22 de desembre de 2013

BONES FESTES I ELS MILLORS DESITJOS PEL 2014.



“Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble." 

                                                Salvador Espriu 

Dibuix de Júlia M C, membre dels Petits Cantaires de Flix. 1r Premi Concurs de "Felicitacions de Nadal" organitzat per l'Orfeó de Flix amb motiu de la Festa de Santa Cecília-98. Estracte  "INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE" de Salvador Espriu (1913-1985)

18 de desembre de 2013

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L'AJUNTAMENT DE FLIX DE SUPORT A LA CONSULTA PEL DRET A DECIDIR DE CATALUNYA.



Foto de Flix.cat del moment de la votació
Avui l'ajuntament de Flix ha aprofitat la sessió plenària d'aquest dimecres 18 de desembre, on per cert també s'han aprovat els pressupostos per l'any 2014, per aprovar unànimament una declaració institucional de suport a la convocatòria de la consulta pel dret a decidir de Catalunya. 

Després de la lectura del manifest a càrrec del regidor d'ERC Francesc Barbero, l'alcalde Marc Mur i tots els regidors dels tres grups polítics que conformen la corporació, és a dir PSC, CiU i ERC,  no han dubtat en oferir el seu suport als representants legítims del poble català per tal que la consulta sigui una realitat, al mateix temps que fan seua la crida a la participació activa i pacífica i en llibertat en aquesta acte democràtic de decidir el seu futur.

L'aprovació ha estat rebuda amb un fort aplaudiment del públic assistent, on  hi erem representants d'Esquerra Republicana de Catalunya i de l'Assemblea Nacional Catalana. Al final del Ple el seu coordinador local, Josep Ma Recha, ha expressat la seua satisfacció i ha agraït l'acord per unanimitat,  felicitant l'alcaldia pel seu discurs defensant la declaració institucional.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL


Davant l’anunci de la convocatòria d’una consulta per tal de decidir si la nació catalana vol esdevenir un Estat independent, aquest Ple, integrat per representants electes per la ciutadania de Flix, vol manifestar:


1. La seva satisfacció per l’acord entre la majoria de les forces polítiques al Parlament, que farà possible la celebració d’una consulta on el poble de Catalunya decidirà, de manera lliure i democràtica, el seu futur col·lectiu.


2. El seu compromís amb la Generalitat i el Parlament de Catalunya, representants legítims del poble català, per tal que aquesta consulta sigui una realitat.


3. La seva crida a la ciutadania a que participi de manera activa, pacífica i en llibertat en aquest acte democràtic, decidint el seu destí.

14 de desembre de 2013

XXV ANYS DEL CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D' EBRE.

Diari Tarragona 14.12.13
Ahir vaig reviure un capítol del recent passat assistint a l'acte de commemoració dels 25 anys del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. L'acte fou presidit pel conseller de la Presidència, Francesc Homs, qui inaugurà l'ampliació de la seu. La nova sala d'actes plena de gom a gom davant els nombrossos assistents, càrrecs la majoria institucionals com el Delegat del Govern, Xavier Pallarés, alcaldes, consellers, ex-alcaldes i ex-consellers comarcals d'aquest 25 anys de vida del Consell Comarcal, a més dels treballadors i treballadores de l'entitat. Uns moments per retrobar-se amb vells coneguts de tots els pobles de la Ribera. 

Com a president de l'entitat entre els anys 2003-2005 vaig compartir lloc amb la resta d'ex-presidents: Santiago Campos, Josep Solé i Bernat Pellissa. I vàrem escoltar un repàs del 25 anys de vida del Consell realitzat pel responsable informàtic i segurament un dels treballadors més antics, Miquel Vila, així com  els discursos del president Jordi Jardí i del conseller Francesc Homs, qui, a més de defensar el paper vertebrador del país dels consells comarcals, reflexionà en veu alta dels moments històrics que viu Catalunya i el repte de 9N del 2014, constatant-se, per cert,  un sentiment pràcticament unànim de complicitat amb els discurs entre els assistents.


 Fotografia de l'ami Toni Pujals alcalde de la Torre de l'Espanyol (2003-2007)

12 de desembre de 2013

TENIM DATA, TENIM PREGUNTA I TENIM FUTUR !!!


            UN DIÀ HISTÒRIC: TENIM DATA, TENIM PREGUNTA I TENIM FUTUR!!!
                9 DE NOVEMBRE DE 2014: SÍ I SÍ A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

9 de desembre de 2013

"RETORN A L'EBRE", RECORDANT MILTON WOLFF I LA BATALLA DE L'EBRE


Interessant video d'Antonio José Fernández recordant el "retorn a l'Ebre" (14 de novembre 2005), 67 anys després de la Batalla de l'Ebre, del llegendari comandant de la Brigada internacional Lincoln, Milton Wolff (1915-2008). Aquesta vegada creuant el riu pel pas de Barca de Flix. Per saber-ne més sobre Wolf consulteu la Wikipedia i per la jornada del "retorn a l'Ebre" recomano la crònica de la jornada del periodista Toni Orensanz.

