31 de desembre del 2009

ANIVERSARIS FLIXANCOS PEL 2010


1210. 800è aniversari
17 de setembre. Estada a Flix del comte-rei Pere I el Catòlic.
1610. 400è aniversari
7 de juny. Arribaren a Flix els moriscos expulsats del Segre, unes 4000 persones.
Els 260 moriscs de Flix (53 famílies) no foren expulsats, a l’igual que els de Garcia, Móra, Riba-roja, Vinebre, Tivissa i Benifallet. A Ascó foren abandonades a conseqüència de la seva expulsió 154 cases.
1860. 150è aniversari
Són registrats el molí de l’Assut i els molins del Gran, tots fariners, més dos trulls, a nom de Lluís i Vicent Castellví respectivament. 378 habitatges a la vila i 114 masies habitades.
1910. Centenari.
Novembre. S’acabaren les obres del convent i col·legi de les monges de la Consolació. Era la Superiora de la comunitat sor Patrocinio Fábregas.
1935. 75è aniversari.
Segons l’Anuari General de España (Riera) Flix tenia 3275 habitants. L’alcalde era Marià Masot, el jutge municipal Josep Mestres, el mossèn era Josep Caballé Brú. Comptava amb sis mestres.
Entre d’altres destacaven vuit societats: Agrupación Obrera, La Buena Armonia, Caja Rural, Comunidad de Regantes, Mutualidad Escolar Ntra. Sra. De Flix, Obrera Electra, Sindicato Agrícola i Unión Social. Dues bandes de música: Alabart i Mosegui. Tres bars, quatre cafès i dos cinemes.
1960. 50 è aniversari
5.418 habitants. 34 d’ells estrangers. Segons el Registre Civil hi hagué 87 naixements, 40 matrimonis i 44 defuncions
La Fàbrica comptava amb 1.508 treballadors (màxim històric). El seu director era Alexander Beerwald, conegut entre els treballadors amb el renom “el Tigre”. La Fàbrica primera productora estatal de l'insecticida D.D.T.
A Flix hi havia 172 militants de la Falange.
1985. 25è aniversari
22 de juny. Inauguració a Flix de la Biblioteca Comarcal que duu el nom del escriptor riberenc i memorialista de l’exili català “Artur Bladé i Desumvila”.
Novembre. Important cicle de conferències sota el títol “Catalunya Avui” amb la participació Isidre Molas, Miquel Coll i Alentorn, Antoni Gutierrez Díaz, Josep Lluís Carod Rovira, Heribert Barrera i Jordi Fernández Díaz.
2000. 10è aniversari.
4.176 habitants.
15 d’abril. Donació, benedicció i inauguració d’un orgue realitzat durant sis anys per un grup de jubilats. : Josep Català Llurba, Domingo Ferrús Sangrà, Francesc Fortuny Llecha, Jaume Masip Vidal, Josep Masip Llecha, Santiago Mulet Pujol, Marcos Mur Navarro, Santiago Pérez Martínez, Ramon Rosich Cortina i Eugeni Sabaté Nogales. Sota la direcció de Rossend Aymí Escola, qui ha fet el concert inaugural

29 de desembre del 2009

¿QUIERE BASURA NUCLEAR EN SU PUEBLO POR 700 MILLONES?

Publicado el 29-12-2009 , por Expansión.com

JA HI SOM!!!! .... PER A MÉS INFORMACIÓ LLEGIU "EXPANSIÓN":

"El Gobierno ha abierto la convocatoria pública para conocer los municipios interesados en albergar el Almacén Temporal Centralizado (ATC) de residuos radiactivos de alta actividad. La instalación lleva asociada un centro tecnológico y un parque empresarial que ocuparán un total de 25 hectáreas, con una inversión prevista de 700 millones de euros.
Los municipios candidatos podrán ser todos los situados en territorio español, excepto los terrenos que sean considerados "no aptos" por sus propias características geológicas o por las especiales protecciones medioambientales a las que estén sujetos.
Según la resolución del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, publicada hoy el Boletín Oficial del Estado (BOE), a partir de mañana, los municipios interesados, que podrán concurrir de forma individual o conjunta, dispondrán de un mes para presentarse candidatos y, el que resulte elegido de esta convocatoria pública recibirá una financiación de 6 millones de euros anuales, cantidad que empezaría a ser cobrada por el municipio o municipios del emplazamiento una vez comience el almacenamiento de combustible.
Serán consideradas zonas "no aptas" las que formen parte de la Red Europea de la Conservación de la Naturaleza, Red Natura 2000, incluyendo Parques Nacionales, Parques Naturales y otras figuras equivalentes cuya gestión corresponde a las Comunidades Autónomas, los Lugares de Importancia Comunitaria (LICS) y las Zonas de Especial Protección de Aves (ZEPAS).
También están excluidas zonas protegidas del Ministerio de Defensa, Montes de Utilidad Pública y terrenos que formen parte de la Red Española de Vías Pecuarias, así como áreas en las que existan elementos de interés patrimonial y emplazamientos que requieren que el transporte se lleve a cabo necesariamente por vía aérea o marítima.
El ATC es necesario para albergar la actual previsión de 6.700 toneladas de combustible gastado generado en las centrales nucleares españolas. El parque nuclear español consta en la actualidad de seis plantas atómicas con ocho reactores, a las que se suman la central de José Cabrera en Almonacid de Zorita (Guadalajara), cerrada en 2006, y la de Vandellós I (Tarragona), cuya actividad cesó en 1989 y cuyo combustible gastado se envió a Francia para su reproceso y que deberá volver a España..."
(continuar llegint)

DARRERA SESSIÓ PLENÀRIA DE L'ANY 2009

Ahir vàrem fer la darrera Sessió Plenària de l'any on l'aprovació del pressupost de l'Ajuntament de Flix per a l'exercici de 2010 i de la plantilla orgànica centrà tot l'interés, i més per les característiques d'un pressupost per primer cop inferior a l'anterior, exactament un 3,7 per cent menys, concrétament 3.828.882, 28 euros.

La no pujada dels arbitris i taxes municipals, la retallada d'impostos claus com l'IAE, com a resultat de la crisi industrial de l'any que es a punt de finalitzar, en són les raons fonamentals.

Pressupost que curiosament contrasta amb l'expedient de modificació de crèdit del pressupost d'enguany, el cinquè concrètament, que situa el pressupost definitiu per enguany a 6.315.201,42 euros. Donant a entendre les variacions pressupostàries que la gestió municipal viu al llarg de l'any.

Unes variacions que de cara l'any 2010 es donarà en positiu derivat de les inversions previstes, com els 438 mil euros del Fons d'Inversió Local, que a hores d'ara no es poden fixar al pressupost o la subvenció de 500 mil euros que en acaba de confirmar la directora general del CIDEM pel desenvolupament d'infraestructures i iniciatives de promoció industrial, dues partides que figuraran en el primer expedient de modificació de crèdit del 2010.

