30 de maig del 2010

MANIFESTACIÓ PER L'EBRE A BARCELONA


Aquest matí he anat a Barcelona amb els amics de Miravet, l'alcalde Toni Borrell i el president comarcal d'Esquerra Josep Ma Saez, per estar al costat de la Plataforma de Defensa de l'Ebre. A la plaça Urquinaona ens hem trobat amb força gent d'esquerra i de l'Ebre, com el mateix alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, Ricard Forés, regidor de Tortosa o l'eurodiputat Oriol Junqueras, qui està promovent la defensa de l'Ebre com mai a Brusel.les. El motiu, la defensa de l'Ebre s'ho valia, d'aquí que també hagi tingut el seu protagonisme la defensa del territori contrària a la candidatura de l'ajuntament d'Ascó a acollir el Cementiri Nuclear o Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears d'alta intensitat. Com diuen les cròniques:

" La manifestació, en què han participat 110 entitats ecologistes, ha transcorregut amb tranquil·litat durant dues hores fins a la catedral de Barcelona, on la periodista Pilar Sampietro ha llegit el manifest que han consensuat totes les entitats convocants... El manifest també demana que es vetlli per la qualitat de l'aigua i que es compleixi la normativa marc europea. 'Les conseqüències negatives poden ser tant ambientals com econòmiques' diu Manolo Tomás, membre de la PDE. I és que, per exemple, l'Ebre arriba molt debilitat al delta a causa de la sobreexplotació que hi ha riu amunt, bé sigui pel consum agrari a través de canalitzacions, o bé pel creixent ús humà..."·


29 de maig del 2010

FLIX: VISITA DEL CADS




Avui ha visitat Flix una representación del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), Consell presidit per Gabriel Ferraté. Recordar que el CADS és un òrgan de participació, consulta i assessorament del Govern en l'àmbit del desenvolupament sostenible adscrit al departament de la Vicepresidència i que està integrat per persones de reconegut prestigi en l'àmbit econòmic, social i científic del nostre país i exerceix les seves funcions en el marc dels principis establerts als instruments internacionals sobre sostenibilitat i, concretament, en aquells que reculli l'Agenda 21 de Catalunya.

La visita ha tingut com a objectiu conèixer alguns projectes actuals afins a la sostenibilitat de l’Ebre i en concret de Flix. Entre d’altres s’ha presentat als consellers El Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre (PIPDE), els estudis realitzats i les accions previstes per a la descontaminació de l’embassament de Flix, realitzant una visita a les obres guiada pel director d’Acuamed i ja per la tarda una visita a la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i al Meandre de Flix.

28 de maig del 2010

CONGRÉS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL


Xavier Vega, director dels Serveis Territorials de Cultura és el responsable que aquest cap de setmana es visqui a l'Ebre el "Congrés de cultura popular i tradicional" de referència obligada arreu dels Països Catalans. Com bé diu l'amic Xavier Vega a l'argumentari. "Quan, a principis del segle XX, el catalanisme cultural i polític va començar a pensar en clau nacional es van consolidar uns símbols nacionals de Catalunya: al costat de la senyera -a qui Maragall dedica un veritable himne- Emili Guanyavents posa lletra a la vella tonada dels Segadors i es decideix que la sardana és la dansa nacional i Montserrat el nostre Olimp. L'expressió "Ebre enllà" per delimitar l'Alteritat expulsava, de facto, bona part del sud del Principat i aquesta absència de l'Ebre en l'imaginari catalanesc, dominat pels Pirineus nòrdics i wagnerians dels modernistes, la Mediterrània clàssica noucentista i la Barcelona de tots plegats." Aquest vespre aquesta reflexió se l'ha fet seua amb un màgnífic discurs el Conseller de Cultura J M Tresserras en inaugurar el Congrés on hi ha més de 25o inscrits. Congrés que compta amb quatre taules rodones o àmbits, cadascun coordinat per una autoritat en la matèria: Carme Queralt, antropòloga del Museu del Montsià i autora de llibres sobre la cuina tradicional (gastronomia), Antoni Costes, Catedràtic de l'INEFC (jocs i esports), Artur Gaya, cantant del Quicos (música i dansa) i Santi Valldepérez, jove cineasta de gran qualitat (correbous). A més comptarà amb un seguit d'activitats complementàries i entre d'altres referents amb la participació de Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries, Saragatona i l'Orfeó de Flix qui clourà les activitats el proper diumenge.