7 de desembre de 2013

"LISÍSTRATA" DE FLEXUS TEATRE


La protagonista del dia d'ahir a Flix va ser "Lisístrata", la celebèrrima obra d'Aristòfanes, amb l'original versió de grup Flexus Teatre. Una excel.lent i original adaptació de Natàlia Rofes dirigida per Conxita Domènech i Ma Carme Gòmez. Fins a trenta-dos actors flixancos i flixanques revonvertits en grecs de l'època clàssica, dirimeixen els conflictes i rivalitats entre Atenes i Esparta amb l'Acròpolis protagonista del l'escenari.

L'èxit de la representació estava assegurada abans de començar, per dos motius ben concrets, per l'excel.lent acollida de duess representacions anteriors, amb el saló de teatre de la Unió Social ple gom a gom, i pel significat solidari especial de la representació ahir, amb la recaptació íntegra destinada a l'Associació Jeroni de Moragas.

Com a espectador i seguidor de Flexus Teatre voldria trametre la meua felicitació i enhorabona a tota la gent de Flexus i a l'Associació Jeroni de Moragas.

4 de desembre de 2013

EL MÓN HO HA DE SABER: VÉRONIQUE MORALI

El passat 26 de novembre ens vàrem adherir la campanya "El Món ho ha de saber", destinada a donar a conèixer durant aquest mes de desembre a 14.500 personalitats d'institucions d'arreu del Món, el passat el i el present de Catalunya i la voluntat de futur de la major part de la seua ciutadania.

La personalitat que ens ha pertocat trametre el llibre Catalonia Colling, que inclou el DVD de la Via Catalana,  ha estat Véronique Morali, entre d’altres presidenta de Fimalac Développement, editora de la web Terrafemina i protagonista recent de la portada de Paris Match.

Biografia (Wikipedia):

Véronique Morali,  és una dona de negocis francesa, president de Fimalac Développement (inversions sucursals diversificat Fimalac ) i la Comissió del diàleg econòmic MEDEF i el grup creatiu de la TF Co, editor lloc web Terrafemina.  

Després de graduar-se al  Institut d’Etudes Politiques de París es va incorporar a l ‘Escola Nacional d’Administració.  Després de 4 anys en l'administració pública, Véronique Morali deixa la Inspecció General d'Hisenda per unir-se a la Marc Lacharrière Financera (Fimalac),
Sense cessar les seves activitats amb el grup Fimalac  va fundar amb Françoise Holder i Anne Meaux, l'associació "Dones de Treball", entitat de la és presidenta. Força Dona és una associació d'utilitat pública reconeguda que té com a objectiu ajudar i donar suport a les dones majors de 45 anys desocupades en els seus esforços per tornar a una ocupació i l'esperit empresarial. 5 anys Female Force ha ajudat a més de 8.000 dones i té operacions en deu ciutats franceses. 

 En 2008, va fundar el lloc web Terrafemina un lloc d'informació dedicat a les dones, molt centrat en els temes del treball, l'ocupació i el compromís .

Al febrer de 2011, Véronique Morali es va convertir en presidenta dels Forum de Dones per a l’Economia i la Societat.

Altres juntes directives i socials:


  • Membre de la Comissió de Control  de la Companyia Financera Edmond de Rothschild. 
  • Membre del Consell de Supervisió de Publicis Groupe   Director de Coca Cola  (Atlanta).
  • Cofundadora de la Dona Administració Corporativa Paris (xarxa única de les companyies membre dones).
  • Presidenta del Fòrum de Dones per a l'Economia i Societat.


3 de desembre de 2013

ORIOL DE REYKJAVIK - MAPI DE SINGAPUR


El setmanari L'EBRE ens ha ofert un interessant reportatge a la Primera Plana sota el títol: "A la cerca d'una oportunitat laboral. Alemanya, Anglaterra o Holanda són algunes de les principals destinacions escollides", tot destacant l'exemple de dos fills de Flix, ex-alumnes de l'Institut de Flix, tots dos universitaris, a qui el destí els ha dut a dos llocs tan llunyans com Islàndia i Singapur: Oriol Massot i Mapi Bosch.

Segons l'Institut  Nacional d'Estadística l'1 de setembre d'enguany  hi havia 151 flixancos i flixanques emigrants a l'estranger. Són dades atenir en compte per conèixer la situació actual, des de l'1 de gener de 2010, any de la crisi econòmica pèr excel.lència, han emigrat a l'estranger 28 joves flixancos i flixanques, amb un denominador comú: una excel.lent preparació acadèmica. És, sens dubte, un dels fenòmens que ha comportat la globalització i la profunda crisi econòmica que viu el país.

L'Oriol i la Mapi ens ofereixen unes reflexions des de la distància que cal destacar: l'Oriol amb 30 anys i des de Reykjavik, on a més d'estudiar Internacional Business a la Universitat i alhora  responsable de restauració d'un dels hotels més gran de la capital, cogestiona més a més una agencia de viatges "Islàndia 360". I Mapi, amb 25 anys, qui després d'haver estudiat  turisme a diverses ciutats d'Europa, va aprofitar una beca Turespaña per a les oficines exteriors de turisme, essent destinada per dos anys a Singapur, ciutat on treballa en la promoció de la marca de l'Estat pel Sudest asiàtic, Austràlia i Nova Zelanda.

29 de novembre de 2013

ANTONI ROVIRA I VIRGILI HO VEIA A VENIR.



