29 de maig del 2015

CANAL T E: PRIMERS ALCALDES DEMOCRÀTICS DESPRÉS DE LA DICTADURA


Dimecres 27 vaig participar al programa MAIORS, del Canal Terres de l'Ebre, un programa conduit per Mireia Pagés  sota el títol "Els primers alcaldes democràtics després de la dictadura". Va ser un dia de retrobaments i de records entre la nostàlgia i la política d'uns anys irrepetibles. Així vaig compartir el programa amb els primers alcaldes de Tortosa, Vicent Beguer (1979-1995), d'Amposta, Josep Gil (1979-1983), i Antoni Sabaté (1987-2003), qui em substituí a l'alcaldia de Flix després d'haver estat dos mandats (1979-1987) al capdavant de l'ajuntament.

25 de maig del 2015

24M: RESULTATS ELECTORALS A FLIX

RESULTATS ELECTORALS A FLIX  (web flix.cat)


    PARTIT VOTS
  %
             Regidors
ENTESA PER FLIX 
1.216
60,94
                   7
CiU                                      
320
16,06
                   2
SI-Solidaritat
316
15,86
                   2
FLIX TEU- FIC
80                    
4,02
                   0


Cens total:
2.951
Escrutat
100%
Vots comptabilitzats:
2.052
69,55%
Abstencions:
899
30,46%
Vots nuls:
58
2,91%
 Vots en blanc:
62
3,11%

22 de maig del 2015

FLIX, 10 ELECCIONS MUNICIPALS (1979-2015)




  • 1.     1979 - CIU: ANTONI CATALÀ LLOP (1 regidor). ENTESA DE FLIX: PERE MUÑOZ HERNÁNDEZ  (8 regidors). UCD: JORDI FERRER GRANOLLERAS (4 regidors)
  • 2.     1983 - CIU. RAMON SABATÉ GARCIAPONS (2): AP. MIQUEL GUIU SALES (1). PSC:  ANTONI SABATÉ IBARZ (4 ). UPM: PERE MUÑOZ HERNÁNDEZ (6)
  • 3      1987 - CIU: RAMON SABATÉ MONTAGUT (4). PSC: ANTONI SABATÉ IBARZ (6). UPM-I: ISSAI JORDÀ BAGÉS (3)
  • 4      1991 - CIU: MA PILAR BARBERO PAMIES (2). PP: CARMELO RADUÁ JORDÀ  (1). PSC: ANTONI SABATÉ IBARZ (7). UPM-IC: ISSAI JORDÀ BAGÉS (1)
  • 5      1995 - CIU: JOSEP ANTONI GUIU RIUS (2). PP: FRANCISCO BARBERO PAMIES (1). PSC: ANTONI SABATÉ IBARZ  (7). UPM-IC: ISSAI JORDÀ BAGÉS (1). ERC: MARCEL GUIU TORNER (-)
  • 6      1999 - CIU: JOSEP ANTONI GUIU RIUS (3). PP: FRANCISCO BARBERO PAMIES (1). PSC: ANTONI SABATÉ IBARZ (6). UPM-IC: ISSAI JORDÀ BAGÉS (1). ERC: MARCEL GUIU TORNER (-)
  • 7      2003 - CIU: JOSEP ANTONI GUIU RIUS (2). PSC: ANTONI SABATÉ IBARZ (4). Independents per l'Ebre: ISSAI JORDÀ BAGÉS (-). ERC: PERE MUÑOZ HERNÁNDEZ (5)
  • 8      2007 - CIU: MONTSERRAT CANALS ALIAGA (1). PP: JORDI ROGER SARRANZ (0). PSC: OSCAR BOSCH PUJOL (5). ICV: ISSAI JORDÀ BAGÉS (-). ERC: PERE MUÑOZ HERNÁNDEZ (5)
  • 9      2011 - CIU: MONTSERRAT ESTELA LAS (3). PSC: MARC MUR BAGÉS (5). ERC:  FINA LARROSA CARRANZA (3)
  • 10     2015 - CIU: SERGI FERNÁNDEZ ESTOPÁ. ENTESA PER FLIX (ERC-AVANCEM): MARC MUR BAGÉS. SI.Solidaritat Catalana:  ALBERT MANI MARTÍNEZ. Flix Teu-FIC: ISSAI JORDÀ BAGÉS.

20 de maig del 2015

DARRER PLE I RECONEIXEMENT A LA MEMÒRIA HISTÒRICA.


