31 de juliol del 2007

31 DE JULIOL: SESSIÓ PLENÀRIA

ORDRE DEL DIA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA DE L'AJUNTAMENT DE FLIX
Aprovació de l’acta de la sessió anterior.
Despatx oficial.

  1. Aprovació del conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Flix relatiu a la Biblioteca Municipal Artur Bladé i Desumvila.
  2. Aprovació del Compte General corresponent a l’exercici 2006
  3. Aprovació del Pla d’Actuació Municipal de l’INFOCAT
  4. Aprovació desafectació Escorxador municipal
  5. Fixació de les festes locals 2008: 18 de gener i 14 d'agost.
  6. Aprovació Programa Festes Majors 2007
  7. Sol·licitud Departament Educació en relació a l’ICIO
  8. Adhesio al conveni entre la Federació de Municipis de Catalunya i Societat d’Autors.
  9. Aprovació inicial del Reglament del Mercat Municipal
  10. Acord de delegació de competències en la Diputació de Tarragona:de facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació d'impostos.
  11. Informes diversos
    Precs i preguntes.

Observació: Tots els punts han estat aprovats per unanimitat. Al final del Ple s'ha donat la veu al públic assistent, tenint la paraula dos veïns que s'ha interessat pel programa i pressupostos de la Festa Major.

30 de juliol del 2007

CRISTINA NARBONA HA DIT:

Sense comentaris i tal qual, ho ha dit la ministra de Medi Ambient Cristina Narbona: "La extracción de residuos del embalse de Flix, el punto en el que se iba a hacer la toma de agua para el trasvase del Ebro, dará comienzo el próximo otoño con un refuerzo en la calidad y cantidad de los controles del agua potable por la gran cantidad de los lodos contaminantes acumulados allí. El Departament de Medi Ambient de la Generalitat catalana ha destacado que se debe considerar el riesgo potencial asociado a los contaminantes y radiotóxicos depositados durante tantos años en el pantano de Flix, «ya sea por liberación, arrastre o desprendimiento». El departamento catalán reconoció que el estos factores podrían afectar a la calidad del agua, por lo que se incrementarán los ensayos del control. Ya el pasado miércoles, la ministra de Medio Ambiente, Cristina Narbona, declaró que el punto en el que se iba a hacer la toma de agua para el trasvase del Ebro «no sólo es de un bajísimo nivel en términos de potabilidad, sino que esconde una auténtica bomba de relojería como es la contaminación en el lecho del embalse de Flix». Por ello, la ministra aseguró que la calidad del Júcar «es superior a la del agua en la desembocadura del Ebro», y añadió que el anterior Gobierno, del PP, «conocía el estado del río pero no movió ni un dedo para eliminar la contaminación», por lo que «si se hubiera realizado el proyecto, habría condicionado de manera muy grave la seguridad del conjunto, no sólo de la cuenca del Ebro, sino de todo el trasvase»". (Levante)

29 de juliol del 2007

A KIS HERCEG


"A kis herceg" o "El Petit Príncep" de Antoine de Saint-Exupéry en hongarès. Ens la dut desprès d'haver visitat Budapest una amiga. De les llengües europees que tinc la versió d'aquesta important obra de la literatura universal, el títol en hongarès és el més inversemblant, al txec és Malý Princ, al noruec Den lille prinsen, a l'euskera Printze txikia, Der kleine Prinz en alemany... Le Petit Princep en la versió original francesa... d'alguna manera la paraula "princep" s'entreveia en qualsevol títol, però a l'hongarès la lògica es trenca. L'obra amb 61 anys de vida s'ha convertit en un clàssic, que amb els anys ha destilat valors universals com l'humanisme, l'amistat, l'amor, la perennitat de la infància, i tantes i més reflexions sobre la vida.