A més al Ple d'ahir s'aprovà l'expedient de constitució del Patrimoni Municipal del Sòl i el text refòs del Catàleg dels jaciments arqueològis de Flix. Donant compte a més de dues actuación a curts termini, llargament esperades, el concurs d'adjudicació del funcionament de la Residència de la Gent Gran "Les Escoles", concurs que finalitza el proper 19 de gener, i l'inici imminents de la primera fase de les obres de neteja dels residus de l'embassament, obres que se'ns concretarà el proper dia 12 de gener amb la reunió que mentindrem amb la Directora General d'Aigües, Marta Moren.

23 de desembre del 2009

J. S. BACH EN CONCERT A FLIX






Aquest vespre la Jove Orquestra de l'Escola Municipal de Música de Flix, dirigida per Alfons Guiu, ens ha regalat un magnífic concert dedicat a J S Bach. : "Concert per a piano No 5", "Concert per a oboè, violí, cordes i continu", "Concert per a 2 violins, cordes i continu" i "Concert de Brandemburg No 2".

22 de desembre del 2009

CONCERT DE NADAL DE L'ESCOLA DE MÚSICA




PERE TARRÉS: "EL MEU DIARI DE GUERRA"

El diari de guerra del manresà Dr. Pere Tarrés (1905-1950), escrit entre el 27 de maig del 1938 i el 26 de gener del 1939 és una aportació clau per conèixer de primera mà els darrers mesos del conflicte bèl.lic a casa nostra des del punt de vista d'un jove cristià mobilitzat com a metge a l'exèrcit republicà. Més concrètament la resistència dels republicans a la marge esquerra de l'Ebre un cop finalitzada la Batalla de l'Ebre. En Pere Tarrés arribà a Ginestar el 8 de desembre del 38, l'11 a Tivissa i el dia 12 s'establiria a Garcia fins el 29 de desembre: "Le sis de la tarda. Continua el combat, però la remor és molt llunyana. Pel canto del riu, són fins davant de Flix. Aquí ens han copat dues brigades senceres. Els tenim més a la vora del que ens pensem... A l'altra banda del riu, ens diuen que ens preparem per còrrer abans del diumenge. Continuem recollint gent de la desbandada...".
El 29 es replegaria fins el Molar, passant per la serra dels Gorraptes, entre la Torre de l'Espanyol i la Palma d'Ebre, des d'on donaria compte del pas de l'Ebre per Flix de l'exèrcit franquista el 30 de desembre: "L'enemic ahir va rompre el nostre front per sobre Flix. Va infiltrar-se i es desconeix la situació exacta. A causa d'això i de la retirada d'uns batallons del XV Cos d'Exèrcit, han quedat aïllades algunes unitats de la 43. I la nostra Brigada ha rebut l'ordre d'anar-hi a portar socors". Fugint direcció Cabassers : "L'atac enemic és intesíssim. Un cop reposats, no ens faran anar al davant? Haurem de córrer? Les tres de la tarda, desbandada. Voladura de ponts. Esperem ordres. Ens han pres la Bisbal de Falset. Blasfèmies. Esverament... Que l'última paraula de l'any, en el meu Diari, sigui un acte d'amor: Jesús meu, us estimo."

19 de desembre del 2009

19 DE DESEMBRE DE 1359

Aquest matí hem fet el darrer Consell Nacional d'Esquerra de l'any, tot i coincidint amb una data força especial, el 650è aniversari de la creació de la Generalitat de Catalunya, aniversari al que he fet referència en donar la benvinguda als consellers i conselleres com a president del Consell.

El 19 de desembre del 1359 s'acabava la reunió de les Corts Catalanes a Cervera convocada per Pere III el Cerimoniós amb la constitució de la Diputació del General, la institució que va donar lloc, posteriorment, a la Generalitat. El 1359, les Corts catalanes, que fins llavors eren itinerants, es reuneixen a Barcelona, Vilafranca i Cervera amb representants de tots els estaments socials de l'època: l'exèrcit, la noblesa, l'església i la reialesa. El rei Pere III el Cerimoniós aquest 19 de desembre i a Cervera constituïa la Diputació del General, institució que seria coneguda més per la Generalitat. El primer president fou el bisbe de Girona, Berenguer de Cruïlles.

Precisament a les corts de Cervera es donaria a conèixer un dels primers censos de població, aleshores tenint com a referent els focs, així se sap que Riba-roja tenia 17 focs, Ascó 45, Torre de l’Espanyol 8, Bovera 28, Maials 89, la Granadella 153, la Palma d’Ebre 62 , Flix en comptava 103 i el Mas de Flix 8.

18 de desembre del 2009

XAVIER RIUS: MEDALLA NARCÍS MONTURIOL

FELICITATS A XAVIER RIUS FERRÚS: ( Ex-degà de la Facultat de Químiques de la URV i Pregoner de la Festa Major de Flix el 1991), Catedràtic de Química Analítica rebrà la Medalla Narcís Monturiol per la seua contribució al progrés científic i tecnològic del país.

"El Govern de la Generalitat ha acordat dimecres, 16 de desembre, concedir a tretze investigadors i a tres entitats la Medalla i la Placa Narcís Monturiol per la seva contribució al progrés científic i tecnològic. Aquests guardons, instaurats per la Generalitat de Catalunya l’any 1982, premien les persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia al país.

L’acte de lliurament de les Medalles tindrà lloc a principis del 2010. Francesc Xavier Rius, nascut a Flix (1955) és doctor en Ciències Químiques per la UB (1982), i catedràtic de Química Analítica de la URV des de 1990.
Ha realitzat estades postdoctorals a la Universitat de Leeds a Anglaterra i a la Universitat Lliure de Brussel•les. Es l’investigador responsable del grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya en Quimiometria, Qualimetria i Nanosensors de la URV, integrat actualment per 23 investigadors, 8 doctors i 15 doctorands.

Les seves contribucions més importants han estat desenvolupades en tres camps científics, el primer és el de la Quimiometria. L’objectiu principal és extreure informació útil dels senyals instrumentals que s’obtenen de sistemes d’anàlisi química complexos. El segon camp de recerca és la Qualimetria, l’objectiu del qual és determinar correctament els paràmetres de qualitat bàsics dels resultats analítics com són la traçabilitat o la incertesa. Aquesta recerca aplicada ha tingut un àmplia repercussió social en multitud de seminaris nacionals i internacionals sobre la temàtica. El tercer camp de treball és el desenvolupament de sensors químics, que treuen profit de les noves propietats que ofereixen la Nanociència i la Nanotecnologia. Com exemple, la transducció de senyals amb nanotubs de carboni permet desenvolupar sensors electroquímics miniaturitzats que mostren una resposta molt ràpida.

Fruit d’aquesta activitat de recerca són més de 150 articles científics en revistes especialitzades, la defensa de 18 tesis doctorals al grup, la participació en diversos projectes de recerca subvencionats per la Unió Europea, patents i nombrosos projectes de recerca i transferència de coneixements amb empreses, incloent-hi la creació de l’empresa de base tecnològica NT Sensors S.L.

Com a contribució a la gestió acadèmica, ha estat degà de la Facultat de Química, vicerector d'investigació, director de l’Escola de Doctorat de la URV i responsable del programa de doctorats de qualitat del Ministerio de Educación y Ciencia. Francesc Xavier Rius és el vuitè investigador de la URV que rep la medalla Narcís Monturiol."