El llibre d’Història de Segon de Batxillerat ens ofereix un text d’Antoni Rovira i Virgili extret del seu volum “El Nacionalismo catalán”, escrit el 1917, any més conegut com  de la crisi múltiple”. És un text que noranta-sis anys després no ens pot deixar indiferents, un text de lectura obligada, que recomanaria a tots aquells nacionalistes amb dubtes: ja sigui federalistes, confederalistes o terceres vies.

Rovira i Virgili començava afirmant que el nacionalisme es federalista, però concretava que ho era en quan fos adoptat per l’España castellana. És curiós com aquest argumentari encara sigui el mateix dels federalistes d’avui. L’any 1917, l’any de la Revolució Soviètica, en plena I Guerra Mundial, es plantejava aquest nacionalisme federalista amb una certa lògica. Però, que després  d’haver conviscut els catalans l'Espanya de tots els colors, amb totes les formes de govern, dictadures i democràcies, que encara es mantingui el mateix discurs i que es defensi el federalisme a Espanya, és inversemblant i increïble.

Seguint el raonament, Rovira i Virgili afegia: “si en vez de acceder a las demandas parciales y graduales de Cataluña, se obstinan en una política de aversión al catalanismo” (Raonament que avui continua plenament a l’ordre del dia: Llei Wert, Intereconomia, 13TV...), “puede suceder que nazca la convicción de que la solución federativa no es posible.” (convicció que encara és inmutable en certs sectors polítics acostumats a la fórmula de fer política coneguda popularment de “la puta i la ramoneta”). “En este caso ( la història d’Espanya de segle XX , els governs d'Aznar, Zapatero i Rajoy són la clara evidència i demostració) todo nacionalista ha de resultar lógicamente separatista", més clar no ho podia dir: independentista

NOTA. El llibre d'Historia és de l'editorial Barcanova.

26 de novembre de 2013

"FULLS D'HISTÒRIA DE LA VILA DE TIVISSA" DE F. MÀRIUS BRU

El lliurament del XVIè premi d'assaig "Artur Bladé" a Adolf Brull pel treball titulat: "Un home bo, Lluís Brull" m'ha portat a rellegir un dels volums més importants, segurament el pioner de la història local de la Ribera d'Ebre. M'estic referint a l'obra de F. Màrius Bru i Borràs: "Fulls d'història de Tivissa i del seu territori antic", publicat per AYMA, S L, Editors . Tarragona 1955, 285 p.

A més de la quantitat i qualitat d'informació local i comarcal que ens ofereix ens els seus 46 capítols, hi ha aspectes que cal tenir en compte davant l'obra.

Inicialment crida l'atenció  per ser escrita en català l'any 1955, amb una aclariment  obligat a la segona pàgina davant les autoritats franquistes: "Amb les degudes llicències". Segurament, el fet que hi partipessin en la seva publicació membres de l'església i els prohoms d'aleshores de Tivissa facilità l'us de la llengua maleïda pel franquisme.

Un segon aspecte a tenir en compte és el fet que sigui una obra pòstuma revisada i addicionada, amb l'afegit de "postuma" per partida doble, per l'autor dels manuscrit i pel revisor de l'obra.  El mestre F. Màrius Bru ens deixà en morir l'any 1946 el manuscrit que anà a parar a les mans del  mossen de Tivissa Ermini Capsir, qui en veure la importància de l'obra no dubtà en publicar-la i oferir-li a l'estudiós Lluís Brull i Cedó.

Al Pòrtic de l'obra es recorda que Lluís Brull complí de sobres la seva tasca. També ens recorda que Màrius Bru havia deixat d'escriure el manuscrit l'any 1921, quedant incompletes algunes parts, les quals serien finalitzades pel mateix Lluís Brull, qui després d'anys de deciació a l'obra,  malauradament, com l'autor , tampoc va poder veure l'obra publicada ja que una greu malaltia li ocasionà la mort l'any 1954 mentres feia els darrers retocs. Avui l'obra és una petita joia de les llibreries de vell i un llibre clau per conèixer les nostres contrades, que amb els anys es convertiria en l'obra més citada pels estudiosos comarcals de la Ribera d'Ebre.

Nota: L'any 2010 l'obra fou reeditada per l'ajuntament de Tivissa amb una introducció de l'historiador reusenc Ezequiel Gort.


24 de novembre de 2013

PREMI D'ASSAIG "ARTUR BLADÉ" A RIBA-ROJA D'EBRE


Els actes de lliurament del XVI Premi d'Assaig Artur Bladé  Desumvila el passat divendres a Riba-roja d'Ebre foren molt especials. A més del lliurament del Premi a un estudi biogràfic de l'il.lustre tivissà Lluís Brull, realitzat  pel seu nebot Adolf Brull, es commemorà el 30è aniversari del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre  (CERE) i el retorn després de 24 anys del lliurament del Premi a Riba-roja d'Ebre.

Particularment són dos efemèrides amb un significat especial i carregats de bons records. Primer per ser un dels membres fundadors del CERE a Vinebre aquella nit de juny de 1983, i en  segon lloc el retorn a Riba-roja d'Ebre, el primer sopar literari i  premi d'assaig que vaig organitzar als pocs mesos d'haver accedit a la presidència de l'entitat el 1987..