27 de juliol del 2007

BEATRIZ MÜLLER BENEDIX

Avui m'ha telefonat a l'ajuntament Beatriz Müller. S'ha interessat per Flix i la seua gent, gairebé no ha calgut presentacions. És la filla gran del Doctor Müller (1878-1939), director de la Fàbrica entre el 1907 i 1936. Beatriz té 84 anys, va nèixer a Flix i als 14 anys, l'agost del 1936, es va refugiar i va marxar amb la resta de la colònia alemanya de Flix direcció Itàlia amb el vaixell Hermés. M'ha parlat dels seus pares Wilhelm Müller i Cara Benedix (d'origen jueu), dels seus germans Guillem, Margarida i Carlos. Viu a Madrid i la lectura del llibre meu "Alemanys a l'Ebre" l'ha decidit posar-se amb contacte amb els seus records familiars i el poble de la seus infància. Dir que Flix té un carrer al nucli antic i una plaça a la Colònia amb el nom del seu pare, qui fou nomenat fill adoptiu del poble l'any 1915. Conegut en arribar a Flix l'any 1902 amb el renom del "doctoret", fou nomenat director fa cent anys, el 1907. A la fotografia adjunta podem veure al Dr. Múller assegut amb pantalons clars i la seua muller Clara a la seua dreta, acompanyats per altres tècnics de la colònia alemanya de Flix com Liebrich, Born i Sheef.

26 de juliol del 2007

ENTRADA 150: EL TRIVIAL DE FLIX

Sempre és important celebrar fites. Escriure la entrada 150 al bloc personalment ho és. Pel que respecta al aquest bloc personal he de dir que m'ha permés conéixer un nou mitjà de comunicació com és la blocosfera. Haver tingut més de 50 mil visites en els 8 mesos de vida del bloc és sempre satisfactori. El rebre comentari de tota mena ja sigui favorables com crítics li dóna vida i sentit.Un mitjà que va a més dia a dia. Aquesta nova situació ha fet que per exemple a la nova tarjeta meua d'alcalde de Flix hagi incorporat a més de les dades convencionals l'adreça de correu electrònic, el número de mòbil i el blogspot personal.
El nous mitjans d'interrelació, d'intercanvi de coneixements i idees, els recursos de tota mena. Un recurs didàctic que m'agradaria destacar és el treballat i elaborat per la Carme al seu bloc, treballant un TRIVIAL sobre Flix pensat per als seus alumnes de 9 als 11 anys, amb 25 preguntes de tota mena referents al poble, trivial que convido als lectors d'aquest aquest bloc a jugar i intentar saber el seu grau de coneixement sobre el poble, responent a preguntes com:

"Què és un aubergi? Una auberginia. Un préssec. Una pera.
"Què vol dir ALEGO? Aviat. Mai. Bon dia

70 TONES: GARRIGUES I MONREDONS

Aquest matí s'ha fet l'operació de treure la part inferior del mur de contenció de la presa de Flix per on es farà la captació de la darrera fase del reg Garrigues Sud (FASE IV). Ha estat una operació realment espectacular, possible graciés a les noves tecnologies. El president de la comunitat de regants Agustí Garcia, el responsables de REGSA, tècnics i treballadors de l'empresa constructora, i veïns curiosos hem estat atents al procés d'extracció de la faraònic bloc de formigó. Fa unes dies es va extreure la part superior del bloc de formigó que es veu a la fotografia, d'unes 40 tones, avui s'ha tret la part inferior de més de cinc metres d'alçada i d'unes 70 tones, 4 metres submergida a l'aigua del pantà. Amb aquesta complexa operació d'enginyeria que permetrà la conexió del reg a l'embassament de Flix és pot dir, que desprès de gairebé quatre anys, l'obres del reg estan prop de la seus finalització. Els dos faraònics blocs de formigó s'han traslladat al bell mig d'una zona verda del polígon de la Devesa, on seran exposats com a mostra i reconeixement històric de les grans obres del pont i embassament de Flix realitzades als anys 40 del segle passat.
Gairebé coincidint en el temps, un altre reg, el reg de suport dels Monredons-Valls ha estat notícia. El DOGC ha publicat avui mateix la licitació de les seues obres per un cost de 6.372.400,84 euros, reg que permetrà regar unes 380 hectàrees de la marge dreta del terme de Flix, amb un cost fixat pel govern de 1.667 euros per hectàrea a càrrec dels regants.

