Caramelles flixanques 2024

 

    Caramelles  al parc de la Bassa de les Clotxes. Enguany amb la novetat de l'estrena d'una caramella d'Andreu  Carranza: "Pasqua abans de Rams".

'L'àguila napoleònica a Catalunya. La conquesta de les Terres de l'Ebre' de Joan R. Vinaixa

 

"Un segell oficial que encapçala no poques escriptures notarials de Catalunya porta estampada la inscripció: Napoleon I, Emperador de los franceses y rey de Ytalia. Al centre hi es dibuixada una àguila imperial coronada i amb les ales esteses. Les garres, posicionades sobre  els llamps de Júpiter que s'escampen en totes direccions". 

Una de les descarregues de Júpiter arribà amb l'anomenada Guerra del Francès a les Terres de l'Ebre. Període bèl·lic que Joan Ramon Vinaixa ha investigat  amb una atenció preferent als arxius francesos, oferint una atenció preferent a la visió del francès intrús dels fets ocorreguts. Excel·lent treball que ve a omplir un important buit de la nostra història,  editat conjuntament per Onada Edicions i el CERE: L'àguila napoleònica a Catalunya. La Conquesta de les terres de l'Ebre (juny 1810-gener 1811).

El Corregiment de Tortosa a l'arribada del Francès. L'Estructura militar, administrativa i logística del 3r exèrcit francès a les terres de l'Ebre. Els francesos i la gent de l'Ebre. Les guarnicions, campaments i altres destacaments. Tot destacant la importància de Móra d'Ebre, principal plaça militar i administrativa francesa a les Terres de l'Ebre i, fins i tot, més enllà, quarter general l'any 1810 del futur mariscal de França, Louis G. Suchet.

A destacar l'apartat dedicat el riu Ebre com eix central, les vies de comunicació, els mitjans de transport i el que gira al seu entorn, com és el cas  dels mitjans de pas al riu. Els fets d'armes a les terres de l'Ebre entre juny de 1810 i gener de 1811, són els darrer apartat. Fets d'armes analitzats per comarques, essent la Ribera d'Ebre la segona després del Baix Ebre, documentant 33 accions bèl·liques, essent el terme de Tivissa l'escenari dels combats més sagnants i acarnissats, seguit de Garcia, Vinebre, Flix el Masos de Móra i el Pas de l'Ase.

Sens dubte, Joan Ramon Vinaixa ens ofereix el llibre d'història ebrenc més important de l'any. Un llibre de referència obligada per conèixer la història local de bona part dels pobles de les Terres de l'Ebre. La història de Flix, per exemple, omple l'important buit de la guerra del francès, poble que, per cert, va tindre un dels pocs batlles afrancesats del territori, Josep Castellví Sabaté.  On els francesos entraren per primer cop a primers d'abril de 1810, si bé no acollí una guarnició francesa comparable a la de Garcia, Móra d'Ebre o Xerta. Guarnició que es situaria a la Devesa. 

Curiosament al setembre a Flix hi van confluir tropes ocupants de tres nacionalitats: els francesos a les ordres del general Paris, els polonesos de la 1a Legió del Vístula, a les ordres del coronel Kasinowski, i els napolitans, a les ordres del general Pignatelli.

Records de la cartoixa d'Escaladei

 

 

Fotografies realitzades amb el mòbil divendres 15 de març a la cartoixa d'Escaladei

Carmen Torres Algueró, lliurepensadora flixanca (1836-1891).

 

Las Dominicales del Libre pensamiento va ser un setmanari lliurepensador imprès a Madrid entre el 1883 i 1909, fundat per periodistes republicans federals i amb col·laboradors prou coneguts com Francesc Pi i Margall o Emilio Castelar. Setmanari caracteritzat pel suport a La Institución Libre de Enseñanza i l'Escola Moderna de Ferrer i Guardia,  així com per la defensa del republicanisme, el liberalisme, l'agnosticisme, l'ateisme,  els enterraments civils, el feminisme, el divorci o  l'abolició de la pena de mort.

Gràcies al setmanari madrileny tenim algunes notícies de Flix, així, per exemple, sabem a les eleccions de gener de l'any 1891 guanyaren clarament els carlins,  amb 197 vots, seguit pel republicans i els conservadors amb  84 vots i 49 vots respectivament. I també sabem per una carta datada a Flix el 20 de febrer de 1891 al director signada per Casimir Carim, que la seua muller, Carmen Torres Pujol, havia estat enterrada pel civil, carta amb una introducció del diari prou clara:

"Libre pensamiento en acción: De Flix, uno de los pueblos que passan por petrificados en el fanatismo religioso..."

"Era esta mujer, fuerte y honrada, libre-pensadora convencida desde su primera juventud, lo que le produjo vivos disgustos y contrariedades por verse obligada a vivir toda su vida entre fanáticos y hipócritas de la religión. Habiendome encargado repetidamente en vida que su entierro fuese puramente civil, he cumplido este deber, haciendola inhumar sin que ningún clérigo se haya acercado al cadáver de la que tanto en vida repugnó sus presencia y sus doctrinas, más de veinte amigos  librepensadores al descubierto de esta villa, acompañaron  sus restos al cementerio, donde reposan bajo la faz del cielo que por igual encidende sus luminarias para todos los hijos de Dios, cualesquiera sean sus creencias." 

L'endemà, 21 de febrer, el setmanari satíric republicà madrileny El Motín hi afegia un curiós breu amb un toc carregat d'ironia a l'enterrament civil, amb referència indirecta al capella trabucaire flixanco Josep Agramunt:

 “En Flix, en el propio Flix, antigua residencia del famoso ex cura guerrillero y uno de los más importantes centros del carlismo tarraconense, se ha verificado el entierro civil de una senyora.

-  Buen principio! – bramarà el sotana –Si esto sigue así, no voy a tener más remedio que agarrar un trabuco como mi antiguo predecesor, y marcharme a matar liberales y cobrar contribuciones, porque de lo contrario no voy a ganar ni para hostias”.

Per tenir més infromació d'aquesta lliurepensadora flixanca he consultat el registre civil i així  sabem que va néixer a Garcia el 1836, que era filla de Isidre Torres de Móra i Magdalena Pujol de Flix, casada en primeres núpcies amb Alberto Ranís amb qui tingué 8 fills, Alberto, Magdalena, Irene, Consuelo, Dichoso, Casimira ( tots sis difunts ), Evaristo i Carmen. Mort el seu marit es tornà a casar amb Casimiro Carim Marimón, veterinari local, amb qui tingué una filla, Adella. Residia al carrer Major n. 10. Va morir d'una tuberculosi pulmonar, amb 55 anys, el 9 de febrer de 1891.

 

Escrit realitzat amb motiu del 8 de març, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

"El pitoche engrullón" de Cantalejo (Segòvia).

 

Una nova versió hem afegit a la col·lecció del Petit Princep, El pitoche engrullón. Ha estat un regal molt curiós i especial de l'amiga Dolors. Una traducció realitzada a la parla dels trilleros, idioma característic del petit poble de Cantalejo (Segovia). Oficialment és un dialecte que garlean los cantalejanos conegut pel nom de Gacería.

"Cuando yo pulía guaques brejés, atervé una vez un papiro sierte en un atrevido de letras sobre el Atrevido más siewrte con proxina de astillosos qu pulía de nombre "Historias Vividas". Se pule atervar una rastrera boa que se minchaba a una fiera. Aterva aquí la copia del papiro colorido..."

 

800200 és el número del comptador de visites al moment d'escriure aquesta entrada .