28 de maig del 2020

Maig 1868, quan l'Ebre era navegable.


El 29 de maig de l'any 1868 el diari La España, n.º 6.276,  a la página 3, descrivia amb tota mena de detalls un viatge riu amunt per l’Ebre del vapor “Gallego”, entre Tortosa i Escatró, viatge que havia començat el 19 de maig  a les 8 hores del matí per pernoctar a Flix i continuar l'endemà 20 de maig  fins Escatró on tenia previst l'arribada a les 8 del vespre.
L’any 1852 s'havia constituït l’empresa “Real Compañia de Canalización del Ebro”, el riu Ebre seria navegable gràcies a obres el 1857  amb la construcció d'un canal de navegació i la resclosa de Flix (cost 1.122.785,26 francs) canal que tenia una llargada de 1.100 metres i 10 d’amplada i la resclosa tenia una llargada de 63 metres i 10 d’ample. Resclosa de Flix que es va acabar de construir l’any 1858 i va funcionar fins l’any 1947, quan  entrà en funcionament de salt de la central hidroelèctrica de FECSA amb la seua pròpia resclosa, encara avui en actiu.
Recordar que el setembre de l'any 1849 un grup d'enginyers de Ponts i Camins de França van realitzar una baixada per l'Ebre des de Saragossa a fi d'avaluar la possible navegació pel riu.  Viatge d'onze dies, que realitzaren acompanyats per un grup d'inversors capitalistes, francesos, anglesos i espanyols, i que tenia com objectiu recollir les dades tècniques i econòmiques, necessàries per realitzar la navegació a vapor.
 “Con viva satisfacción hemos leido una reseña que publica el –Diario de BARCELONA, de la navegación hecha por el vapor Gallego en los 237 kilómetros que tiene el Ebro hasta el mar. Esta reseña, fechada en Escatrón, después de manifestar que los viajeros se embarcaron el 19 en Tortosa, continúa así:
»... En Flix pernoctamos, y  si bien llegamos al pie de la villa á eso de las cinco de la  tarde, no  entramos en la esclusa hasta cerca de  las seis, pues el  rio da un largo rodeo, y a la parte opuesta de la población se hallan  la esclusa y el desembarcadero. Como nos sobraba  mucho tiempo, visitamos a dicha enclusa,  las casas de los escluseros y de su capataz, la derivación del río y una  antigua noria árabe,  cuya rueda, de colosal diámetro, recibe el movimiento por la parte interior, y por medio de cajones vierte el  agua en  un conducto de  una elevación igual al diámetro de dicha rueda. Antes del arreglo de la esclusa y su  derivación, que ha proporcionado á la empresa la  adquisición de una gran cantidad de  terreno de  aluvión, en la cual va plantando arbolado, dicha noria no funcionaba, y por lo tanto la hermosa  huerta  de Flix, donde  tanto abundan los  frutales, no podía  regarse.
»Al dia siguiente salimos de la esclusa de  Flix y remontamos otra vez el Ebro, y después de haber dejado á Ribaroja, encontramos el pueblo de Fayon, que es el primero del  territorio araragonés en la orilla derecha: tiene una iglesia con una buena fachada grecoromana, toda de sillería ...”

25 de maig del 2020

Unió de Comerciants de Flix - "Soc de Flix, el millor poble del món".



Una original manera de començar a recuperar el dinamisme comercial després del confinament. La Unió de Comerciants de Flix ens ha regalat a les xarxes socials amb un oportú vídeo de promoció del comerç local que porta el títol “Soc de Flix, el millor poble del món". Un vídeo que, mitjançant una bona selecció d'imatges de l'arxiu Mestres -Carranza, ens regala una passejada original per la història del poble de Flix des de la implantació de la Fàbrica a finals del segle XIX.  Una industrialització que evolucionà en paral·lel amb un dinamisme molt particular del comerç local. Configurant-se un teixit comercial que la presidenta de l'entitat, Rita Costa, aposta que " ha de mantenir un esperit optimista, ha d’evolucionar, cal fer els canvis necessaris i cal treballar plegats per afrontar els temps difícils que ens ha tocat viure".
El treball ofereix imatges de l’arxiu Mestres-Carranza amb unes divertides il·lustracions d’Anna Méndez, un guió i veu en off de Rita Marin, amb una impecable edició i gravació a càrrec de Maria Pena.

21 de maig del 2020

Artur Bladé i Alexandre Deulofeu: una amistat marcada per l'exili.



La darrera Miscel·lània del CERE, número 29 i dedicada a Vinebre, ens ofereix entre els  articles de la secció d' història un de molt adient així com d'obligada lectura pels bladerians en relació a Artur Bladé i Desumvila (1907-1995),  tot coincidint en el 25è aniversari de la seua mort. Treball realitzat per Jordi González Garcia estudiós de l'obra d'Alexandre Deulofeu i Torres (1903-1978) i que ha estudiat la correspondència personal entre l'autor de la Matemàtica de la Història i el nostre Artur Bladé accedint a les fonts de l'ACRE (Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre) i l'arxiu personal de Juli Gutiérrez Deulofeu. Dos grans personalitats que l'autor de l'article ens diu que admira "tant el la vessant intel·lectual com humana".
Jordi González  al resum inicial del treball ens introdueix el motiu de fons  que l'ha motivat a estudiar la relació dels dos personatges: 
"En aquest escrit intentarem rescatar de l'oblit, fer un recordatori i homenatge a l'amistat de dues figures cabdals com són Artur Bladé i Alexandre Deulofeu. Artur Bladé per la gent de la Ribera d'Ebre és sobradament conegut, però segur que no tant el que va ser el seu amic Alexandre Deulofeu, autor de La matemàtica de la història, teoria a la qual dedicà la vida. En aquest escrit, a partir de la correspondència que es van intercanviar el dos protagonistes guardada a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre, els dietaris publicats per Bladé, les memòries de Deulofeu i diversos articles i escrits que van deixar al llarg de la seva vida, intentarem fer un recorregut de la seva amistat al llarg dels anys. Amistat començada a la Residència d'Intel·lectuals de Montpeller, interrompuda amb l'exili mexicà de l'escriptor de Benissanet i continuada en el seu retorn".
Miscel·lània del CERE 29 (2019): 147-164.

