26 de juny del 2016

RESULTATS ELECCIONS 26J A FLIX




















 % VOTS
    














     VOTS




                                                              ERC

 33.13%
        638
                                                              COMÚ PODEM

 19.26%
        371
                                                              CDC

 19.11%
        368
                                                              PSC

 14.07%
        271
                                                              PP

   9.14%
        176
                                                              C's

   3.69%
          71
                                                              PACMA

   0.78%
          15
                                                              PCPC

   0.16%
            3
                                                              CERO-GV

   0.05%
            1

                          PARTICIPACIÓ              68,18 %

                                                                            CENS                                 2.860
                                                                            VOTANTS                         1.950
                                                                            VOTS BLANC                       12 (0,62 %)
                                                                            VOTS NULS                          24 (1,23 %)
         
 I al Senat. ( de 23 candidats): 


Votants:1894 Abstenció: 33.78% Blancs: 52 Nuls: 68


Miquel Aubà i Fleix (IND) (ERC-CATSÍ)
645
35.32%
Josep Rufà i Gràcia (ERC-CATSÍ)
588
32.2%
Laura Castel i Fort (IND) (ERC-CATSÍ)
580
31.76%
Carles Pellicer Punyed (CDC)
367
20.1%
Teresa Moya Giné (CDC)
338
18.51%
Celia Cánovas Essard (EN COMÚ)
331
18.13%
Joan Maria Basora Robert (CDC)
326
17.85%
Jordi Jordan Farnós (EN COMÚ)
314
17.2%
Ricardo Redondo Moltó (EN COMÚ)
298
16.32%
Joan Sabaté Borràs (PSOE)
265
14.51%
Josep Fèlix Ballesteros Casanova (PSOE)
253
13.86%
Maria Jesús Sequera Garcia (PSOE)
251
13.75%
  • La notícia - anècdota del dia ha estat  el requeriment de la Junta Electoral obligant a l'Ajuntament a mitja tarda a treure les estelades del Castell Nou i de la C12 davant del bar Continental.

25 de juny del 2016

EL PRINCIPÍN ASTURIANU.


"Le Petit Prince" té una traducció a la llingua asturiana, també coneguda per bable, traduida per X. Ll. Garcia Arias amb la col·laboració de Marta Suàrez. "El Principín", editat a Uviéu, va per la cinquena edició des de l'any 1983 que es feu la primera. Una edició promoguda per  l'Academia de la llingua asturiana" dins la col·lecció "Escolín".

Recordar que el bable o asturianu no va disposar de normes ortogràfiques oficials fins l'any 1981, que no és llengua oficial tot i que esta regulat per l'Acadèmia de la Llengua Asturiana i una llei del principat d'Astúries regula el seu us. Una llengua que actualment els escolars entre 6 i 12 anys el poden estudiar voluntariament, i a secundària es pot estudiar com a matèria optativa.

"A los neños pido-yos que me perdonen por ufiertar esti llibru a una persona mayor. Teo una bona sida: esta persona mayor ye'l meyor amigu que tengo en mundu ...  A LEON WERTH Cuando yera niñu"

"Siendo yo un neñín d'unos seis años vi una vez, nun llibru que falaba de la Selva Virxen, un dibuxu perguapu. El llibru tituñábenlu Hestories vivíes y el dibuxu yera un colobrñon, una boa, tragando un bichu..."

21 de juny del 2016

"DE L'ARROSSAR A LA TAULA".


Una imatge - col·lage de record de la presentació el passat 17 de juny a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila del llibre "De l'arrossar a la taula" d'Eva Artal, M. Teresa Castelló i Cristina Giné.

Les meues primeres paraules serviren per definir la publicació com un excel·lent producte de proximitat km 0, és a dir, fet al costat de casa i per la gent de casa, un llibre de receptes fet a sis mans on l'arròs n'és el principal protagonista.

El cicle de l'arròs, la seua història i presència al Delta de l'Ebre, l'evolució històrica del seu conreu, elaboració i les sis varietats que hi podem trobar, així com les festes populars, ens introdueix a un receptari popular format per 83 receptes, facilitades per 45 informants de 18 poblacions, classificades segons la tipologia dels seus ingredients,  des dels salaons, de l'horta i el corral, el bosc i la caça, de mar i de montanya fins el peix i la closca.

Una publicació que té un plus afegit, els drets d'autor es destinen i destinaran a favor de l'Associació Jeroni de Moragas. Modèlica institució riberenca que treballa amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID).

Col·lage de fotos de la Biblioteca Artur Bladé i la galeria fotogràfica Flix.cat.

20 de juny del 2016

TERRABASTALL POÈTIC DE REUS

Dissabte vam assistir al Centre d'Art Cal Massó al vermut poèticomusical organitzat per Terrabastrall poètic de Reus. El motiu que ens va portar a l'acte va ser per felicitar i escoltar a l'amic Josep Ramon Bach amb motiu del seu 70è aniversari. Darrer premi Vicent Andrés Estellés per la "Secreta Dàlia" i de nou Premi Crítica Serra d'Or per "Caïm", Bach, avui per avui, és un dels poetes amb majúscula de casa nostra.

