28 de novembre del 2014

FLIX, RECORD COLLITA RÈCORD D'AULIVES.

D'esquerra a dreta: Josep Muñoz, Ramon Gaset i Francisco Mur

Temps era temps, avui seria inimaginable veure fotos com aquestes de la temporada 1960/61, amb muntanyes de d'olives, algunes en sacs,  depositades al mig del carrer Major. Son tres imatges de la història del Sindicat de Flix d'una temporada que s'assolí la collita d'aulives més gran de la seua història, 2.350.000 kgs. A la imatge superior podem veure a l'ex-president de la centenària entitat Ramon Gasset Llecha i a l'administrador-comptable Josep Muñoz Llerda.

Aleshores era el seu president Josep Ferrús Merino. Segurament com a connseqüència de la gran campanya que es decidí l'aquisició d'una bàscula de 25 tones que actualment encara és instal.lada al carrer Major davant entre el CAP i l'antic edifici del Sindicat. Fou tanta l'acumulació d'olives que el Sindicat no tenia capacitat per a molturar-les fet que va dur a l'entitat a comercialitzar les aulives sobrants a Tortosa, Segons ens informa Josep M Recha al seu llibre "90 anys del Sindicat de Flix"(2000)  es liquidà al preu mitjà de 4,75 ptes el kg.,  i l'oli, d'acidesa entre 6 i 7 graus,  es va vendre a 21,65 ptes el kg.

25 de novembre del 2014

TAULA RODONA SOBRE ARTUR BLADÉ I DESUMVILA A FLIX


La tarda del passat dissabte, 22 de novembre, a ca Don Ventura, vàrem poder participar a una  taula rodona organitzada pel CERE, programada amb motiu de la publicació del dotzè i darrer volum de l'obra completa de l'insigne riberenc Artur Bladé i Desumvila (1907-1995). 

La taula rodona fou conduïda per Josep Francesc Moragrega, president d’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre, l'objectiu va ser parlar i debatre la seva obra i el seu llegat, així vàrem poder escoltar els escriptors Xavier García i Genís Sinca, segurament els principals estudiosos de l'obra "bladeriana",  així com a Artur Bladé Font, fill de l'escriptor.

23 de novembre del 2014

FLIX RECREA EL FINAL DE LA BATALLA DE L'EBRE.



Ahir al Passeig de l'Ebre va ser l'escenari de la recreació dels darrers moments de la Batalla de l'Ebre amb el replegament i pas del riu del XVè Cos de l'Exèrcit de la República. Nou grups de recreació del PaÍs Valencià, Aragó i Catalunya més la gent de Flexus Teatre i un grup d'alumnes de l'Institut de Flix, recordant la lleva del biberó,  varen participar en la recreació històrica organitzada per l'associació Lo Riu de la Fatarella, l'Associació cultural la Cana i l'Ajuntament de Flix.

Una ofrena floral i els parlament finals amb la participació entre d'altres de l'alcalde Marc Mur, del president d'Amical Mauthausen, Enric Garriga, i de Joan Molet, familiar de dos comisaris que varen lluitar a l'Ebre, un d'ells Josep Miret, conseller de la Generalitat el 1937, el càrrec més important de la Generalitat  mort a Mauthausen, posaren el punt i final del reconeixement a totes les víctimes de la Batalla de l'Ebre.

17 de novembre del 2014

DIVENDRES 21N: "NO S'HI ENTERRA CAP TRAÏDOR" DE VÍCTOR JURADO RIBA.


Divendres a les 19,30 h i a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila presentaré la "No s'hi enterra cap traïdor", la gran novel·la del Fossar de les moreres, de Víctor Jurado Riba. Tindré ocasió de parlar-ne divendres, mentres m'agradaria esmentar que han dit de l'obra les primeres veus autoritzades:
  • Octavi Serret: "Una gran novel·la èpica, que ens mostra un moment important de la història de Catalunya, rigorosament tractada i narrada amb inusitada contundència per un jove historiador"
  • Francesc Miralles: "Víctor Jurado és una de les veus més joves i prometedores de la novel·la històrica catalana. Un debut sorprenent".
  • Martí Gironell: "Hi ha un territori del 1714 que no havia trepitjat ningú. Víctor Jurado et procura el millor calçat per endinsar-t'hi i entendre'l a peu de carrer".
Una excel·lent iniciativa de la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila i la llibreria la Placeta qui organitza la presentació.

