1924. L'any del caporal Rius.
Dictadura de Primo de Rivera. És alcalde de Flix Luís de Castellví Torres, Els regidors són: Ramon Ferrús Larrosa, Joan Margalef Anguera, Ramon Alies Galcerá, Josep Terré López, Miquel Estopá Masot, Josep Rius Guiu, Felip Agramunt Dusola, Josep Mur Rodes i Josep Castellví Llop. El secretari de l’ajuntament és el mestre Joan B. Rosselló Carceller.
2 de febrer. L’Obrera s’adhereix formalment en assemblea a la Confederació Regional
del Treball de Catalunya ( que havia substituït la dissolta CNT). Entitat que controlava
una secció de socors mutus –la Buena Armonia-
i una cooperativa de consum –La Regeneradora-
17
d’abril. La Cruz : diario católico Año XXIV Número
7502 -
“DE SOCIEDAD. Han
llegado a nuestra ciudad para pasar las fiestas de Semana Santa y Pasqua, los jóvenes
espososs Cabrera y Rabadà; les acompanya la simpàtica y agraciada señorita
Rosita de Castellví, hija de la noble y aristócrata familia de este nombre,
cuyo padre, don Luís, desempeña hoy la Alcaldía de Flix”.
6 de juny. El Diario de Tarragona anuncia que es procedeix a l’estudi del pont
sobre l’Ebre a Flix.
13 d’agost. “La Vanguardia” dona la relació dels dirigents de
la “Unión Patriótica” local. (1)
“President: Enrique Grau Fontseré.. Vice-president: Luís de Castellví Torrents. Vice-president segon: Maximino de Prada García. Secretari i
vocals: Miguel Garcia de Lachica, Ramón
Ferrús Larrosa, Mariano Ferrús Huguet, Baldomero Ribera Valle, Juan Margalef
Anguera, Mariano Olibart Abadia i Miguel Estopá Masot.
“Reunidos con el delegado gubernativo
don Fernando Suárez de Figueroa, y muchos de los inscritos en el censo del
nuevo partido, acordaron dirigir sendos telegramas al capitán general de
Cataluña y al gobernador civil de Tarragona, invitándoles al mitin que se
celebrara el día 17 del actual.”
17 d’agost. Acte d’afirmació
patriòtica a Flix en plenes Festes Majors (2).
“=El día 17 del
actual se celebrará
en Flix un
acto de afirmación
patriótica, en el
que tomarán parte varios
oradores entre ellos el
reverendo don José
Montagut, de Barcelona.”
“El dia 17 d'aquest mes, a la vila de Flix,
tingué lloc un acte de propaganda del partit que s’està formant unión
patriòtica al que hi prengueren part, l'Excm. Sr Governador N'Alfons Alcayna, il-lustre
Delegat Governatiu, En Ferran Suàrez de Figueroa i l'afamat orador. Dr.
Montagut. Quedà constituït el Comitè d'«Unió patriòtica». També hi vàren
assistir alguns Alcaldes dels pobles del districte." (3)”
28 d’agost. Ordre governativa
desestimant la protesta formulada per molts veïns de Flix, entre ells els que
tenien masies prop, contra l’establiment d’una fàbrica d’explosius cloratats
solicitada per Juan Muñoz Guitarte,
“Cloratita SA”(4) .
3 de setembre (5).
“En Flix el Ayuntamiento ha acordadó por unanimidad
dar el nombre de calle del marqués de Estella a la primera ancha y más céntrica
del pueblo plano de ensanche.”
6 de setembre. Tràgica mort a
la posició militar d’Alales, prop de Tetuan (Marroc) del “cabo telegrafista” Jaume Rius Català (1900-1924). Fou tal
la commoció de la notícia del seu decés que l’ajuntament acordà, en homenatge a
la seva persona, canviar el nom de la “Calle
Alta”, carrer on havia nascut i viscut, per la de "Cabo Rius", avui Caporal Rius.
NOTA: per conèixer a Jaume Rius Català podeu llegir l'article de Jaume Aresté i Laura Wailke a la Veu de Flix n.22 del juny de 1981 titulat: El carrer "Cabo" Rius. Un magnífic treball d'història oral.
Detall d'una fotografia de Joan Franch.
2. Correo de Tortosa - 07/08/1924
3 El Llamp - 31/08/1924
5.Correo de Tortosa - 03/09/1924