29 de gener del 2013

EL SANEJAMENT DE L'EBRE (1)

L'amic Josep Maria, un dels blocaires més actius i més visitats, em demanà un escrit sobre la polèmica i desacords al voltant de la neteja de l'embassament de Flix entre les diferents administracions. Concretament la cronologia dels fets i l'estat actual de la qüestió. Avui l'ha publicat. Com que l'escrit que va demanar era massa llarg per una entrada al bloc l'ha adjuntat amb un pdf. .

Al temps que agraeixo el seu interés i predisposició a exposar el seu bloc un tema tan important pel país i en especial per l'Ebre, us convido a conèixer el seu bloc "Prova i error":

                  http://josepmcp.blogspot.com.es/2013/01/el-sanejament-de-lebre.html

Adjunto una primera part d'aquest escrit:



"L’any 2004 fou la notícia mediambiental de l’any. Concretament el 10 de setembre després que el conseller de medi ambient Salvador Milà obrís les notícies del vespre de TV3  denúnciant arran d’un treball del Centre Superior d’Investigacións Científiques de la presència de més de 300 mil tones de residús organoclorats i metalls pesants al riu Ebre, més concretamente a l’embassament de Flix, contaminació conseqüència de l’acció centenària de la química d’Ercros.

La necessitat de trobar solucions urgents a la greu contaminació química  facilità que es desenvolupés una acció coordinada per totes les administracions, des de la ministra Cristina Narbona fins els mateix conseller Milà, amb totes les administracions i organismes acadèmics i mediambientals, des de la mateixa CHE fins Greenpeace. Així es constituiren dues comissions una tècnica amb la presència dels principals experts mediambientals coordinada per Aquamed i la CHE, i una altra més política coordinada pel Secretaria d’Estat per a la Biodiversitat, Antonio Serrano. Així en pocs mesos de gran activitat es realitzarien tots els estudis i es prengueren les decisions amb els vist i plau de les dues comissions, alhora que s’aconseguia el suport econòmic dels organismes de la Unió Europea, amb l’acord de cofinançar els treballs de descontaminació amb més de 140 milions d’euros. El 2008 sortiria a concurs els treballs i s’aprobava per Protecció Civil els plans d’emergència necessaris per a començar els treballs. Així, l’abril del 2008, s’adjudicarien les obres a FCC.

A partir d’aleshores s’inicià una etapa de prepararatius i d’aplicació de les necessitats del pla d’emergència, amb importants inversions en pous aigües avall  de l’Ebre i al CAT. El canvis de ministres i de consellers, també a Aquamed i a la CHE, comportà que es presentés un ambiciós Pla de Restitució al territori ebrenc que creà espectatives d’inversions hidràuliques no solamente en les municipis ebrencs aigües avalls sino també a municipis prou allunyats com per exemple la capital del Priorat, Falset, pla presentat el 2009, paralel.lament a l’inici de les obres d’aillament dels fang contaminats de la resta de l’embassament amb un doble mur de tablestacat.

I ja arribats al 2012, vuit anys després de les urgències medieambientals, amb tot a punt per començar l’estracció del fangs contaminants, amb observadors científics d’arreu, amb l’abocador de residus industrials llest, la planta de trractament de darrera generació a punt, la depuradora en periode de proves, amb els terminis de justificació del fons europes al límit, i a les portes de la campanya electoral del novembre, veiem com alguns alcaldes que han vist el retard de les obres al seu municipi del Pla de Restitució abans esmentat, com, sorprenentment, el conseller de medi ambient Lluís Recoder posa l’ombra del dubte sobre la conveniència d’extreure els fangs contaminants, trencant el consens que fins aleshores havia existit des del començament. Som a les portes del 10è aniversari del treball de CSIC, i aquella obra declarada el 2004 urgent d’interés nacional,  encara per fer, i “lo més calent a l’aigüera” !"



26 de gener del 2013

FLIX, JORNADA "TALENTA CIUTADANIA".


