30 d’abril del 2010

BANDOLERS: JOAN SABATER, (a) "ULLOTS".


La revista Sapiens dedica el seu darrer número un monogràfic al fenomen del bandolerisme català de l'època del barroc, l’amenaça més gran que la monarquia hispànica va tenir a Catalunya durant el segle XVI i bona part del XVII. Pel que respecta a la Ribera d’Ebre, també terra de bandolers, especialmente després de l’expulsió dels moriscos, cal recordar la figura del bandoler flixanco Joan Sabater (a) Ullots, qui el 23 d’abril de l’any 1615 seria capturat a la Torre de l’Espanyol, aleshores comanda d’Ascó, a una llegua de Flix:
“ En lo lloc de la Torre den espanyol comanda de Ascó a una llegua desta vila han capturat a Joan Sabater alias ullots vassall de vs. mag. Lo qual ha delinquit en esta baronia y la te molt inquieta (…) Lo Procurador general de la comanda de Asco ma ha enviat a demanar pera que si volia fer requesta contra dir Joan Sabater lo qual prengueren la darrera festa de pasqua jo li he respost que tingues dit home ben guardat(…)” (1) Signà Bernat Oriol, batlle de Flix.
“Per letras de nostre balle jurats y consell de la nostra baronia de Flix de 23 corrent tenim entes que D.M. estos dies atrás se una llegua de Flix pregué y captura Joan Sabater als Ullots bandoler y lladre de pas vassall nostre lo qual per haver comesos molts groses y atroces delictes en dita nostra baronia convindria molt per la pau i quietut de aquella y de nostres vassalls que fos castigat y sentenciat per nosaltres en dita nostra baronia y axi pregam molt encaridament a V.M. se servesca de voler donar y lliurar a nostre valle de Flix dit Joan Sabater conforme esta ciutat en altra occasio consenblant feu la mateix en lliurar y entregar al vostre comanador de Sco altre delinquent per lo que conve molt de aquesta manera tenir-ne entre si dita bona correspondensia que ademes es cosa molt justa y posada en raho (...) abril als 26 de 1615. Los consellers de Barcelona”(2)
Ullots, Joan Sabater, seria executat a la Plaça Major del poble de Flix el 18 de setembre d'aquell mateix any. El bandolerisme era un fet, així pocs dies després seria detingut un altre bandoler, Jeroni de Pedro, tot i ser capturat a Flix, seria entregat al comanador d’Ascó per ser veí d’aquest poble.
(1)Arxiu Ciutat de Barcelona. Cartes Comunes Originals – serie X. nº 61.
(2)ACB. Còpia de document trobat a l’Arxiu de la Ciutat de Barcelona per Joan Ciuraneta i Gibert l’any 1981.

29 d’abril del 2010

28 D'ABRIL AL SENAT


“Després de tres intents, el ple del Senat ha aprovat aquest dimecres la presa en consideració de la reforma del reglament de la cambra alta espanyola perquè s'hi permeti fer servir tots els idiomes de l'Estat. La proposta s'ha aprovat amb 134 votos a favor i 122 en contra, els del PP i de la senadora d'Unió del Poble Navarrès (UPN).”
Debat amb majúscules el que es va viure ahir al ple del Senat, el descriu l’AVUI, qui afegeix que “En uns temps en què augmenta la insatisfacció amb la política, els senadors van mostrar que la cambra alta també existeix i que hi ha categoria. Tot venia arran d'un tràmit -ja se sabia- aprovat gràcies al suport del PSOE i que consistia en la iniciativa de 34 senadors -la major part catalans- per reformar el reglament de la cambra per ampliar-hi l'ús de les llengües cooficials. Només el PP, i la seva antiga sòcia d'UPN, s'hi van girar d'esquena”
Ha estat una iniciativa firmada pels membres de l'Entesa (PSC, ERC, ICV i EUiA), CiU, PNB, PSM i dos senadors més de les Illes, Coalició Canària i el senador aragonès del PAR. La moció va ser efensada per Miquel Bofill (ERC - Entesa), i intervingueren els portaveus de tots els grups polítics: R Aleu (PSC - Entesa), J Vilajoana (CiU), L Leanizbarrutia (PNB), del grup mixt P. Sampol, P. Torres, R Bagur, R. Tuñon, M. Caballero (UPN), X M Pérez Bouza (BNG), J Van Halen (PP) i L Pajín (PSOE) “"Puc parlar valencià i puc entendre'm amb els meus companys de Catalunya, de València, de les Illes i amb alguns d'Aragó". La intervenció de X M Pérez Bouza provocà la intervenció de M. Fraga “"no permeto que ningú em doni lliçons de galleguisme".

