BONA DIADA DE SANT JORDI 2017

Autors de proximitat com Xavier Vega Castellví, Teresa Castelló, Pilar Romera, Joan Hilari Muñoz, Ireneu Visa, Joan Pujol Pedret, Tecla Martorell...

RECORD DE LES PRESENTACIONS DELS DIES 18 I 20 D'ABRIL

"COM LES SOQUES DE LES FIGUERES VELLES" de TECLA MARTORELL

" - No pugis al cirerer, que en trencaràs les branques -van haver d'avisar el Rogelio quan ja hi estava enfilat.

 - ¿Y en este puedo, mamá? - va canviar els plans, assenyalant la figuera.

 - Sí, en aquest sí que hi pots pujar, que les soques de les fiqueres velles són fortes, com nosaltres - va dir la Raimunda, mentre premia fort la mà de la Carmencita."

Demà, dijous 20, a les set de la tarda i  a la Biblioteca Municipal Artur Bladé i Desumvila, participo  a la presentació de la darrera novel·la de l'escriptora tarragonina Tecla Martorell, "Com les soques de les fiqueres velles", premi de narrativa Fra Albert Vidal de les festes de la Serra 2016 de Montblanc, editat per Cossetània edicions. Presentació en la que també intervindran Maria Dolors Martí i l'autora, Tecla Martorell.

"LA PEDRA DE FLIX A LA CIUTAT DE TORTOSA AL LLARG DELS SEGLES"

Demà, dimarts 18, i a Ca don Ventura, participo en la presentació del segon volum de la col·lecció Lo Pedrís editat per la CANA, "La Pedra de Flix a la ciutat de Tortosa al llarg dels segles" de Joan-Hilari Muñoz Sebastià.

Joan Hilari fa un repàs dertallat de l'ús de la pedra de Flix a Tortosa, des dels primers inidcis d'època romana, fins a finals dels segle XVIII. Pedra que s'utilitzà a les obres més importants de la ciutat com. la Catedral, el Palau Episcopal, els Reials col·legis o la casa de la Diputació del General. Pedra, extreta entre d'altres llocs, de la pedrera del riu de la Cana, més coneguda per la pedrera de Boca-Bovera, un dels principals atractius que ofereix als visitants l'espectacular meandre de l'Ebre al seu pas per Flix.

L'acte de presentació, en que hi participo com a coordinador de publicacions de la Cana, anirà a càrrec de Jaume Masip, president de l'associació cultural la Cana, Antoni Sabaté, ex-director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, i l'autor, Joan-Hilari Muñoz Sebastià.

RECORD VÍCTIMES DE L'ATAC AERI FEIXISTA DEL FEBRER DE 1937 ( i II )

Josep B Arbolí Benet (1899.1937)

Pere Pau Bagés Torres (1897-1937)

Salvador Biarnés Roch (1902-1937)

 (...) 

Baptiste Mur Canet (1900-1937). Fill de Pau Mur Camarasa i de Rosa Canet Prats. Va néixer a Lutxent (València) el 10 d'octubre de 1900. Arribà a Flix juntament amb els seus pares el 1916. El 1925 es va casar amb Francesca Franch Bagés (1897), filla de Ramon Franch Agramunt i de Ramona Bagés Ferrús, en una cerimònia religiosa celebrada pel mossèn  Joan Escoda Ferré.  Van tenir quatre fills: Pau (1925), Rita (1927), Albertina (1927) i Ramon (1935). Vivien en un pis del carrer Francesc Macià (avui,  Gombau) número 63, baixos, edifici de propietat municipal. Baptista era un obrer químic que també va perdre la vida al bancal dels codonyers del Barri. Tenia 36 anys.

