28 d’abril del 2018

MOR EN ACCIDENT L'EXDIPUTAT MIQUEL ÀNGEL MARIMON.


El Diari de Tarragona ha donat la notícia. La mort en accident al terme de Tivissa de Miquel Àngel Marimon em porta molts records, especialment de la seua època de diputat al Parlament de Catalunya i de regidor a l'ajuntament d'Ascó. La Wikipèdia ens ofereix una actualitzada informació de la trajectòria d'aquest fill de l'exili català a Xile.


 (Diari deTarragona, 28 abril 2018)

"El sinistre ha tingut lloc aquest divendres al matí a la carretera C-44. La conductora del vehicle ha resultat ferida en estat crític i l'han traslladat en helicòpter a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. 

La persona morta aquest divendres al matí en un accident de trànsit a la carretera C-44, al terme de Tivissa, és Miquel Àngel Marimon i Fort, de 72 anys i resident a l'Hospitalet de l'Infant. Marimon va ser diputat al Parlament de Catalunya des del 1984 fins al 1992 per Convergència i Unió (CiU). També va ser regidor de l'Ajuntament d'Ascó i fundador i president del Club d'Atletisme del municipi, on va residir durant els anys que va treballar a la central nuclear. Va ser atleta del Reus Deportiu i entre altres entitats, també va estar lligat al Club de Tir al Plat de Flix i el Club de Caçadors de Sant Miquel d'Ascó. "

Ascó, sant Jordi 1992, d'esquerra a dreta: Conseller de Cultura, J. Guitart, alcalde d'Ascó, J. Ferrús, M.A. Marimon, P. Muñoz i la regidora d'Ascó, M. Vallés

WIKIPÈDIA. Miquel Àngel Marimon i Fort (Santiago de Xile, 11 d'abril de 1946 - Tivissa, 27 d'abril de 2018[1]) és un polític català. 

Fill d'exiliats polítics, estudià Informació i Turisme i Publicitat. De 1960 a 1962 fou membre del Centre Català de Santiago de Xile. A començaments dels anys seixanta va tornar a Catalunya i es dedicà a l'atletisme. De 1964 al 1972 fou atleta del Reus Esportiu, obtenint la medalla de bronze en diverses competicions. Ha format part del Club de Tir al Plat de Flix (1975-1979) i del Club de Caçadors de Sant Miquel d'Ascó (1979-1984)...

D.E.P.

25 d’abril del 2018

PRESENTACIÓ: "ELS AJUNTAMENTS DE LA RIBERA D'EBRE DURANT EL PRIMER FRANQUISME"


El proper divendres 27 d'abril, a les 20 hores i a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre, participo al costat de Jordi Cid Segura, a la presentació del seu treball "Els ajuntaments de la Ribera d'Ebre durant el primer franquisme (1938-1942). Acte organitzat per l'associació La Riuada i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Per a més informació podeu clicar sobre el següent enllaç de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre:


22 d’abril del 2018

BONA DIADA DE SANT JORDI 2018

 Per Sant Jordi, autors i obres de proximitat,

"Ciutat de llops", "La tardor de la llibertat", "No deixis de mirar el cel", "Des del pensament dels filòsofs", "El final del principio", "Terres de l'Ebre, frontera i frontissa", "Flix al segle XVII", "Els ajuntaments de la Ribera d'Ebre durant la consolidació del franquisme"...  

Andreu Carranza, Victor J. Jurado, Miquel Esteve, Albert Guiu, Antoni Sabaté, Xavier Vega,  Jaume Masip, Pere Muñoz, Jordi Cid, Laura Mur, Jordi Duran, Biel Pubill, Josep Ma. Raduà...

BONA DIADA DE SANT JORDI 2018... AMB LA SENSACIÓ DE TRISTOR DE TENIR PRESOS POLÍTICS I A L'EXILI.

20 d’abril del 2018

RECORD DE LA MOSTRA DE LLIBRES DE LA RIBERA 2018.