Abans, al primer punt del matí, vaig participar en nom de l’Entesa Catalana de Progrés al debat de la moció per la que s’insta al Gobern a adoptar determinades mesures en relació amb l’execució de les Inversions previstes al Pla d’Inversions per a Catalunya (2006-2012), moció que seria transaccionada finalment i aprovada per tots el grups de la Cambra. Vagi per endavant dos fragments del meu discurs que reprodueixo del diari de sessions del Senat:

“En 2005, el conseller de Política Territorial y el secretario de Estado de Infraestructuras firmaron un protocolo de inversión en carreteras por el que el Ministerio de Fomento se comprometía a invertir 2609 millones de euros en carreteras entre 2006 y 2012. Sin embargo, se aprecia que hasta el momento solo ha sido adjudicado el 33% de la obra prevista, cuando únicamente faltan dos años para que finalice el plazo previsto para dichas inversiones. Según el ministerio, esta cifra representa el 56%.”

“la moción transaccionada y firmada por todos los grupos parlamentarios es muy importante, porque sus tres puntos inciden en la necesidad de que este plan y este protocolo salgan adelante y que se informe sobre su ejecución. Pero, a pesar de todo, y aun después de esta moción transaccionada y aprobada por todos los grupos, en esta confusión periodística y semántica, continuaremos con las demandas de los ciudadanos porque las obras no se están ejecutando. Por ejemplo, se habla de proyectos de ejecución; proyectos aprobados; concursos de acreedores; orden de estudio para la redacción del proyecto; estudios informativos en redacción; estudios pendientes de la declaración de impacto ambiental; proyectos en redacción, etcétera, pero van pasando los años y la sensación de deja vu se repite en muchas carreteras y en muchas obras en Cataluña, por ejemplo, en la N-420, de Tarragona, donde desde el año 2001 estaba prevista la ejecución de tres tramos o variantes y todavía no ha finalizado ninguno, aunque el proyecto constructivo está ya listo. El caso más flagrante es el que tienen que sufrir los vecinos de Vallirana al ver cómo la variante que aparecía en el convenio como obra ya adjudicada, incluso finalizada, lleva quince meses paralizada y más de dos décadas de retraso. Casos así se repiten y los sufren los vecinos y los usuarios de las carreteras de Riudecols, Gandesa, Corbera, Sils, Maçanet, Almenar, El Perelló, El Vendrell, Ribes de Fresser, el Pont de Suert, Gerri de la Sal, por recordar unos ejemplos.”
(Fotografia: Miquel Bofill defensant la presa en consideració)

25 d’abril del 2010

MILERS DE PERSONES CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR A ASCÓ




Avui la Festa de la Terra ha acollit una concentració contra la instal·lació del magatzem nuclear a Ascó. A les 13h, al passatge dels Til·lers del parc de la Ciutadella, ha sonat una sirena d'emergència que ha servit perquè els milers de visitants de la fira i els concentrats contra el cementiri es posessin una màscara contra la instal·lació. Les 400 entitats que promouen la fira havien convocat aquesta concentració de rebuig. Concentració a la que s'hi ha afegit IC i ERC. Tot i que el mitjans avui tenen les Consultes per la Independència com a tema principal a noticiar, la concentració d'aquest matí s'ha convertit en tota una festa, l'actriu Carme Sansa ha llegit el manifest denunciant les intencions de l'ajuntament d'Ascó d'acollir el Magatzem de residus nuclears o Cementiri Nuclear a la Ribera d'Ebre.

22 d’abril del 2010

"ELS PARLARS DE LA RIBERA D'EBRE" D'OLGA CUBELLS.