Aquest migdia he anat a la darrera sessió de Ple de l'ajuntament, previa a les eleccions del proper diumenge. És curiós que a quatre dies de les eleccions municipals hagin estat tan pocs els assistents. S'han aprovat per unanimitat els comptes generals corresponent al 2014, que denoten la bona salut de les finances municipals, i dos punts que diuen molt de tots els components de l'ajuntament en relació al reconeixement de la memòria històrica. 
  • Una moció de suport al banc d'ADN i a la catalogació de fosses per a les identificacions dels desapareguts a la Guerra Civil,
  • I la moció per al reconeixement i la restitució de la memòria dels deportats als camps d'extermini nazi en el 70è aniversari de l'alliberament de Mauthausen. Moció que ha tingut el seu punt emotiu, ha estat aprovada també per unanimitat davant de Teresa, filla d'un de les víctimes de l'infern de Mauthausen, Joan Ferrús Costa. Moció amb un argumentari i una justificació històrica que val la pena tenir ben present:


" El passat 19 d’abril es va commemorar el 70è aniversari de l’alliberament del camp d'extermini de Ravensbrück i els propers dies 5 i 6 de maig commemorarem l'alliberament del camp de Mauthausen i els seus comandos. Tots dos camps formen part dels 42.500 camps nazis que va tenir Europa entre els anys 1933 i 1945. D'aquests, 30.000 eren camps de treballs forçats; 1.150, guetos jueus; 980, camps de concentració; 1.000, camps de presoners de guerra; 500, bordells, i milers d'altres llocs es feien servir per practicar l'eutanàsia a ancians i malalts, per fer avortaments forçats, per germanitzar presoners o per transportar les víctimes als centres d'extermini. Es calcula que vint milions de persones van passar per tots aquests centres d'internament convertint àmplies zones del continent europeu en 'clústers' de la mort, la tortura i l'esclavatge.

Una d'aquestes factories de la mort va ser el camp d’extermini de Mauthausen i els seus comandos, un complex on van morir la majoria de republicans espanyols i catalans deportats. Allà, s’hi van empresonar i esclavitzar 7.347 republicans espanyols dels 8.964 del total de deportats a tots els camps. D'aquests, 1.972, un 22 %, eren catalans; un 8% eren del País Valencià, i un 1 % de les Illes Balears. La majoria dels deportats, un 59 %, van morir als camps; el 37 % va sobreviure i el 4 % resta desaparegut. 

Del total de deportats republicans als camps nazis, 202 eren ebrencs, dels quals en van morir  o desaparèixer 141. Del Montsià eren 41 deportats (29 morts); del Baix Ebre 72 (50 morts); de la Terra  Alta 37 (31 morts) i de la Ribera d’Ebre 52 (32 morts); dels quals els 10 veïns de Flix DOMINGO ZURITA NOGALES, JOAN FERRÚS COSTA, TOMÀS PUJOL LLECHA, RAFEL ROS MATEO, MANUEL GRAÑENA MOLINS, AMARO CASTELLVÍ BLANCH, AGUSTÍ SÀNCHEZ GRAU, JOSEP VQQUÉ AGRAMUNT, RAMON AGRAMUNT TARRAGÓ I CARLES ALENTORN TARRAGÓ, S'aquests, només tres (Tomás Pujol, Rafel Ros i Amaro Castellví) en sortirien vius.

L'any 1938`, es va iniciar la construcció del macrocomplex de Mauthausen, situat a 20 quilòmetres de Linz, per explotar les pedreres de Wiener-Graven que, primer, es van utilitzar per fer el camp i, després, per proporcionar les lloses dels carrers de diferents ciutats d’Àustria. Durant cinc anys, els 186 esglaons que portaven de la pedrera al camp es convertiren en un mecanisme més de la maquinària exterminadora. Mauthausen comptava amb més de 40 camps auxiliars i 70 comandos de treball, i es calcula que hi van morir de fam i esgotament 122.767 dels 200.000 deportats que va tenir. D'aquests, 7.345 eren republicans catalans i espanyols, i només en van sobreviure 2.184. Els presoners també treballaven en els tallers industrials del mateix camp o d'altres subcamps, com el de Gusen que, concretament, va concentrar més del 80 % dels republicans de Mauthausen, uns 4.800, dels quals 1.500 eren catalans. Del conjunt de republicans, aquí en van morir 2.570, dels quals 734 eren dels Països Catalans. Dels 202 ebrencs que van ser deportats als camps nazis, 109 van fer cap a Gusen. 24 del Montsià, 36 del Baix Ebre, 25 de la Terra Alta i 24 de la Ribera d’Ebre. Tots els deportats de Flix farien cap a Gusen o Mauthausen tret d’Amaro Castellví (Buchenwald) i Manel Grañena (Dachau).

Cal recordar que els republicans presos, majoritàriament, van ser detinguts per les forces d’ocupació alemanyes a França o altres països on s’havien exiliat fugint de la brutal repressió feixista del dictador Franco. Aquests presoners foren deportats als camps d’extermini on se’ls explotà en forma d'esclavatge, se’ls torturà i, a la majoria, se’ls assassinà. La implicació i la coresponsabilitat del Govern feixista espanyol en el trasllat, internament, i la mort d’aquests ciutadans als camps d’extermini està personificada en la figura de Ramón Serrano Suñer, ministre d’Interior i Governació primer, i després d’Afers Exteriors. El 25 de setembre de 1940, el dia després de la trobada oficial del Ministre Suñer amb les autoritats nazis a Berlin, Hitler signava l'ordre de deportació dels refugiats catalans i espanyols, exposant que els republicans fets presoners a França perdien la condició de presoners de guerra i eren enviats als camps d’extermini. Quedava clar que el govern franquista es desentenia dels milers de refugiats catalans i espanyols detinguts, per la qual cosa els nazis els van qualificar d'apàtrides (identificats amb un triangle blau als camps d'extermini)..."