Antoni Ortiga Cervelló (1893-1937). Va néixer a Flix el 10 d'octubre de 1893, fill de Francesc Ortiga Camarasa i Maria Cervelló guiu. Es va casar dues vegades, la primera amb Eulàlia Llop Masot (1902) a l'església parroquial el 1925, matrimoni que va tenir una filla: Francesca Ortiga Llop (1926). Després de la mort de la seva jove muller es va tornar a casar amb Teresa Castellví Ribera (1896), filla de  Miquel Castellví Baiges i de Paula Ribera Llop. La segona esposa també era vídua i tenia dos fills del seu primer matrimoni: Francesc (1925) i Teresa Castellví Castellví (1926). El segon enllaç va ser pel civil, celebrat pel jutge municipal Joan Costa Mallol el 1932, ja en època republicana. En aquest cas, possiblement els joves locals els van fer esquellots, costum que abans era molt habitual quan algun dels nuvis era vidu. Aquesta singular família va tenir una filla, Carme Ortiga Castellví (1933) i vivia al carrer la Barca número 4, propietat de la cooperativa " la Regenadora", coneguda popularment per l'Obrera.  Capric del destí, Antoni Ortiga la nit del 23 de febrer havia canviat el seu torn de treball a a la Fàbrica amb un altre obrer, dins de les instal·lacions fabrils trobà la mort, tenia 43 anys.

Fotografia  realitzada el 21-9-1937 pel tinent de la legió Condor Comte Schulenburg.

Matrimoni Santamaria - Santaliestra,  una jove parella que s'havia casat el desembre de 1936 i que feia molt poc s'havien vingut a viure a Flix. El marit es deia Salvador Santamaria Alegre i havia nascut a Fraga (osca) el 21 de desembre de 1907, filla de Ramon Santamaria Gozal i de Catalina Alegre Ferrer. La seva muller es deia Amparo Santaliestra Tolosana, filla de Antonio José Santaliestra Santaliestra i de Clara Tolosana Samitier, nascuda el 2 de maig de 1916 a la localitat de Sant Estaban de Litera (Osca). El pare d'ella era el practicant (avui, ATS) de "Riegos y Fuerzas del Ebro S A", empresa que feia poc havia començat la construcció de la presa. Aquella fatídica nit del 23 de febrer  aquest jove matrimoni va veure truncades les seves vides  a la zona de la Ventonella, es diu que moriren abraçats, ell tenia 29 anys i ella 21.

La vuitena i darrera víctima no ha estat possible identificar-la. La manca de documentació  del període bèl·lic al registre civil suposa un greu inconvenient. També hauríem d'esmentar els ferits que ocasionà aquest tràgic succés, entre d'altres, Josepa Casanoves Casas, Josep Guiu Palos, Ramir Larrosa  Lacruz, Antoni Ripoll Roig, Dominga Sabaté García i Josep Sabaté (Manuelet) (...)  voldríem agrair la col·laboració de les diverses persones que ens han ajudat a identificar les esmentades víctimes (...) i d'una manera especial, homenatjar totes les víctimes d'un conflicte tan brutal i cruent, com va ser la Guerra Civil, que mai hauria hagut de ser. "

                                                         Jaume Aresté Bagés  -  Pere Muñoz Hernández
                                                                La Veu de Flix, núm 426, març 2017.

RECORD VÍCTIMES DE L'ATAC AERI FEIXISTA DEL FEBRER DE 1937 ( I )

La darrera Veu de Flix reprodueix a la secció de la FOTO HISTÒRICA una de les fotografies més impactants de la història de Flix. Conjuntament amb Jaume Aresté Bagés hem treballat la vessant humana de les vuit víctimes mortals d'aquella nit fatídica del 23 de febrer de 1937. Com vaig recordar durant els actes en record seu el passat 24 de febrer, Flix té el macabre honor de ser el primer poble de Catalunya bombardejat per l'aviació feixista durant la passada Guerra Civil. Víctimes oblidades durant la llarga nit de la dictadura.  Aquesta fotografia propietat Ramon Pujol Ferrús fou cedida a Francisco R. Visa qui la publicà i en feu una primera aproximació històrica  a la Veu de Flix el 1992. A continuació ofereixo un estracte de l'escrit:

"La imatge que reproduïm resulta força impactant i té un indiscutible valor històric amb l’exposició pública dels taüts en un carrer de la vila que podria ser l’actual Doctor Müller –durant el període republicà va anomenar-se Guerra del Río i Durruti de forma successiva-. Tot seguit, per tant, recordarem  qui van ser aquestes vuit víctimes mortals, fent esment als seus lligams familiars.