La Diputació de Tarragona dins la col.lecció Ramon Berenguer IV ha publicat en dos volums "Els Parlars de la Ribera d'Ebre", versió revisada del document, altrament dit tesis doctoral (Excel.lent Cum Laude per Unanimitat), que va presentar Olga Cubells Bartolomé (Palma d'Ebre) per obtindre el grau de doctora.

Segurament és l'estudi més important sobre dialectologia realitzat a les nostres terres. El primer volum es l'Estudi geolingüístic i el segon l'Atles lingüístic de la Ribera d'Ebre. Es prologat pel professor de la URV Pere Navarro qui ens recorda, entre d'altres, que el treball d'Olga Cubells supera una de les crítiques més greus que se li han fet a la dialectologia, la que fa referència a l'apartat de la sintaxi. Així ha localizat l'ús del pronom jo com a complement oblicu als municipis d'Ascó, Faió, Flix, la Palma i Vinebre -se'n riuen de jo_; l'ús de l'auxiliar preposicional deure de amb valor de probabilitat a Faió, Rasquera i Riba-roja -això deu de ser un mas-; l'us del futur amb valor d'imperatiu a tot arreu -pensaràs-hi, eh?.

Recorda que té 18 hores d'enregistrament a cada població, fet que li ha permés obtenir una bona quantitat d'etnotextos, alguns d'ells el trobem transcrits. Del poble de Flix tenim l'exemple del pagés Joan Llecha:

"No gàire no hai jugat, jo; alguna vegada a les boles, als patacons que díem en aquells temps i poc més ja, que jo, com aquell qui diu, no h'hai tingut... Los patacons eren com una fabricació cassera de cartes velles que ho feen a casa els pares mateix (...) En lo que ho féem, ere mñes aviat en les barallugues, que díem... "

També es interessant al recull, d'alguns aragonesismes a la Ribera d'Ebre: Onso (ós), totxo (bastó), curro (manco), galatxo (regall)... així com d'herència del mossàrab: aubergi/auberge (prèssec), fardatxo (llargandaix), melitxa/melatxa/meletxa (formiga petita)...

L'Atles lingüístic ens facilita 1067 mapes dels 14 municipis de la Ribera amb els nuclis de Faió, Darmós i la Serra d'Almos, amb el parlar propi de cada poble en relació al camp i els cultius, els vegetals, els animals doméstics, els oficis, la família o els jocs tracicionals. Amb mots realment curiosos com per exemple les difererets maneres de dir "guardiola" poble per poble: Grudiola (Rasquera), vidrigola, gidigola (Miravet), girigola (Benissanet), gurdiola, vidriola (Flix, Garcia i Tivissa), vedrigola (Riba-roja) i guardiola.

Enhorabona !!!

20 d’abril del 2010

FRANCESC FIDEL, NOU ALCALDE DE BOT


Aquest migdia, concretament a les 14,15 hores, he assistit a l'acte d'elecció del nou alcalde de Bot, d'acord amb el pacte entre els dos grups progressistes del consistori: APB-PM i EPB-AM. Així l'amic Francesc Fidel Martí (ERC) ha estat escollit nou alcalde es substitució del socialista Lluís Agut Solé. Ha estat un acte senzill amb tres emotius discursos per part dels responsables dels tres grups que conformen el consistori. A l'acte han assistit altres alcaldes i regidors, majoritariament d'Esquerra, així com càrrecs del Govern a l'Ebre com el mateix Delegat Territorial del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó.

18 d’abril del 2010

"GP MASSI" A FLIX


Kohei Yamamoto (VC La Pomme Marseille) s'ha apuntat la victòria en el GP Massi de Flix. Dos instantànies realitzades aquest migdia, a dalt l'entrada per meta de Yamamoto.