16 de novembre del 2014

CAMINADA EN RECORD DEL FINAL DE LA BATALLA DE L'EBRE.



Coincidint amb el 76è aniversari del final de la Batalla de l'Ebre ahir vàrem participar en la II baixada per l'antic sender-camí entre la Fatarella i Flix, activitat que l'Ajuntament de Flix, l'Associació cultural la Cana i i el grup Senders Flix organitzen per tal de commemorar aquest important fet històric, tot recordant l'itinerari de la retirada de l'exèrcit repúblicà el 15-16 de novembre de l'any 1938 fins travessar el riu Ebre pel recordat pont de ferro. 

Una caminada d'uns 11 km que té una activitat complementària previa molt interessant, visitar  un dels darrers secrets més ben guardats del final de la batalla, la línia fortificada dels Raïmats de la Fatarella. Un espai descobert fa poc anys i que consisteix en un complex entramat de trinxeres i bunkers construits per tal de protegir la retirada del XV cos d'exèrcit de la República, visita que es complementa amb la del campament i lloc de comandament de l'exèrcit republicà  del tinent-coronel Manuel Tagüeña, cap del XV cos de l'exèrcit de l'Ebre, una visita molt ben guiada per Joan Sambró del l'Associació lo Riu de la Fatarella, complementada didàcticament per Jaume Blanch de Senders Flix.

Per conèixer més detalls de l'activitat us recomano visitar el blog de l'Associació cultural la Cana amb un esplèndit reportatge fotogràfic de Jaume Masip.

11 de novembre del 2014

REFERÈNDUMS I CONSULTES A FLIX



  • 1978. 6 de desembre. 5.055 habitants. Referèndum de la “Constitución española. 3.821 electors. 2.963 vots.  2694 SÍ, 144 No, 93 en blanc i 32 nuls. En total un 90,92 per cent de vots afirmatius i una abstenció del 22,45 % (858 persones).
  • 1979. 25 d’octubre. 5.079 habitants. Referèndum de l’Estatut d’Autonomia. 3.930 electors. 2.696 vots (72%). 2.411 (89,46  %)  ,  211 (7,83 %) No i 73 (2,71 %) en blanc. Una abstenció de 1.083 persones.
  • 1986. 12 de març. Referèndum OTAN. 5.025 habitants. De 3.842 electors, 1.347 votaren NO en contrast amb el 1.079 partidaris del SÍ. 169 en blanc i 8 nuls. 68,06 % de participació. Tot i que a España un 52,5 per cent de l’electorat votà SÍ, a Flix a l'igual que a Catalunya la majoria va dir NO a entrar a l'OTAN.             
  • 2005. 20 de febrer. Referèndum Constitució Europea. 4.029 habitants. 3.294 electors. SÍ: 1001 (61,30 %). NO: 518 (31,72 %). BLANC: 114 (6,98 %). i NUL: 22.  50,24 % de participació. Los vots afirmatius a l’Estat espanyol va ser el 76,73 per cent i a Catalunya el 64,64 per cent.
  • 2006. 18 de juny. Referéndum nou Estatut.  3.960 habitants. 3.213 electors.  1.942 vots. Abstenció 1.271 (39,56).  SI: 1.488 (77,14%), NO: 331 (17,16%), BLANC: 110 (5,70%), NULS: 13 (0,67 %)..
  • 2014. 9N. Procés participatiu sobre la independència  de Catalunya. 3.920 habitants. 1.942 vots. 1.746  (89,9 %) SI/SÍ, 88 (4,5 %) SÍ/NO, 12  (0,6 %) SÍ/Blanc, 15  (0,77 %) en Blanc i 41 (2,2 %) NO i 40 (2,06 %) altres o nuls.