He retornat a l'hemeroteca i he recordat aquell IV Premi d'assaig, lliurat el 29 de setembre de 1989, el darrer en que participaria el recordat Artur Bladé i Desumvila, essent el guanyador d'aleshores el periodista Xavier Garcia amb :"La Ribera d'Ebre, c entre d'una àmplia perifèria expoliada". Anecdòticament podriem recordar el jurat d'aquella edició, compost per Josep Lluís Carod-Rovira, Lluís Cassassas, Salvador Cardús i Pilar Rahola, intelectuals que amb els anys han esdevinguts autèntics creadors d'opinió. Una nit que clouria amb un recordat discurs Isidor Marí, sot-director de Política Lingüística. El fet que la personalitat invitada a tancar els actes fos precisament en Xavier Garcia, el guanyador d'aquella edició, fou tota una distinció més que merescuda.

Temps era temps i l'entitat ha crescut en tots els àmbits, el magnífic parlament de Xavier Garcia ho deixà molt clar, així vaig retrobar-me amb amics de bona part dels pobles de la Ribera, amb molts companys que han format part de les diferents juntes del CERE , al actuals membres i al seu president Josep Antoni Collazos. La demostració de la vitalitat de la cultura riberenca una vegada més ha passat l'avaluació amb excel.lent nota, i aixó ens ha de portar ha estar orgullosos del nostre Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.

Per acabar tot i que vaig fer personalment, enhorabona i moltes felicitats al senyor Adolf Brull per la seua obra: "Un home bo, Lluís Brull", un dels secrets més ben guardats a llarg de la nit, company de taula amb qui vaig compartir tertúlia al llarg del sopar i que gràcies a la proximitat vaig tenir l'oportunitat de ser el primer en felicitar.

Per accedir a la crònica del lliurament del XVI premi d'assaig podeu llegir la crònica que ens ofereix la web del CERE:

http://www.riberadebre.org/index.php?option=com_content&view=article&id=143:qun-home-bo-lluis-brullq-dadolf-brull-xvi-premi-dassaig-sobre-la-ribera-debre-artur-blade-i-desumvila&catid=1:noticies&Itemid=2

18 de novembre de 2013

LA PREMSA I EL DIA DESPRÉS DE LA BATALLA DE L'EBRE.



Els comunicats oficials del dia 16 de novembre de 1938,  son prou eloqüents: 
Parte oficial del Cuartel General del Generalísimo: En el dia de hoy nuestras victoriosas tropas han conquistado los pueblos de Flix  y Ribarroja y han terminado la ocupación del terreno que aún le quedaba al enemigo en la orilla derecha del Ebro. La operación que los rojos presentaron al mundo mediante su propaganda como gran éxito militar, ha constituido para ellos una de sus mayores derrotas…" (1)
Mentres el "Parte" republicà deia: "sin notícias de interés
Consultant la "biblioteca virtual de prensa histórica" del "Ministerio de educación,  cultura, y deporte", els diaris de l'endemà dijous 17 de novembre, podem llegir dos exemplars que dient el mateix tenen objectius diferents. "LABOR" de Soria, "organo de Falange Españde ola Tradicionalista y de las JONS" i "La Libertad" , "Diario republicano independiente, órgano de expresión del Frente Popular". 
Pel diari feixista els titular més important eren: "Ha terminado la batalla del Ebro" i "con la ocupación de Flix y Ribarroja quedó en nuestro poder toda la orilla derecha".
Pel republicà, per la seua part, era: "La batalla del Ebro es uno de los episodios más gloriosos y eficaces en el orden político y en el militar realizados por el Gobierno de la República", tota una declaració d'intencions. Titular al que acompanava un breu: "Las tropas republicanas, obedeciendo el plan premeditado, repasan el Ebro en metódica y ordenada maniobra de retirada". Amb aquesta darrera paraula, "retirada", donaven a conèixer als seus lectors la derrota de la Batalla de l'Ebre.
        


MEZQUIDA Y GENÉ, Luís Mª. La batalla del Ebro. Diputación de Tarragona. 1973. Pag. 157.

12 de novembre de 2013

ELS DARRERS DIES DE LA BATALLA DE L'EBRE.


Dissabte 16 serà un dia especial, farà 75 anys que va finalitzar la Batalla de l'Ebre. El CERE, lo Riu, La Cana, Senders Flix, L'EMMF, l'Ajuntament de Flix amb el suport del Departament de Relacions institucionals de la Generalitat han organitzat una caminada per la línia fortificada i  lloc de comandament del XV Cos de l'Exèrcit de la República (la Fatarella), seguint el camí de la retirada fins al Monument del Pont de Ferro (Flix), pont que els sapadors volarien per ordre de Tagüeña a les 4,40 de la matinada del dia 16 de novembre del 1938,  darrer acte del final de la Batalla dels 115 dies, lloc on es farà un acte institucional.

