21 de febrer de 2021

Ramon Ortiga Griso (1921-1971). ( II )

  Ramon Ortiga Griso (1921 - 1971)

   Guionista de còmics com Hazañas Bélicas, Relatos de Guerra, Hazañas del Oeste o Sissí.

Nascut al 14 de febrer de 1921 a Flix, al carrer de l'Estació núm 31, fou el quart de sis germans de Ramon Ortiga Mestres (jornaler, més conegut amb el renom  del Guàrdia) i de Mariana Griso Algueró. El 19 de maig de 1927 va morir el seu pare, prèviament havia mort la mare, orfes els sis germans: Rosa, Adela, Maria, Ramon, Mariana i Antonio,  van haver de ser atesos per familiars.

Es van vendre la fonda - taverna propietat dels pares, (reconvertida amb els anys amb el bar Excelsior i posteriorment en el Continental),  lloc on Rosa, la germana gran, hi  treballaria fins el seu matrimoni,  una altra germana, Adela, va ser adoptada legalment per una altra família, Ramon i els més petits van ser internats a un centre - col·legi per a orfes de Reus, del qual Ramon i Antonio intentarien fugir per tornar a Flix.


L'afició per la lectura i escriptura portaria al jove Ramon l'any 1934 a participar i guanyar el 1er Premi del Concurs de Llengua, Història i Geografia de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana que organitzava la ciutat de Reus.

 

Durant la Guerra Civil, va estar hospitalitzat a Reus per una important lesió a la cama del qual es desconeix del cert l’origen, encara que la família comenta que va ser de tipus esportiu.

 

Un cop finalitzada la Guerra Civil, el 1939, va rebre una carta de la seva germana Maria que es trobava a França (durant la guerra havia treballat en fàbriques de munició) on li comunicava que feia de cambrera al petit poble de Doubs (regió de la Borgonya) i que estava bé. El jove Ramon, l'any 1940 en assabentar-se de l’ocupació alemanya de la zona decidí marxar a peu a França en recerca de la seva germana Maria.

 

En arribar a Perpinyà cercaria treball i entraria en contacte amb exiliats republicans, al pocs mesos d'estada a França s’assabentà que l’exèrcit espanyol l’havia declarat pròfug, els companys  exiliats el convenceren de que tornés abans no el declaressin desertor.

 

D'aquest període de la seva vida tenim una breu referència a les contraportades dels quaderns Hazañas Bélicas on al costat de la seva foto oferia dades que defugien la censura franquista sobre l'estada a França amb :

Nacido en Flix (Tarragona) el 14 de febrero de 1921. Durante la II Guerra Mundial estuvo en Francia, viviendo los dias de la ocupación alemana; fue acumulando recuerdos y anécdotas que le servirian luego para su futura profesión...

 

L'any 1942 tornà amb els seus a Flix per complir el servei militar essent enviat al Grupo de Fuerzas Regulares Indígenas Alhucemas Nº 5, a Sengangan (zona oriental del Rif, aleshores Protectorat Espanyol), on al poc temps seria destacat a protegir les fronteres del Protectorat durant el desembarcament nord-americà a Oran (Algèria).

 

Finalitzat el servei militar tornaria a Flix on començaria a treballar a l'elèctrica Riegos y Fuerzas del Ebro. Va contraure matrimoni el 9 de maig de 1953 amb Teresa Puig Griso ( de Sant Boi de Llobregat), tenint dos  fills,  Ramon (1957) i Rosa (1962).

 

La seva afició al dibuix i l'escriptura seria el motiu d'anar a cercar el seu futur a Barcelona on compaginaria l’escriptura amb la feina d’oficinista, començant a col·laborar en algunes sèries del TBO i a l’Editorial Bruguera. A partir del 1957 gràcies a un contracte amb Ediciones Toray s'hi dedicaria exclusivament. Utilitzant sempre  una vella màquina Underwood comprada al mercat dels Encants de Barcelona, fins  que va caure malalt i des del llit hagué d'escriure amb una Olivetti portàtil.

 Al llarg de la seva vida va treballar per a diverses editorials: a Ediciones Toray com a guionista de series com Las Hazañas del Oeste, Hazañas Bélicas i Relatos de Guerra entre d’altres, a l'Editorial Bruguera amb escrits i guions a les revistes femenines As de Corazones, Amapola, Sissí, Célia, Gina i Blanca, i a l' Editorial Ferma.

A nivell internacional va treballar per a Editions Imperia de Lyon participant com a guionista de diferents sèries: Kalar, X-13, Ogan, Garry... Els treballs per a aquesta editorial els signava com O.R.- A. Al llarg de la seva trajectòria professional va utilitzar diferents pseudònims com: Antonio Duran i O. G. Raymond, el pseudònim  que utilitzà  per escriure novel·les de quiosc de l'Oeste, com  La ruta de la muerte, Amanecer en el paraíso, Una reputación.

Fins els darrers dies va escriure guions amb arguments i diàlegs de tota mena, la majoria col·laborant  amb grans dibuixants,  realitzadors  gràfics com M. Pagés, V. Farrés o J. Forns. La seva obra continuaria essent editada fins l'any 1987 a la serie Relatos de Guerra amb títols com Orgullo de Heroe, Patria de adopción i Estelas de Muerte.  

 La última sèrie que va iniciar com a únic guionista va ser la sèrie Leopardo (1970)  d’Ediciones Toray, col·lecció que per causa de la malaltia que ja patia, solament va poder editar 5 episodis.

 

Abans de la seva mort se li va oferir un projecte d’una editorial danesa de novel·la gràfica sexy que ja no va poder dur a terme. L'any 1968 va caure malalt d’insuficiència renal  i va haver de passar per un procés d’hemodiàlisis, morint a l'edat de 50 anys, el 27 de juny de 1971.

 

         (Article publicat a la Veu de Flix, 458, gener 2021).

17 de febrer de 2021

Joan Margarit en el record

                                                        La llibertat

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Va començar en les places
de toros amb cadires a la sorra
en les primeres eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat.
Les cançons prohibides.
Una forma d’amor, la llibertat.

https://www.joanmargarit.com/la-llibertat/

15 de febrer de 2021

14-F: resultats a Flix.

 


                                          

Cens

2.650

 

Vots

1.654

(62,42%)

Abstenció

996

(37,58%)

Nuls

34

 

En blanc

15

 

Escrutat

100,00%

 

 

 

2021 14F


Partit

Vots

%

 




ERC

574

35,43

 




JxCat

425

26,23

 




CUP

200

12,35

 




PSC

197

12,16

 




ECP

63

3,89

 




Cs

37

2,28

 




PP

36

2,22

 




VOX

32

1,98

 




PDeCAT

15

0,93

 




TEBRE

10

0,62

 




MPIC

8

0,49

 




PUM+J

4

0,25

 




FNC

2

0,12

 




PCTC

2

0,12

 




MCR

-

-

 




PNC

-

-

 




RCERO

-

-

 




UNIDOS SI

-

-

 




PACMA

-

-