17 d’abril del 2010

"FRATERNITAT REPUBLICANA" DE L'EBRE

Ahir vàrem celebrar a Flix la tradicional festa de "la Fraternitat Republicana" que organitza la Federació d'Esquerra de l'Ebre cada any per aquestes dates. La data del 14 d'abril, diada de la proclamació de la República Catalana, és suficient important pel republicanisme com per a trobar-se i homenatjar a les persones que han destacat i destaquen pels seus valors republicans, de llibertat, igualtat i fraternitat. Així, ahir, després d'una magnífica xerrada a ca Don Ventura a càrrec del diputat Joan Tardà sobre els valors del republicanisme a la Catalunya d'avui, amb la sala plena d'assistents, al restaurant Ebre ens varem trobar representants de les quatre comarques ebrenques, concedint el guardó de la Fraternitat Republicana a: Sergi Saladie, portaveu de la CANC, per la Ribera d'Ebre, Josep Suñé, ex-alcalde de la Fatarella i referent del món rural, per la Terra Alta, Josep Ferrer, històric republicà, pel Baix Ebre i a títol pòstum a Ignasi Caballé, de Santa Barbara, pel Montsià i la distinció a nivell nacional seria lliurat a Joan Tardà.

15 d’abril del 2010

ORIOL JUNQUERAS I ELS RESIDUS DE L'EMBASSAMENT

"Brussel·les, 15 d’abril del 2010. Després d’una pregunta parlamentària de l’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, el Govern espanyol ha sol·licitat 118 milions d’euros de fons de cohesió per a la neteja de l’embassament de Flix. Junqueras va advertir al febrer que l’Estat espanyol portava un retard molt important en les obres d’extracció dels residus tòxics i radioactius de Flix, i que perillaven els ajuts comunitaris.

‘De vegades tinc la sensació que hem de perseguir l’Estat espanyol perquè s’ocupi de temes bàsics per als catalans’, ha afirmat Junqueras. ‘És sorprenent que haguem d’anar constantment darrere del Govern espanyol perquè faci la seva feina a Catalunya’, ha reblat l’eurodiputat republicà.

‘Ara, però, cal que el Govern espanyol faci la pressió que pertoca perquè la Comissió Europea atorgui l’ajut comunitari al projecte. Quan li interessa, bé que ho fa’, ha puntualitzat, Junqueras."

Davant la resposta crida l'atenció la tardança del govern en demanar l'ajut a Europa, gairebé dos anys després de l'adjudicació de leds obres a FCC, tanmateix el calendari d'execució i el de justicació situats el 2013 i el 2015 espectivament, i finalment cal valorar en els temps de crisi que corren que encara no estiguin assegurats els 115 milios d'euros que es preveu han de facilitar els fons de cohesió de la Comissió Europea.

Documentació

Pregunta de l’Oriol Junqueras a la Comissió Europea sobre la neteja de l’embassament de Flixhttp://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+WQ+E-2010-0540+0+DOC+XML+V0//ES
Post al bloc de l’Oriol Junqueras sobre l’embassament de Flixhttp://www.junqueras.cat/article/1733/lembassament-de-flix
Resposta de la Comissió Europea a l’Oriol Junqueras sobre la neteja de l’embassament de Flixhttp://www.europarl.europa.eu/sides/getAllAnswers.do?reference=E-2010-0540&language=ES

13 d’abril del 2010

FLIX I EL 14 D'ABRIL

El 14 d’abril de l'any 1931 es proclamà la República Catalana. A Flix a les eleccions locals del 12 d’abril havia guanyat la candidatura republicana encapçalada per Manuel Sánchez i Sánchez. Altres regidors electes foren: Josep Garciapons, Josep M. Rey, Joan Cubells, Salvador Ferrús, Antoni Melich, Ramon Fontanilles, Josep Sabaté, Marià Massot i Albert de Quintana. Era el secretari de l’ajuntament republicà Ramon Caballé i Joan Costa Mallol el nou jutge municipal.