Permeteu-me esmentar un commovedor i magnífic retrat històric de l'historiador Francesc Xavier Hernàndez Cardona d'aquest darrers dies i de la trascendència del recorregut del proper dissabte, resseguint les petjades de la darrera batalla dels Raïmats, el sacrifici dels soldats republicans del 15 BM facilitant que el darrer cos de l'Exèrcit Popular pogués passar el riu Ebre per lliurar més tard la batalla de Catalunya: (pàgina facebook)

13 i 14 de novembre de 1938. Fa 75 anys... EL DARRER DIA DE LA BATALLA DE L'EBRE. EL TERRIBLE COMBAT DE RAÏMATS (LA FATARELLA)

(... )  Davant la pressió feixista els comandaments republicans van ordenar la retirada en tot el front de la serra de la Fatarella. El que quedava de les divisions 11, 42, 43, 44, 45 i 46 havia de confluir cap a Flix, i dues divisions, la 3 i la 35, que estaven posicionades davant la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs, havien de retirar-se i cobrir la retirada del conjunt de l'exèrcit atrinxerades en la línia defensiva de la Fatarella. A les 18 hores del dia 13 va començar la maniobra de retirada, a les 7 hores del matí, tot just quant començava a nevar, el conjunt de les forces republicanes s'havien replegat i les brigades de la 3 i la 35 divisió s'havien desplegat al llarg de la línia defensiva de La Fatarella. Algunes unitats com les bateries d'artilleria, material pesant i els blindats van passar el riu aquella mateixa nit.

A la zona, critica de la Serra de La Fatarella, les cotes de Raïmats, es van desplegar els soldats de la 15 BM, el que havia estat la mítica XV Brigada Internacional. Les forces republicanes, van seleccionar els homes més aptes per combatir, i estava clar que s'havia de resistir al màxim per donar temps a creuar el riu al conjunt de l'Exèrcit Popular. Si els feixistes trencaven la línia per la banda d'Ascó podien arraconar les forces republicanes contra el riu, altrament si ocupaven les altures de Raïmats la seva artilleria podria destrossar les unitats republicanes que havien de repassar el riu.


Al seu torn els feixistes eren molt conscients que podien destruir d'un sol cop el nucli de l'Exèrcit Popular a Catalunya, per tant havien d'ocupar, a qualsevol preu, les altures de Raïmats. Si ho aconseguien podrien massacrar les divisions en retirada, la 42, 43 i 44. Per tant Yagüe va posar tots els mitjans a l'abast al servei de l'ofensiva. Després d'ocupar La Fatarella a migdia del dia 14 van avançar cap a Raïmats amb efectius de la 82 divisió d'infanteria i una forta columna blindada. En els dies precedents l'aviació feixista, alemanys, italians i espanyols havien bombardejat durament els entorns de la Fatarella. El dia 14, a mitja tarda les forces feixistes van llençar un atac en massa contra les posicions de Raïmats, contra les cotes 554 i 562. Van bombardejar les posicions amb l'artilleria divisionària, i amb artilleria del CTV (Corpo Truppe Volontarie) i tot seguit van avançar amb blindats i també hi ha parts d'atacs de cooperació per part de l'aviació. Probablement a darrera hora de la tarda els atacants van conquerir les fortificacions de la cota 554, i fins i tot potser van arribar a ocupar momentàniament les posicions de la cota 562, o part d'elles. En qualsevol cas els republicans van contraatacar a la nit i van poder mantenir-se en la zona elevada de Raïmats. Mentre, la línia resistia les unitats republicanes, el grup 115, les divisions 42 i 43, la divisió 44 i la 60BM creuaven el riu.
 

A llum de dia els feixistes van llençar l'atac final contra Raïmats. Amb les fortificacions de la cota 554 controlades els tancs van avançar per la pista que menava cap a Riba-roja i que en aquest sector passava entre les cotes 554 i 562. Els T-26 nacionals es van posicionar el més a prop que van poder dels fortins republicans, a uns 70 metres i els van canonejar amb les seves peces de 45 mm. Alguns dels projectils van entrar per les troneres de les fortificacions i van aniquilar els defensor. Després, amb els fortins neutralitzats pel foc dels blindats va atacar la infanteria. Cap a les 13h migdia els nacionals deurien controlar el conjunt de Raïmats i pugnaven per dominar el conjunt de la línia defensiva. La batalla de Raïmats havia acabat, però no va quedar cap soldat republicà per explicar-ho. Durant aquell mateix dia les forces feixistes van avançar cap a Riba-roja i van ocupar Ascó a darrera hora de la tarda. Tanmateix l'exèrcit feixista ja havia fet tard. A les 4,40 de la matinada del día 16 les darreres unitats republicanes repassaven l'Ebre i Tagüeña ordenava la voladura del pont de ferro de Flix. El sacrifici dels soldats de la 15BM i el d'altres unitats havia impedit el desastre. L'Exèrcit Popular va poder repassar el riu i encara va tenir forces per lliurar la batalla de Catalunya.

D'aquesta batalla s'havia perdut la memòria. El 2005 investigadors i afeccionats locals van localitzar les restes dels fortins. De llavors ençà l'Associació Cultural "Lo Riu" va maldar per recuperar les estructures de la línia defensiva i posar-les a l'abast de la ciutadania. El novembre del 2011 l'Associació Lo Riu, va potenciar la realització d'estudis arqueològics en la línia de La Fatarella. Aquest mateix any investigadors del Instituto de Ciencias del Patrimonio del CSIC, i del grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona van iniciar tasques d'excavació en la zona de Raïmats. L'activitat arqueològica ha permès conèixer amb més detall aquesta batalla perduda: el terrible combat que van lliurar les forces republicanes de la 15 BM per tal de protegir la retirada dels seus companys en el que va ser el darrer dia de la batalla de l'Ebre."