ENHORABONA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

16 de desembre del 2009

SENAT: APROVATS ELS PGE


"Esquerra aconsegueix al Senat noves inversions pel Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre que sumen 5,6 milions

El senador republicà Pere Muñoz ha fet saber que Esquerra ha aconseguit arrencar noves inversions per a la demarcació a canvi de no presentar vet als pressupostos generals de l'Estat (PGE). Esquerra ha aconseguit que avui li votessin favorablement en el Ple del Senat un seguit d'esmenes que havia presentat en matèria d'infraestructures.
Muñoz ha recordat que "el grup de l'Entesa el formen tres partits però la negociació s'ha fet sobre les esmenes pròpies de cadascú i, per tant, Esquerra ha aconseguit sobre les seves esmenes inversions importants". Muñoz ha afirmat que "les inversions aconseguides per Esquerra al Senat representen pel Camp de Tarragona, 1.400.000 € i per a les Terres de l'Ebre 4.200.000 €, fet que suma un total de 5.600.000 €". Tot afegint que "el més important, però, és que es destinen a infraestructures necessitades".
Muñoz també ha recordat que el conjunt de l'Entesa ha aconseguit una inversió per a la demarcació de 9.800.000 € amb partides destacades com les aconseguides per a l'eliminació de la contaminació química de l'embassament de Flix, la millora de la línia de tren Reus - Móra la Nova - Casp, o bé l'actuació en zones costaneres del Delta.Cal recordar que Esquerra, en la negociació dels PGE al Congrés, ja va aconseguir augmentar la inversió inicial en 5.500.000 € per a la demarcació, i va elevar fins als 10.000.000 € una partida per a la reindustrialització de les Terres de l'Ebre.
Muñoz ha anunciat que en la negociació final d'avui Esquerra ha aconseguit una nova partida de 800.000 € per fer l'estudi informatiu per la connexió i accessos de la Sénia i Alcanar amb l'A-7 i l'AP-7. Segons Muñoz "una inversió necessària i demanada per Esquerra des de fa anys als pressupostos de l'Estat". Respecte les dades ofertes la setmana passada, Muñoz ha comentat que "al final la inversió aconseguida per Esquerra per a la rehabilitació del pont de la N-340 entre Amposta i l'Aldea serà d'1.000.000 €, que és la quantitat que havia demanat en la seva esmena Esquerra".


15 de desembre del 2009

9,8 M EUROS MÉS PER A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA

Per 2 vots de diferència han estat rebutjats aquest migdia els vetos del PP i de CIU als Pressupostos Generals de l'Estat. Això significa que a partir d'aquesta tarda es votaran les esmenes presentades pels diferents grups parlamentaris, esmenes que pel que es refereix a les de l'Entesa Catalana de Progrés suposarà 9.800.000 euros d'inversió a a la demarcació de Tarragona, dels quals 5.600.000 euros són esmenes presentades exclusivament per ERC. Així les esmenes pactades i que seran aprovades al Senat son:

"ACUAMED, Aguas de las Cuencas Mediterráneas S. A. Eliminación de la contaminación química del embalse de Flix, fase I. (increment)
+2.000 miles de euros
Programa de actuaciones urgentes en las zonas costeras del Delta del Ebro
1.500 miles de euros
Línea ferroviaria Reus - Móra la Nova - Caspe
500 miles €
A7/AP7. Accesos de la Sènia y Alcanar (ERC)
800€ Miles de Euros
Obras de accesibilidad a la estación de tren de Tarragona. (ERC)
300€ Miles de Euros
Mejora del acceso a Les Cases D'Alcanar (Alcanar) con la N 340 (ERC)
400€ Miles de Euros
Ejecución del Proyecto de remodelación del puente sobre el río Ebro N-340 en Amposta, y barrera en la mediana. (ERC)
1.000€ Miles de Euros
Proyecto de mejora y remodelación de las estaciones de Ulldecona, Totosa, Mora la Nova, L'Ametlla de Mar, Flix i Riba-roja d’Ebre. (ERC)
2.000€ Miles de Euros
Implantación del sistema de aviso por megafonía en las estaciones para el paso de trenes sin parada prevista. (ERC)
100€ Miles de Euros
Vallado del tramo urbano de la línea férrea entre Calafell y Cunit y ejecución de pasos de subterráneos entre ambos núcleos. (ERC)
1.000€ Miles de Euros
Proyecto de inversión 2005 17 38 4196 A-27 tramo Montblanc-Lleida (estudi informatiu)
200 miles de euros"

12 de desembre del 2009

VETO D'ESQUERRA AL SENAT

  • El PSOE "paga" 20 millones a ERC para que retire el veto a los PGE (La Gaceta)
  • ERC salva a Zapatero (AVUI)
  • ERC salva los pressupuestos en el Senado a cambio de 20 millones . ERC agradece el aguinaldo que supondrá mas dinero para Cataluña. (El Mundo)
  • ERC arranca 20 millones para Cataluña por apoyar los Presupuestos (La Razón)

Nota de premsa:

ESQUERRA ACONSEGUEIX AL SENAT 5’8 MILIONS D’EUROS MÉS EN INFRAESTRUCTURES PER AL CAMP DE TARRAGONA I LES TERRES DE L’EBRE

"Destaca la important inversió en obres de millora i accessibilitat en diverses estacions de tren.El senador republicà Pere Muñoz ha fet saber que Esquerra ha negociat tot un seguit d’inversions per a Catalunya a canvi de no presentar vet als pressupostos generals de l’Estat (PGE).
A l’espera de la votació definitiva que es farà la propera setmana al Ple del Senat, de moment, ja ha tancat l’acord sobre diferents esmenes que havia presentat en matèria d’infraestructures per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Cal recordar que en cas de mantenir el vet, s’hauria impedit introduir més partides als Pressupostos. Cal recordar que Esquerra, en la negociació dels PGE al Congrés, ja va aconseguir augmentar la inversió inicial en 5.500.000 € per a la demarcació, i va elevar fins als 10.000.000 € una partida per a la reindustrialització de les Terres de l’Ebre.
Mitjançant les esmenes pactades ara al Senat, Esquerra ha aconseguit 22.250.000 € d’inversió a Catalunya en infraestructures, R+D+I i temes socials. Pel que fa al Camp de Tarragona, Esquerra ha aconseguit 1.400.000 € i pel que fa a les Terres de l’Ebre 4.400.000 €, fet que suma un total de 5.800.000 €. Les partides de la demarcació fan totes referència a infraestructures.
En matèria viària, es concentren a les Terres de l’Ebre: ERC ha aconseguit 400.000 € per fer l’estudi de millora de l’accés de les Cases d’Alcanar amb l’N-340 i 2.000.000 € per a la rehabilitació i millora del pont de l’N-340 a Amposta. Dos projectes viaris, segons Muñoz, “que dotaran de més seguretat els conductors”.
A banda d’això, Esquerra ha aconseguit una inversió important per a obres de millora i accessibilitat de diverses estacions de tren, en total 3.400.000 € que es reparteixen així: 2.000.000 € per millorar les estacions d’Ulldecona, Tortosa, Móra la Nova, l’Ametlla de Mar, Flix i Riba-roja; 300.000 € per millorar l’accessibilitat i eliminar les barreres arquitectòniques de l’estació de Tarragona, i 1.000.000 € per refer el tancat de la línia fèrria en el tram urbà entre Calafell i Cunit i per obrir nous passos subterranis entre les dues estacions.
Segons el senador, “totes aquestes estacions necessiten una millora important, i per això entenem que la inversió de 3.400.000 € és només un primer pas”. Comentari a part mereix que ERC ha aconseguit introduir una partida de 100.000 € perquè Adif implanti un sistema d’avís de megafonia a totes les estacions de l’Estat quan un tren passarà sense aturada prevista. Això és “una antiga lluita i demanda d’Esquerra que el 16 de juny de 2009 el Senat va aprovar; ara que els Pressupostos ho doten de diners, no hi ha cap excusa perquè Adif no apliqui una nova mesura de seguretat que ajudarà a reduir el nombre d’accidents”, ha afirmat el senador.
Per acabar, el republicà Pere Muñoz ha destacat que les esmenes pactades al Senat “milloren de manera destacada la inversió inicial de l’Estat al territori i des d’ara caldrà estar atents a la seva execució, que és la gran assignatura pendent del Govern de l’Estat”.