10 de novembre del 2014

FLIX 9N : 9 IMATGES PEL RECORD DEL DIA DEL SI/SI

Equip de voluntaris flixancos moments abans de començar la votació.
Primer vot.
Dos músics del Gitano Blanc amb la B d'inicial al cognom.
Gent esperant a primera hora.
Gent esperant al migdia.
Recomptant vots
Resusltats: 1.942 votants davant dels 1.612 de les passades eleccions europees.
Primers apunts per Meses
El 9N a la Ribera d'Ebre, poble per poble.

NOTA: Les dues imatges del passadís  de l'institut són de  la web de l'Ajuntament de Flix (J A Collazos), la segona és de F. Visa.

8 de novembre del 2014

DEMÀ 9N, L'ÈXIT NOMÉS DEPÈN DE NOSALTRES.



Demà serà un dia històric, d'aquells que quedaran gravats en la memòria. Particularment he tingut la sort com a voluntari de ser seleccionat per fer de President de la Mesa 4834E del local de participació de "Institut de Flix". Mai més ben dit,  com diu el cartell d'ARA ÉS HORA: demà,"l´èxit només depèn de nosaltres".

6 de novembre del 2014

TREBALLS ARQUEOLÒGICS A L'ERMITA DEL REMEI




Ha estat una experiència força enriquidora haver col·laborat com a voluntari de l'associació la Cana als treballs arqueològics que aquesta setmana s'han realitzat a l'antiga ermita romànica del Remei. 

Treballs dirigits per l'equip de treball de l'arqueòleg Pere Rams, responsable de l'adequació del Refugi antiaeri del carrer Sant Josep i del molí d'Oriol entre d'altres, que ha comptat amb l'ajut de voluntaris de la Cana com Jaume, la Fina, Sisco o l'Irineu. Uns treballs que han consistit principalment en la neteja de les restes de la part posterior a la casa de l'ermità i alberg, concretament l'espai de la primitiva ermita romànica construïda a l'interior de la bauma. 

Sens dubte ha estat una excel·lent iniciativa de lAjuntament de Flix. L'objectiu de la regidoria de Cultura a més de la recuperació i adequació de les restes romàniques és que siguin obertes al públic, afegint a l'interés que ja de sí ofereix l'ermita del Remei el de determinar i donar a conèixer les diferents fases de construcció al llarg de la seua història.

Una història que es perd en el temps i que  s'ha bastit fins ara especialment en llegendes i tradicions com la que ens va oferir l'escriptor Vidal Vidal a la seua primera gran obra "Les rutes de Ponent: el centre del món": 


"Diu la tradició que a un pilar de l'església parroquial de Flix va estar col·locada des de molt antic una imatge de la Mare de Déu, que no comptava precisament amb una calorosa devoció dels feligresos. Però Déu Nostre Senyor va voler que aquesta Verge arribés a gaudir de l'afecte sincer i unànime dels flixancos, tomando para esso un medio de aficionarle un hermitaño que se llamaba Dionisio, hombre de buenas costumbres, el qual vivia en un lugar que comunmente se llama la Fuente de Esquilla (Narcís Gamús: jardín de Maria plantado en el corazón de Catalunya. 1657, llibre 4). Aquest home va agafar tan gran fervor per aquella madona que, per tots els mitjans, va procurar de convèncer els seus conveïns d'erigir una capella expressament per hostatjar-la fora de la vila. No va parar fins a trobar un paratge que li semblava a propòsit per a aquest objecte (...) El resultat va ser un temple prou sumptuós, de parets blanques i cúpula, que el pare Narcís qualificava de Capilla muy galán y muy frecuentada de todos aquellos vecinos (...) Una marededéu amb una cara tan esplèndida requeria un títol escaient, que fes patxoca, i per desgràcia d'aquella anònima figura de Maria que es guardava a l'església de Flix no tenia un nom propi. Explica el pare Narcís que només ser col·locada en el seu nou temple, va ser efectuat una mena de sorteig, mitjançant el procediment de posar diversos noms dins un saquet. Va ser extret, segurament per la mà innocent de rigor, el paperet que duia escrit el de Remei. En endavant. la titular d'aquella blanca ermita seria coneguda com la Mare de Déu del Remei."