Any 1968. Temps era temps. Han passat
50 anys d'aquestes sis magnífiques fotografies, testimoni de l'antic pas de barca,
amb la tia Rosita i l'oncle Jaume en primer terme a la segona fotografia.
Com cada any, Tomàs Riva Muñoz, fotògraf de professió,
venia de Suïssa a visitar la seua família flixanca i aprofitava per regalar-nos
imatges que tots els seus guardem als àlbums familiars. Tomàs (Cretes, 1934 – Lugano, 2004) amb 18 anys, fugint de la misèria de la
postguerra, anà a Barcelona per treballar de cambrer a un restaurant del Barri
Xino, després del servei militar, emigrà primer a París
i desprès l'any 1960 a Lugano (Suïssa), on juntament amb el seu amic Torres de Flix treballaria de cambrer a
un restaurant molt popular de la ciutat. Al poc de ser-hi començà a treballar a
una impremta, especialitzant-se en el món de la fotografia i la impressió
d'obres d'art i de catàlegs del món cultural, alhora que començà a col·laborar a Radio Lugano amb programes de
cultura espanyola i catalana...
Si voleu saber més de la seua qualitat
fotogràfica, la seua obra i biografia, us animo a llegir i veure el catàleg de
l'exposició "Quan erem emigrants" (2001), catàleg que edità l'Associació Cultural del Matarranya
i en Centro de Estudios Bajoaragoneses i que ens ofereix l'entitat l'ASCUMA a internet, una magnifica exposició amb fotografies
seues i textos del gran poeta de Penaroja de Tastavins Desideri Lombarte.
"No vull una pàtria gran
ni una pàtria mitjaneta,
que la vull ben menudeta.
Conèixer-la pam per pam
i estimar-la sencereta.
No la vull pobra ni rica,
ni humiliada ni orgullosa,
vull la pàtria més preciosa,
i la vull verda i florida
i fresca com una rosa..."
(L'antic pas de barca funcionà fins l'abril de l'any 1969, després que el 25 d'abril es realitzaren les proves de càrrega del modern pas de barca que es veu al fons de la primera fotografia, anomenat "pas de barques INI", pas que no seria inaugurat fins el 15 d'octubre).
Nota: Rosa Pérez i Jaume Sangrá, estaven casats respectivament amb Ramon i Antonia Muñoz Llerda, germans d'Encarnación, mare de Tomás, i Josep, el meu pare.