14 de maig del 2015

1910, CRÒNICA DE LA PRIMERA FESTA DE SANT ISIDRE.



La festivitat de Sant Isidre, 15 de maig, és una celebració força arrelada a Flix des de l'any 1910. Un retall  del diari catòlic de Tortosa, El Restaurador, n'és la prova evident. Amb un llarg  escrit  a l'apartat "ecos de la comarca", el corresponsal del diari fa un repàs de les activitats del mes de maig i amb una prosa pròpia del moment fa un retrat de la festa,  esmentant el naixement del Sindicat Agrícola (1909) i un seguit d'actes amb tota mena d'ingredients, com el "rosari de l'aurora", el sermó a la missa de les deu d'un jesuita "pico de oro", la declamació de poesies, "con grande entusiamo oratorio", la presentació de l'orfeó del sindicat dirigit pel "inteligente musicòlogo" D Lluís Alabart, el discurs de comiat i "acción de gracias" del mestre Grau Fontseré i la "letrilla del malogrado poeta" Verdaguer, poeta del poble, càntics "con acierto y armonia" de dos futurs alcaldes, D. Lluís de Castellví i D. Manuelín Alabart López - Girón, i la lectura d'un poema del sr Guiu, de ben segur avantpassat del nostre Albert Guiu, poema que aconseguí que al poc plogués, "alegrando nuestros àridos campos", al gust de tots els pagesos...

"EL RESTAURADOR, Diario de propaganda católico-social de avisos"
Tortosa, 24 de maig de 2010
"Ecos de la comarca . Flix
    (...)    Pero lo que lleva la nota culminante de nuestra primera quincena de Mayo, fue la gran fiesta del dia 15, en honor de San Isidro Labrador. Nuestro naciente Sindicato manifestó bien evidente su espíritu católico y entusiasmo grande en honrar a su Patrono.
        Al rayar el alba ya nuestros labradores recorrían las calles rezando el rosario de la Aurora, y nos invitaban á tomar parte en la hermosa demostración católica del santo rosario matinal. A las diez empezó la misa solemne en que hubo una concurrencia immensa, confundiendose los indiferentes con los más fervorosos; en ella pronunció un elocuentísimo sermón el P. Carreras, S. J. Este sabio y celosimio hijo de san Ignacio no conoce de días y sabe de la acción católico-social...
        Conocida en su elocuencia, y así nada digo de quien no busca lauros sino frutos espirrituales de su labor apostólica. Si innumerable fué su auditorio por la mañana, no lo fue menos en la Conferencia, que dió en el domicilio social del Sindicato, en la que rayó á muy grande altura, no puede pedir más nuestro pueblo sencillo. Lo mucho y bueno que sale del pico de oro de tan sabio jesuita...
        Fué esta conferencia acompañada de varias poesías que declamaron, con grande entusiamo oratorio, el señor maestro de niños de la localidad y el futuro educador  de la juventud Luís Alabart y no menos los señoritos Ferrús y Guiu. Preséntese por primera vez el Orfeón del Sindicato quien hábilmente dirigido por el inteligente musicólogo D Luís Alabart ejecutó con grande maestría las piezas "¡Volem!", himno contra las escuelas laicas y "lo emigrant", manifestando lo mucho que promete para lo porvenir. Con el discurso  de despedida y acción  de gracias que pronunció D. Enrique Grau y la letrilla del malogrado poeta Verdaguer "Jesús als pecadors" que con sin igual acierto y armonía cantaron D. Luís de Castellví, D. Manuel Alabart, D. Joaquín Arraez, padre é hijo, luciendo también su meliflua voz el incansable D. Luís Alabart, resultó todo una velada muy amena de la que salieron todos complacedísimos: y complacedísimo también debió quedar el humilde san Isidro con todos los obsequios ofrecidos pues que, secundando las súplicas de quien cantó sus glorias y del sr Guiu que le obsequió con una poesía propia y original ha hecho que el cielo nos diese abundante lluvia con que se han alegrado nuestros àridos campos y se han ensanchado los corazones de los labradores que ya defallecían.
      Felicitese al pueblo de Flix, pues se le augura un porvenir dichoso teniendo quien trabaje para su bien material y espiritual; sea agradecido correspondiendo á los beneficios que se le hacen y siguiendo las indicaciones de los que le dirigen, aplauda y agradezca las gestiones del prudentisimo Presidente D. Joaquín de Oriol, del abnegado Vice-presidente D. Francisco  Bartolomé y a toda la Junta Directiva..."