novembre del 2008

RECORDS DEL PONT DE FERRO

Una setmana després dels actes de commemoració del final de la batalla de l'Ebre amb la inauguració d'un monument al "pont de ferro", el diari el Punt de Girona ha publicat els records d'un pontoner que va viure/malviure i treballar al pont:

"Em dic Lluís Boschdemont i Tarrés, tinc 88 anys i he estat pintor de la fàbrica Coma Cros de Salt fins a la jubilació. Amb la meva dona, Maria Arbussà, tenim una filla, tres néts i quatre besnéts.
Sóc el petit de 4 germans, tots cridats a files, i recordo que quan varen venir a casa per cridar-m'hi la mare els deia que almenys el petit l'hi deixessin a casa, però no va ser així. Del meu germà gran, només en vam tenir notícies per part d'un amic de la família que ens va comunicar que havia mort al front.
Per sant Jaume del 38, quan em faltaven sis dies per fer els 18 anys, marxava cap a Valls i posteriorment al front de Tortosa, Vilalba dels Arcs i Tornabous per incorporar-me a la 84 brigada, 60 divisió, 5 companyia, 5 batalló, companyia de sapadors. No tornaria a casa fins a la retirada, el 1939.
Recordo que a la població de Flix treballàvem de nit construint un pont per travessar l'Ebre i durant el dia ens amagàvem en uns túnels per no ser vistos per l'exèrcit de Franco ni tocats per les bombes que llançaven per derruir el que havíem construït. Però més d'una vegada, a causa dels bombardejos ens quedava tapada l'entrada dels túnels, i altres vegades alguns companys hi van deixar la vida, tocats per la metralla. Allà vaig agafar unes febres molt altes –febres palúdiques, crec que es deien– i quan ja començava a trobar-me més bé va ser quan em van portar a l'hospital, on vaig aprofitar per atipar la panxa, ja que feia dies que no menjava i portava molta gana... "

LO SOMETENT DE FLIX

La lectura i reflexions conseqüents de "L'omnibús de la mort: parada a Falset" de Toni Orensanz ha coincidit amb la recepció d'aquesta fotografia del sometent de Flix, facilitada pel senyor Josep Sabaté Ferrís. Toni Orensanz en analitzar el "perquès" de les morts de "la brigada de la mort" recorda el sometent, on els tradicionalistes o carlistes eren, com a altres llocs, els principials integrants.

El sometent que era una institució catalana d'autodefensa popular, i "que a les primeres dècades del segle XX, quan els conflictes obrers es van aguditzar, el sometent va ser el braç armat de la repressió obrera..." Així, des de la brevetat d'una entrada del bloc, he cercat la fotografia del sometent realitzada proximadament l'any 1920 al costat de la freixa de la plaça de l'Església, on hi trobem les forces vives de Flix, amb alcaldes i ex-alcaldes, terratinents al costat dels dirigents alemanys de l'Electro-química de Flix Wilhelm Müller (11), Willy Born (12), Ernst Scheef (13), el suís Joan Müller (16)... hi trobem cinc de les primeres víctimes de la "Guerra InCivil" a Flix, l'estiu del 1936: Lluís March Barenys (24), Isidre Martí Barberà (25), Josep Terré Díez (33), Miquel Cubells Castellví, cap del sometent (14) i Ramón Sánchez Masot (39), un retrat col.lectiu que per si es mereixeria un estudi en profunditat que ens permetria conéixer el primer terç del segle XX al poble de Flix.

22 de novembre del 2008

LA VEU DE FLIX 342


La Veu de Flix número 342 porta una significativa portada amb una magnífica panoràmica des de la marge esquerra del pont on es veu les actuacions al meandre aigües avall de l'embassament: la neteja de part del bosc del mig del riu que ha deixat al descobert una magnífica panoràmica d'una de les pilastres de l'inacabat pont de la República. Al fons el castell carlí que corona el meandre, protagonista de la darrera comissió de "fomento" de Madrid amb l'aportació de l'1 per cent cultural per a la seua restauració. A la part inferior de la portada dues panoràmiques de les actuacions a la façana fluvial del meandre, l'esquerra a l'anomenat "riu de baix" o del "pas de barca" i la dreta amb la consolidació del marge de la "Costa del graner". A l'interior de la revista podem llegir un article de Jaume Masip, Regidor d'Urbanisme i Patrimoni Històric, on dóna detalls molt interessants de la descoberta amb motiu de les obres de restauració del meandre del tram final de la muralla de la Guerra dels Segadors al "riu de baix".