23 de juliol del 2007

40 ANYS DE DIFERÈNCIES


Aquests dies s'estan donant els darrers acabats de la renovació integral del centre neuràlgic de Flix, el carrer Major, l'avinguda Catalunya, el carrer i la Plaça de l'Església, han estat gairebé nou mesos d'obres que sens dubte han donat opinions de tota mena. Al final l'acceptació dels veïns és general, el nou paviment semipeatonal, el nou enllumenat, els diferents espais verds, la limitació de l'accés rodat... són elements que sens dubte veïns i forasters valoren positivament.
Han passat 40 anys des de la fotografia del mig, en blanc i negre, símbol del Flix franquista, on el monument a "los caidos por Dios y por España" dominava el centre de la plaça i per extensió el poble, monument que, un és constituit el primer ajuntament democràtic, va desaparèixer en el bagul dels records de la dictadura. La Plaça de "los Màrtires" va donar lloc a la plaça "Església", "la avenida José Antonio" va donar lloc a "l'avinguda Catalunya". L'antic convent de les monges a finals dels 60 va donar lloc a l'estatge de "Caixa Tarragona", a mitjans dels 70 es remodelà l'antic habitatge del rector per un nou estatge o "Saló Parroquial", el FREIXE, símbol del poble de Flix ha guanyat solidesa amb els anys, enguany per cert farà 100 anys, i acull "el banc del si-no-fos", i finalment com es pot contemplar a les fotografies el símbol franquista ha esta substituit per una plaça, urbanitzada l'any 1980, i al seu lloc hi destaca la "senyera".








22 de juliol del 2007

L'EBRE: 80 ANYS DE DIFERÈNCIA




Ahir el poble de Flix va tornar a viure cara el riu, el III Campionat de Regates de Muletes de les Terres de l'Ebre es realitzà al riu de baix congregant gent d'arreu per disfrutar del riu un cop més. El riu Ebre ens ofereix imatges sempre inèdites com aquesta dels anys 20, on veiem les dificultats dels pagesos esperant per passar per l'antic pas de barca i unes dones feinejant prop del riu, ahir 80 anys després, tres generacions posteriors, els nois i les noies disfrutaren el mateix riu Ebre d'una altra manera.











20 de juliol del 2007

70 anys dels 50 cèntims de Flix

El 19 de juliol del 1937 l'ajuntament de Flix va fer una emissió de moneda local de 5000 bitllets de 50 cèntims i 10.000 de 25 cèntims, tots dos bitllets estaven il.lustrats amb un dibuix de la barca de pas com un veritable símbol del municipi. Previament el 12 de maig havia emès moneda de 2 pessetes i 1 pesseta per un import de 15.000 pessetes. Al mes d'octubre és procediria a emetre moneda de 5 cèntims per un valor de 15.000 pessetes. En total s'emetria a Flix moneda per valor de 47.500 pessetes. Parlant del 19 de juliol, data prou significativa aleshores, l'ajuntament de Flix tenia a Josep Ferrús Rodes, de la CNT, com alcalde, i la resta de components del consistori eren: Antoni Bagés Ribera (ERC), Joan Treig Lozano (Unio de Rabassaires), Joan Castellví Ceró (ERC), Josep Montagut Estopá (ERC), Benito Blanch Salamé (CNT) i Josep Cervelló Sunyé (CNT).

19 de juliol del 2007

LA VEU DEL JUNY

Ha sortit el número 327 de la Veu de Flix corresponent a les activitats del mes de juny amb una portada dedicada a la nova corporació municipal. El poble i la seua gent en són mes rera mes els protagonistes. Aquest cop a més de quatre pàgines dedicades al nou ajuntament hi trobem: La festa de la clotxa dels flixancos fora vila, les activitats de l'associació de dones, la gimnàstica de la gent gran, el fi de curs de l'escola de dansa Laura i l'exhibició d'aeròbic, la festa de Sant Joan, les mobilitzacions dels treballadors d'Ercros, la festa del carrer sant Pere... la blogosfera flixanca, una entrevista a Toño Moreno, les activitats esportives i els breus més importants de les darreres setmanes: La creu de Sant Jordi al bisbe de Lleida i ex-vicari de Flix i fill de la Palma d'Ebre Mn F X Ciuraneta, Andreu Carranza com a pregoner de la Festa major, l'Aurora Masip nova portaveu del govern, l'expedició al Pakistán i la noticia de darrera hora, la plaça concurs de la nova notaria de Flix. Un foto a destacar: la facilitada per Josep Sànchez Vallés i comentada per Francisco Ramon Visa Ribera, on es pot apreciar una vista del pont de Móra en obres com a marc de la visita de l'equip de futbol de al JD de Flix i seguidors a Móra la Nova el 1941, pont de Mora que no seria inaugurat fins el 1942.