25 de maig del 2010

MONTILLA, EL SENAT I EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Ahir al Senat amb la compareixença del President de la Generalitat José Montilla es va viure una jornada monogràfica al voltant de l’encaix de Catalunya a Espanya, amb la renovació del Tibunal Constitucional i la constitucionalitat de l’Estatut del 2006.
Avui la premsa de Madrid no s’està de fer escudella destacant més les anècdotes que el contingut, així La Gaceta diu que “Montilla advierte que la relacion entre Catalunya y España puede cambiar”. Al El Mundo solament l’ interessa l’us del català per part del President :“La foto que lleva hoy a su portada el diario El Mundo es una impresionante demostración de lo que puede dar de sí el genio de las ínclitas razas ubérrimas, sangre de Hispania fecunda, habría vuelto a escribir Ruben Darío si hubiese podido verla. He aquí a dos andaluces, uno de Iznájar y otro de Ceuta, que pueden comunicarse entre sí como si tal cosa gracias a las tecnologías que permiten la traducción simultánea”. L’ABC amb una gran foto de Montilla a la portada ens diu: “El Senado gasta 6.500 euros para entendense". la Razón també destaca “traducir a Montilla en el Senado cuesta 163 euros por minuto”. El País és l’unic diari que no diu res de la compareixença a la portada, i ja en pàgines interiors diu “el PSOE reabre la renovación del Consitucional sin garantia de èxito”., finalmente l’edició madrilenya de Público ens diu “El gobierno reta al PP a renovar el Constitucional”. Diari aquest on, per cert, alguns lectors m’han tramés missatges destacant la meua presència al fons de la foto de portada… un record d’una jornada en que els senadors d’Esquerra vàrem participar al costat de Joan Puigcercós i de Josep Lluís Carod, donant suport al President Montilla, amb una participación destacada al debat de Carles Bonet, portaveu del grup de l’Entesa Catalana de Progrés.

23 de maig del 2010

1582: 21 - 23 MAIG, LO GRAN RIU EBRO EIXÍ DE MARE


Entre els dies 21-23 de maig de l'any 1582 ens recorda el geògraf Pere Gil (1551-1622) que hi hagué una gran riuada a l'Ebre, que lo Gran Riu Ebro eixí de mare:

“Lo gran riu Ebro cresque tant, que eyxint de Mara, feu grans dañys alas terras y vilas veynas. Esfondrà moltas casas de la vila de Genestar…”.

Una avinguda poc coneguda d'un riu que quan es parla de riuades es refereix als desembassaments controlats del riu com els produits la setmana passada obrint les comportes dels embassaments de Riba-roja i Flix, amb puntes de 1.300 metres cúbics per segon. Avingudes mediàtiques que res tenen a veure amb les il.lustrades amb detall al poble de Xerta a la façana de l'església o al carrer Major..

20 de maig del 2010

FLIX I "LA FALANGE" : 21 DE MAIG DE 1939


1939, 21 de maig, diumenge, pocs dies després de l’establiment de la Cartilla de Racionament, al carrer Gombau, reconvertit en “calle de la Victoria”, cantonada Plaça Major: s’ubicarà el primer local de la Falange.

Anecdòticament recordar que durant la guerra havia estat un cafè regentat per un dirigent del PSUC. El "Diario Español" de Tarragona ( n. 106, 25 de mayo) ens deixarà una magnífica crònica:

“Gran Concentración de Falange Española y de las JONS en Flix. Se Celebró un acto de homenaje a los caídos y otro de afirmación Nacional – Sindicalista”. En aquest acte a més hi participaren els pobles de García, Ascó, Torre de l’Espanyol, La Palma d’Ebre y Riba-roja d’Ebre. A les 11 del matí es feu una missa de campanya y una desfilada dels diferents pobles amb les respectives banderes “nacionales y del movimiento”, després vora una “monumental cruz levantada en el cementerio” es col.locaren corones i flors, l’acte afirmaren les cròniques “fue concurredisimo por una immensa muchedumbre”, després es procedí a la benedicció dels locals de la “Organización y en el Teatro de la Falange completamente atestado de público tuvo lugar el gran acto de afirmación Nacional – Sindicalista”.

