"Amb Encenalls de la nostra història. Biel Pubill i Josep Maria Raduà ratifiquen un
cop més que són un tàndem cultural clau per conèixer el poble d'Ascó.
Dos personalitats culturals del món de la docència, dos blocaires de
referència en diferents àmbits, molt ben coordinats i reconeguts que ja
ens van oferir durant 10 anys la magnífica col·lecció de fotografies
històriques d'Ascó documentades amb el títol "Els llibres de la
Galvana", amb títols com L'Ascó d'ahir, A
misses dites, Sant Antoni mos guardo, per
esmentar-ne alguns dels més significatius. Una excel·lent coordinació que també
al llarg de deu anys han constatat en la seua col·laboració al programes de la
Festa Major d'Ascó i aportant un tret distintiu diferencial dels clàssics
programes de festa major, tot introduint a les pàgines inicials l'estudi d'una
efemèride important, la glossa d'un entitat o persona important i aspectes
culturals d'interès pel poble d'Ascó."
Així, amb la publicació - recull dels "encenalls" culturals,
oferts durant els darrers deu anys, tenim una magnífica miscel·lània asconenca,
clau no solament per conèixer la nostra realitat com a riberencs. Una
publicació que recull estructurat en deu capítols els dossiers temàtics dels
darrers deu anys de programes de la Festa Major.
L'any 2008 ens oferiren el segon, "un cop d'ull al patrimoni lúdic
asconenc", amb un extens i documentat passeig pels programes de les festes
majors en honor a sant Miquel i santa Paulina des de l'any 1950, amb les
carreres pedestres i les cucanyes pel infants com a denominador comú al llarg
dels anys. I, com no podia ser d'altra manera, aquest 2008, any del Jocs
Olímpics de Pekín, la protagonista il·lustre va ser Sonia Franquet per la
seva participació per primer cop a unes olimpiades en l'especialitat de pistola
d'aire comprimit.
El tercer de l'any 2009 va ser un monogràfic a una efemèride clau en la
història d'Ascó: "Quatre-cents anys de l'expulsió dels moriscos". Un
documentat treball que alhora suposà un reconeixements als dos estudiosos
locals, el recordat Carmel Biarnés (1928-1992) i Josep Serrano Daura.
El poble va quedar pràcticament despoblat, 898 fills d'Ascó varen ser
expulsats pel simple fet de ser moriscos. Una petjada morisca dispersa en
els camins, carrers, cases i costums del poble que lluita per no caure en
l'oblit.
El 2010 ofereix un dossier temàtic dedicat a l'associacionisme al llarg del
segle XX, amb una menció especial al metge Domingo Agustí Salmon, un
dels pocs riberencs catalanistes participants en les històriques Bases de
Manresa (1892). Associacionisme inicialment de caràcter agrari al voltant de la
Societat Obrera Agrícola d'Ascó (1917) i el Sindicat Agrícola Beat Pere Màrtir
d'Ascó (1918) fins l'allau de societats de tota mena sorgides a partir dels
anys vuitanta, amb un apartat especial dedicat a Vídeo Ascó Televisió (TAV).
L'any 2011, any de la posada en funcionament del llaüt turístic "lo
Roget", portà a Biel Pubill i Josep Maria Raduà a realitzar un breu
assaig sobre el món dels llaüts i la figura del mític bandoler morisc d'Ascó Joan
Ambrós, més conegut pel sobrenom "Roget d'Ascó" i que dona nom al
llaüt turístic, personatge principal de l'obra de Carmel Biarnés,
"la Creu de la Mitja Lluna". Dossier complementat pel 40è
aniversari de la constitució de "La Joventut Conscient", protagonista
de l'activitat social del jovent d'Ascó durant els anys de la dècada dels
setanta i principis dels vuitanta del segle passat.
Al llarg de l'any 2012 és commemora la fi de l'orde del Temple (1312), ordre
militar i religiosa que ajudà entre el 1153 i 1159 al comte Ramon
Berenguer IV a la conquesta dels darrers reialmes sarraïns de l'Ebre,
tenint des d'aleshores el domini territorial d'una comanda que abastava des de
les Camposines fins Berrús, amb el castell templer d'Ascó com a seu del
comanador. Les rivalitats amb els Entença, senyors del castell de Móra
d'Ebre i la caiguda en desgràcia del Templers, acusats entre d'altres
d'heretgia, suposà la caiguda de les fortaleses templeres de Miravet i Ascó
passant a mans de l'Orde de l'Hospital. Molt interessant l'apartat: "700
anys després, que en queda", el castell, l'escut, el patró Sant Miquel...