Ahir, dijous 19 d'abril, a la sala d'actes de Ca Don Ventura, organitzat per la regidoria de cultura de l'ajuntament de Flix i el CERE, es realitzà  la 11a Mostra de llibres de la Ribera d'Ebre 2018. Com a record de l'acte de presentació de les novetats ebrenques aquest col·lage amb les nou publicacions amb els seus respectius autors, una bona mostra del dinamisme cultural de la Ribera. Acte presentat per Norma Pujol, regidora de cultura, i per Joan J. Duran, president del CERE. Un acte al que s'ha tingut un emotiu record al recentement desaparegut Antoni Sabaté Ibarz (1954-2018),  qui ens ha deixat  poc abans del seus traspàs el passat mes de gener l'obra autobiogràfica "El final del principio".

Per ordre de dreta a esquerra, part superior:

            XAVIER VEGA. "El final del principio". (d'Antoni Sabaté Ibarz)
          JORDI DURAN SUAREZ. "De misses i de dretes. Daniel Serres i Loran...  1891-1939".
          ALBERT GUIU. "Des del pensament dels filòsofs".
          PERE MUÑOZ i JAUME MASIP. "Flix al segle XVII".

Part inferior:

            MIQUEL ESTEVE. "No deixis mai de mirar el cel".
           LAURA MUR. "A dalt d'una cadira, poemes de Nadal per a nens i nenes".         
           ANDREU CARRANZA. "Ciutat de llops".
           GERARD MERCADÉ. "Miscel·lània 27 - Benissanet".         
           BIEL PUBILL . "Encenalls de la nostra història. Ascó un llegat per preservar".

17 d’abril del 2018

"NO PASA CONTROL". RETORN ESCRIT A ORIOL JUNQUERAS.


"NO PASA CONTROL SOBRE ACOLCHADO NO PERMITIDO". Gairebé després d'un mes d'haver tramés aquest correu amb un escrit i un llibre d'història sobre Flix al segle XVII al president d'ERC i Vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, injustament empresonat al Módulo 7 del centre penitenciari Madrid VII d'Estremera,  aquest matí m'ha estat retornat. "Causa de devolución: rehusado (27/3/18). Sense paraules. Demà ho tornaré a intentar.

16 d’abril del 2018

MOSTRA DE LLIBRES DE LA RIBERA D'EBRE 2018

El proper dijous, 19 d'abril, dins dels actes previs a la diada de Sant Jordi a Flix, 11 Mostra de Llibres de la Ribera d'Ebre 2018. Acte organitzat per la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Flix, el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) i la Biblioteca municipal Artur Bladé i Desumvila. Amb la participació de,

ANDREU CARRANZA. 
          "Ciutat de llops".
JORDI DURAN SUAREZ. 
          "De misses i de dretes. Daniel Serres i Loran, política i socieat a Móra d'Ebre i Móra la Nova, 1891-1939".
MIQUEL ESTEVE. 
          "No deixis mai de mirar el cel".
ALBERT GUIU. 
          "Des del pensament dels filòsofs".
JAUME MASIP  i PERE MUÑOZ. 
          "Flix al segle XVII".
GERARD MERCADÉ. 
          "Miscel·lània 27 - Benissanet".
LAURA MUR. 
          "A dalt d'una cadira, poemes de Nadal per a nens i nenes".
BIEL PUBILL i JOSEP M. RADUÀ. 
          "Encenalls de la nostra història. Ascó un llegat per preservar".
XAVIER VEGA. 
          "El final del principio". (d'Antoni Sabaté Ibarz)

11 d’abril del 2018

DIVENDRES 13: "FLIX AL SEGLE XVII".


El proper divendres 13 d'abril, a les 7.30 hores, i a la biblioteca "Artur Bladé Desumvila", es presentarà la darrera publicació de l'associació cultural la Cana dins de la col·lecció "Lo Pedrís": "Flix al segle XVII". La presentació anirà a càrrec del regidor de Patrimoni Històric de l'ajuntament de Flix, Francesc Barbero, i també  hi intervindrem els autors, Jaume Masip i Pere Muñoz.  

