FLIX: IV REGATA DE LA LLIGA DE LLAGUT

El diumenge proper, 29 de juliol, tindrem de nou l'ocasió de veure i viure un dels millors espectacles esportius en el incomparable marc del riu Ebre, el nostre diu de Baix a partir de les 9 del matí. La lliga catalana de llagur lluny del mediterrani és un fet amb la IV regata que es realitzarà a Flix.

1R FESTIVAL DE MÚSICA LLIURE AMB VERY POMELO

Després del cap de setmana passat marcat pel bon Jazz, el proper viurem a Flix el  "1r festival de música lliure", una nova manera de donar a conèixer el nou panorama de la música amb Xarim - Very Pomelo com a centre d'interès. 

En aquests moments de crisi econòmica i per molts també de valors,  més que mai és un bon moment per  felicitar i agrair als participants i a l'Associació de Músics de Flix  per oferir aquest nou espai !

ÈXIT DE LA QUARTA EDICIÓ DE FLIX JAZZ

Un cap de setmana de bon jazz a Flix, enguany en la seua quarta edició: Combos Flix Jazz, Genís Bagés Trio + Joan Mas, David Mengua - Free Spirits Big Band, Andreu Zaragoza Quartet - fet. Seamus Blake, Xavi i amics i Robert Nesta Songs.

FLIX JAZZ 2012

BERTA TREIG, I PREMI DE L'INSTITUT PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMARQUES DE L'EBRE..

L'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) va lliurar el passat divendres els guardons de la primera convocatòria dels premis IDECE, creats amb l'objectiu de recompensar la qualitat dels treballs de recerca i projectes dels cicles formatius de grau superior d'alumnes ebrencs que versin sobre estudis relatius al desenvolupament integral de les Terres de l'Ebre. Dels onze treballs presentats, el primer premi, dotat amb 1.500 euros, fou per a Berta Treig Carranza pel treball "A l'aixopluc de les balmes. Visió antropològica de les coves de Flix".

El company Marià també s’ha fet ressò de la notícia al seu blog: “Berta Treig, guanyadora de l Premi de IDECE”, també ho fa la web de l’ajuntament de Flix. Sens dubte ens omple de satisfacció a la comunitat educativa flixanca llegir notícies en positiu com aquesta, i més en concret a l'IES Flix.. 

Vaig formar part del tribunal de professors que qualificar el treball de recerca de la Berta, treball que va merèixer la màxima nota. Força original,  amb un interessant treball de camp com és el inventariar i conèixer les coves o balmes del terme de Flix, 56 en total. Amb una descripció detallada des del punt de vista antropològic i etnològic de les coves més característiques, la proposta de cinc itineraris pel terme i la descripció de 10 rutes per donar a conèixer aquest patrimoni tan important del poble de Flix. 


Al seu moment va merèixer els elogis de tots els membres del tribunal, ara merèixer el reconeixement de les entitats més representatives del territori ebrenc és el millor premi que pot tenir aquest treball de recerca i, com no,  la seua autora !.

Moltes felicitats Berta !!!

(A la fotografia superior la Berta és la tercera per la dreta).

A L'ESPIRAL GREGA: "AMB L'AIGUA FINS EL COLL"

Després del vergonyós, esperpèntic i dramàtic discurs de Rajoy al Congrés dels Diputats d'aquest matí, ben bé podriem dir que hem entrat definitivament a l’espiral grega. 

Atònit de bon matí per l'allau de retallades de l'estat del benestar anunciades, m'ha vingut el record de la lectura de“Amb l’aigua fins el coll” de Petros Markaris, i que en llegir-la al seu moment vaig pensar que els grecs anaven més dos passos per davant ! 

Entre d'altres deia l'estiu de any 2010 tot escrivint la novel.la:

“Al final, la solució me la va donar en Fanis:

–Compra’t un Ibiza.

–¿Per què? –li vaig preguntar, sorprès.

–Per la solidaritat dels pobres. En aquests moments els espanyols

i els portuguesos les estan passant magres, com nosaltres.

Pel mercats financers som els PIIGGS,* els porcs. Doncs bé, un

porc ha d’ajudar l’altre, i no pas córrer darrere dels taurons. Fins ara hem intentat viure com taurons, i ens hem ofegat, perquè els porcs no saben nadar…”

El passat febrer a una entrevista al diari Ara, Petros Markaris va ser prou contundente parlant de la situación al seu país: "Les coses a Grècia van a mal borràs, el pitjor de la crisi grega és que no té perspectiva de futur".  Estic convençut que si hagués estat català, en parlar del seu país, hauria continuat dient “ o L'ESTAT PROPI !”

  

*Acrònim fet amb les inicials dels països en situació econòmica de risc: Portugal,

Irlanda, Itàlia, Grècia, la Gran Bretanya i Espanya, que coincideix fonèticament

amb la paraula anglesa «porc»

REGULUS

"QUODAM DIE, cum sex annos natus essem, imaginem praeclare pictam in libro di silva quae integra dicitur vidi; qui liber inscribebatur: Narratiunculae a vita ductae. Picta erat boa serpens beluam exsorbens."

"Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Histories viscudes. Representava una boa empassant-se una fera."

La versió en llatí de "El petit príncep" ha estat excepcionalment adquirida per aquest símbol de la globalització que és internet. Ho havíem intentat com en la resta de les versions adquirir-la personalment o mitjançant amics viatgers als llocs d'origen, però s´ha de dir que al país on és llengua oficial el llatí, és a dir, la Ciutat del Vaticà, no hi ha hagut manera.

Curiosament podríem posar com a exemple del fenomen de la globalització l'edició de "El petit príncep" a la llengua de Cicerò, Juli César o Virgili. Per començar ha estat imprès a la Xina, editat al Canadà, el copyright el 1946 era de la Llibreria Gallimard. París i des del 1971 de Consuelo de Saint-Exupéry. L'editorial és Harcout Books, amb seu a Sant Diego (California), i pel que fa a la compra per internet ha estat a una empresa de Saragossa.

AHIR A LA SEU VELLA DE LLEIDA UN CRIT: "INDEPENDÈNCIA"

Ahir a la Seu Vella de Lleida un crit:  "Independència !"

Ahir vàrem ser molts els que hi vàrem participar. El vespre l’entorn de la Seu Vella de Lleida s’ompli d’estelades. L’inici de la Marxa per la Independència seguint la crida de l’Assemblea Nacional Catalana ja era una realitat. Va ser una diada d'especial retrobament d'amics i companys d'arreu del país. 

L’ambient festiu va ser la tònica general d’un acte en el vàrem poder escoltar entre d’altres a Lluís Llach, Ferran Requejo, Xavier Garcia, Patricia Gabancho, Joan Reig, Josep Vallverdú o Joan Tardà. 

El discurs de cloenda de la presidenta de l’ANC Carme Forcadell en assenyalar el full de ruta de la Marxa tingué un contingut força emotiu i engrescador:

“avui, a Lleida, estem escrivint la primera pàgina de la història de la Catalunya lliure […] Per als catalans i catalanes la independència no és una opció; és una obligació. La nació catalana ha de reclamar la seva llibertat!

  Aquesta marxa no té retorn....!”