Detall d'una fotografia d'autor desconegut, fons de l'Arxiu Històric de Tarragona. Arxiu Fotogràfic Jefatura Provincial de Propaganda de Tarragona.

LA CRISI PASSA FACTURA A GANDESA, CORBERA I RIUDECOLS.

La crisi passa factura a les variants de Gandesa, Corbera d'Ebre i Riudecols. Després de 10 anys de prendre l'acord el Ministeri de Foment de realitzar les variant, i que des dels pressupostos generals de l'Estat des de l'any 2007 cada any hi ha partida pressupostària, com va dir el diputat Joan Tardà "lo més calent és a l'aigüera..."

Podeu llegir la nota de premsa d'Esquerra i de l'Entesa Catalana de Progrés.

"El Secretari d’Estat, Víctor Morlán, no concreta cap calendari d’execució de les variants de Gandesa, Corbera d’Ebre i Riudecols.

El senador republicà Pere Muñoz, portaveu de l’Entesa a la Comissió de Foment, ha preguntat avui al Govern espanyol sobre el desdoblament de la N-420 al seu pas per Catalunya i sobre l’accés a l’estudi tècnic que va triar l’opció valenciana per connectar la futura A-68 amb el mar.

Muñoz ha arrencat el compromís del Secretari d’Estat de Planificació i Infraestructures, Víctor Morlán, que els podrà consultar. Muñoz ha demanat a Morlán que “per respecte al territori i a totes les institucions, cambres de comerç, entitats i associacions que ens vàrem reunir a Gandesa demanant que la futura A-68 connectés Aragó amb Catalunya caldria que aquests estudis s’expliquessin de manera clara i transparent a tots els assistents”.

El senador republicà en la seva intervenció ha recordat que l’any 2000 el BOE va licitar la redacció de l’estudi informatiu de les variants de Gandesa, Corbera d’Ebre i Riudecols, que sumen un total de 13’4 km, i que a hores d’ara, 10 anys després, encara no s’han aprovat. Per Muñoz, “és vergonyós i un escàndol que deu anys després encara estiguem pendents d’aprovar el projecte definitiu, i més quan des de l’any 2007 els pressupostos de l’Estat incorporen partides pressupostàries importants per aquestes variants que no al final no s’executen, i per tant, es perden”.

Pere Muñoz ha demanat al Govern espanyol un calendari d’execució de les obres de les tres variants, que ja acumulen un gran retard. La sorpresa del republicà ha vingut quan Morlan ha contestat que “no podia concretar cap calendari d’execució d’aquestes variants”. Per Muñoz, “l’actitud del govern espanyol cap el nostre territori és de menyspreu i discriminació. Així, mentre ja es fan estudis per desdoblar la N-420, futura A-68 entre Aragó i el País Valencià, aquí portem 10 anys per aprovar uns projectes de tres variants que sumen 13,4 Km”.

El senador republicà té molt clar que aquesta situació resta competitivitat a la part catalana en la connexió d’Aragó amb la costa mediterrània i per tan afavoreix altres connexions.Per acabar Muñoz ha destacat que “la manca d’execució de les variants del tram català de la N-420 és un doble engany perquè pressuposten uns diners que no acaben executant i a més creen l’expectativa de que estan fent la infraestructura, quan portem anys de retard”.