"Gairebé tot el que realitzi serà insignificant, però és molt important que ho faci", aquesta frase de Gandhi defineix molt bé l'objectiu i propòsit de la jornada que aquest matí s'ha desenvolupat al Centre d'Empreses "la Ribera" de Flix, una jornada  a la que he tingut l'oportunitat d'assistir.

Tal i com ens havien anunciat, Talenta Ciutadania, ha estat una dinàmica sessió de creativitat col·lectiva a càrrec del coach Santi López, destinada a persones de diferents àmbits de la població de Flix i de pobles veïns. Així hem pogut compartir aquest procés de participació durant unes hores gent molt diversa, treballadors, aturats, emprenedors, professors, autònoms.... 

L’amiga Alicia Gamundi, autora de la fotografia annexa, membre d’ADEDE  (l'Associació de Dones Empresàries, Directives i Emprenedores de les Terres de l'Ebre), al final ha definit la jornada d’una manera clara: “Un èxit de participació, un cúmul d'emocions, una mirada de futur. Talenta ADEDE una eina per SABER FER”.

23 de gener del 2013

UN DIA HISTÒRIC: "DECLARACIÓ DE SOBIRANIA"


Avui ha estat un dia per la història a Catalunya, el màxim organ de representació del poble, és a dir el Parlament, ha votat "la Declaració de Sobirania", amb 85 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA i un de la CUP, 41 negatius (PP, Cs i PCS), 2 abstencions  (CUP) (més 5 diputats socialistes que no han votat) dels 133 diputats presents.


A Flix, convocats per l'ANC Flix per la independència i l'Ajuntament a les 19 hores un nombrós grup de veïns i veïnes ens hem reunit a la plaça davant l'Ajuntament per donar suport a la declaració històrica del Parlament:

"El Poble català és sobirà."

Preàmbul

"El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.

L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l'edat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.

Al segle XIV es crea la Diputació del General o Generalitat, que va adquirint més autonomia fins a actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d'autogovern.

Aquest itinerari històric ha estat compartit amb uns altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i promoure'l des del reconeixement mutu.
Durant tot el segle XX la voluntat d'autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 suposà un primer pas en la recuperació de l'autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República espanyola es constituí un govern català el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d'un Estatut d'Autonomia.

La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins el 1975. La dictadura va comptar amb una resistència activa del poble i el govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb la tornada el 1977 del seu president a l'exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la constitució espanyola del 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.

Els darrers anys, en la via de l'aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent, concretada en el procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya iniciat pel parlament l'any 2005. Les dificultats i negatives de les institucions de l'estat espanyol, entre les quals cal destacar la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l'evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins l'estat espanyol i crea les bases per a una involució en l'autogovern, que avui s'expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.

D'unes quantes maneres, el poble de Catalunya ha expressat la voluntat de superar l'actual situació de bloqueig en el si de l'estat espanyol. Les manifestacions multitudinàries del 10 del juliol del 2010, amb el lema 'Som una nació, nosaltres decidim', i la de l'11de setembre del 2012, amb el lema 'Catalunya nou estat d'Europa', són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.

Amb data 27 de setembre de 2012, mitjançant la resolució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de manera clara i inequívoca.

Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legislatura, i en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament a les darreres eleccions, formula la següent declaració de sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya.

Declaració de sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya

D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret de decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d'acord amb els principis següents:

- Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

- Legitimitat democràtica. El procés de l'exercici del dret de decidir serà escrupolosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d'opcions i el respecte per totes, a través de la deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular, que serà el garant fonamental del dret de decidir.
- Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tinguin tota la informació i el coneixement precís per a l'exercici del dret de decidir i se'n promogui la participació en el procés.

- Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l'estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.

- Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada moltes vegades per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.

- Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

- Legalitat. S'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret de decidir.

- Paper principal del parlament. El parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s'hauran d'acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

- Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local, i el màxim nombre de forces polítiques, agents econòmics i socials, i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

El Parlament de Catalunya encoratja el conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d'aquest procés democràtic de l'exercici del dret de decidir del poble de Catalunya.