A continuació podeu llegir la Introducció: 


“Flix y su castillo, fábrica antigua, si bien más fuerte que alguna de las modernas, y que por serlo tanto, estimavan los franceses por la mayor defensa de todo aquel país y por más difizil su expugnación por los Españoles(1)

" La vila de Flix al pie de una montaña y sobre la qual hay un Castillo que en lo antiguo era de las mejores fortalezas del Principado " (2)

"Els enemics s'apoderaren de tota la Castellania, llevat de Flix, on s'aguantà fermament l'exèrcit de la terra, protegit pel castell". (3)

Així ho apuntà entre línies el rector de Gandesa Onofre Català al llibre de Baptismes de la parròquia de 1571 fins 1642. Flix i el seu castell, a l'igual que el de Miravet, tingué una importància geoestratègica especial durant la Guerra dels Segadors.  El fet d'estar situat dins un ample meandre, amb un assut als seus peus i a la riba dreta de l'Ebre, i en els límits del Principat amb les terres de l'Aragó, tot plegat li conferia un gran valor estratègic per al control del tràfic fluvial, en ser la clau del control per part de la Generalitat i dels virreis francesos del territori ebrenc, i més tenint en compte que Tortosa estava controlada per l'exèrcit de Felip IV des del començament del conflicte.   

Guerra, revolta, revolució, de Separació, dels Segadors... el conflicte en què es  trobà Catalunya entre els anys 1640 i 1652, tingué a les Terres de l'Ebre un significat especial en quan es trobaven immerses en una crisis secular, afectades greument per l'expulsió dels moriscos (1609 - 1614), pel bandolerisme i la inseguretat, a la qual cosa s'hi afegí el problema de les lleves i allotjaments dels exèrcits, preludis clars d'una crisis que amb la Guerra dels Segadors arribarà gairebé al seu límit.

Una guerra que va comportar la ruïna econòmica al país, la destrucció de les collites,  l'empobriment dels pagesos, l'anarquia monetària, i allò que sobretot temien les poblacions de l'Europa moderna, com a l'època medieval, és a dir, els tres genets de l'Apocalipsi, la guerra, la pesta i fam (4), i, finalment la mutilació de Catalunya. En definitiva, una lliçó de memòria històrica.

L'estudi que presentem intenta realitzar una aproximació de la història de Flix dins del context del segle XVII, el segle del Barroc, amb una incidència especial en la Guerra dels Segadors, amb la  importància estratègica de la seva fortalesa pel control del riu Ebre i de les vies de comunicació entre Tortosa i Lleida. D'aquesta fortalesa en tenim com a testimoni gràfic els magnífics gravats de l'enginyer i mariscal de camp, Sébastien de Pontault de Beaulieu.

La Guerra dels Segadors va ser sobretot una guerra de setges, d'aquí la importància de les fortaleses. Els setges de Tortosa, Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona al llarg del conflicte han estat força estudiats, per això pensem que convé  donar a conèixer la significació que tingué el castell  de la baronia de Flix i els sis setges que va patir per part dels exèrcits de Felip IV al llarg del conflicte, així com la seva caiguda davant el marqués de Mortara després del llarg setge de setembre de l'any 1650. Aquesta caiguda, per una banda suposà el principi de la fi del conflicte a les comarques de l'Ebre i, d'altra banda, el començament d'una degradació progressiva del castell, que s'accentuà després de la caiguda d'un llamp al polvorí, i  que acabà amb la seua ruïna el 1707 durant la Guerra de Successió.

       El treball està plantejat en dues parts:

1.     Flix al segle XVII. De la Guerra dels Segadors a la Guerra de      Successió, de Pere Muñoz Hernàndez.

2.     Castells, muralles i fortificacions, de Jaume Masip Llop




(1) Relación del sitio y toma de Flix por el Marqués de Mortara. Copia impresa per Miguel de Luna. 11 fol. Arxiu particular.

(2) ESPINALT Y GARCIA, Bernardo. Atlante español o descripcion general de todo el reyno de España. Tomo VI. Madrid, 1783. P. 102

(3) MANYÀ, Joan B. Notes d’Història de Gandesa. Algueró Baiges, SRC. Tortosa, 1962. P 141. Les notes del rector Onofre Català foren escrites  en el llibre Baptismes de 1571 fins 1642 (Baptismes I) de l'Arxiu Parroquial de Gandesa

(4) TORRES, Xavier . La Guerra dels Segadors. (2006). Pagès Editors - Eumo editorial. p.248.
 