11 de desembre del 2009

TÚNELS DE PEATGE DE GUADARRAMA



Ahir després de la llarga compareixença del president d'ADIF, Antonio González Marin, la comissió de Foment del Senat vàrem visitar el centre d'explotació i control d'Iberpistas (Abertis) situat a l'autopista AP-6.

Amb tota mena de detalls es controla els tres túnels de l'autopista de peatge, així com el túnel feroviari que creuen la Serra de Guadarrama, salvant així les distàncies entre les comunitats de Madrid i Castella-Lleó.

9 de desembre del 2009

DEMÀ, COMISSIO DE FOMENT I ADIF

Demà a la Comissió de Foment del Senat compareix el President d’ADIF, n’Antonio González Marín, qui ens respondrà a sis solicituds de compareixença realitzades, cinc pel PP i una per l’Entesa Catalana de Prodrés. La que es refereix a la de l’Entesa dir que la vaig solicitar el 26 de setembre del 2008,

“Comparecencia del Presidente de la entidad pública empresarial Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF), D. Antonio González Marín, ante la Comisión de Fomento, para informar sobre el estado de licitación y construcción de las obras correspondientes al Punto de Avanzada y Estacionamiento de Trenes (PAET) subterráneo situado en El Prat de Llobregat (Barcelona), en la línea ferroviaria de alta velocidad entre Madrid, Zaragoza, Barcelona y la frontera francesa. (713/000064) Autor: GRUPO PARLAMENTARIO ENTESA CATALANA DE PROGRÉS.”

Així, entre d’altres qüestions preguntaré,

Quins motius han determinat la construcció del PAET en El Prat?
En quina data es va decidir la seva instal·lació?
A quin import van ascendir les obres anticipades d'adequació d'andanes, elements d'evacuació, i proteccions i tancaments?
Es va modificar el contracte inicial per a incloure aquestes obres? quin percentatge d'increment suposava respecte al contracto inicial? era més del deu o el vint per cent?
I, en definitiva, la construcció del PAET no responia a la necessitat de poder oferir un punt provisional d'arribada de l'AU que es trobés pròxim a la ciutat de Barcelona?
Finalment, s'ha complert la moció aprovada pel ple el 1 d'octubre de 2008, sobre la realització d'un informe de uditoría per part de l'Interventor General de l'Estat?.

4 de desembre del 2009

JORDI SOLÉ TURA EN EL RECORD

Gregori, Guti, Comín, Solé Barberà... avui ens ha deixat Jordi Solé Tura un dels referents del PSUC que més ens va influir a bona part dels joves d'esquerres a finals de la dictadura i els primers anys de la democràcia.

AMINATOU HAIDAR

El Senat acaba de realitzar una declaración institucional davant la situación en que es troba Aminatou Haidar, defensora saharaui dels Drets Humans. La vicepresidenta del Govern Teresa Fernández de la Vega insisteix en que l’Executiu està fent "todas las gestiones" que estàn a les seues mans. La Federació Coordinadora de ONGs de les illes canàries ha manifestat el seu recolzament i solidaritat.

L’activista saharaui porta 19 dies en vaga de fam a l’aeroport d’Arrecife.

"DECLARACIÓN INSTITUCIONAL

Ante la situación que sufre la defensora saharaui de los Derechos Humanos, Aminatu Haidar, tras varios días en huelga de hambre en el aeropuerto de Lanzarote, el Senado de España:

1º.- Manifiesta su preocupación por el grave deterioro de salud de la Sra. Haidar y hace un llamamiento a los Gobiernos de cuya decisión depende el regreso de la Sra. Haidar a El Aaiun para que sobre la base de razones humanitarias y con carácter urgente lo hagan posible.

2º.- Insta al Gobierno de España para que insista en las gestiones que correspondan con el Gobierno de Marruecos a fin de proveer a la Sra. Haidar de un título de viaje para regresar al territorio saharaui, territorio donde se encuentra su hogar, y a lo que tiene derecho de acuerdo con los Pactos Internacionales de Derechos Civiles y Políticos --firmados y reconocidos por Marruecos-- que dan derecho a las personas a residir en los lugares donde han nacido y donde desarrollan su vida, y a poder moverse libremente."


Fotografia: Dilluns passat amb Elmani Amar Salem, vicepresident de la ONG d’Aminatu Haidar, el diputat Joan Tardà, l'actor Willie Toledo i Agustín Santos, cap del gabinet del Ministeri d’Afers Exteriors.