20 de novembre del 2008

PREGUNTA A LA MINISTRA SOBRE LES ESTACIONS D'ASCÓ, FLIX I RIBA-ROJA D'EBRE

Aquest matí he registrat al Senat una nova pregunta oral relacionada aquest cop amb el tema del personal de les estacions de Tren d'Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre. L'Entesa Catalana de Progrés ha fet el següent comunicat de premsa, a la que hi afegeixo la pregunta realitzada al registre:

“El senador per Tarragona, Pere Muñoz, portaveu de l'Entesa en la Comissió de Foment, preguntarà el pròxim dimarts 25 de novembre al Govern en el Ple del Senat, si ADIF pensa mantenir el personal laboral de les estacions de tren d'Ascó, Flix i Riba-roja, englobades totes elles en el Pla d'Emergència Nuclear i del Pla d'Emergència del sector químic de Flix.

Muñoz recordarà que el 17 de juliol de 2008, la direcció executiva de Circulació d'ADIF va presentar un informe que preveu reduir serveis i personal d'aquestes tres estacions, el que suposaria la supressió de 16 llocs de treball i l'empitjorament de l'atenció als viatgers pel que es refereix a venda de bitllets, informació i comunicació d'incidències. No obstant això, Muñoz remarca que ningú s'ha dirigit als ajuntaments d'aquestes localitats per a informar d'aquesta decisió.

Són estacions amb molt trànsit de mercaderies perilloses, per la qual cosa, si es produís algun incident greu, podria faltar personal per a activar plans d'actuació. Aquestes estacions es consideren espais de confinament en cas d'emergència nuclear i química i punt d'evacuació de la població.

Per tot això, l'Entesa creu desaconsellable la reducció de personal de les estacions ferroviàries d'Ascó, Flix i Riba-roja.”

Pregunta número 8 de l'ordre del dia del proper dimarts a realitzar a la ministra de Foment Magdalena Alvarez, però que a darrera hora s'ha ajornat ja que, segons el seu cap de gabinet, la ministra no pot assistir el dia 15 al senat.

"8) De D. PERE MUÑOZ HERNÁNDEZ, del GRUPO PARLAMENTARIO
ENTESA CATALANA DE PROGRÉS, sobre las previsiones del Ministerio de Fomento y de la entidad pública empresarial Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) con respecto al mantenimiento del personal laboral de las estaciones de tren de Ascó, Flix y Riba−roja d’Ebre, en la provincia de Tarragona. (Publicada en el Boletín Oficial de las Cortes Generales, Senado, Serie I, número 130, de fecha 24 de noviembre de 2008).
(Núm. exp. S. 680/000189)"

16 de novembre del 2008

16 DE NOVEMBRE DEL 1938 - 16 DE NOVEMBRE DEL 2008







"Parte oficial del Cuartel General del Generalísimo: En el dia de hoy nuestras victoriosas tropas han conquistado los pueblos de Flix y Ribarroja y han terminado la ocupación del terreno que aún le quedaba al enemigo en la orilla derecha del Ebro..."


En realitat Flix no fou ocupat fina el 17 de novembre a les 7 del matí, les tropes franquistes s'havien quedan a la serra derls Monredons en fer-se fosc el dia 16. La pluja i l'escassa visibilitat afavoriria la retirada de les darreres tropes republicanes. El darrer en creuar l'Ebre pel pont de ferro fou el mateix tinent-coronel Manuel Tagüeña. qui acte seguit donà l'ordre de la destrucció de l'esmentat pont de ferro. 70 anys després el poble de Flix ha rememorat aquell dia amb la inauguració d'un monument dedicat al Pont de Ferro i de record a tots els que varen participar a la Batalla de l'Ebre. La presència de la filla del Tinent Coronel Tagüeña, del cap d'estat major de la 35 divisió internacional Julian Henriquez Caubín, del net de cap d'enginyers Teodoro González, tots tres expressament vinguts de Mèxic, i del fill de Julián Diamante, enginyer responsable del pont de ferro, entre d'altres testimonis d'aquell 16 de novembre del 1938, ha estat el punt emotiu d'una diada de record i homenatge que ha tingut l'acompanyament del "Cant dels Ocells" de Pau Casals per part de la "Jove orquestra de l'EMMF" de Flix

