28 de maig del 2021

1902, Ordre de cerca i captura d'Albert Puig Munté (a) Cuto.

"De los presos fugados de la càrcel de Gandesa, Tarragona, Alberto Puig Monté (a) Cuto, natural de Ribarroja, de 26 anys de edad, soltero, sastre, pelo negro, cejas bastante pobladas, ojos azules, nariz aguileña, boca regular, estatura 1,635 milímetros, traje de presidio y alpargatas..."

Ordre de cerca i captura ordenada pel Gobernador Civil de Tarragona l'1 de juliol de l'any 1902 amb una descripció que ens aproxima a un dels fugitius més cercats per la Guardia civil a principis del segle XX:  Albert Puig Monté (a) Cuto.

Si l'any 1886 va ser notícia la detenció a l'estació de Tarragona del carlista Pere Joan Puig Arbonés (a) Cuto de Riba-roja. El 1902 ho serà la del seu nebot Albert Puig Monté, després d'una sonada fugida de la presó de Gandesa.

El Diario del Comercio  de Tarragona el 14 d'abril oferia amb tota mena de detalls la crònica  de la fugida de la presó de Gandesa:

Colea aún la fuga de les presos de esta cárcel, de los cuales dos se han presentado: Joaquín Arasa, de Pauls, y el Madrileño, continuando campando, á sus anchas el célebre Cuto de Ribarroja, y el no menos conocido Plem de Horta, los caules, no contentos con tener en jaque á treinta o cuarenta parejas de la benemérita, se atreven en broma ó en serio á amenazar á sus jefes.

Datos originales y chuscos se cuentan de esta fuga que valen la pena de hacerse públicos. Después de abandonar la cárcel, al llegar á las afueras de la población,  á pesar del propósito de ir todos juntos formando cuadrilla, lo cierto fué que el Cuto les dijo: - Campi qui pugui, quedando solo con él el Madrileño, que le pareció más listo que los otros. Ya sabemos lo sucedido al de Pauls, por haberse hecho público en las columnas de este periódico. El Plem de Horta, una hora después de su fuga se paseaba tranquilamente por el pueblo de Bot, y á las dos horas estaba rondando y  refrescando por las calles tabernas de su pueblo natal (...)

Y referente al Cuto, maestro acreditado en estas fechorias y que ya se escapó una vez de la benemérita de Falset en el trayecto de una conducción, se ha dicho que con el Madrileño se fueron á dormir á una fincas propiedad de un amigo suyo en el término de Fatarella, donde hay una cueva debajo de un margen que puede cerrarse con unas piedras y dentro de la cual caben perfectamente tres ó cuatro poersonas; otros dicen  que marcharon directamente hácia Puebla de Masaluca y desde allí por Fayón a Ribarroja á donde el Cuto  envió a su compañero para que cumpliera un encargo cerca de su hermano. 

Añádese que al día siguiente recibió el Cuto  en la orilla opuesta del rio el encargado pedido y el consejo de que marchara hacia el extranjero, á lo que contestó que él no se marchaba sin antes haber cumplido las venganzas que tenía en proyecto. Pasaron así algunos días y mandó otra vez á su casa de Ribarroja al Madrileño con objeto de que recogiera los periodicos para enterarse de lo qué de él contaban, pero como se conoce que el Madrileño tenía más miedo que verguenza, pidió diez pesetas, tomó el tren y marchó a Reus a presentarse, para decir luego que los demás les habían obligado á la fuga.

Després de la traició del Madrileño poc sabem del "célebre criminal Alberto Puig Munté (a) Cuto". Quatre anys després, el 5 de juny de 1906, el diari Los Debates de Tortosa en oferia una altra acció seua:  

 "Participa el cabo de la Guardia civil de Ascó, con fecha del sábado, que teniendo su comandancia del puesto noticia de que el célebre criminal Alberto Puig Munté (a) Cuto le habían dirigido para cobrar en el Banco de Crédito de Zaragoza un cheque de 60 pesetas, desde Mora de Ebro...".