15 de juliol del 2007

MOSCA NEGRA

Malauradament la plaga de la mosca negra torna a ser notícia, i no ho és precisament per que els mitjans de comunciació avui se'n fan, en tot cas és important que en parlin. Avui és el torn del Diari de Tarragona, fent esment d'un conversa telefònica realitzada ahir al vespre: "L'alcalde de Flix, Pere Muñoz, confirmava ahir al Diari la preocupant situació al seu municipi: «fins al juny, tranquil·litat, però al juliol hem patit un fort increment de la mosca, molts veïns han sofert picades als jardins i horts més propers al riu, algunes força cridaneres».La situació de Flix és paradoxal donat que els científics encarregats d'avaluar l'evolució de la plaga no detecten la presència de gaires larves al riu. Muñoz assenyala que el vent podria transportar la mosca adulta a Flix des del sud de la comarca, la zona 'calenta' de la plaga, o des del riu Segre, on ja es va detectar la mosca negra el 2006 i on fins a aquest mes de juliol la Generalitat no hi ha actuat de manera contundent".

Fa poc ho va ser l'Avui: "La mosca negra és una autèntica plaga en tres comarques de Catalunya, fins el punt que dificulten les feines agrícoles i la vida a l'aire lliure dels seus veïns. El govern dedica només 445.000 euros a un pla per lluitar contra les larves d'aquest molest insecte"... Si fa anys en sentiem parlar com un episodi ocasional al riu Ter, fa dos anys es confirmà com una plaga a la zona baixa de la Ribera d'Ebre, especialment al terme de Ginestar, i l'any passat afectà especialment la zona de Flix i es començà a detectar al Baix Segre, enguany el radi d'afectació ja és prou extens com per dir que no és un problema local. El cas de la zona de Flix és contradictòri, els tècnics de CODE que en fan el seguiment i les actuacions pertinents, constaten que a l'embassament, al meandre i aigües avall direcció Ascó no es troben les larves de la mosca negra, però el cert que els exemplars adults acampen per arreu, larves que sí que se'n troben a la confluència del Segre i Cinca a Mequinensa, al baix Segre i a aigües avall des d'Ascó. Aquesta contradicció s'hauria d'investigar ja que és una constatació evident, tan evident que els veïns demanen solucions, uns veïns que cada cop conèixen millor el comportament del molest insecte, que prenen les mesures preventives adients, però, el cert és que, amb tot i malgrat tot, no n'hi ha prou!!!

12 de juliol del 2007

GEORG MAIE KLEINSCHMIDT



La darrera entrada al bloc i els comentaris observats m'han dut a recordar la colònia alemanya durant la segona guerra mundial i especialment la seua relació amb el règim nazi. Cal recordar le simpaties i manifestacions de suport a les victòries alemanyes durant el conflicte. Precisament el responsable del partit nazi fou Georg Maie Kleinschmidt Rebbig. Nascut el 1887, casat dues vegades, la primera muller és enterrada a Flix, ingressà a la colònia el 1918, després d'haver estat durant la primera guerra mundial a la colònia alemanya del Camerún. Capatàs del taller mecànic. Refugiat a Alemanya entre el 1936-1939 retornà a Flix essent el membre més significat del partit nacionalsocialista de la colònia. Durant la segona guerra mundial al seu xalet situat a l'exterior de la colònia vessant "Punta del canó" es recordat com onejà sempre la bandera nazi amb la creu gamada, també es recordat per les seves participacions prop de la Falange local en els alliçonaments doctrinaris del jovent. L'any 1959, ja jubilat, retornà amb la seva segona muller Marie Pouchel a Alemanya, abans però se li va retre una recordada festa de comiat al Casino de Flix. Dos fotografies una amb el nostre personatge i la seva muller, i l'altra de part de la colònia alemanya-flixanca l'any 1941 amb motiu de la visita d'uns dirigents del partit nazi alemany, Kleinschmidt és el tercer per la dreta a primera fila.

10 de juliol del 2007

E. BÜRGIN: DE FLIX AL JUDICI DE NUREMBERG

"GUSTAV PISTOR, retired I.G.Farben director, takes the witness stand at a commission hearing at Nurnberg on April 20, 1948 in defense of Farben director Ernst Buergin, on trial as a war criminal. Buergin, who directed Farben's production of light metals, was indicted on war crimes charges along with 23 other leading Farben officials. Pistor stated that in 1934 he supervised the construction of factories to produce magnesium to be used mainly in the automotive industry..."