Palau del parlament, 22 de gener de 2013"

(Fotografies de la pàgina facebook  de l'ANC Flix per la Independència)

20 de gener del 2013

EL MEU ESPRIU

El diari ARA ha tingut avui el gran encert de retre un homenatge a Salvador Espriu. Amb la quantitat de protagonistes de l'actualitat diària, els casos de corrupció, la guerra interna al PP, Barcenas, les retallades, la primera derrota del Barça, l'acord sobiranista que votarà dimecres el Parlament... la portada està dedicada a una fotografia d'Espriu i una frase: "He donat la meva vida a les paraules", anunciant que 25 poetes catalans reivindiquen el seu Espriu. Un segle després del seu naixement, amb motiu de l'Any Espriu, és reivindicat per la seua gran obra i el paper de símbol de la represa cultural.

Al llarg d'aquest anys de bloc he fet diferents escrits fent referència al meu Espriu, des de les records de la meua professora de " lengua española", Dolors Cabré, qui l'any 1971 em feu llegir i estudiar un autor en català inexistent als llibres de text.  Amb 17 anys vaig entrar en la llarga nòmina de seguidors de la seua obra, i més,  després de contestar-me amb una delicadesa sorprenent a unes quantes preguntes que des de l'institut li varem escriure un grup d'alumnes animats per la nostra professora, amiga i antiga companya d'universitat. Una carta manuscrita que guardo com un dels millors records, al costat de Laia, La Pell de brau, Setmana Santa, El Caminant i el Mur, les Roques i el mar, el blau,...



També el 22 de febrer del 2010 vaig fer una entrada amb motiu dels 25 anys de la seua mort, tot recordant com l'Ajuntament de Flix, del que aleshores era alcalde, va decidir per unanimitat posar el seu nom a un dels carrer més emblemàtics de Flix, el dels centres educatius del poble: l' Escola Enric Grau Fontseré i L'IES Flix.

19 de gener del 2013

EL RIU ES VIDA...


El mateix riu, el mateix lloc, tres imatges realitzades en moments diferents. A dalt d'aquest matí amb la riuada controlada que ha tornat a donar protagonisme al riu Ebre, amb un nivell que contrasta amb la fotografia realitzada fa uns dies. Nivells que no tenen res a veure amb els assolits a la darrera gran riuada del 1982  (tercera fotografia).

15 de gener del 2013

LA NIT DE SANT ANTONI DE 1903: ARRIBA L'ENLLUMENAT PÚBLIC.



Temps era temps, fa tot just 110 anys, la nit de Sant Antoni de l’any 1903, curiosament la nit de les fogueres, l’enllumenat per electricitat arribà als principals carrers de Flix.  Fou tot un generós detall envers la població de Carl Pistor Ferber, director de la Fàbrica, qui disposava a les seves instal·lacions una central hidroelèctrica, coneguda per "casa de turbines". Una població que no acabava de fer-se a la idea de conviure amb una electroquímica. 
El Diario de Tarragona, el 23 de gener, ens oferia una interessant crònica:
           “Dicen de Flix que se ha verificado la inauguración del alumbrado público por la electricidad, que gratuitamente proporciona la Sociedad electroquímica.
             En obsequio á la generosidad demostrada en bien de aquella villa por la mencionada Sociedad el Ayuntamiento obsequió con un pequeño lunch a su digno director D. Carlos Pistor en el salon de sesiones, en el que reinó la mayor animación, brindando el alcalde, síndico y algunos distinguidos señores más que á dicho acto fueron atentamente invitados, dando las más expresivas gracias á dicho señor por el interés con que ha mirado asunto de tanta utilidad general, recabando de la dirección de Alemania la concesión gratuïta de una pequeña parte de su fuerza motriz, y haciendo votos por la prosperidad de la fábrica y por progreso de la villa.
            Después salieron todos en corporación á recorrer las principales calles, siendo vitoreados con entusiamo por el vecindario”

Prèviament, el director de la fàbrica, l’enginyer alemany Carl Pistor, havia ofert a l’ajuntament de manera gratuïta el fluid elèctric necessari per a l’enllumenat públic i l’alcalde, Joaquin de Oriol Serrano, per la seva part, s’havia compromès a posar 50 làmpades del sistema Edison. Fou tot un esdeveniment, el poble passà de cop a la modernitat. Dies després, l’1 de febrer, l’ajuntament en correspondència acordaria nomenar al director de la fàbrica fill adoptiu de la vila de Flix.
         