7 de novembre de 2013

CORRELLENGUA 2013 FLIXANCO



Des de fa anys el Correllengua treballa per a difondre l'ús de la llengua i promoure la cultura popular de les terres de parla catalana, amb una fòrmula participativa i transversal que recorre cada any bona part de les comarques dels Països Catalans.

Enguany el Correllengua està dedicat a recordar la figura del recordat  Miquel Martí i Pol, del qual es commemora el desè aniversari de la seva mort. Al mateix temps el filòsof Josep Mª Terricabras és l’autor del Manifest del Correllengua 2013, un manifest que ens convida a recuperar l'amor  per la llengua, perquè fer-ho vol dir recuperar l'autoestima. "La llengua només pot ser element d'unió i per això convida a portar el Correllengua a tots els racons dels Països Catalans."

Així, un any més, el poble de Flix ha tornat a acollir la flama del Correllengua. La seu de ca don Ventura ha estat el centre de les activitats,  i ,com comença a ser una tradició, els alumnes de primària ens han ofert un ventall de poemas de Miquel Martí i Pol,  i  per la seua part alumnes d’ESO han llegit el manifest del Correllengua. Tot seguit ha estat l’escriptora i mediàtica Empar Moliner qui s’ha adreçat amb el seu estil peculiar amb un monòleg  on la literatura i la llengua han estat el centre d’interés, una xerrada,  que per cert, a la majoria dels assistents s'ens ha fet curta, que ha acabat amb una referéncia molt especial a l’ERO d’Ercros

Demà, els actes del Correllengua continuen amb la presentació d'un llibre que ha creat espectació, "¡En cristiano!: Guardia Civil contra la llengua catalana" d'Ignasi Bea Segui, regidor de la CUP a Sant Cugat del Vallès, presentació que anirà a càrrec de Francesc Barbero.

Entrades anteriors del Correllengua a Flix:

     http://blogdepere.blogspot.com.es/2010/10/collage-correllengua-flixanco.html

     http://blogdepere.blogspot.com.es/2009/10/el-correllengua-flix.html

    http://blogdepere.blogspot.com.es/2012/10/el-correllengua-2012-amb-matthew-tree.html  

     


5 de novembre de 2013

ALCALDES DE FLIX (1923 -1931) (III)


  
Festes Majors 1928. Les forces vives amb l'alcalde Manuelín a l'esquerra i el diputat i  mestre Grau a la dreta de mossen Joan Escolà.

 DE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA A LA REPÚBLICA

  • 1923. 13 de setembre. Cop d’estat militar del general Primo de Rivera. Inici de la Dictadura militar. A partir d’aquests moments els alcaldes no seran elegits sinó nomenats. El terratinent i ex - alcalde Lluís de Castellví Torres nou alcalde. Els regidors són: Ramon Ferrús Larrosa, Joan Margalef Anguera, Ramon Alies Galcerá, Josep Terré López, Miquel Estopá Masot, Josep Rius Guiu, Felip Agramunt Dusola, Josep Mur Rodes i Josep Castellví Llop. El secretari de l’ajuntament és el mestre Joan B. Rosselló Carceller. 
  • 1924. 13 d’agost. “La Vanguardia” dona la relació dels dirigents de la “Unión Patriótica” local: “President: Enrique Grau Fontseré. Vice-president: Luís de Castellví Torrents.Vice-president segon: Maximino de Prada García. Secretari i vocals: Miguel Garcia de Lachica, Ramón Ferrús Larrosa, Mariano Ferrús Huguet, Baldomero Ribera Valle, Juan Margalef Anguera, Mariano Olibart Abadia i Miguel Estopá Masot. 
  • 1926. 17 d’agost. Enric Grau Fontseré, director de l´Escola Graduada,  nou alcalde de Flix. . La resta de membres del consistori eren: Marià Ferrús Huguet, Ramon Ferrús Larrosa, Ramon Alabart Sabaté, Ramon Alies Galcerá, Miquel Estopá Masot, Justo Ferrús Arnavat, Carlos Bargalló Cardona, Felip Agramunt Dusola i Lluís de Castellví Torres.
  • 1927. 22 de novembre. Enric Grau Fontseré nou diputat “corporativo” de la Diputació provincial. “Ha estat nomenat Diputat Provincial Corporatiu per  aquest districte de Gandesa, l'actual Alcalde de Flix i Director d'aquell gru p escolar. D. Enric Grau Fontseré, el qual disfruta d'un prestigi il·limitat entre'ls seus conveins.” (1)
  • 1928. Nou alcalde en la persona de Manuel Alabart López Giron, conegut popularment per Manuelín, membre del partit governamental de la Unión Patriótica, substitueix al mestre Enric Grau qui havia estat nomenat diputat provincial.
  • 1929. 12 de juliol. Isidre Martí Barberá,  president de la JD Flix, nou alcalde de Flix. Secundino Sabaté Mestres i Manuel Insensé Drago els tinents d’alcalde, la resta de membres eren: Enric Grau Fontseré, Ramón Fontanilles Franch, Roc Ranís Sales, Joan Margalef Anguera, Juan M. Muñoz Guitarte, Josep Mestres Díez, Ramon Ribera Alabart, Manuel Llop Sabaté i Miquel Estopà Masot.
  • 1930. 11 de març. Problemes en la constitució del consistori:    “Ens arriben noves d’eixa simpàtica vila de l’Ebre, no gaire agradoses. Sembla que allí uns senyors usant i abusant de la influència que naturalment ha de deixar sentir una fàbrica tan important com la “Electro Química” no reparen en envair esferes i camps que els haurien estat vedats.
El cas és que a Flix continua governant l’alcalde la U.P. empleat a sou de l’esmentada fàbrica, i que, en la renovació de l’Ajuntament, ha aparegut en la llista de majors contribuents essent així que no paga una pesseta per rústega, urbana i industrial. Es diu que ell al·lega el pagar utilitats, però sembla que el criteri que impera en la formació de les llistes, és el d’excloure aquesta contribució.
Per si això no fos prou, s’afirma també que no s’ha procedit correctament en la designació dels regidors procedents d’elecció, puix que han pres possessió alguns que no obtingueren el major número de sufragis en la votació corresponent.” (2)
  • 1931. 11  de febrer. Aquest dia malgrat les recomanacions del secretari del consistori, s’anava a fer la renovació del consistori donant entrada al majors contribuents de la població, és a dir, Manuel Oriol d’Oriol, nou alcalde, Lluís Castellví de Torres, Antonio d’Oriol Serrano, Lluís March Barenys, Mariano Ferrús Huguet i Marcelí Català Cervelló. Joan B. Rosselló Carceller és el secretari de l’Ajuntament.(3)
14 de març: Problemes a l’Ajuntament. Ho diu el "Diario de Tarragona" (4) "Han estat a visitar el governador de Tarragona, l'alcalde de Flix, senyor Manuel de Oriol, i un regidor, en representació de tots els regidors d'aquella vila, a desmentir la notícia publicada al diari La Voz de la Provincia, de Tarragona, segons la qual aquell Ajuntament dintre poques hores anava a celebrar sessió per a destituir el secretari sense formació d'expedient." 
  • 14 d’abril. Es proclama la República. A les eleccions locals del 12 d’abril havia guanyat la candidatura republicana encapçalada per Enrique Sánchez i Sánchez. Altres regidors electe foren: Josep Garciapons, Josep M. Rey, Joan Cubells, Salvador Ferrús, Antoni Melich, Ramon Fontanilles, Josep Sabaté, Marià Masot i Albert de Quintana.  