L'amic Tantost al seu blog ha fet una interessant troballa a internet en referència a un directiu alemany d'IG Farben: Ernest Bürgin, qui precisament va visitar amb tots els honors dues vegades la Fàbrica i el poble de Flix, la primera amb E. Weber-Andreae i Georg von Schnitzler l'11 de juny del 1942, i la segona vegada del 24 al 30 de juny de 1944, aquest cop per donar llum verda a la filial química Inquiresa. E. Bürgin com a directiu alemany d'IG Farben, la gran empresa química col.laboradora del règim nazi, seria després processat a Nuremberg el 1948, tres anys després d'haver finalitzat la segona guerra mundial, essent condemnat a dos anys de presó. Recordar que amb motiu de la seva primera estada del 1942 va tenir el privilegi de ser el primer en signar al primer full del llibre d'honor de visitants il.lustres de la Fabrica, una veriable joia de la petita i gran història de la Sociedad Electroquímica de Flix, avui Ercros Flix.

NÚRIA MASOT I LES PORTES DEL MAL

He començat la lectura de la darrera obra de la Núria Masot, resident a la Costa Brava, filla d'un flixanco, neta i neboda d'alcaldes de Flix i amb una extensa branca de parents al poble. L'obra "les Portes del Mal" (juny del 2007) tanca una tetralogia dedicada al món dels templers protagonitzada per Guillem de Montclar. Primer fou "L'ombra del templer" amb un magnífic retrat de la Barcelona de mitjans segle XIII, seguiren "La Clau d'Or" (amb una connexió amb els món dels càtars) i "El Labertint de la serp", obra aquesta on el castell templer de Miravet és situa en el centre de l'acció, . Comanda templera que torna a ser protagonista a "Les Portes del Mal" : "La campana de matines ressonava a la comanda que s'estenia a la vora de l'Ebre, i una filera d'homes de cara de son es dirigia a la capella. El sergent tampler Folch avançava amb passa ràpida entre els llits del dormitori comú cap a una forma coberta de mantes, sorda a la crida feta a l'oració.
- Ebre, Ebre, per tots sants del purgatori, alçat noi!..." El personatge Ebre protagonista amb Guillem de Montclar del "Laberint de la serp" torna a ser un dels protagonistes més interessants. El ritme en que està escrita la novel.la amb una excel.lent recreació històrica del món del temple, han fet que l'obra de la Núria Masot sigui un veritable best-seller. Escrita inicalment en castellà, està excel.lentment traduida al català, i amb els drets per a la publicació de la sèrie del templer Guillem de Montclar s'ha venut a Alemanya, Polònia, Hongria, Itàlia, Serbia, portugal, Rússia i Grècia. La projecció internacional de la seva obra està assegurada.

8 de juliol del 2007

DISSABTE 7: ESQUERRA, FUTSAL I ...

Aquest dissabte, 7 del 07 del 07, propici pels amants dels codis simbòlics, dia de l'elecció de les 7 meravelles del món, he participat a la Convenció de quadres d'Esquerra a la "Laboral" o Complex Educatiu de Tarragona i com a convidat al Consell Nacional. Un Consell que havia aixecat una espectació i que vist des de la darrera fila, m'ha resultat més mediàtica que altra cosa, les úniques veus crítiques a la direcció solament les he sentit des de les JERC i d' Uriel Bertran. L'aclamació de Joan Ridao com a candidat per les properes eleccions generals ha estat segurament el fet més destacable. Pel que es refereix a la meua assitència una foto d'e-notícies , diari de referència en català a internet, deixa constància d'haver estat com a mínim amb Josep Lluís Carod. Per la tarda, ja a Flix, he assistit als darrers partits de les 24 hores de futbol-sala on he participat en dos homenatges de signe totalment diferent: un reconeixement a la família de Ferran Navarro, membre de la junta de les 24 hores des dels seus inicis, malauradament recentment traspassat, i al final al lliurament dels trofejos i reconeixement del poble i l'esport local a Toño Moreno, porter de la selecció nacional de futbol-sala al darrer mundial de Rússia i per unes hores i en aquests moments també porter de l'equip d'OCSADI guanyador de les 24 hores.

5 de juliol del 2007

CABÒRIES ESTIVALS

Cabòries estivals i altres proses volanderes és un magnífic recull d'articles del recordat Jesús Moncada. Amb textos publicats durant més de trenta anys a la premsa, des de "Crònica del darrer nom" (1971) fins "Una estampa del segle XVII" (2003). És la meua lectura d'aquest dies d'estiu, entre les reunions, visites, viatges exprés, preparació de programes, assistència a actes del poble com les 24 hores de futbol-sala d'aquest cap de setmana, el penúltim ple de Consell Comarcal, la visita de la plantació d'oliveres la Pedra, la Laboral, la URV, el Comte de Rius, La Móra Morisca, Riba-roja, Ascó... la vida i les circumstàncies de la gent de Mequinensa sota la visió de Moncada.