Aventures i desventures de l'oncle carlista Pere Joan Puig Arbonés i del nebot fugitiu Albert Puig Munté, tots dos (a) Cuto de Riba-roja d'Ebre, qui per aquestes cròniques dels diaris del seu temps, sens dubte són tots uns personatges que cal conèixer i estudiar.

 

Fotografia de la presó de Gandesa: https://freeblocjoan.blogspot.com/2016/09/gandesa.html

21 de maig del 2021

Pere Aragonès nou President de la Generalitat.

Avui és un dia històric. Pere Aragonès ha estat elegit com a nou President de la Generalitat de Catalunya. Serà el 132è president del nostre país: d'esquerres, independentista i republicà! 

Un dia de sentiments agredolços en veure el president d'ERC Oriol Junqueras al Parlament, amb un permís penitenciari d'hores per participar d'un dia tan especial. 

 

Temps era temps. En el record aquesta fotografia de l'any 2011 al costat de l'amic Xavier Vega  amb Pere Aragonès i Oriol Junqueras.

 

Enhorabona, sort i bona feina, President!



18 de maig del 2021

L'alcalde anarquista Josep Ferrús Rodes (1899 - 1960).

Josep Ferrús Rodes va néixer a Flix el 23 de febrer de 1899,  fill  de Teresa Rodes Terré i José Ferrús Mestres. De ben jove marxà a Barcelona on va aprendre l'ofici de paleta alhora que s'afilià  al Sindicat d'Oficis Varis de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

 

Després del cop militar feixista del 18 de juliol de 1936 sortí com a milicià cap el front d'Aragó, però als pocs dies la direcció del sindicat anarcosindicalista li demanà que retornés a Flix per formar part del Comité de Control Obrer de la Fàbrica de la S.E.Q.F. així com de la Col·lectivitat i del Consell Municipal.

 

El 3 de maig de 1937 va ser nomenat president del Consell Municipal de Flix per la CNT, càrrec que va ser renovat després dels Fets de Maig.. Els bitllets locals que s'editaren el 1937 porten la seva signatura i la del conseller de finances Joan Castellví Ceró.  

 

El juliol tornarà a ser renovat en el càrrec de l'alcaldia assumint també la Conselleria de Relacions. Una dels acords més destacats de l'ajuntament del seu mandat va ser el 26 de juliol amb l'acord de transformar l’església parroquial en mercat dedicat a la venda al detall. Dies convulsos que coincidirien amb l'arribada a Flix 40 soldats de l’Exèrcit de l’Est amb la missió de mantenir l’ordre i el control de les instal·lacions de la Fàbrica.

Abandonarà el càrrec poc abans del 4 d'abril del 1938 davant la primera ocupació de Flix per l'exèrcit franquista. A partir d'aleshores desconeixement la seua situació fins el febrer de 1939, ja camí de l'exili, quan passaria la frontera pel Pirineu Oriental. Amb tot consta un Consell de Guerra Sumaríssim, nº. causa 024402 del 1939,  amb resolució "arxivat" per trobar-se exiliat. Consell de Guerra on consta la frase que segurament el definí més bé per part del President del Tribunal de Responsabilidades Políticas el 23 de gener de 1942: "Fué alma y nervio del anarquismo".

 

A l'exili s'establiria a Condòm (Gascunya - Occitània) amb la seva companya, Consol Sabaté Catalá. Matrimoni que segons consta al padró municipal de Flix de 193, tenia tres filles i domicili al carrer Guerra del Rio núm. 6, 1a.

 

Al llarg dels anys d'exili formarà part en diferents ocasions del Comitè de la Federació Local de CNT-AIT a l'Exili.  Josep Ferrús va morir el 5 de maig de 1960 al seu domicili de Condòm. El periòdic CNT de Tolosa de Llenguadoc  el 10 de juliol publicarà la necrològica adjunta. La web de l'Ateneu Llibertari "Estel Negre" ofereix una entrada dedicada a la seua figura.