10 de gener del 2013

FRANCESC SÀNCHEZ LLECHA, PROFESSOR DE JOSÉ RIZAL


El proper 12 de gener serà l’aniversari del naixement d’un flixanco il·lustre, probablement un dels fills de Flix amb més transcendència en la societat que li tocà viure. El 12 de gener del 1849 va néixer Francesc Sànchez Llecha, que amb els anys serà conegut a les Filipines com el jesuïta “padre Francisco”. Segons els cronistes el professor preferit de José Rizal, heroi filipí per excel·lència, pare de la independència de l’arxipèl.lag de les Filipines. Professor de retòrica, geometria, francès, llatí i grec. El 1892 fou assignat a Dapitán (Mindanao), lloc on Rizal estava exiliat. 

En Joan Garrabou al seu estudi “Presència catalana a les Filipines” en parla de Fr. Francisco de Paula Sanchez (Flix, 1849 - Manila, 1928):

"Jesuïta. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1865 i arribà a les Filipines el 1872. Professor a l’Ateneo (Col.legi Superior dels jesuïtes) i missioner a Mindanao. Dirigí el Museu d’Història Natural de Manila, al que donà un gran impuls. Publicà un remarcable “Etnologia del Archipiélago filipino”.


A l’Ateneo fou professor de Rizal, el qual el qualificà de “model de rectitud, serietat i anhel d’avançament per als seus deixebles”. Encoratjà també Rizal a dedicarse a la literatura i l’anà a veure in intentà convertir-lo quan vivia desterrat a Dapitán, Mindanao. Els meritoris estudis botànics del pare Sánchez foren traduïts a l’alemany per Blumentritt"


L'amic J. A. Martínez Tarragó, conegut per Tantost i el seu recordat blog "Reculls Digitals" ens donà a conèixer aquest il.lustre flixanco, oferint-nos una imatge del Pare Francisco i José Rizal, heroí filipi que, per cert, coneixia perfectament el català gràcies a la seua amistat, a més ens donà a conèixser un carrer dedicat  a Manila, que avui gacies a internet podem situar-nos, on hi ha, per cert: Our Lady of Lourdes Hospital

                                P. Sanchez Street, Mandaluyong City. Manila (Filipines)

També podem conèixer a la blogosfera filipina apunts sobre la relació entre el Pare Francisco de Paula Sànchez i Rizal com per exemple:

http://fyumul.blogspot.com.es/2012/01/father-francisco-de-paula-sanchez.html

7 de gener del 2013

NOTÍCIES DE LA BARCA DEL RIU DE BAIX



Un any i un dia haurem estat sense la barca del riu de baix formant part del nostre paisatge ebrenc. Aquest matí he realitzat una fotografia de record de la nova barca de pas situada al bell mig del riu. Nova i renovada barca de pas després de l'accident del 2 de gener de l'any passat en que s'esfonsà parcialment. Sens dubte és un element molt important del poble que reuneix totes les característiques per a ser un dels símbols més importants del poble de Flix.


Per tenir constància de la seua importància des del punt de vista històric, podriem recordar des de:
L’escriptura de venda del castell i termes de Flix per la Ciutat de Barcelona, el juny de 1399, en que feia referència a dues barques, la de “sirga”, de molt gran passatge i una altra barca anomenada Juffa.
         “la barca de pas... e ab lo dret dita barca appellada de juffa versus Ylerde, ab tots vexells e altres arreus”[1]

