27 d’abril del 2016

FLIX 2015 - HABITANTS SEGONS EL LLOC DE NAIXEMENT




Un excel:lent retrat demogràfic. Molt interessant la informació que ens ofereix la web Foro-ciudad.com sobre els 3.754 habitants del poble de Flix a partir de les dades publicades per INE del padró municipal de l'any 2015. Una informació que es visualitza mitjançant un didàctic gràfic tipus formatge.


http://graficos.foro-ciudad.com/estructura-nacimiento/spain2/43/060/2015.png

Així tenim que el 49,63  % dels habitants empadronats han nascut a Flix, el 16,36 des d'altres municipis de la província de Tarragona, el 8,44 % des dels altres demarcacions catalanes, el 12,87 % des de les comunitats autònomes espanyoles i el 12,71 % han emigrat a Flix des de d'altres països, aquesta darrera dada és la més destacada tenint en compte que en els darrers vint anys, la població nouvinguda ha passat del testimonial 0.78 %  al 12.71 %. 


Aquest 12,71 % representa en xifres absolutes 477 habitants empadronats a Flix nascuts a d'altres països (257 homes i 220 dones): 261 procedeixen d' Europa, 84 d' Amèrica, 77 d'Àfrica i 55 d'Àsia.

Destacant per països el 26,0 % originaris del Regne Unit, 16,1 % de Romania, 9,9 % del Marroc, 8,4 % de Pakistan i el 5,2 % d'Equador.
 

22 d’abril del 2016

BONA DIADA DE SANT JORDI 2016.


Novetats literàries més properes: "El nazi de Siurana", "El Caçador de bruixes", "L'assassí que llegia Vidal Vidal", "Els camins ramaders de la Fatarella", "L'Ebre, un riu que fa pujada", "Los del sud us matarem a tots", "Secreta dàlia", "La Miscel·lània del CERE"...

19 d’abril del 2016

VEHEMÈNCIA I POESIA A L'EBRE.




Anna Aguilar-Amat, poeta, assagista i dinamitzadora  cultural, ens ha comunicat que  ha finalitzat amb èxit el muntatge del documental intitulat "Catalunya, un riu. Vehemència i poesia a l'Ebre". Documental realitzat  amb un seguit d'entrevistes realitzades el juliol de l'any passat a l'entorn natural del riu Ebre durant el III Festival de Poesia als balcons a Riba-roja d'Ebre, la meua concretament al carrer Plieninger de la colònia química de Flix.
Ens recorda que el vídeo ha estat ben acollit i, que gràcies a l'auspici de la Institució de les Lletres Catalanes, han començat la seva difusió. Encara no sabem les dates exactes, però amb molta probabilitat es projectarà a Móra d'Ebre el dissabte 28 de maig, a Riba-roja el divendres 15 de juliol i, possiblement a la Filmoteca i el Teatre de Sarrià.

Esmentar que el propòsit inicial, mostrar el paper de la poesia en l'ecosistema cultural i el paper guaridor de la paraula, s'ha aconseguit. Així mateix,  està treballant en els subtítols en castellà, anglès i alemanys amb l'ajut d'estudiants de la Facultat de Traducció de la UAB. El tràiler adjunt és un petit aperitiu del treball realitzat amb una presentació prou suggerent: 

"La poesia s’estableix al territori de l’Ebre a les terres de ponent a través del Festival de Poesia als Balcons de Riba-Roja com un bàlsam i un espai de comunicació en una zona molt rica i alhora maltractada per la historia recent. Cultura, ecosistema, literatura i territori es mostren en aquest documental com un tot."

15 d’abril del 2016

RAMON COTARELO A FLIX


Demà, a les 7,30 h. del vespre i Ca Don Ventura,  l'ANC Flix per la Independència ha organitzat una conferència de Ramon Cotarelo (Palinuro) amb un tema de força interès per la seua actualitat com és "El desafiament de Catalunya davant el govern espanyol".

14 d’abril del 2016

FLIX, MÉS RECORDS DEL 14 D'ABRIL.