Breu cronologia del 1931 republicà a Flix:

28 d’abril. El prior Ramon Queralt va escriuRE al Bisbe de Tortosa dient que havia rebut un ofici de l’alcalde de Flix dient que “para evitar alteraciones de orden público me abstuviera hasta nueva orden de efectuar las manifestaciones religiosas llamado Rosario y la Aurora que venían efectuandose los días festivos por la mañana”.(1)
2 de maig. Primer enterrament civil acompanyat amb la música de la "Marsellesa". El republicà traspassat FOU Benigno Corbella Bagés.
29 de juny. Es constituí l’Agrupació Socialista.
30 de juny. Resultats electorals a les eleccions a Corts Constituents: Marcel.lí Domingo, 618. Nogués, 647. Carner, 569. Berenguer, 577. Loperena, 482. Rovira i Virgili, 51...
Abastament d’aigua a totes les llars.
575 treballadors a la "Fàbrica" Electro-química.
31 d’octubre. Es legalitzà la societat l’Electra
Arriben els primers treballadors de la "Canadenca" per fer una central hidroelèctrica.

(1) AHDTo. Informe de la Parròquia al Bisbat de Tortosa sobre la persecució religiosa de 19346. Any 1955.

10 d’abril del 2010

PUBLICAT A "MÉS EBRE"

Pròxima parada, l’Aldea

Objectiu, aconseguir l’aturada de l’Euromed a l’Aldea

Esquerra presenta una Proposició no de Llei al Congrès


Tal com es va comprometre fa unes setmanes el secretari general i portaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Ridao, amb representants de la Cambra de Comerç de Tortosa, Esquerra continua encapçalant iniciatives parlamentàries per aconseguir que l'Euromed s'aturi a l'estació de l'Aldea com a mínim un cop al dia, tant en direcció cap a Barcelona com cap a Alacant.

Davant l'incompliment de la moció que, a proposta del senador republicà Pere Muñoz, es va aprovar a la Comissió de Foment del Senat, el 18 de novembre de 2008, Esquerra ha portat en forma de proposició no de llei l'acord a la Comissió de Foment del Congrés. Per a Ridao «aquest és un tema prioritari per a les Terres de l'Ebre i el compromís d'Esquerra és fer al màxim d'accions per aconseguir que l'Euromed s'aturi a l'Aldea». El senador Pere Muñoz, que durant aquest darrer any ha formulat diverses preguntes parlamentàries al Govern espanyol sobre aquesta qüestió, ha manifestat que «la negativa del Govern espanyol a complir un acord del Senat pel qual l'Euromed s'hauria d'aturar un cop al dia a l'estació de l'Aldea és un menyspreu cap a les Terres de l'Ebre i una manca de respecte al Senat».

Segons Pere Muñoz «que s'aturi o no l'Euromed a l'Aldea és una qüestió de voluntat política i el Govern espanyol fins ara no vol que l'Euromed s'aturi a l'Aldea, malgrat que passa per l'estació més d'una dotzena de cops al dia».

La proposició no de llei presentada per Esquerra a la Comissió de Foment del Congrés de Diputats demana que es fixi una aturada mínima d'un Euromed diari a l'estació de l'Aldea, en sentit Alacant i en sentit Barcelona, que el servei ferroviari es pugui prestar a partir del mes de maig de 2010, i que es facin les adequacions necessàries a l'estació perquè es pugui prestar aquest servei. El senador republicà després de recordar que la moció aprovada a la Comissió del Senat demanava que el servei d'aturada d'un Euromed diari a l'Aldea es prestés a partir del mes de gener de 2009, ha demanat que «tots els diputats catalans i en especial els de les Terres de l'Ebre donin suport a la moció».

Publicat el 09-04-2010 per Redacció

10 D'ABRIL DE 1834: "ACCIÓ DE MAIALS"

10 d’abril de 1834 es produí a Maials el primer dels grans enfrontaments entre carlins i liberals de la primera Guerra Carlina. A aquest primer gran enfrontament se li donà el nom d' Acció de Maials, batalla on les Milícies Nacionals de Reus, Lleida, Flix i Falset trencaren el foc contra els carlistes de Carnicer i Cabrera. Les forces eren molt desequilibrades, els liberals comptaren amb uns 13.500 homes i els carlins només sumaren uns 3000 homes. Tot i la diferència i desequilibri, el cap dels carlins, Carnicer, va dubtar fins darrera hora , però animat per Cabrera va fer front a camp obert als liberals. Sobre les 3 de la tarda els liberals obriren foc. Carratalà, cap dels liberals, va decidir fer entrar en acció la cavalleria dirigida per Bretón. A les sis de la tarda l’acció estava decidida.