15 de novembre del 2008

70 ANYS DEL FINAL DE LA BATALLA DE L'EBRE ( I )




Avui hem recordat el 70è aniversari del final de la Batalla de l'Ebre, la Directora General de Memorial Democràtic, Ma Jesús Bono, ens ha acompanyat tota la jornada, i hem tingut com a protagonistes destacats i expressament vinguts de Mèxic, la Laura Henríquez, filla de Julian Henriquez Caubín, cap de l'esta major de la 25 divisió internacional del XV C.E. republicà, Arturo González, net de Teodoro González, cap d'enginyers del XV C.E., dissenyador dels ponts i mitjans de pas de l'Ebre, Carmen Tagüeña, filla del Tinent Coronel Manuel Tagüeña, cap del XV C.E. i amb 24 anys amb el comandament de 35 mil homes. A més, entre d'altres, ens han acompanyat Julio Diamante, fill de l'enginyer responsable del pont de ferro, protagonista demà amb la inauguració d'un monument en el seu record i de la fi de la Batalla, i els estudiosos Francisco Cabrera i Angel Solà. Pel matí entre d'altres hem inaugurat una exposició del "Campo trincerato di Fatarella" descobert recentment i la museització del "refugi antiaeri del carrer sant Josep" i per la tarda a la Unió Social hem fet un actge acadèmic moderat per Josep Sánchez Cervelló de reconeixement i record a la Batalla de l'Ebre. Recordar la importància en l'organització dels actes del les associacions "lo Riu" de la Fatarella i "la Cana" de Flix.


13 de novembre del 2008

L'OMNIBUS DE LA MORT: PARADA FALSET


Ahir al vespre i a la biblioteca "Artur Bladé Desumvila" vaig assistir a la presentació del llibre "L'Omnibus de la mort: parada a Falset" de Toni Orensanz. Acte organitzar conjuntament per Radio Flix, que ahir estrenà un nou programa de llibres, la biblioteca i la regiduria de cultura. Intevingueren en la presentació Aleandra Guerrero, Francesc Visa i el mateix autor. Francesc Visa, bon coneixedor de la nostra història local, de l'autor i de Falset, feu una acurada presentació de l'obra destacant els interrogants que envolten els primers mesos de la Guerra Civil, el rigor històric, el ritme i estil periodístic de l'obra, així com la valentia de l'autor en estudiar un del moments més tràgics de la història del seu poble natal com és Falset. Aquell 13 de setembre en que un autobús negre amb calaveres pintades, davant la estupefacció de tot el poble, una quarantena d'homes armats van implantar el terror i la mort, l'endemà des del balcó de l'ajuntament anunciaren i justificaren la mort de vint-i-set veïns en nom de la Revolució. Abans havien fet el mateix a Gandesa amb 29 morts i d'altres poblacions com Casp, Hijar, Fabara, Bot... així fins 16 municipis. Com la va descriure la revista Sapiens el passat agost: "una croada macabra"dirigida per Fresquet, un anarquista de la FAI del barri de la Torrassa de l'Hospitalet, amb una molt particular visió de la justicia revolucionaria.

9 de novembre del 2008

INAUGURACIONS, XERRADES, LLIBRES I ANIVERSARIS



Del 10 al 26 de novembre - 70è Aniversari de la Batalla de l'Ebre
Sala Ca Don Ventura, EXPOSICIÓ "El XV CE de la República i el Campo Trincerato di Fatarella".
Dimarts, 11 de novembre
Sala de plens de l'Ajuntament, 20 h., CONFERÈNCIA "La sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut", a càrrec d'Alfons López Tena, exvocal del Consell General del Poder Judicial
Dimecres, 12 de novembre
Biblioteca Pública Municipal, 19 h., PRESENTACIÓ del llibre L'òmnibus de la mort, de Toni Orensanz, a càrrec de l'historiador local Francisco R. Visa.
Dissabte 15 i diumenge 16
Actes finals del 70è aniversari de la Batalla de l'Ebre. Amb la participació entre d'altres de Carmen Tagüeña, filla del tinent-coronel Tagüeña, Conferències, taules rodones, inauguració museització refugi antiaeri del carrer S. Josep i del Monument al Pont de Ferro.