16 de maig del 2020

Julio Anguita en el record (1941-2020)


Avui ens ha deixat Julio Anguita,  un referent de les esquerres espanyoles, amic i bon coneixedor de la història de Catalunya . En el record aquesta fotografia de l'any 1980 amb Julio Anguita com alcalde de Córdoba el primer per l'esquerra amb motiu d'una trobada d'alcaldes i regidors del PSUC i del PCE.  
Una fotografia que guardo pel record dels gran alcaldes comunistes elegits a les primeres eleccions municipals de l'any 1979, com ell mateix, el de Badalona, Cornellà, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Sabadell, el recordat Toni Farrés, un dels grans referents durant anys del municipalisme comunista.



15 de maig del 2020

"90 anys del Sindicat de Flix - 1909-1999".



Avui, Sant Isidre, fa vint anys que es presentà el llibre 90 anys del Sindicat de Flix - 1909-1999 de Josep-Maria Recha Escolà, administrador de l'entitat, un treball molt important per conèixer la història local del segle XX, publicació en la que vaig tenir la satisfacció d'escriure el pròleg i participar en la seua presentació al local de sessions de la Unió Social ple de gom a gom.   
Tot recordant aquella presentació i el llibre dels 90 anys del Sindicat, entitat que enguany  hauria celebrat 111 anys,  podeu llegir un extracte del pròleg:
"Si ens podem a fer balança del que ha estat el poble de Flix al segle XX, des del punt de vista econòmic direm que ha estat un poble eminentment industrial, amb una població dedicada al sector secundari i amb un arica societat civil desenvolupada a partir de la dinàmica fabril. El fet que tinguéssim una fàbrica química centenària ha fet que la imatge vers l'exterior del nostre poble hagi obviat un fenomen força significatiu i remarcable com ha estat "lo Sindicat" per al nostre poble.
Fa noranta anys i escaig, el 1909, es va constituir "lo Sindicat" de Flix. Mentre a Barcelona esdevenia la Setmana Tràgica, a Flix, que comptava aleshores amb uns 2.800 habitants, un grup d'obrers constituïa un Ateneu Obrer Recreatiu, i un altre grup, en aquest cas de pagesos, estudiaven la conveniència de crear una entitat que servís els seus interessis agraris, mesos després constituirien formalment, segons la llei de 1906, el "Sindicato Agrícola de Flix", veritable símbol de l'agricultura local del segle XX.
Què és un sindicat agrícola? Per què es constituí al nostre poble? Qui el va fer? Com ha estat la seva història? Quins protagonistes ha tingut? Com ha evolucionat?... A tots aquests interrogants trobem la resposta en el llibre que tenim entre les mans. Amb las singularitat que el seu autor, Josep-Maria Recha, ha realitzat un veritable treball d'investigació històrica, caracteritzat per una exposició rigorosa i clara.
És important destacar que el Sindicat de Flix fou un dels primers de Catalunya. El cooperativisme agrari català havia sorgit a les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barberà. Entre els protagonistes d'aquest moviment pagès tenim la figura de Josep M. Rendé i Ventosa de l'Espluga de Francolí, qui inspirat per un catalanisme i reformisme d'inspiració catòlica, l'any 1902 havia funda al seu poble la Cooperativa agrícola i el 1913 el Celler Cooperatiu (...) No va ser fins el període de la Mancomunitat que no es va començar a fomentar el cooperativisme, precisament des del càrrec que ostentava  J. M. Rendé, així i tot, l'any 1918 a la Ribera d'Ebre solament hi havia quatre cooperatives, igual nombre a la Terra Alta, i cinc en tot el Priorat.
Consell rector i interventors de comptes 1999
Si ens endinsem en la lectura d'aquest llibre, veurem que la seva història no ha estat fàcil. Que els pagesos, contràriament a la idea que es té d'ells al món urbà, són de mena solidaris. Saben més que ningú en el món productiu uq un de sol no és ningú. El fet que dependgui de sobtades plagues, inclemències del temps, de malalties i d'altres factors adversos, ha fet que des de sempre tingui molt clar que hagi de compartir amb els altres la sort o l'infortuni.
Des del primer president, Joan Torres Masip, fins l'actual, Josep-Maria Barbero , ha tingut trenta-vuit gerents, "jefes" o presidents (denominacions segons el període)... ha tingut fins vuit administradors  (...)".


RECORD DE SANT ISIDRE A FLIX, 1984.

1910, CRÒNICA DE LA PRIMERA FESTA DE SANT ISIDRE.