2 de desembre del 2009

MOCIÓ SOBRE PEATGES A CATALUNYA

"PERE MUÑOZ SATISFET PER LA REBAIXA DELS PEATGES I LA GRATUÏTAT MENTRE DURIN LES OBRES DE LA N-340 .
La moció inclou la gratuïtat de l’ AP-7 entre Torredembarra i el Vendrell i entre l’Ametlla de Mar i Ulldecona, mentre durin les obres de la N-340.
El senador republicà de l’Entesa, Pere Muñoz, portaveu de l'Entesa en la Comissió de Foment, ha manifestat la seva satisfacció per l'acord que s’ha produït aquest matí al Plenari del Senat d'una moció de CiU, amb una esmena presentada per l’Entesa, en que s'ha acordat la rebaixa dels peatges a Catalunya. Tots els grups han recolzat la moció. Muñoz, en nom del seu grup, ha aconseguit introduir en el text final aprovat la demanda que s'incrementi la col·laboració amb el Govern de la Generalitat per a portar a terme noves reduccions de peatges a Catalunya i negociar amb les empreses concessionàries les rebaixes parcials i progressives. “Aquesta és una reivindicació històrica de la ciutadania de Catalunya, davant la discriminació que hem patit respecte altres parts de l’Estat”, ha manifestat Muñoz.
El senador republicà ha subratllat l'important greuge comparatiu que pateix Catalunya que, amb un 10% de les vies de l'estat, paga un 42% del total de peatges. Muñoz ha posat com exemple el cas de les autopistes franceses de peatge: “Aquestes amb 7.000 km. guanyen els mateixos diners que les autopistes catalanes amb 700 km”. En aquest context Muñoz també ha recordat que el passat 10 de novembre el Congrés de Diputats va aprovar, amb els vots favorables de PSOE, PP i CiU, una partida multimilionària de 460 milions d’euros per evitar la fallida de les concessionàries d’autopistes, principalment de Madrid. Segons Muñoz, “Això és un greuge més que animarà molts ciutadans de Catalunya a anar votar per la independència a les consultes ciutadanes que es celebraran els propers 12 i 13 de desembre”.
El republicà també ha destacat que el text definitiu aprovat avui inclou la gratuïtat dels trams d'autopista AP-7 entre Torredembarra i El Vendrell, i entre L’Ametlla de Mar i Ulldecona, mentre durin les obres de la N-340. “La unanimitat de tots els grups en l’acord ha d’obligar el Govern espanyol a complir-lo el més aviat possible”, ha manifestat. L’actuació del senador republicà i del seu grup de l’Entesa també ha fet que la moció aprovada inclogués la petició d'accelerar les obres de les autovies alternatives a les autopistes de peatge, especialment el desdoblament de la N-II i el desdoblament de la N-340 per les comarques de Tarragona i la B-40."

1 de desembre del 2009

SUPORT A AMINATOU HAIDAR


"Tardà i Muñoz es reuneixen amb l'activista sahrauí Aminatou Haidar i demanen a ZP que s'impliqui en la recerca d'una solució.
El diputat d'Esquerra Joan Tardà i el senador Pere Muñoz s'han reunit aquest matí a l'aeroport de Lanzarote amb l'activista sahrauí Aminatou Haidar, per tal de conèixer de primera mà la situació que viu i el seu estat de salut quan comença la tercera setmana en vaga de fam. Haidar demana retornar al seu poble després de ser expulsada de manera irregular del Marroc on li van retenir el passaport i la documentació. Tardà i Muñoz han expressat el seu suport a Haidar, i li han recordat el compromís que va agafar el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, en la reunió amb el president de la República Àrab Sahrauí Democràtica, Mohamed Abdelaziz, d'enviar gent d'Esquerra a visitar-la i treballar per buscar una solució a la seva situació en la mesura que li sigui possible.
Després de la trobada, Tardà ha recordat que el procés de negociació que està portant a terme Moratinos s'enfoca cap a on no toca, 'estan negociant amb Haidar quan són Rabat i Madrid els que han de parlar per permetre a Haidar el retorn al seu poble' i ha reclamat al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que intervingui perquè 'Moratinos s'ha mostrat incompetent i ha actuat, en algunes ocasions, com si més que un observador fos part del procés'. Tardà ha recordat que 'el procés que pateix el Sàhara és conseqüència de la descolonització i l'ocupació al mateix temps per part del Marroc, però sobretot per l'incompliment de les resolucions de l'ONU'. El diputat independentista ha reclamat també que 'el poble sahrauí pugui tenir dret a l'autodeterminació, el mateix que reclamem per a Catalunya no ho negarem a altres pobles del món', ha afirmat.
Cal recordar que 'el poble Sahrauí continua sent la víctima dels interessos econòmics recíprocs de l'Estat espanyol i marroquí', afirma Tardà, que ha acusat l'estat espanyol 'd'amagar el cap sota l'ala, de no assumir les seves responsabilitats històriques de l'Estat espanyol en el patiment del poble sahrauí'. És per això que ha reclamat la intervenció directa de ZP en buscar una solució.Per la seva banda, el senador Pere Muñoz ha afirmat que 's'entén perfectament que Haidar no vulgui acceptar una 'nacionalitat d'emergència' per permetre rentar la cara al ministre Moratinos'. Muñoz ha explicat que 'els col·lectius de suport i la pròpia Haidar creuen que si s'acceptés alguna de les solucions proposades pel govern espanyol, seria admetre una derrota i aconseguir el que busca el Marroc, que Haidar no pugui retornar amb els seus fills a la seva terra'. Finalment, Muñoz ha recordat que 'Esquerra s'ha compromès sempre amb la causa del poble sahrauí, com un acte de coherència: nosaltres defensem el dret a l'autodeterminació per al nostre país, i també per a la resta de països que ho desitgin'.
Esquerra també ha presentat als membres del Front Polisario les diferents iniciatives que s'han impulsat a favor del poble sahrauí."

29 de novembre del 2009

25 ANYS "ESCOLA BALLET LAURA"

Ahir vàrem poder assistir als actes centrals dels 25è aniversari de l'Escola de Ballet Laura, una escola perfectament arrelada a la vida associativa flixanca. Des d'aquí, moltes felicitats a Laura Quiroga !!!

28 de novembre del 2009

INDICADORS ECONÒMICS EBRENCS (OCTUBRE 09)


"Ebreconòmic" és un dossier mensual de la Cambra de Comerç de Tortosa, entre d'altres facilita l'evolució de les dades de l'atur mes rere mes de tots els muncipis ebrencs. Dossier que facilita el setmanari "la Veu de l'Ebre", periòdic que la setmana passada facilita un dossier "Especial Motor" força interessant, donant l'evolució de les vendes del sector per municipis, comparant les dades des del 2007, en que es vengueren un total 3.607 vehicles (370 menys que el 2006), del 2008 en que la xifra va baixar fins 2.361, i durant els primers deu mesos de l'any del 2009 en que s'han venut 1.720 turismes.
En quan a l'atur, mentre la indústria ebrenca ha perdut un miler de llocs de treball en nou mesos, pel que es refereix a Flix el desembre del 2008 hi havia 127 aturats, dada que augmentaria fins els 146 del febrer, baixant l'atur els mesos d'abril i maig, augmentant el el juny a 150, augment que seria progressiu fins els 193 aturats del setembre, constatant-se una lleu recuperació l'octubre, com podem veure al document adjunt, així des del desembre de l'any que esclatà la crisi econòmica l'atur a Flix ha passat de 127 a 191 persones.

27 de novembre del 2009

JUNTA GENERAL DEL "COMEBE"

Aquest matí he assistit a la Junta General del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, presidida per Ma Jesús Bono, entre d'altres s'ha aprovat la comissió de comptes de data 28 d'octubre, la memòria d'activitats 2009, la proposta de pressupost 2010, el pla de treball 2010 i s'ha aprovat el Pla Director 2.0 i Pla de Comunicació i Gestió. Cal destacar l'augment de visitants als diferents centres d'interpretació, així fins l'octubre al Centre de Corbera (Centre d'Interpretació 115 dies) l'havien visitat 5.546 persones, el del Pinell de Brai (C I Les Veus del Front) 975, el de Villalba dels Arcs (C I Soldats a les trinxeres) 544 i al de Batea (C I Hospitals de Sang) 430 persones., en total 7.497 visitants. Destacar el nombre de grups de centres educatius: 29 en total i que bona part dels visitants procedeixen de la demarcació de Barcelona: 3408.