7 de novembre del 2008

DEMÀ, INAUGURACIÓ DE LA COOPERATIVA


Demà a les 11 de matí es farà l'acte de inauguració de la nova seu de la Cooperativa Agrícola de Flix al polígon industrial de la Devesa. A partir de demà les instal.lacions del vell "Sindicat" passaran a la història. Imatges com el carrer Major ple de sacs i de munts d'aulives contra les parets del vell sindicat de l'any 1960 passaran a la història. Hauran passat gairebé 100 anys des de la fundació de la Cooperativa, aleshores "Sindicato Agrícola de Flix". Curiosament essent president Josep M Forcades, descendent del primer Secretari de l'entitat Joan Forcades Masot, qui amb els seus germans Damian i Josep foren uns dels 32 socis fundadors. Demà la Directora General d'Agricultura, na Rosa M. Cubel presidirà l'acte.

5 de novembre del 2008

500 MIL EUROS PER AL CASTELL DE FLIX

Una molt bona notícia per al poble de Flix ha estat l'acord de la Comissió Mixta de l'1 per cent cultural del ministeri de Fomento de finançar la restauració del castell carlí de Flix per un import de 253.977,92 euros, d'un total de 507.955,84. Ha estat un any de relacions, trucades i visites (veure l'entrada al bloc del 24 d'octubre del 2007), intensificades en els darrers mesos. Recordar que ahir la comissió mixta acordà finançar 19 projectes d'arreu de l'estat per uns 6 M d'euros, quatre d'ells a Catalunya. Concretant, pel que es refereix al finançament del castell, cal recordar que s'ha conseguit la participació en un cinquanta per cent respectivament de l'1 per cent cultural de l'Incasol i des d'ahir de l'1 per cent cultural del ministeri de Fomento.

JAUME PROS

L'amic Jaume Pros, company del PSUC i de l'ajuntament entre l'any 1979-1983, ha tornat a ser elegit secretari general de CCOO a Tarragona amb el vot unànime dels afiliats que han assistit aquest dimarts al cinquè congrés de la intercomarcal del sindicat a la demarcació. Les cròniques d'avui, després dels grans titulars de la victòria d'Obama a la presidència dels EEUU, han reservat una part a la reelecció de Jaume Pros.

"Per a Coscubiela, la principal preocupació del sindicat ha de ser evitar que la crisi generi més desigualtats socials i insta les administracions a actuar ja que considera que hi ha poca iniciativa política en tot aquest assumpte. Les xifres de l'atur a la demarcació de Tarragona, amb un increment de 2.724 aturats, ha estat una de les qüestions que ha abordat Jaume Pros instants després de renovar el càrrec com a secretari de CCOO a Tarragona. Per Pros és evident que cal un 'canvi de model' ja que fins ara l'economia s'ha basat molt en la construcció i els serveis, hi ha hagut bonança i el sistema 'ha petat'. Igualment assegura que cal evitar que hi hagi més segregació social a causa de la manca de feina i aquest serà un dels cavalls de batalla de l'organització els propers temps.Una altra de les qüestions que amoïnen Pros és el Pla estratègic del Camp de Tarragona, que aposta per impulsar i posar en pràctica, sense que es vegi afectat per la conjuntura econòmica. Així mateix es prioritzaran els temes de salut laboral, de medi ambient i de mobilitat. Amb tot, un dels objectius més destacats de la nova etapa de Pros al capdavant de la intercomarcal és dotar de presència sindical a aquelles empreses del territori que encara no en tenen. Amb un total de 15.400 afiliats a la demarcació, Pros assegura que són al primera força al Camp de Tarragona i que estan 'a punt d'aconseguir-ho' a les Terres de l'Ebre." (tinet)