Les referències reials, quan el rei Ferran VII el 1833 autoritzava l’arranjament de la barca de pas vella i accordava la construcció d’una nova “para el paso de la Llosa sobre el Ebro”. Al desembre d’aquest mateix any s’acordarà la construcció d’una “maroma” per a la barca, a la Llosa.[2] 
Documents com la convocatòria municipal de 1879 de l’arrendament de les barques de pas per dos anys:
“El arbitrio de las Barcas de arriba y de abajo del paso del rio Ebro, bajo el tipo la de arriba de 750 pesetas y la otra de 150 pesetas.”[3]

O episodis tràgics com el 3 de febrer de 1945 amb l’accident més greu de la barca, amb 9 morts.
 “Grave accidente en las immediaciones de Flix... De las 14 personas que conducía hay una ahogada y 8 desaparecidas: El sábado pasado cuando un grupo de unas catorce personas, en su mayoría trabajadores del campo regresaban de sus faenas a bordo de una barcaza ... zozobró la embarcación, debido a la rotura del cable que la conducía, al perder esta la estabilidad por causa de un rebaño que estaba colocado en uno de los extremos de la misma...” .[4]



[1] SERRANO DAURA, Josep. Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova..., v I, p 567.
[2] SERRANO DAURA, Josep. Senyoriu i municipi..., v I, p.568.
[3] Boletín Oficial.. Any 1879, n. 121.
[4] Diario Español  , 6 de febrero 1945.

2 de gener del 2013

1900, 2 DE GENER: PRIMERA VAGA A LA FÀBRICA



El 2 de gener de l'any 1900 es realitzà la primera vaga dels treballadors de la Fàbrica, vaga promoguda pel republicanisme federal, la qual tindrà uns vint dies de durada. 30 guàrdies civils a les ordres d’un oficial romandrien a Flix fins el final del confliçte. El diari La Opinión de Tarragona fou un dels primers diaris en donar la notícia.
 “Nos comunican desde Flix que se ha constituido una sociedad de obreros empleados en la fábrica electroquímica al objeto de sostener la huelga.
Esta la motivan que los trabajadores de la cal quieren cinco reales de jornal por hora de trabajo, que es muy pesado pues han de cubrirse la boca y nariz para no respirar emanaciones dañinas; les ofrecen 25 céntimos por hora. Los de las turbinas ganan un real cada hora y aspiran a cobrar 30 céntimos. Los de la Sala Química tienen 10 reales diarios y pretenden 2,50 pesetas.
El conflicto no parece entrar en vias de arreglo, pues ayer salió para Flix el señor Gobernador civil de la provincia acompañada del teniente coronel de la Guardia civil”

          El dia 8 de gener també feia un breu “La Vanguardia”:
Tarragona.—Según comunican de Flix, se han declarado en huelga los 160 obreros de la fábrica Electro-química de aquella población.

 El 9 de gener el diari republicà de Reus La Autonomia oferia més informació donant de les seues reivindicacions, donant suport a les seues peticions i posant-se a la seua disposició “para la defensa de su causa”.
        
          L’11 de gener “La Vanguardia” oferia un altre breu:
“Tarragona.—Acompañado del jefe de la benemérita, ha salído para Flix el señor gobernador civil de la provincia, con objeto de ver si consigue solucionar la huelga surgida en la fábrica de productos químicos de aquella población”.
          El Correo de Tortosa el 19 de gener recordava que la guàrdia civil havia detingut quatre dones acusades d’haver agredit a una companya que es dirigia a treballar a la Fàbrica, en realitat duia menjar al seu marit.
“La guardia civil de Falset comunica haber puesto a disposición del Juzgado municipal de Flix cuatro jóvenes mujeres del pueblo, por haber agredido a una convecina suya al dirigirse a llevar la comida a su esposo”.


 El 23 de gener el Diario de Tortosa , diari del partit liberal-dinàstic  donava per acabada la vaga.
          
Com a conseqüència dels conflictes amb els treballadors i també en el mateix funcionament de la Fàbrica l’1 d’abril seria nomenat director de la Fàbrica Carl Pistor Ferber, un dels atorgants de l’escriptura fundacional de la SEQF, anteriorment havia estat a Xicago, Griesheim, Bitterfeld i Lamothe.