19 de maig del 2010

EL DESDOBLAMENT DE LA N-420 AL SENAT

Demà dijous 20 i a la comissió de Foment del Senat preguntaré al secretari d'estat Victor Morlan una pregunta que vaig registrar l'abril del 2009 sobre la N-420 i la continuació de l'A-68. Vagi per endavant una nota de premsa amb l'argumentari principal:

"Pere Muñoz preguntarà al Govern espanyol sobre el desdoblament de la N-420 i les variants de Riudecols, Corbera i Gandesa

El senador d'ERC demanarà celeritat i un calendari d’execució per les variants

El senador republicà Pere Muñoz, portaveu de l’Entesa a la Comissió de Foment, formularà en aquesta comissió una pregunta oral al Govern espanyol, el proper dijous 20 de maig, sobre el desdoblament de la N-420 al seu pas per Catalunya i l’accés a l’estudi tècnic que va determinar que l’opció per connectar la futura A-68 sigui la que uneix Valdealgorfa (Terol) i la Jana (Castelló).
Muñoz, que el passat mes de desembre ja va denunciar la manca de transparència en la tria de l’opció valenciana en detriment de l’opció catalana, no ha rebut resposta a la seva demanda de poder consultar els estudis tècnics que justificaven l’elecció, i per tant tornarà a demanar que pugui fer efectiva la consulta.

D’altra banda en la seva pregunta al Govern el senador recordarà el retard de les variants de Gandesa, Corbera d’Ebre i Riudecols, i demanarà un calendari d’execució. Muñoz ha afirmat que “és una vergonya que aquestes tres variants de la carretera N-420, que sumen un total de 13,4 Km i que el seu estudi previ va sortir publicat l’any 2.000 encara no tinguin aprovats el projectes definitius”.

Segons Muñoz, des de l’any 2007 “he vist partides als pressupostos de l’Estat per aquestes variants que no s’han executat, s’han incomplert tots els terminis, i cal que el Ministeri doni celeritat i executi les obres el més aviat possible”. Tot aquest retard acumulat per les variants, segons Muñoz, “resta competitivitat al tram català de la N-420, respecte altres connexions de l’Aragó amb la costa mediterrània”.

18 de maig del 2010

PREPARANT LA NETEJA DEL PANTÀ DE FLIX




Aquest matí hem pogut veure com es desplaçava al vell mig de l'embassament una gran barcassa tipus plataforma que, al costat de les obres preparatories que es desenvolupen a la vora dels residus, ens pot donar idea de la complexitat de les obres de neteja del residus químics de l'embassament de Flix. Obres que han estat assegurades per Europa en plena crisi econòmica.
Així hem pogut constatar pel que fa als ajuts de la UE en medi ambient hi ha aprovats 391,50 milions d'euros d'ajuts a Catalunya, i la inversió total (amb les aportacions de l'Estat i de la Generalitat) suma 532,56 milions. Entre els projectes destacats hi ha la descontaminació de l'embassament de Flix, amb un pressupost previst de 168,6 milions d'euros finançats en un 80% amb fons de la UE.


14 de maig del 2010

AVUI: "TOTHOM CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR"


Aquest acte, més enllà d’expressar el rebuig al cementiri, pretén informar i debatre sobre els impactes al voltant de la seva possible ubicació a la comarca, i veure també, quines perspectives i oportunitats de futur tindrà la Ribera d’Ebre sense cementiri nuclear. I per això s’han convidat científics i estudiosos de primer ordre com Marcel Coderch i Antoni Lloret. Marcel Coderch és enginyer de telecomunicacions, Doctor pel MIT, professor de la UPC i de la Barcelona Graduate School of Economics; i ha tingut un paper actiu contra el cementiri tant des del camp social com l’acadèmic. Per la seva banda el Doctor en Ciències Físiques, Antoni Lloret, està considerat una eminència dins l’estudi de l’energia nuclear , i ha estat director de CNRS, i autor de nombrosos treballs de recerca en els camps de la física experimental nuclear de les altes energies, dels plasmes freds i de les cèl·lules fotovoltàiques.
També formaran part del taula rodona, Sergi Saladié, geogràf, professor de la URV i portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya; Bernat Pellissa, secretari de política municipal a la Ribera d'Ebre d’Esquerra, i Lluís Salvadó, secretari nacional de Política Territorial i Medi Ambient d’Esquerra.