26 de novembre del 2009

"LA DIGNITAT DE CATALUNYA"


Dotze diaris en paper (El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa) han publicat avui, en una iniciativa inèdita, una editorial en defensa de l'Estatut Catalunya que han redactat conjuntament. Avui, a més, s’hi han adherit Catalunya Ràdio, RAC1 i Com Ràdio.

"Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable."

24 de novembre del 2009

VISITA AL SECRETARI D'INDÚSTRIA ANTONI SOY


El Diari de Tarragona d'avui 24 s'ha fet resò de la reunió mantinguda ahir de l'ajuntament de Flix amb el Secretari d'Indústria de la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa, Antoni Soy. Previament al matí i a la Delegació del Govern vaig participar a una primera reunió a nivell territorial per la parlar del funcionament de Vivers d'Empreses, reunió conseqüència de les iniciatives del Govern per al desenvolupament de les Terres de l'Ebre. Ja per la tarda amb Oscar Bosch mantinguérem la reunió que esmenta el diari amb el Secretari d'IUE, a qui li lliurarem un informe de la greu situació industrial i econòmica del poble de Flix després dels tancaments d'Inquide (grup Fluidra), Recuprod, la deslocalització d'una part de la producció de Kemira i l'ERO d'Ercros. Una caiguda de la producció industrial que accentuarà le dades previes a nivell comarcal, dinàmica industrial que ja va caure el 2006 un -0,52 %, -3,5 % el 2007 i -8,6% el 2008.
(Fotografia superior de la visita a les instal.lacions de Recuprod del Secretari d'Indústria Antoni Soy el 30 de març del 2007)

23 de novembre del 2009

1875: 24 DE NOVEMBRE

Mentres s’estava reconstruint el castell, aquest cop amb quatre troneres de quatre canons, dels quals ja n’hi havia un, el 24 de novembre de 1875 es concedí la "Creu Vermella" a Eloy Roses, ajudant de la Companyia del Comandant General Gamir, responsable de l’ocupació de castell davant els carlins el 19 de juny d’aquest any, distinció militar pel seu comportament en l’acció de Flix. Així mateix, aquest mateix dia es restabliria la navegació fluvial per l’Ebre.

“Queda abierta la navegación del Ebro debiendo los barco en lo posible salir diariamente reunidos a los puntos de parada después de haber amanecido, y parar antes de medianoche en los puntos siguientes: Miravet, Mora, Flix, Mequinenza, Fernandina, Caspe, Chipiana, Escatrón, Sástago, Quinto, Burgo, Fuentes o Zaragoza. Las almadías o conducciones de madera no se permitiran hasta recibir instrucciones pertinentes”[1]

Recordar que al juliol del 1875 les forces del govern havien exigit a la població de la contrada fortes contribucions per tornar a arranjar el castell de Flix. El poble de Maials, per exemple, va haver de participar amb 3000 totxos, dos fusters, quatre paletes, dotze peons i vuit mules o cavalls. [2]

[1] Diario de Tarragona . 26 de noviembre del 1875, N.284.
[2] SALES PIÑEIRO, Francesc. Maials. Història de la Vila i del seu terme municipal. p.98.


20 de novembre del 2009

"LA GATERA DEL TEMPS" D'ALBERT GUIU

Aquest divendres i a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila s'ha presentat la primera gran novel.la d'Albert Guiu, "La gatera del temps", editada per Aeditors. Davant d'un nombrós públic la presentació ha anat a càrrec d'Andreu Carranza, qui ha omplert amb tota mena d'elogis aquesta primera novel.la de l'autor de llibres de poemes com "L'himne d'aquest matí" o "De la mà de la meva filla", qualificant-la com la gran novel.la de Flix. Després han realitzat una mena de bis a bis interpretatius de l'obra, acabant la presentació amb unes lectures per part d'Albert Guiu de "l'Himne d'aquest matí", escrit a Vilelha estant. Per acabar l'acte Ramir Guiu ha ha fet un breu concert musicant poemes del guanyador dels reconeguts premis de poesia "27 è Marià Manent" i "22è Martí Pol".
"Un riu creua aquesta història, un riu cabalós, a voltes verd, a voltes blau, a voltes gris, intemporal i tal vegada immortal, np ho sé; un riu que a mi em sobreviurà, de fet ja sobreviu la meva infància.
Un riu que ha protagonitzat fets tràgics que ha costat la vida a algunes persones. Un riu que s'engalana xiroi ple de xerinola quan arriba la Festa Majaor i que serveix com a fons de la gran festa del riu, on la força dels remers de les puntones simbolitzen un temps en què anar en llagut per les seves aigües era una forma de vida, una forma de ser, una forma de pertinença al riu..."

19 de novembre del 2009

20-N


Tot i que han passat 34 anys de la mort del dictador, any rere any quan s'acosta el 20 de novembre no podem passar per alt la data. "La Voz de Flix" li dedicà dues revistes especials, una amb motiu de la llarga malaltia datada el 14 de novembre on entre d'altres deia: "nuestro Caudillo se debate entre el dolor y la esperanza. Flix manifiesta su adhesión y hace votos al igual que toda España para su restablecimiento...", i l'altra el mateix 20 de novembre on deia "nuestro pueblo al igual que todos los pueblos y ciudades de España, se encuentra desolada, la tristeza se refleja en los rostros de todos... con la velocidad del relámpago, cruza por nuestra mente la història de cuatro décadas de paz, sosiego y progreso que han tenido como protagonista a ese hombre...", alhora que es declarava dol oficial de 30 dies, tancament dels centres escolars fins el 26 de novembre i la suspensió dels espectacles fins el 23. Han passat 34 anys, 32 de les primeres eleccions democràtiques, 31 de la constitució espanyola, 30 de les primeres eleccions municipals, al Congrés i al Senat es va per la IX legislatura, i malgrat tot encara resta pendent el reconeixement i recuperació de bona part de la memòria històrica dels anys de la dictadura.

17 de novembre del 2009

VICENT FERRER: MEDALLA D’OR PÒSTUMA DEL SENAT

Aquest migdia he assistit a l’acte de lliurament de la medalla d’or a títol pòstum a Vicent Ferrer, mort el 19 de juny d'enguany a Anantapur (India). Medalla d’or que es la màxima distinció que concedeix el Senat. L’acte de lliurament s’ha fet al Saló de “Los pasos perdidos”, el lloc més noble de la càmara alta. Dir que bona part dels senadors catalans hi hem participat al costat de representants de tots els grups polítics. Ha estat un acte molt emotiu. La seua vidua, la britànica Anna Ferrer, ha fet un breu discurs d’agraiment, “"Vicente nunca se cansó de decir que la India es grande. Sus problemas son enormes, la India necesita grandes soluciones. Él sólo estaba satisfecho de poder ayudar a cientos de miles de personas a tener una vida digna y mejor”.