1. El Llamp (Gandesa)  31/11/1927
2. Las Circunstancias. Qué passa a Flix?.  11/3/1930.
3.  En realitat el nou ajuntament s’havia de constituir el 18 de febrer de 1930, la meitat dels regidors en funció dels vots obtinguts a les tres darreres eleccions i l’altra meitat per als majors contribuents.
4. Diario de Tarragona 14/03/1931

1 de novembre de 2013

EMOTIU RECONEIXEMENT A LES BRIGADES INTERNACIONALS






Si ahir el centre d’interés del 75è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals en plena Batalla de l'Ebre fou un acte acadèmic a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i més tard l’Espluga de Francolí, lloc emblemàtic on es realitzà el comiat oficial de les Brigades Internacionals, setmanes abans de la fi de la Batalla de l’Ebre...




Avui, 1 de novembre a les 10 del matí i organitzat per la URV i Terra de Germanor – Terre de Fraternité, i amb el suport de l'Ajuntament de Flix, s’ha realitzat una emotiva  ofrena floral davant el Monument italià a les Brigades Internacionals ubicat al Mirador de Flix, amb l’assistència de delegats de 12 països, dos brigadistes i familiars de brigadistes.


L'acte ha comptat amb breus parlaments del representant de Terra de Germanor, del professor de la URV. Josep Sànchez, l'alcalde de Flix, Marc Mur i dels brigadistes, els germans Almudever, brigadistas francesos, que varen combatre al front de l’Ebre, un dels quals ha recordat molt emocionat com passà el riu entre Flix i Ascó aquella històrica nit del 25 de juliol del 1938, al començament de l’ofensiva republicana de la Batalla de l’Ebre. Després d'aquest homenatge els actes han continuat a Corbera d’Ebre i Batea.Al final s'ha cantat "la Internacional" i s'ha fet un silenci amb el "Cant dels Ocells".

En el record de molts assistents a l'acte, les dades del 1990 i 2005, la primera amb motiu de la inauguració del monument constuit amb pedra de Vicenza de l'escultor Romeo Mancini a la Batalla de l'Ebre ofert per l'Associazione Italiana Combattenti Voluntari Antifascisti di Espagna, i la segona data amb motiu del "Retorn a l'Ebre" del cap de la Brigada Garibaldi, el mític Milton Wolf.

28 d’octubre de 2013

1937, 28 D'OCTUBRE, LA DARRERA GRAN RIUADA.



Entre els dies 23 i 30 d’octubre del 1937 el riu Ebre visqué la darrera gran riuada. Diuen les cròniques que el nivell de les aigües pujaren fins destruir entre d'altres les casetes de material d'obra d'arran del riu de Saltos del Ebro qui aleshores estava constuint la presa. El dia 28 arribaria a la cota màxima, precisament d'aquest dia en concret tenim una magnífica fotografia facilitada per PVZ (el 27 de juliol 2013) amb la referència"Fx.28-X-37" i que ens ha donat a conèixer gràcies a la xarxa social de facebook, mitjançant una pàgina grupal que duu el nom "FLIX FOTOS PEL RECORD". Grup privat que avui té 746 membres i que des de fa més d'un any ens ofereix veritables joies fotogràfiques flixanques als amants de la història local.