La victòria liberal de Maials desbaratà el projectes dels carlins. Hi hauria 300 morts i 600 presoners entre els carlins. L’endemà, 11 d’abril, es donà compte de com 1200 infants (80 cavalls), més 400 d’infanteria, més les companyies d’urbans de Falset, Porrera i Flix, prop de l’ermita de Sant Sebastià de Maials havien actuat contra els carlins, essent un desastre per aquests.
Per a més informació: A Pirala. Historia de la guerra civil y los partidos liberal y carlista. Volum I. 1856.

8 d’abril del 2010

IV CENTENARI DE L'EXPULSIÓ DELS MORISCOS

Avui he rebut el programa oficial dels actes del "IV Centenari de l'Expulsió dels Moriscos" que es desenvoluparan a Barcelona, Ascó i Miravet entre el 15 i 18 d'abril. Un dels processos històrics més dramàtics que s'ha viscut a les nostres terres. Expulsió que no va ser total ja que els 260 moriscs de Flix (53 famílies) no foren expulsats, a l’igual que els de Garcia, Móra, Riba-roja, Vinebre, Tivissa i Benifallet. En canvi a Ascó foren abandonades a conseqüència de la seva expulsió 154 cases, restant el poble practicament buit, a l'igual que la veïna població de Miravet.
Pel que fa a la no expulsió dels moriscos de Flix, s'ha de tenir en compte una relació signada pel bisbe de Tortosa i durant uns mesos virrei de Catalunya, don Pedro de Manrique, donat immillorables referències de les cases i famílies de moriscos que hi havia a Tortosa i el seu bisbat, en la que assegurava que a Flix:

“En esta Villa hay cinquenta y tres casas de cristianos nuevos de moros tan mezclados con los cristianos viejos que se confunde ya el nombre de cristianos nuevos y de moriscos, teniendose todos por cristianos viejos, y offendiendose mucho de que los llamen o noten de cristianos nuevos, y algunos de quien aura opinion que eran tales cristianos nuevos por informaciones an provado que no lo son y los han declarado por cristianos viejos, y dicen abria dificultat para concluir por informaciones que son cristianos nuevos este, o el otro, en particular, y todas las casas de cristianos nuevos i biejos estan entrevesadas sin division de barrio..."(1)


(1) BIARNÉS, Carmel. Apunts història d’Ascó. Els moriscos a Cataluña. Ascó. 1981. Pag.136. (L’original de l’esmentat document es troba a l’Arxiu de Simancas, lligall 243).

"O PRINCEPE PICCERILLO"

Un dels regals que m’ha dut la darrera Pasqua ha estat la versió napolitana del “Petit Príncepd’Antoine de Saint - Exupéry: “O PRINCEPE PICCERILLO”.

"Quann'io tenenvo seje anne, na vota, vedette nu disegno bello assaje ncoppá nu libbro ca parlava d' 'a furesta vergene e se chiammava Storie vissute. Se vedeva nu serpente boa ca s'agliutteva n'animale..." (napolità)

"Un tempo lontano, quando avevo sei anni, in un libro sulle foreste primordiali, intitulato "Storie vissute della natura", vidi un magnifico disegno. Rappresentava un serpentge boa nell'atto di enghiottire un animale" (italià)

El napolità és una llengua romànica parlada a la Campania (Italia) i més en concret a Nàpols i en algunes regions veïnes per uns 7 milions de persones. La major part dels lingüistes el considera una llengua. La pròpia riquesa gramatical, lèxica i sintàctica del napolità la que ha motivat que la Unesco reconeix la definició de llengua napolitana.
Històricament el napolità havia estat llengua oficialitzada del regne de Nàpols des de 1442 per decret d' Alfons el Magnànim fins a finals del segle XV que Ferran el Catòlic hi imposà el castellà. Posteriorment, el 1554 el cardenal Girolamo Seripando va fer-lo substituït pel toscà o italià.
Actualment, la llengua napolitana està viva sobre tot en la "canzone napoletana", amb exemples coneguts com “O sole mio”o “Funiculì funiculà”.