15 de novembre del 2009

PREMI DE LA CAMBRA DE REUS A L'IES FLIX


Tal com vaig avançar a una entrada anterior, Montblanc va acollir el passat divendres el lliurament del Premis de la Cambra de Reus 2009. Un acte presidit pel Conseller d'Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet. Davant de més de quatre-centes assistents a l'acte foren reconegudes un centenar de comerços i empreses de la Conca amb més de 25 anys d'activitat i a més es distingiren deu empreses i entitats de la demarcació territorial de la Cambra de Reus, essent l'IES Flix l'unic guardonat de la Ribera d'Ebre, amb el Premi de la Formació Continuada. Per aquest motiu i en nom de l'ajuntament vaig acompanyar a la directora de l'institut de Flix, Mar Carranza.

12 de novembre del 2009

"MISCEL.LÀNIA DEL CERE" DEDICADA A FLIX


Ha sortit la "Miscel.lània del CERE" núm 19 dedicada a Flix. Aquesta nova edició té 348 pàgines, i entre d'altres podem destacar la presentació del president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre Josep Moragrega, la memória d'activitats 2007, una acurada cronologia de l'entitat, nou articles relacionats amb Flix escrits per tretze estudiosos des de diferents àmbits del coneixement, tres articles d'història natural, dos d'etnologia i dos de lingüística i literatura. Contingut del que tindrem ocasió de parlar-ne més endavant. Amb tot, vagi per endavant el meu escrit referent a Flix de la contraportada, escrit l'abril d'enguany:

"Per segona vegada, després de la miscel·lània 4 del l’any 1986, el poble de Flix torna a ser el protagonista de la publicació més important del CERE. Han passat 23 anys i a Flix, a la Ribera d’Ebre, a Catalunya i al mon en general s’han produït canvis transcendentals des d’aleshores. Hem entrat a l’era de la globalització simbolitzat per les noves tecnologies de la comunicació i d’internet, fenòmens que l’any 1986 eren inimaginables. La nostra entitat ha celebrat el 25è aniversari d’una manera brillant tot coincidint amb els actes del centenari de l’insigne riberenc Artur Bladé i Desumvila. La consolidació del CERE és un fet inqüestionable i la riquesa de les manifestacions culturals de la nostra comarca són un referent. Satisfacció que coincideix en el cas del de Flix en un excel·lent moment de la vitalitat cultural en tots els aspectes. Podem parlar amb satisfacció d’una veritable república literària flixanca tot coincidint també amb la quantitat de flixancos i flixanques que en els darrers anys han accedit a importants càrrecs polítics. Noms com Andreu Carranza, Montse Banegas, Laura Mur, Josep de Flix, Albert Guiu, Remei Franch, Josep Sànchez ... publiquen des del diferents géneres amb gran acceptació de la crítica i del públic en general. La blogosfera, fenòmen cultural dels darrers anys, en el cas de Flix és un fenomen a tenir en compte per la quantitat de blogs creats a nostre poble, el tercer en nombre de les Terres de l’Ebre. La recuperació dels actius històrics i naturals durant aquesta etapa també ha estat un fenomen a destacar, començant pel reconeixement de la Reserva Natural de Sebes, amb l’excel·lent treball del Grup de Natura Freixe, un espai que durant les properes setmanes s’hi afegirà el centre d’interpretació del Camí de Sirga al restaurat Mas de Pitoia, espai que al costat del Mas de les Cigonyes i el Mas del Director, son els referents amb les passeres i observatoris d’aquest reconegut espai natural. Espai natural que també ha vist com els darrers mesos una important intervenció mediambiental està consolidant el meandre de Flix. Actiu natural i històric més important que en els darrers mesos es veurà beneficiat amb la restauració del castell carlí, un altre des símbols del poble de Flix. Així, entre el la recuperació i conservació, podem recordar les mateixes paraules de la contraportada del l’any 1986: Flix com el déu Janus, el bifront: amb una cara vol mirar cap el passat, cap a les tradicions on s’arrela la pròpia identitat, i amb l’altra vol sotjar el futur."







10 de novembre del 2009

IMPORTANT RECONEIXEMENT A L'IES FLIX




Un reconeixement que es produirà gairebé 40 anys després de la data de la col.locació de la primera pedra de l’Institut del 15 de novembre de 1969, una aposta de l’ajuntament de l’època per continuar la tasca docent del “Colegio Libre Adoptado” promogut per la direcció alemanya de la Fàbrica l’any 1963 a una de les ales del Casino.
Fotografies de l'Arxiu Municipal de Flix on es pot constatar la importància de l'acte amb la participació del Gobernador Civil, del President de la Diputació i del Bisbe de Tortosa, acompanyat pel rector i mossens, al costat de l'alcalde de Flix.

9 de novembre del 2009

TANCAMENT DE RECUPROD SL

El 12 d’octubre del 1999 s’instal·là a Flix la primera planta estatal per reciclar ampolles de plàstic PET (Recuprod SL), amb una inversió inicial de tres milions d’euros. Preveia tractar 6.600 tones anuals i crear 14 llocs de treball. Era una de les apostes industrials més determinants que realitzà l’industrial Ramon Escriche per al poble de Flix. Planta que s’ubicà al bell mig del polígon industrial la Devesa, promogut per ell mateix.
Han passat deu anys i malauradament s’ha vist obligat a tancar portes davant la greu crisi econòmica que afecta directament als seus proveïdors i clients, tancament que sens dubte és una molt mala notícia per al poble, i es ve a sumar al tancament recent d’Inquide i la retallada de plantilla de la Fàbrica com a conseqüència de l’ERO d’Ercros.

6 de novembre del 2009

DEMÀ A PERPINYÀ

Demà fem el Consell Nacional d'ESQUERRA a Perpinyà, una data històrica per la divisió territorial i repartiment de Catalunya que materialitzà el tractat de pau entre les monarquies francesa i espanyola, anomenat Tractat dels Pririneus (7 de novembre del 1659).

VOLS QUE T'HO EXPLIQUI ?

"Visc en una casa al barri del Cel Blau, a la qual li he posat el nom de l'estelada", amb uns pocs mots ens situa Anna Rosselló (Flix,1923) al seu darrer treball "Vols que t'ho expliqui?", uns relats breus que, com ella mateixa diu "sento la necessitat d'escriure abans d'anar-me'n". Relats de lluita reivindicativa, tràgics, contra els poders fàctics, no esmentats en la seus extensa bibliografia. Amb un darrer capítol dedicat a Sant Pere de Riudebitlles i a Flix, pobles d'adopció i natal, amb unes darreres i emotives paraules a la seua darrera estada a Flix el 15 de desembre del 2008, tot esmentant un escrit meu com alcalde amb motiu del seu retorn: "després d'una extraordinària vida marcada per uns ideals molt nobles, de llibertat i compromís amb els drets de les nacions sense estat".

5 de novembre del 2009

CORREDOR DEL MEDITERRANI

Estracte de la meua intervenció en nom de l'Entesa ahir al plenari del Senat amb motiu d'una moció del PAR demanant la implicació de la futura presidència de la Comunitat Europea de José Luís Rodríguez Zapatero en la connexió transpirinenca per l'Aragó.