4 de novembre del 2008

"EL PETIT PRÍNCEP" A GRATALLOPS

Aquesta tarda he anat al CEIP la Llicorella de Gratallops, al cor del Priorat, a parlar de "El Petit Príncep"d´Antoine de Saint-Exupèry. Ha estat una tarda diferent, pel lloc i per l'auditori, amb la participació de tots els alumnes del CEIP i d'alguns pare. Les seues mestres, la Carme i l'Eva, estan desenvolupant un projecte a partir de "El Petit Príncep", amb una lectura adaptada als diferents nivells, la coneixença del desert, la flora, la fauna... Especialment els i les alumnes més grans són bon coneixedors i tenien molt clar l'obra i l'autor. Els més petits bons coneixedors dels dibuixos del conte. Els hi he portat la col.lecció de l'obra de Saint-Exupèry, la tercera obra més traduida del món, des de la traducció al xinès fin la de l'aranès, amb un denominador comú basat en els originals dibuixos. Els hi he parlat de la importància de la lectura i del col.leccionisme. Han fet moltes tota mena de preguntes, grans i petits... la classe i el passadís d'accés a les aules amb referències i murals dedicats a aquest magnífic conte, amb frases tan genials com: "És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan especials".

1 de novembre del 2008

QUI TÉ POR A INICIAR ELS TREBALLS DE....?

Amb el permís de Huubs, aquests darrers dies el nom de Flix ha tornat ha ser notícia directament relacionada amb éls treballs de descontaminació del residus químics de l'embassament: 700 mil tones de metalls pessants (mercuri, crom, zonc, coure...), compostos organoclorats (hexaclorobenzè, PcBs, DDT...) i radionuclèics (Urani 238, Plom 210 i Radi 226). Considerat el problema mediambiental més important del riu Ebre. Uns treballs a hores d'ara incomprensiblement paralitzats abans de començar. Tot és a punt per donar el tret de sortida, des de l'abril l'obra està adjudicada a FCC. L'anunci de l'inici de les obres es va endarrerint sense explicacions... Mentres, desde diferents sectors es comença a qüestionar que l'obra sigui necessària, donant la raó a qui va minimitzar durant anys el greu problema. Altrament es preocupant que les diferentes comissions de seguiment, que es constituiren per l'anterior ministra de Medi Ambient Cristina Narbona, no s'hagin tornat a convocar des del darrer canvi de govern. Al final una pregunta ens podem fer:

Qui té por a iniciar els treballs de descontaminació de l'embassament de Flix?

· L'oposició social atura de moment les expropiacions pels pous de Vinallop
... tres temes: l'expropiació de terrenys per construir els pous, el procés de descontaminació de Flix i el projecte de regadiu Xerta-Sénia. De fet, la PDE ja va anunciar fa unes setmanes una campanya contra ...
Llibertat.cat Portada Divendres, 31 de Octubre del 2008 15:49
· Catalunya acumula la major taxa de contaminació per clor de tot l'estat
... Catalunya, amb tres fàbriques a Flix, Vila-seca i Martorell, és la comunitat de l'estat més afectada per la indústria del clor. Així ho constata l'informe "La indústria del clor: contaminació silenciosa" ...
lamalla.cat Camp de Tarragona Divendres, 31 de Octubre del 2008 10:43
· Símptomes de contaminació en diverses espècies d'aus del riu Ebre
... l'afectació dels llots tòxics, dipositats durant més de cent anys per Ercros a l'embassament de Flix. Els resultats globals es van donar a conèixer al febrer en una jornada tècnica a Tarragona, on les ...
Diaridetarragona.com Portada Divendres, 31 de Octubre del 2008 09:11
· Els ocells del pantà de Flix estan més contaminats que els de la resta del riu
... assenyala que les cries que habiten a les zones més contaminades, com ara l'embassament de Flix, presenten de tres a sis vegades més «aberracions cel·lulars» en sang que les de les àrees de referència ...
El Punt Digital Camp de Tarragona - Països Catalans Divendres, 31 de Octubre del 2008 03:57

UNA DONA INCÒMODA

He començat la lectura de "Una dona incòmoda" de Montse Banegas. Als prestatges de la llibreria de Flix on he comprat la novel.la no era una obra més, el fet que l'autora sigui del poble es notava pel seu protagonisme en relació a la resta d'obres. Hem de felicitar a l'autora per l'èxit d'editar la seua primera obra a la clàssica col.lecció de Proa, "A tot Vent"número 498, tot just després de "Odisseu" d'Agustí Bartra. Una agradable sopresa literaria que s'afegeix la república literaria flixanca de l'Andreu Carranza, Albert Guiu, Laura Mur, Remei Franch...