No disposem de gaire informació a nivell de Flix, però gràcies als col.laboradors d'aquesta pàgina de facebook hem pogut accedir i conèixer un conjunt  de sis imatges de la darrera gran riuada, la majoria facilitades per MZ

Seguint les cròniques de l'època des de Sort fins a Deltebre les destrosses foren força impactans. El 23 d'octubre l'Ebre sortí de mare a Faió i el 29 d'octubre a Tortosa el riu arribaria a 9 metres sobre el nivell normal, 1,82 metres menys que la gran diuada del 1907, es a dir 20.000 m3/s davant el 23.584 m3/s de l'any 1907.  Precisament de Tortosa podem consultar el diari "el Poble", portantveu d'ERC a la capital del Baix Ebre, on dedica les dues primeres pàgines al desbordament de l'Ebre, amb una excel.lent crònica de la riuada i la resposta ciutadana de l'històric J Subirats Piñana titulat "La riuada passada".



La panoràmica de les cases d'obra de "Saltos de l'Ebro" i  de les instal.lacions de la Fàbrica pràcticament inundades, amb l'assut sota les aigües, són una mostra de les que podem trobar cercant  pel grup de facebook.

26 d’octubre de 2013

"LA FLAMA DE GERMANOR" A LA RIBERA D'EBRE



Ahir al vespre i al saló d’actes del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre vàrem assistir a un acte amb un fort contingut simbòlic. El motiu principal fou l’acolliment per part del president del Consell Comarcal, Jordi Jardí, de la Flama de Germanor provinent del Consell Comarcal del Baix Ebre. Un acte institucional de caire comarcal i ebrenc que finalitzarà el proper 16 de novembre al poble vell de Corbera d’Ebre, amb motiu del 75è aniversari de la fi de la Batalla de l’Ebre.

Acte seguit l’acte tingué una part acadèmica carregat d'emocions a càrrec de la historiadora Assumpta Montellà, segurament més coneguda arreu per les investigacions sobre l’exili, la vida al camp de concentració d'Argelers i “la Maternitat d’Elna”, qui ens oferí una didàctica xerrada sobre “la dona i la Guerra Civil”.   

Així, com li agrada dir ella, amb passió, amb vehemència, amb intensitat, ens endinsà dins del context de la Guerra Civil i de l’exili des de la perspectiva de “les històries menudes” i dels “herois que no surten en els manuals d’historia”. 

Assumpta Montellà defensà amb sòlids arguments la importància de la historia oral  com a eina fonamental en la investigació històrica. D’aquí que ahir també seria protagonista important de l’acte la senyora Maria Ribes d’Ascó, nascuda el 1923, qui a través d’una conversa amb la historiadora, ens oferí la visió més humana del conflicte, els records d’una noia adolescent de 90 anys de la Batalla de l’Ebre,  records viscuts molt intensament  entre els pobles d’Ascó i la Fatarella.

Per cloure l’acte el president del CERE, Josep Antoni Collazos, feu la lectura del manifest de la Flama de Germanor redactat per l’historiador Josep Ma Solé Sabaté, i es feu un minut de silenci en record de les víctimes de la Batalla d’Ebre.

23 d’octubre de 2013

I DEMÀ: VAGA GENERAL D'EDUCACIÓ !


"NI LOMCE, NI LEC NI RETALLADES". Amb la llei d'educació que ens vol imposar la majoria la majoria absoluta del PP i el ministre Wert, després d'haver treballat des de tots els àmbits per l'eduació i l'ensenyament públic. Amb dos paraules vull destacar que demà faré vaga: PER DIGNITAT.

17 d’octubre de 2013

UN MATÍ PELS ESPAIS DE LA BATALLA DE L'EBRE


Avui amb els alumnes de 2n de batxillerat i 1r de batxillerat humanístic de l'institut de Flix hem fet una passejada pels principals Espais de la Batalla de l'Ebre. El seu 75è aniversari no podia passar per alt pels estudiants de batxillerat, així el COMEBE ens ha ofert aquesta immersió per una història que no podem oblidar.

Així hem estat a Corbera d'Ebre, el Pinell de Brai i Villalba del Arcs. A Corbera al Centre d'Interpretació "115 dies" on la nostra monitora, la Montse, ens ha ofert una pedagògica introducció al conflicte bèl·lic, després al Pinell hem visitat el el Centre "Les veus del front" i hem visitat l'exterior del magnífic celler modernista de César Martinell..

Acte seguit ens hem adreçat a Villalba dels Arcs, concretament a l'espai "Els Barrancs", espectacular línia de trinxeres que formà part de la xarxa de defensa republicana. Finalment de retorn hem fet una breu parada al vell mig entre la zona de Quatre Camins i Punta Targa, un dels capítols més impactants del que va significar la Batalla de l'Ebre, amb la desfeta del Terç de Montserrat, format per requetès catalans, per una acció absurda i sense sentit de l'ofensiva feixista.