  

Josep B. Arbolí

Josep Bartomeu Arbolí Benet (1899-1937) nascut a la veïna població de Riba-roja d’Ebre el 23 de març de 1899 i fill de Bartomeu Arbolí Andreu i Rosa Benet Sánchez. L’any 1918 es traslladà a Flix i començà a treballar a la Sociedad Electro-química . El 1926, quan tenia 27 anys, va contraure matrimoni a l’Església parroquial amb Pilar de la Iglesia Alcaide (1904), amb qui va tenir dos fills: Rosa (1927) i Àngel Arbolí de la Iglesia (1930).  Simpatitzant de la Lliga va participar en política i a les eleccions municipals de 1934 fou elegit regidor i, a més, seria designat com a primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament  que presidia Marià Masot (1934-1936). Residia al Barri Internacional, concretament a la plaça de Sant Jaume número 1 (a l’edifici conegut popularment com el cuartelillo ). La nit del bombardeig va trobar la mort a l’indret conegut com a bancal dels codonyers, bancal situat entre els carrers Dr Stroof i el passeig Nou.Tenia 37 anys.

   Pere Pau Bagés Torres (1897-1937) era natural de Flix, on va néixer el dia 20 de maig de 1890. Els seus pares eren naturals de la població i es deien Pere Bagés Galcerà i Francesca Torres Montané. A l’edat de 26 anys es va casar amb Rosa Català Poblado (1895) en una cerimònia religiosa celebrada pel mossèn Joan Escoda Ferré el dia 16 de setembre de 1916. Fruit d’aquest matrimoni va néixer dos fills, Miquel (1921) i Ciprià Bagés Català (1925). La família vivia en la casa del seu sogre, Jaume Català Ferrús (vidu de 76 anys), situada al carrer Caporal Rius número 36. Pere Pau Bagés va morir també al barranc dels codonyers. Tenia 39 anys.

   Salvador Biarnés Roch (1902-1937) nascut a Flix el dia 28 de desembre de 1902. Era fill de Joan Biarnès Bartolomé  i de Magdalena Roch Blanch, tots dos de Flix. Va ser inscrit al Registre civil per sol·licitud de la llevadora Rosa Castellví, que tenia 50 anys i vivia al carrer de la Presó número 2 (avui, carrer de Lleida). Salvador no es va casar i el 1936 treballava a l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro S.A.  que durant la República havia iniciat les obres de la presa de Flix, que quedarien interrompudes a causa de la guerra. Vivia amb el seu germà Josep en un pis de lloguer al carrer Amasadora número 15 i tots dos no sabien ni llegir ni escriure. Aquest fet posa de relleu el drama de l’analfabetisme que afectava en aquella època a bona part de la població. A causa del bombardeig, Salvador va resultar ferit, li van amputar un braç i va morir, amb 34 anys, mentre el traslladaven cap a l’hospital de Reus."          

"LA SIRGA" DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE

Ja tenim al nostre abast "La Sirga", butlletí del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), és el número 2 de la 2a època. Una revista digital de 28 pàgines on el CERE en ofereix un resum de la intensa activitat cultural desenvolupada l'any 2016, amb un tema central dedicat a la Fira del Llibre Ebrenc, referent cultural del territori. Una referència de la bibliografia editada,"Muletes i Llaguts", obra guanyadora del Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila, el número 25 de la "Miscel·lània del CERE" dedicat a Miravet i  "Noms de lloc i de persona de la Ribera d'Ebre", publicació sobre onomàstica. Un capítol a les activitats i jornades, des del cicle de conferències "Castells i fortificacions de la Ribera d'Ebre" fins les "VII Jornades de Parimoni" i el  "IX Curs coneguem la Ribera d'Ebre", passant pel "Tradijoc" o les "VIII Jornades d'Estudis locals i Territorials Carmel Biarnés". Un cinquè capitol dedicat als Premis i informació institucional. Finalitzant amb el capítol dedicat al "Dia a Dia" de l'entitat, un extens resum cronològic de la vida de l'entitat. Un excel·lent butlletí  en quan al seu disseny, acompanyat amb un bon recull de fotografies dels principals esdeveniments.

Pots consultar la SIRGA - 2017  aquí.