Alcaldes en defensa de l'Ebre
Avui, a causa de la falta de planificació de situacions d’emergència com la que hi pot haver a l’hivern, a Catalunya ens trobem amb un enfrontament d’interessos aparent entre les àrees metropolitanes i el nostre territori. I amb la mateixa legitimitat, o més, que els alcaldes de l’entorn metropolità de Barcelona i València reclamen que no falti aigua als seus ciutadans, els alcaldes de l’Ebre hem de defensar que les solucions a la falta estructural d’aigua no poden dependre del riu Ebre.
Hi ha alternatives més bones que s’han proposat reiteradament i que poden solucionar les necessitats hídriques actuals i futures del país, una resposta que no passa per un riu Ebre esgotat. Al segle XXI, la prioritat és aconseguir fer del riu l’eix vital —social, cultural, econòmic i ambiental— de les nostres comarques, respectant i defensant els règims i els cabals ambientals que la Comissió per a la Sostenibilitat ha determinat, i fent que la recuperació i l’aportació de més sediments al Delta siguin una realitat, i no falses promeses del Govern de l’Estat.
Els alcaldes signants de l’Ebre no neguem l’aigua als ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona; més aviat al contrari: oferim el riu sense mercantilismes. Acceptem, per cobrir la possible urgència actual, l’aportació de l’aigua necessària mitjançant vaixells, però rebutgem un canonada de caràcter permanent que porti aigua de l’Ebre cap a Barcelona o cap a València.
Lo riu és vida!, i el riu ha de ser riquesa per a les Terres de l’Ebre, no una canonada que allunyi les nostres possibilitats i potencialitats de desenvolupament. Reivindiquem un model de país equilibrat i sostenible. Ens indigna veure la celeritat que històricament han mostrat els diferents governs de l’Estat a l’hora d’extreure i transvasar els nostres recursos hídrics i energètics cap a altres llocs, mentre esperem des de ja fa massa dècades una actuació ràpida i decidida en la creació de les infraestructures que les Terres de l’Ebre necessiten i reivindiquen.
Ens dol constatar que encara no s’han executat les actuacions per aturar la regressió del Delta, en episodis com el de la Marquesa d’aquest cap de setmana, o per regenerar l’embassament de Flix; o veure la lentitud en l’execució d’obres tan importants com les variants de l’Aldea i Gandesa, l’autovia de l’interior, la construcció d’una nova estació de tren a l’Aldea i la millora de la línia Reus-Móra-Casp; o l’estat de deixadesa de les mesures de seguretat imprescindibles a la central nuclear d’Ascó.
Per aquestes i moltes altres raons, els alcaldes sotasignants diem prou al menysteniment històric que hem patit les Terres de l’Ebre i constatem la manca d’oportunitats, d’inversions i d’accions necessàries per garantir la qualitat de vida dels ciutadans dels nostres pobles. Per poder recuperar el nostre endarreriment històric, necessitem la igualtat d’oportunitats amb relació a altres comarques del país.
A més, considerem imprescindible que el Departament de Medi Ambient i Habitatge actualitzi urgentment les previsions de les reserves hídriques dels embassaments després de les pluges dels darrers dies, congeli el projecte d’interconnexió de xarxes i analitzi la viabilitat per afrontar la situació de sequera sense la necessitat d’utilitzar la interconnexió, aplicant les mesures alternatives descrites.
El principal deure d’un alcalde, entenem que és la defensa del seu poble i els seus habitants. És per això que, més enllà d’un compromís i de la identificació que cadascú pugui tenir amb un projecte i referent polític d’àmbit nacional, entenem que avui hem de divergir clarament de la decisió que han pres els governs de l’Estat i de Catalunya perquè el primer deure, com a alcaldes, el tenim amb la gent i el territori.
Sovint, molts partits polítics es mostren com a estructures organitzades jeràrquicament, gairebé militaritzades, on no es pot divergir o dissentir, ja sigui per l’aigua de l’Ebre, per la línia d’alta tensió o pel pas de l’AVE pel costat de la Sagrada Família. Així, s’aplaudeixen els partits amb estructures tancades i rígides, i no pas aquells que intenten ser un instrument flexible, de debat democràtic i de participació, amb diferents accents territorials. És comprensible, però, que en l’àmbit de Terres de l’Ebre i pel que fa a la lluita antitransvasista, es tingui aquesta visió, diferent a la que tenim els alcaldes d’Esquerra Republicana de Catalunya. Fins ara havíem tingut l’exemple de CiU i el PP, que gairebé tots els seus representants institucionals a les Terres de l’Ebre es van limitar a fer de simple corretja de transmissió, a fer seguidisme, defensant el PHN i els seus transvasaments, o avalant la construcció del minitransvasament, mantenint i defensant així les directrius de seves les direccions nacionals.
Aquest model, aquest anteposar els interessos de partit als interessos del territori i de la seva gent, no s’adiu amb els alcaldes sotasignants, amb veu i pensament propi.
És per això que, en coherència amb els nostres posicionaments de sempre, estarem el proper 18 de maig a la manifestació d’Amposta, amb el crit que els transvasaments no són la solució! Hi assistirem amb el convenciment que la lluita pel nostre territori necessita a tothom, i sobretot als càrrecs institucionals, que no tenim altra funció que vetllar pels ciutadans dels nostres municipis.
Gervasi Aspa, alcalde de Deltebre;
Paco Gas, alcalde de Roquetes;
Jordi Monclús, alcalde de Benifallet;
Dani Andreu, alcalde de l’Aldea;
Alfons Montserrat, alcalde d’Alcanar;
Lluís Fernàndez, alcalde de Freginals;
Fidel Ciurana, alcalde de Benissanet;
Pere Muñoz, alcalde de Flix;
Toni Borrell, alcalde de Miravet;
Joan Josep Duran, alcalde de Móra d’Ebre;
Bernat Pellisa, alcalde de Rasquera;
Sebastià Frixach, alcalde de Corbera d’Ebre;
Carme Pelejà, alcaldessa de la Fatarella;
Ferran Cid, proper alcalde del Perelló;
Lino Bertran, proper alcalde de Xerta;
Ester Martí, propera alcaldessa de la Galera;
Francesc Fidel, proper alcalde de Bot.