“Ens preocupa, també, l'aïllament de l'exterior que pateix la xarxa ferroviària espanyola a causa de la persistència d'un ample de via incompatible amb el standard europeu, o d'altres característiques tècniques d'aquestes infraestructures que dificulten una connexió fluïda amb la resta d'Europa.
La Presidència Espanyola de la Unió Europea, en el primer semestre de l'any 2010 és, en efecte, una excel·lent oportunitat per a avançar en una intensa transformació del transport a Europa, potenciant el ferrocarril a escala europea per raons d'eficiència econòmica, estalvi energètic, lluita contra el canvi climàtic, mobilitat i comoditat per als ciutadans.
En aquest sentit, vam valorar molt positivament el criteri manifestat pel govern, i particularment pel ministeri de Foment, favorable a la inclusió del Corredor Mediterrani ferroviari en el Pla Europeu de Xarxes Transeuropees. Un posicionament que, cal dir, contrasta amb les omissions de governs anteriors que mai van expressar un gest semblant.
No obstant, en coherència, és necessari que el Govern manifesti la "prioritat" per aquesta infraestructura en la seva programació pressupostària entre 2013 i 2020. El corredor mediterrani és un projecte vital per a acostar Catalunya, el País Valencià i la resta de territoris mediterraneos a Europa.
Garantir un transport ferroviari eficient de persones i mercaderies amb Europa és un element vital per al seu progrés i creixement econòmic. La viabilitat del Corredor Mediterrani (Almería-València-Barcelona-Montpeller-Lió-París) requereix que la Unió Europea inclogui el corredor mediterrani en la xarxa ferroviària de mercaderies. Però també és imprescindible assegurar l'execució de la línia d'alta velocitat entre Montpeller i Perpinyà i la seva continuació fins a la frontera espanyola…”

ESMENES ALS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT

Ho diu avui el diari el PUNT:

ERC ha estat el partit més prolífic a l'hora de presentar esmenes, un total de 84 per al Camp i l'Ebre per un valor de 171 milions, «moltes de les quals coincideixen amb les peticions dels departaments de la Generalitat», recorda el senador Pere Muñoz, sobretot en actuacions del Ministeri de Foment (78,9 milions), Medi Ambient (36,9 milions) i Indústria (23,5), en aquest cas bàsicament en projectes de reindustrialització a l'Ebre. Igual que CiU, els republicans demanen la gratuïtat de l'AP-7 a tota la demarcació –tot i que Muñoz ja admet que «Foment no en sol ser gaire partidari»– i a més l'han valorat, segons uns «càlculs estimatius», en 32 milions l'any, que són els que s'haurien de transferir a canvi a les concessionàries Acesa i Aumar. ERC també vol una major dotació, fins a 14 milions, per al projecte de l'autovia A-7 entre la Jana i el Perelló, i reclama 8 milions per a la millora de la línia fèrria entre Reus-Móra i Casp, i cinc més per al tram del túnel del coll de Lilla de l'autovia A-27, obra ja en marxa. A banda, ERC demana 6,8 milions d'euros per diverses obres al campus Bellisens de la URV, deu milions per recuperar l'espai dels Muntanyans II de Torredembarra, quinze per a la badia dels Alfacs o sis més per al Centre d'Interpretació de Joan Miró a Mont-roig, que encapçala una llista llarga en patrimoni i cultura. Muñoz, que recorda que l'any passat van poder colar quatre esmenes, confia que enguany «hi hagi més voluntat política» i vaticina «una negociació profunda fins a l'últim moment».”

Finalment, si l'any passat ens acceptaren 4 esmenes territorials, després de les negociacions d'ahir amb el PSOE enguany han estat set: quatre a les Terres de l'Ebre i tres al Camp de Tarragona. amb tot encara falta la tramitació dels pressupostos al Senat.

ESMENES TRANSACCIONADES PER ESQUERRA (+)

4 de novembre del 2009

L'ENTESA I LA GESTIÓ DETERMINANT DE L'AEROPORT DE BARCELONA

Nota de premsa en relació a la meua intervenció ahir al vespre al plenari del Senat:

"L'ENTESA DEMANA QUE ES CONSIDERI DETERMINANT EL PAPER DE LA GENERALITAT EN LA GESTIÓ DE L'AEROPORT DE BARCELONA

El senador per Tarragona, Pere Muñoz, portaveu de l'Entesa en la Comissió de Foment, ha presentat una esmena avui a una moció del Grup Mixt sobre un nou model de gestió aeroportuària.

L'Entesa ha presentat aquesta esmena en la qual s'introduïa el següent text: El model ha de preveure la possibilitat de transferència de la gestió de determinats aeroports a les CCAA o la creació de consorcis que garanteixin una posició determinant a les esmentades entitats.

Muñoz ha expressat el seu suport a la moció que subratlla el règim especial dels Illes Balears i les Illes Canàries, però ha dit que sobre el model de gestió cap recordar que el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució en què es reclama que la gestió de l'aeroport de Barcelona correspongui a un consorci de majoria pública participat per Generalitat, administracions locals, agents econòmics i socials i l'administració general de l'estat. La part catalana hauria de tenir una posició determinant."

1 de novembre del 2009

LA LEAR, PLOU SOBRE MULLAT



Ahir dissabte amb responsables del comitè de treballadors d'Ercros vaig anar a Tortosa per participar a la manifestació convocada per donar suport als treballadors i treballadores de la Lear de Roquetes. Dissabte 24 d'octubre ja vaig tenir l'oportunitat d'acompanyar a Joan Puigcercós a l'ajuntament de Roquetes on ens vàrem reunir amb el comitè d'empresa i amb alguns treballadors. Així mateix el passat dilluns a les 6 de la tarda vaig poder acompanyar als alcaldes de Roquetes, Tortosa, Benifallet... a la primera manifestació del treballadors/es entre els dos ajuntaments de les poblacions més afectades... Amb tot i malgrat tot, podem dir que plou sobre mullat...

Quan el passat maig es plantejà l'ERO d'Ercros i es produí el tancament exprés d'Inquide Flix, la delicada situació de la Lear de Roquetes estava en boca de tots i totes... La greu crisis econòmica a les comarques de l'Ebre que s'agreujava primer per la crisi del sector del moble, seguit del sector químic i acabant en el sector dels components pel sector de l'automòbil. Una crisi anunciada des de fa mesos i que ara per ara no té alternatives. Una crisi que accentuarà l'atur arreu i a tots els sectors, i que, com vàrem poder constatar en les mobilitzacions de Flix desencadena un seguit de reaccions comprensibles de marginació històrica del nostre territori, d'abandó i marginació en les grans infraestructures i de les grans inversions públiques... Amb el sentiment que únicament se'ns té en compte quan es necessita aigua, llocs per posar abocadors, o ubicacions per atendre les necessitats de la demanda energètica, i darrerament per ubicar el MTC, altrament dit cementiri nuclear... Mentres tant, 515 persones poden perdre el seu treball... i la sensació que les coses no seran mai més com eren plana a les seues converses.
L'èxit de la manifestació d'ahir hauria de ser un toc d'alerta. En el cas del'ERO d' Ercros a Flix s'ha aconseguit minimitzar l'impacte, en el cas de la LEAR, malgrat la trajectòria de tancaments duta fins ara per l'empresa, malgrat el record del tancament de Cervera, l'objectiu hauria de ser el mateix.