1934: CELEBRACIÓ DEL 14 D'ABRIL

Avui 14 d’abril fa 85 anys de la proclamació de la República Catalana. Una data històrica que situada al poble de Flix malauradament tenim molt poques dades, a més de la victòria de la candidatura republicana a les eleccions local del 12 d'abril i els nom del nou alcalde republicà, Manuel Sánchez i Sánchez, i els components de l'ajuntament, Josep Garciapons, Josep M. Rey, Joan Cubells, Salvador Ferrús, Antoni Melich, Ramon Fontanilles, Josep Sabaté, Marià Massot i Alberto de Quintana García. L'única referència del 14 d'abril la trobem en les memòries de Josep Sabaté Garciapons
Sempre recordaré el 14 d’abril de 1931, quan els mestres de l’escola ens van anunciar la proclamació de la II República i que, per tant, teníem tot el dia festa. Sonava amb tota l’energia la sirena, “el pito” de la Fàbrica i diversos xics vàrem pujar al Castell Vell. Guaitant per la carretera en el punt que domina la fàbrica i estació, ens va ser fàcil poder observar la gran manifestació obrera que venia de cara al poble, amb les pancartes i les banderes celebrant l’esdeveniment.
Jo tenia llavors 8 anys, els havia fet el 18 de març i estava a la tercera classe, la del sr Gonzàlez...”(1)
En canvi, de la celebració del 14 d'abril de l'any 1932 tenim una detallada crònica del corresponsal del Diari de Tarragona, un bon retall de la nostra història local.

"FLIX. EL 14 D'ABRIL.

Els infants de la vila han commemorat l'aniversari de la proclamació de la República obsequiant al poble amb un festival gimnàstic.

A les tres de la tarda, els nens i nenes de les escoles Nacionals en nombre de 400, es dirigiren, bellament uniformats i als acords d'una banda de música, vers el camp d'esports. Els acompanyaven les autoritats locals, Consell local d'ensenyament, els titulars municipals i respectius professors.

Després de nombrosos aplaudiments i mostres d'entusiasme del nombrós públic que es congregà, transcorregué la primera part del festival que consistí en refilar un escollit programa sota la direcció del mestre de música Alabart.

Continuà amb igual èxit, la sessió de cants rítmics realitzats amb força seguretat i gràcia pel senyor Brull, així com l'exhibició de gimnàstica sueca que els alumnes grans realitzaren, amb gran precisió, a les ordres del senyor Campos.

Val a dir que els petits ciutadans es meresqueren els repetits aplaudiments amb que foren obsequiats.

Seguidament l'Ajuntament oferí un esplèndid berenar que la mainada assaborí entre les notes alegres de la "banda" que, ho cal constatar, amb exemple de bona voluntat, organitzà i dirigí el president del Consell local senyor Gonzàlez, per estar absenta la de la vila.

L'acte finalitzà enfront la casa de la vila on, el tinent d'alcalde i vocal del Consell d'ensenyament senyor Garciapons, pronuncià un lluït parlament. -

Corrresponsal"


(1) Sabaté Garciapons, Josep. Memòries d’un pres.(“memòries de la Guerra Civil d’un pres de la República de 15 anys”). Flix. 2004.

11 d’abril del 2016

PRESENTACIÓ D "EL NAZI DE SIURANA".


Divendres 8 a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila es presentà "El nazi de Siurana" de Toni Orensanz.

L'acte estava organitzat per l'associció cultural la Cana i la Biblioteca Artur Bladé, amb el suport del CERE i de la regidoria de Cultura. La presentació la va realitzar el professor de filosofia Xavier Vega, exdirector dels Serveis Territorials de Cultura i Ensenyament a les Terres de l'Ebre.

Davant d'una sala plena d'assistents, tant Xavier Vega com Toni Orensanz aprofundiren en els aspectes bàsics de l'obra, des del paper del periodisme avui dia fins la banalització des de determinats sectors del nazisme.

Recordar que Xavier Vega ja ens va oferir una excel·lent reflexió de l'obra al digital de cultura el "Núvol"  sota el títol: "Nazis al Paradís":


"En algun lloc entre la novel·la, el reportatge i l’assaig, se situa la gran història que conta Toni Orensanz a El nazi de Siurana (Ara llibres). “Això no és cap novel·la”, adverteix l’autor, però empra eficaçment diversos recursos narratius. Tampoc no és ben bé un reportatge, tot i que en el nucli del relat hi ha un periodista dels de sempre, que persegueix una història que els seus lectors han de saber. No és, finalment, un assaig, encara que és un text ple de reflexions sobre la violència i el mal a la modernitat.