La benvinguda a la nova colla castellera d'Ascó són el temes d'interès
de l'any 2013 amb els gegants Lo Falcó i Na Sança
introduint-nos a la Catalunya com a terra de gegants, per tant, ben
arrelats a força pobles de la Ribera. Apartat complementat per l'aniversari
cultural els vint-i-cinc anys dels Premis "Vila d'Ascó", amb la
ressenya dels tots els premis, autors, alguns reconeguts arreu com Francesc
Puigpelat, Josep Gironés, Miquel Esteve o Andreu Carranza. Amb una
relació dels premis joves de narrativa breu i el premis de poesia Joan
Perucho "Vila d'Ascó" que es donen des de l'any 2006.
"El Tricentenari de la Guerra de Successió" és l'eix central de
l'any 2014. D'interès l'apartat de la Guerra de Successió a la Ribera
d'Ebre amb una documentada cronologia dels principals fets entre el 1705
i 1714 al pobles riberencs, així com el retrat d'Ascó el 1714, apartat
documentat a partir del treball de Carmel Biarnés aparegut dins la
desapareguda revista Castrum de Ascho 1148.
"400 anys després... sigueu benvinguts". és el títol del
monogràfic de l'any 2015. Després de la dramàtica expulsió dels moriscos,
apartat de la història plantejat el 2009, un daltabaix demogràfic i econòmic
que afectà també pobles com Miravet o Benissanet, el 1615 el comanador
d'Ascó de l'orde de l'Hospital de Sant Joan concediria una Carta de
Població per facilitar una ràpida repoblació, carta molt ben analitzada que va
ser concedida per saldar els deutes generats a l'orde de l'Hospital de Sant
Joan arran de l'expulsió. Així, gràcies a l'estudi del Llibre de Judicatura de
la Vila d'Ascó de 1693, els autors ens ofereixen una relació dels nouvinguts, Alentorn,
Arbonés, Borrell, Ferrús, Jornet, Masip, Muntanya, Pros, Reduà, Ribera, Ribes,
Serra, Serrano... població que s'afegiria setze famílies morisques que no
havien estat expulsades, els Batiste, Sans, Massot, Ferrer, Carim...
I l'any 2016, desè i darrer capítol dels "Encenalls del patrimoni
asconenc" és l'any el dossier "Ascó, bressol d'artistes". Biel
Pubill i Josep Maria Raduà ens ofereixen una relació biogràfica,
magníficament il·lustrada, de vuit artistes fills d'Ascó, relació que els
porta a constatar que artísticament parlant, el segle XX asconenc
ha estat "l'època daurada" d'escultors, pintors, il·lustradors i
artistes plàstics: Pere Daura Garcia, Josep M. Brull Pagés, Domingo Margalef
Agustí, Nicolau Ortiz Serra, Carmel Biarnés Biarnés, Josep Gironès Florenza,
Oriol Muntané Condeminas i Teresa Linyan Serra.
Els deu capítols corresponents a deu anys de programes de Festes Majors que
ens han anat oferint any rere any els tenim perfectament documentats en la
publicació que tenim entre les mans. Publicació que recull i els actualitza amb
el un suggerent títol amb regust de la cuina d'autor: Encenalls
de la nostra història.
Encenalls de la nostra història és clau per
conèixer no solament el poble i la gent d'Ascó sinó, per extensió, conèixer la
gent de l'Ebre. Com ens recorden els autors al darrer capítol, la cultura
és el fet diferencial d'un poble, els trets culturals asconencs presentats a
manera d'encenalls són el resultat de segles de convivència, de
creació i de recreació d'hàbits col·lectius que donen coherència a les
relacions entre els membres de la comunitat. Els encenalls estan servits, Biel
Pubill i Josep M Raduà hi han posat ingredients culturals diversos i
adients... Particularment dir-vos que estan molt ben presentats, escrits i
documentats. Sense cap mena de dubte, estic convençut que la meva opinió,
utilitzant el llenguatge de les xarxes socials, serà ben compartida."
Pròleg que he tingut la satisfacció d'escriure del llibre de Biel Pubill i Josep Maria Raduà, ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA . Disseny i impressió d'Optim gr. Editat per l'Ajuntament d'Ascó. 243 pàgines. Maig de 2017.