12 de maig del 2010

11 DE MAIG AL SENAT

Intervenció al Senat davant la moció per la que s'insta al Govern de d'Estat a l'adopció de determinades mesures en relació amb l'actualització del "Plan Estratégico de Infraestructuras y Transporte"(PEIT). Extret del "Diario de Sesiones del Senado", sessió del Ple de l'11 de maig:



"El señor MUÑOZ HERNÁNDEZ: (El señor senador comienza su intervención en catalán, que se reproduce según el texto que facilita a la Redacción del Diario de Sesiones.) «Molt bon dia, —buenas tardes, ya—. Senyor president, senyories, malgrat tot, el Pla d’Austeritat es una realitat. Avui mateix el Govern de la Generalitat admet que haurà de contribuir a la reducció del dèficit, però no renuncia a les inversions. El conseller Nadal adverteix que “és innegociable” el compliment del 18,8% en infraestructures i recorda que l’administració catalana ja ha fet tres reajustaments.»

Decía que, a pesar de todo, el plan de austeridad es una realidad. El Gobierno de la Generalitat, hoy mismo, ha aceptado que habrá de contribuir a la reducción del déficit
pero que no renuncia a las inversiones. El conseller Nadal advierte que es innegociable el cumplimiento del 18,8% en infraestructuras y recuerda que la Administración catalana ya ha hecho tres reajustes.
En cuanto a la moción, he de decir que es importante que la actualización y los ajustes presupuestarios del PEIT, Plan Estratégico de Infraestructuras y Transporte, sean fruto de un verdadero proceso de consenso con las comunidades autónomas y los grupos parlamentarios y, sobre todo, que se prioricen aquellas actuaciones que tengan
un mayor impacto social y económico.
En este sentido, por lo que respecta a Cataluña, es importante salvaguardar actuaciones como el Plan de Infraestructuras Ferroviarias de Cataluña, que impulsa el
Ministerio de Fomento con una inversión inicial de 4000 millones de euros.
Precisamente, la modernización de la red de Renfe es una de las condiciones que puso la Generalitat antes de que le fuese traspasada la gestión de Cercanías. Lo mismo se podría decir de las carreteras —también hay un acuerdo con el Ministerio de Fomento—, de los puertos de Tarragona y Barcelona, o de los aeropuertos dependientes de la Administración del Estado, Barcelona, Reus, Girona, Sabadell, o de la alta velocidad, entre otros muchos proyectos.
En los apartados 2 y 7 el Grupo Popular plantea el mantenimiento del gasto en inversión pública respecto a ejercicios anteriores y, además, que el plan de austeridad
2011-2012 comporte la mejora de las infraestructuras.
Estas peticiones parecen incoherentes con el discurso que defiende en otros ámbitos, donde pide priorizar los objetivos de reducción del déficit público por considerar insuficientes los actuales y critica las medidas de reducción definidas por el Gobierno.
En cuanto al apartado 3, coincidimos con la defensa de las actuaciones en transporte ferroviario —alta velocidad, Cercanías y mercancías, y la conexión con el puerto y con
la frontera francesa, pendiente de actuaciones programadas—, y muy particularmente en Cercanías y mercancías por su mayor impacto económico y de mejora de competitividad para las empresas y los ciudadanos, y que en Cataluña presentan déficits muy acusados.
Respecto del apartado 4, manifestamos nuevamente nuestro apoyo para que el corredor del Mediterráneo se incorpore a la red transeuropea, objetivo que el Partido Popular no apoyó ni priorizó suficientemente durante su etapa de gobierno. El pasado viernes pude participar en la ciudad de Valencia en un importante acto organizado por
el instituto Ignasi Villalonga por el reconocimiento del arco mediterráneo. Nos alegramos, por tanto, de que el corredor mediterráneo pase a tener carácter prioritario y sea un objetivo central del Ministerio de Fomento, como expresa la moción que hoy vamos a aprobar. Asimismo estamos de acuerdo con los puntos 5 y 8 en cuanto a la petición de desarrollar el PEIT y…"

