Ramon Ortiga Griso (1921 - 1971)
Guionista de còmics com Hazañas Bélicas, Relatos de Guerra, Hazañas del Oeste o Sissí.
Nascut al 14 de febrer de 1921 a Flix, al carrer de l'Estació núm 31, fou el quart de sis germans de Ramon Ortiga Mestres (jornaler,
més conegut amb el renom del Guàrdia) i de Mariana Griso Algueró.
El 19 de maig de 1927 va morir el seu pare, prèviament havia mort la mare,
orfes els sis germans: Rosa, Adela, Maria, Ramon, Mariana (1923-2020) i Antonio (1926-2006), van haver de ser atesos per familiars.
Es van vendre la fonda - taverna propietat dels pares, (reconvertida
amb els anys amb el bar Excelsior i
posteriorment en el Continental), lloc on Rosa, la germana gran, hi treballaria fins el seu matrimoni, una altra germana, Adela, va ser adoptada
legalment per una altra família, Ramon i els més petits van ser internats a un centre - col·legi per a orfes de Reus, del qual Ramon i Antonio
intentarien fugir per tornar a Flix.
 |
D'esquerra adreta Ramon, Rosita, Mariana, Maria i Antonio
|
L'afició per la lectura i escriptura portaria al jove Ramon l'any
1934 a participar i guanyar el 1er Premi del Concurs de Llengua, Història i Geografia de
l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana que organitzava la ciutat de
Reus.
Durant la Guerra Civil, va estar hospitalitzat a Reus per una
important lesió a la cama del qual es desconeix del cert l’origen, encara que la
família comenta que va ser de tipus esportiu.
Un cop finalitzada la Guerra Civil, el 1939, va rebre una carta de
la seva germana Maria que es trobava a França (durant la guerra havia treballat
en fàbriques de munició) on li comunicava que feia de cambrera al petit poble
de Doubs (regió de la Borgonya) i que estava bé. El jove Ramon, l'any 1940 en
assabentar-se de l’ocupació alemanya de la zona decidí marxar a peu a França en
recerca de la seva germana Maria.
En arribar a Perpinyà cercaria treball i entraria en contacte amb
exiliats republicans, al pocs mesos d'estada a França s’assabentà que l’exèrcit
espanyol l’havia declarat pròfug, els companys
exiliats el convenceren de que tornés abans no el declaressin desertor.
D'aquest període de la seva vida tenim una breu referència a les
contraportades dels quaderns
Hazañas
Bélicas on al costat de la seva foto oferia dades que defugien la censura
franquista sobre l'estada a França amb :
Nacido en Flix (Tarragona) el 14 de febrero de 1921. Durante
la II Guerra Mundial estuvo en Francia, viviendo los dias de la ocupación
alemana; fue acumulando recuerdos y anécdotas que le servirian luego para su
futura profesión...
L'any 1942 tornà amb els seus a Flix per complir el servei militar
essent enviat al Grupo de Fuerzas
Regulares Indígenas Alhucemas Nº 5, a Sengangan (zona oriental del Rif,
aleshores Protectorat Espanyol), on al poc temps seria destacat a protegir les
fronteres del Protectorat durant el desembarcament nord-americà a Oran
(Algèria).
Finalitzat el servei militar tornaria a Flix on començaria a
treballar a l'elèctrica Riegos y Fuerzas
del Ebro. Va contraure matrimoni el 9 de maig de 1953 amb Teresa Puig Griso
( de Sant Boi de Llobregat), tenint dos
fills, Ramon (1957) i Rosa
(1962).
La seva afició al dibuix i l'escriptura seria el motiu d'anar a
cercar el seu futur a Barcelona on compaginaria l’escriptura amb la feina
d’oficinista, començant a col·laborar en algunes sèries del TBO i a l’Editorial
Bruguera. A partir del 1957 gràcies a un contracte amb
Ediciones Toray s'hi dedicaria exclusivament. Utilitzant sempre
una vella màquina Underwood comprada al mercat
dels Encants de Barcelona, fins
que va
caure malalt i des del llit hagué d'escriure amb una Olivetti portàtil.
Al llarg de la seva vida va treballar per a diverses editorials: a
Ediciones Toray com a guionista de
series com Las Hazañas del Oeste, Hazañas
Bélicas i Relatos de Guerra entre d’altres, a l'Editorial Bruguera amb escrits i guions a les
revistes femenines As de Corazones, Amapola,
Sissí, Célia, Gina i Blanca, i a l' Editorial Ferma.
A nivell internacional va treballar per a
Editions Imperia de Lyon participant com a guionista de diferents
sèries:
Kalar, X-13, Ogan, Garry...
Els treballs per a aquesta editorial els signava com
O.R.- A. Al llarg de la
seva trajectòria professional va utilitzar diferents pseudònims com:
Antonio
Duran i
O. G. Raymond,
el pseudònim que utilitzà
per escriure novel·les de quiosc de l'Oeste, com La ruta de la muerte, Amanecer en el paraíso,
Una reputación.
Fins els darrers dies va escriure guions amb arguments i diàlegs
de tota mena, la majoria col·laborant
amb grans dibuixants,
realitzadors
gràfics com M. Pagés, V. Farrés o J. Forns.
La seva obra continuaria essent editada fins l'any 1987 a la serie
Relatos de Guerra amb títols com
Orgullo de Heroe, Patria de adopción i
Estelas de Muerte.
La última sèrie que va iniciar com a únic guionista va ser la
sèrie Leopardo (1970) d’Ediciones
Toray, col·lecció que per causa de la malaltia que ja patia, solament va
poder editar 5 episodis.
Abans de la seva mort se li va oferir un projecte d’una editorial
danesa de novel·la gràfica sexy que ja no va poder dur a terme. L'any 1968 va
caure malalt d’insuficiència renal i va
haver de passar per un procés d’hemodiàlisis, morint a l'edat de 50 anys, el 27
de juny de 1971.
(Article publicat a la Veu de Flix, 458, gener 2021).