Malgrat les aparences, el tema no és, pròpiament, la figura del nazi amagat al poble més bonic del Priorat (i, per tant, del món), sinó el relat de les peripècies físiques i intel·lectuals de l’autor, que va construïnt el relat mentre segueix les seves pistes, fins tancar el cercle. Tot havia començat per un atzar, quan va acompanyar siusplauperforça una amiga que volia entrevistar l’Anita Salden, una velleta adorable, la vídua d’un alpinista hispanobelga mort el 2002, un personatge molt conegut entre els muntayencs pel seu estudi sobre els tres mil dels Pirineus.
 
Però la velleta resulta ser una antiga militant de les Waffen SS, la major organització criminal de la història, nascuda el 1933 com a força de xoc del partit nazi i relacionada amb tota mena de crims contra la humanitat, com la gestió dels camps d’extermini. Detinguda a Brusel·les el 1948 i jutjada, va aconseguir fugir i fer-se fonedissa a França, mentre esperava el seu estimat. Segons va declarar davant del jutge, fou el futur alpinista qui l’havia captat per a la causa perquè, com tants altres nacionalistes flamencs, Jan Buyse va acollir amb fervor l’ascensió de Hitler i l’ocupació de Bèlgica, la primavera de 1940. No hi hagué idea nazi que no subscrigués, per estúpida, excèntrica o vomitiva que fos, de manera que va fer carrera ben enfundat en el seu uniforme fosc, dissenyat per Hugo Boss. La reflexió sobre l’estètica del mal ocupa algunes pàgines notables de l’obra... (podeu continuar llegint clicant )"

FOTOGRAFIES DE LA GALERIA DE LA WEB FLIX.CAT

5 d’abril del 2016

FLIX, MÉS DE 100 ANYS DE FESTES DE L'ARBRE.




La web de l'ajuntament ens informa que 130 persones de Flix i Riba-roja d'Ebre van participar diumenge 3 d'abril a la Festa de l'Arbre, "Dos meandres un riu", a la Reserva Natural de Sebes, plantant-se un centenar d'aubes a la zona del Mas de les Cigonyes. Una Festa de l'Arbre que mereix un any més el reconeixement als participants i als seus organitzadors. Festa que en el cas de Flix i gràcies a les hemeroteques sabem que és centenària, com ho demostra aquesta crònica que ens ofereix el diari  la Vanguardia del 30 de desembre de l'any 1915, amb el curiós vocabulari propi de l'època: 


       "Por la tarde organizóse la procesión cívica para la celebración de la fista del Arbol.
Llegamos al lugar  designado que era los alrededores de la nueva Escuela y camino de la misma, el maestro fué distribuyendo á niños y niñas por grupos, designandoseles los árboles que les correspondían plantar, ayudándoles en esta faena algunos labradores.

!Qué hermoso espectáculo era ver á niños y niñas tan ataereados  plantando sus arbolitos! !Qué sublime ver a los padres llorar de gozo contemplando á sus hijitos trabajando con tanto afán y alegría! !Qué delicioso conjunto ver a las autoridades y á todo un pueblo rebonsando satisfacción inculcar con palabras cariñosas, más dulces que el almíbar, el amor y el respeto a los árboles! !Y qué grato és oir a les alegres acordes de la música cuando el corazón está saltando de placer! Jamás acto tan embelesador podrá borrarse de  nuestra alma...

Niños y niñas, á los acordes de las bandas, regresaron hasta la Casa de la Vila, donde depositaron los estandartes, y luego se dirigieron a sus casas satisfechísimos de haber asistido á la mayor y más culta fiesta que en Flix se ha dado. "

La fotografia és del sr Benigne Corbella i correspon a una altra celebració, té la data del 1917, es pot reconèixer al fons a Enric Grau  Fontseré, mestre i director de les escoles. Està realitzada a l'illa, al costat de l'antiga resclosa.