Acte copresentat per la flixanca Mercè Prunera, el vermut poèticomusical va servir per retrobar-me amb antics conegut de la cultura reusenca com Xavier Amorós, Quim Besora o Antoni Nomen, així com conèixer el representants de la nova poesia com Ricard Mirabete, a qui havia llegit al digital Núvol, Josep Lluís Sotorra, Xavier Amorós Corbella, Francesc Monpó i Àngels Moreno, amb les excel·lents interpretacions musicals de Gerard Marsal.

13 de juny del 2016

DIVENDRES 17, "DE L'ARROSSAR A LA TAULA".


Divendres 17, a la Biblioteca Artur Bladé Desumvila, participaré al costat de les autores i de Teresa Moreno, de l'Associació Jeroni de Moragas,  en la presentació  del llibre "De l'arrossar a la Taula" d'Eva Artal Rocamora, M Teresa Castelló Bou i Cristina Giné Miró, editat per Farell  dins la col·lecció Rebost i Cuina. 

6 de juny del 2016

1916, EXCURSIÓ D'ALUMNES DE MÓRA LA NOVA.

1916. Alumnes de Mora la Nova davant de les Escoles de Flix

És curiosa i interessant la crònica de l'excursió d'un grup d'alumnes de l'escola de Móra la Nova a Flix que ens ofereix el diari la Vanguàrdia  (1) el 28 de juny de l'any 1916. Crònica d'una excursió de la que crec que té molt a veure amb dues magnífiques fotogràfies que Robert Vallés ens ofereix el grup de facebook  dedicat a imatges antigues de Móra la Nova anomenat "Els Masos d'antes" (2). 

Així, segons la crònica, un grup d'alumnes de Móra la Nova acompanyades per la mestra Olímpia Baiges, tot aprofitant les bones comunicacions ferroviàries visitaren el poble de Flix, essent rebudes a l'estació per mateix director de la Fàbrica, Wilhem Müller, quí els feu de cicerone de les instal·lacions fabrils, adreçant-se a continuació a les noves escoles, recentment inaugurades, lloc on serien rebudes pels alumnes i l'ajuntament, amb el seu director i mestre Enric Grau Fontseré al capdavant, amb els discrusos i càntics de reigor, visitant després de dinar l'església i la nova capella neogòtica de comunió, retornant a l'estació passant per l'antiga resclosa i la frondosa illa que aleshores era l'orgull del poble de Flix,  acabant la crònica amb un missatge propi de la regeneracionisme del moment: "Así es como se educa á las nuevas generaciones y como autoridades, padres, maestros y discípulos deben conducirse si queremos regenerarnos".        
   Des de la perspectiva dels 100 anys de l'excursió escolar de les alumnes de Móra la Nova al poble de Flix, costa imaginar-nos que la Vanguardia ens pugui oferir una crònica de qualsevol de les excursions escolars que es fan avui dia com la que ens ofereix concretament a la pagina 4 de l'exemplar de dimecres 28 de juny de 1916.
    "... excursión realizada por las niñas de la escuela nacional de Móra la Nueva, dirigida por su maestra doña Olímpia Baiges.
    A las ocho y mèdia de la mañana llegaron á ésta, siendo recibidas en la estación por el director de la Electro-Química, niñas de la escuela nacional con su maestra (...) Seguidamente visitaron la fábrica mencionada, y el señor Müller, persona cultísima y amante de la enseñanza, les fue explicando cada uno de los productos que en ella se elaboran... Luego se dirigieron al pueblo, y a la entrada del mismo salieron á recibirlas los niños con sus banderas nacionales, diéronse saludos de bienvenida y continuaron la marcha hacia la escuela graduada, lugar destinado y comer y en el que las aguardaban los señores del ayuntamiento y Junta local de primera enseñanza.
    El maestro señor Grau, en nombre del alcalde, hizo un elocuente discurso de salutación, explicando lo muy útiles que son las excursiones escolares bien dirigidas, ya que con ellas se atiende tanto á la educación física como á la intelectual, religiosa y estética. El maestro señor Coll también se dirigió a las niñas y con palabras elocuentes les hizo presente que la excursión aun tiene otro objetivo, es estrechar los lazos de amor que deben unir los pueblos para formar de toda España una familia. La señora Baiges agradece las palabras de elogio á ella y á sus alumnas tributadas, siendo los tres muy aplaudidos y felicitados. Las excusionistas cantaron con gran afinación un himno escolar; luego fueron obsequiadas con un refresco y más tarde comieron alegremente.
    A las dos y media, autoridades y maestros acudieron nuevamente á la escuela; visitaron las excursionistas todas las dependencias del local y los maestros señores Grau y Coll les explicaron varias de las aplicaciones que tienen los aparatos de física que hay en la sala de material.
   Impresionáronse varias placas como recuerdo de esta excursión y después fueron á visitar la Iglesia y su moderna capilla de comunión de estilo gótico.
   Al regreso pasaron por encima de las grandes compuertas del canal de la esclusa, entraron en una frondosa isla de una belleza matural sorprendente y sumamente complacidas por las atenciones de que fueron objeto, tomaron el tren de las cinco que las condujo al pueblo de procedencia.
   Así es como se educa á las nuevas generaciones y como autoridades, padres, maestos y discípulos deben conducirse si queremos regenerarnos."


(1) La Vanguardia, 28 de juny de 1916.
(2)  Facebook. Robert Vallés Segura. grup "Els Masos d’Antes". 15.12.2013