9 de maig del 2010

PEL RECONEIXEMENT DE L'ARC MEDITERRANI


Divendres 7 de maig una amplia representació de l'Ebre vàrem participar a la ciutat de València a l'acte central "Pel reconeixement europeu de l'Arc Mediterrani", on el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, Josep Ll. Mora intervingué en nom de les Cambres de comerç catalanes.
L'acte es realitzà al Palau de Congressos, organitzat per l'Institut d'economia i empresa Ignasi Villalonga, comptant amb la participació de totes les institucions empresarials, sindicals, agràries, insitucionals dels territoris que altrament es coneix per Païssos Catalans, i que sota el nom d'EURAM (Euroregió de l'Arc Mediterrani) es conegut dins el marc d'Europa.
Un acte de reconeixement que vol reconduir la lamentable decisió i oblit de la Comissió Europea el 2004 quan en la seua planificació d’Infraestructures prioritàries no va preveure el Corredor Mediterrani. Marginant una zona que representa el 40% del Producte Interior Brut de tot l'Estat i on viuen més de 15 milions de persones. Com assegura l'Institut Ignasi VillalongaEn l’actualitat, l'economia dels territoris que integren el denominat Arc Mediterrani es troba en un atzucac, atrapada en una infraestructura viària saturada i una connexió ferroviària amb Europa encara pendent”.

6 de maig del 2010

RECORD DE MAUTHAUSEN: 5 DE MAIG DE 1945

Ahir, 5 de maig de 1945, fa 65 anys, les tropes aliades entraren al Camp d’extermini nazi de Mauthausen, entre els milers de presoners alliberats hi havia dos flixancos: Tomas Pujol Llecha i Rafael Ros Mateu. Tres dies després, el 8 de maig, capitulà l’Alemanya nazi, era el final de la 2 Guerra Mundial a Europa.
Entre el 1941 i el 1943 havien mort sis republicans exiliats de Flix al camp de concentració nazi de Gusen (lloc on anaven a parar els malalts i invàlids de Mauthausen): Ramon Agramunt Tarragó, Carles Alentorn Tarragó, Joan Ferrús Costa, Agustí Sánchez Grau, Josep Vaqué Agramunt i Domènec Zurita Nogales.

5 de maig del 2010

AMB EL SECRETARI DE JOVENTUT AL SENAT


Aquest matí he acompanyat a Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut de la Generalitat de Catalunya, qui ha comparegut, a petició de l'Entesa Catalana de Progrés, concretament de la portaveu Judith Alberich, davant la "Comisión Especial de Estudio para la elaboración de un Libro Blanco para la Juventud en España". Una compareixença complexa i delicada. Demanant respecte al marc competencial català i deixant clar que "el Libro Blanco para la Juventud en España 2020" és innecesari. Villalbí ha recordat que Catalunya té competències exclusives en matèria de joventut i ha afegit que ja existeix un Llibre blanc europeu de la joventut.
Ha estat molt interessant el retrat dels joves i de la política transversal del seu departament a Catalunya, ha recordat que la franja d'edat entre 16 i 29 anys representa el 18,7 per cent dels habitants, que ha baixat del 22 per cent que representava l'any 2000, que 1 de cada 4 joves es emigrant i que el 29,9 per cent del joves catalans són a l'atur.

3 de maig del 2010

CREU DE TERME ENTRE FLIX I LA PALMA D'EBRE








La creu de terme és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins. L'origen de les creus de terme és incert però es creu delimitaven els termes de les poblacions. Sempre se situaven al costat d'un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió. Curiosament La Viquipedia en definir el concepte "creu de terme", entre d'altres exemples ens dóna el "Coll de la Creu" dalt d'un turó d'uns 388 m. elevat respecte al nucli de la Palma d'Ebre, coll que separa els termes municipals de Flix i la Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre), a l'antic camí entre aquesta darrera població i la veïna Bovera (Garrigues). Els dos gravats alegòrics situats a la part superior i inferior respectivament de la columna són molt interessant pel seu excel.lent estat de conservació.
Fotografies realitzades ahir 2 de maig.