4 de juliol del 2007

AURORA MASIP PORTAVEU DEL GOVERN

Ha estat la bona notícia del dia a Flix: "La periodista que treballava a els Matins de TV3, serà després de l'estiu la directora de comunicació del Govern, té el suport dels tres socis del tripartit", "el Govern fitxa a la periodista Aurora Massip com a portaveu". La satisfacció pel reconeixement i projecció professional de l'Aurora (Masip: cognom que s'escriu amb una essa) s'ha expressat amb un orgull col.lectiu del poble de Flix: Un poble que fa anys reconegué la professionalitat i humanitat d'Aurora quan per exemple fou la Pregonera de les Festes Majors del 2002, un poble que fa anys parla d'ella com l'experta en economia dels Matins a TV3, de la conductora any rere any de la Festa de les Cigonyes, de la veu de les trobades del flixancos fora vila, de ser pubilleta a les festes majors del 1980 o del seu contacte directe amb el seu marit Jordi amb la vida quotidiana del poble de Flix. Aquest matí he parlat amb ella per expressar-li la meua felicitació, com a alcalde i com a amic. Des de l'ajuntament hem redactat un comunicat oficial de satisfacció per la notícia on donem compte del seu perfil professional i els seus lligams amb Flix. Enhorabona i molta sort per a la nostra filla especial de Flix: AURORA.

(Fotografia Festa de les Cigonyes 2007, l'Aurora al mig, entre el director de Medi Natural Joan Pallisé i Jordi Sargatal de la Fundació Territori i Paisatge)

3 de juliol del 2007

ANDREU CARRANZA, PREGONER DE FLIX

L'ajuntament ha ofert la distinció de ser el pregoner de la Festa Major a Andreu Carranza, el veí de Flix segurament amb més projecció. Enguany és des de molts punts de vista l'any d'Andreu. La seua trajectòria literària i l'èxit de vendes tant en català com en castellà que està tenint amb la seua obra escrita a quatre mans amb Esteban Martín: "la clau Gaudí". Les properes traduccions a una dotzena de llengües, i el resò mediàtic que té, ha fet que amb tots els ets i els uts sigui l'il.lustre mereixedor d'aquesta distinció. Ser el pregoner al teu poble, el poble de la teua família, dels teus amics... és un honor que segurament l'Andreu sabrà deixar el llistó ben alt. Pregoner d'una Festa Major que l'Andreu coneix molt bé, com a mostra una referència literària del seu conte "La Festa del riu" del recull de contes "Riu Avall"(1996):

"...La Festa Mjor de Flix és un esclat d'alegria popular enmig d'un cel calcinat pel sol canicular de l'agost. El poble s'omple de forasters i per tot arreu sura la flaire entranyable i radiant de les festes, els balls, els vermuts i els plats abundosos. Els dies semblen molt curts i són especialment lluminosos. Per la nit, els carrers centrals de la vila s'omplen de gom a gom de gent asseeguda a les taules dels bars o passejant amunt i avall des de la plaça de missa fins el passeig de l'Ebre.

Però tot aquell patiment de calors insuportables, de tronades xafogoses que provoquen una estuba irrespirable i de migdiades ardents, arriba a la seva fi el dia de la Festa del Riu. Aquest acte sembla una mena d'exorcisme col.lectiu de la calor. Els vilatans acudeixen a l'Ebre a l'hora més forta del sol..."

2 de juliol del 2007

EBRE-ESQUERRA

Avui he rebut "EBREESQUERRA", el butlletí nº 6 de la Federació de l'Ebre d'Esquerra. El titular és prou clar: "a l'Ebre, els primers". Les dades comparatives del resultats d'ERC a l'Ebre (19,2%), en relació al total de Catalunya (11,7%), o la demarcació de Girona, tradicional feu independentista (18,4%), és prou destacable. Com també ho és el fet d'haver aconseguit 4 mil vots més que a les anteriors municipals, o passar de 5 alcaldies a 17, o de 65 regidors als 97 actuals. En definitiva s'ha passat en vuit anys d'estar a la cua del partit a Catalunya, a ser els capdavanters del país.