8 d’abril del 2018

PASSEIG PEL MUSEU DEL FERROCARRIL DE MÓRA LA NOVA

Aquest matí, malgrat l'amenaça de la pluja, hem pogut participar a una especial passejada per l'estació i el Museu del Ferrocarril de Móra la Nova. Una didàctica visita molt ben teatralitzada en quatre escenes per part del grup de teatre local L'Estació. Una magnífica iniciativa que permet conèixer un actiu molt important del patrimoni cultural de la Ribera d'Ebre.

El Museu del Ferrocarril de Móra la Nova està situat a les antigues instal·lacions ferroviàries on hi havia un dels dipòsits de locomotores de vapor més importants de l'estat amb unes 100 locomotores i gairebé uns mil treballadors a mitjans del segle passat. 

Entre d'altres llocs, es pot visitar l'edifici d'enclavament perfectament museitzat així com la nova cotxera del tren turístic on es restauren  i conserven històriques locomotores, cotxes i vagons, destacant l'únic exemplar de locomotora a vapor que es conserva, coneguda per "la Bonita", fabricada per la històrica "Maquinista Terrestre y Marítima", pionera de la Revolució Industrial catalana.

  • Dos col·lages de fotos realitzades amb el mòbil




4 d’abril del 2018

RECORD DEL 4 D'ABRIL DE 1938


Fa 80 anys, el 31 de març  de 1938 les tropes republicanes havien abandonat  la població,  dos dies després per tancar la retirada dinamitaren el pont de nova construcció i sense resistència el 4 d’abril el poble de Flix seria ocupat per l'exèrcit  franquista, primera ocupació que s'allargaria fins el 25 de juliol amb el començament de la Batalla de l'Ebre.

Entre d'altres mitjans que podem consultar a les hemeroteques digitals tenim diaris com "El avisador numantino" o "Pensamiento Alavés"  que fan notícia de la "reconquista", on destaquen especialment l'ocupació de Lleida el 3 d'abril per part del general Yagüe, fent esment als "partes oficiales de guerra" que "Fuerzas de infanteria i caballeria ocuparon Ribarroja, Flix y Ascó". 

El 5 d'abril, ocupat totalment la ciutat de Lleida i els pobles catalans de la marge dreta del riu Ebre, Franco derogaria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. "en mala hora concebido".
 
D'aquesta data tenim un article signat per "E." a la revista comarcal de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.  "Pándols-Montsant" ( num. 14 del 15 d'abril del 1950), que amb la típica prosa pseudopoètica d'exaltació franquista  d'aquesta primera ocupació de la marge dreta de l'Ebre i del poble de Flix:

"Por fin llegó el 4 de abril (1938), día que en letras de oro figurarà eternamente como el más glorioso de la història de nuestro pueblo, día que fué un amanecer eterno en lo más profundo de nuestras entrañas. (…) Alrededor de las doce del mediodía llegábamos, llevando enhiesta la Gloriosa Enseña Nacional a los Cuatro Caminos, lugar por donde habian de llegar las tropas liberadoras, y a las dos aproximadamente de la tarde aparecieron las tropas de vanguardia; el momento fue inenarrable, se repitieron los vivas España, al Caudillo y al Ejército Nacional (…) y del corazón más que de los labios salió estridente y lleno de fé el primer Cara el Sol… que endía en los aires de Flix y por la tarde cuando el Sol cerrando sus pupilas descebdia a su lecho, nosotros elevábamos al Altísimo nuestras oraciones por los immensos favores recibidos”.

El dia 10 d'abril José Mestres Carranza seia nomenat alcalde en funcions,  la resta de components del nou consistori franquista foren Francisco Sanjuan Fortuny, Jose Piera Jover, Máximo Prada Ortiz, Juan Alabart Sancho, Antonio Cemillan Navas i Juan Forcades Bagés.  Una de les primeres actuacions seria escriure una relació amb 247 persones del poble considerades desafectes: “Relación de hechos ocurridos en la villa de Flix durante el periodo rojo”.